Ací us presente dos materials en format diferent: un conte de Quin Monzó i un fragment de la sèrie Oh, My Goig. L'alumnat de quart d'ESO pot comentar qualsevol dels dos textos (el conte i/o el vídeo). L'alumnat de segon de Batxillerat haurà de practicar l'expressió escrita i la reflexió crítica a partir del text. Concretament, la qüestió és la següent:
Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Quim Monzó en què expliques alguna experiència d'incomunicació en una relació de parella (Extensió: 150 paraules).
Vida matrimonial
Per tal de firmar uns documents, el Zgdt i la Bst (casats des de fa vuit anys) han d’anar a una ciutat llunyana. Hi arriben a mitja tarda. Com que fins l’endemà no podran resoldre l’afer, busquen un hotel on passar la nit. Els donen una habitació amb dos llits individuals, dues tauletes de nit, una taula per escriure (hi ha sobres i paper de carta amb la capçalera de l’hotel, en una carpeta), una cadira i un minibar amb un televisor al damunt. Sopen, passegen pel costat del riu i, quan tornen a l’hotel, cadascun es fica al seu llit i treu un llibre.
Pocs minuts més tard senten que a l’habitació del costat carden. Senten clarament el grinyol del matalàs, els gemecs de la dona i, més fluix, els esbufecs de l’home. El Zgdt i la Bst es miren, somriuen, fan algun comentari de broma, es desitgen bona nit i apaguen el llum. El Zgdt, calent per la cardada que encara sent a través de la paret, pensa a dir-li alguna cosa a la Bst. Potser ella s’ha posat tan calenta com ell. Podria acostar-s’hi, asseure’s al llit, fer broma sobre els veïns d’habitació i, com aquell qui res, acariciar-li primer els cabells i la cara i, tot seguit, els pits. Molt probablement, la Bst s’hi apuntaria de seguida. Però ¿i si no s’hi apunta? ¿I si li enretira la mà i fa petar la llengua o, pitjor encara, li diu: «No en tinc ganes»? Fa anys no hauria dubtat. Hauria sabut, just abans d’apagar el llum, si la Bst en tenia ganes, si els gemecs de l’habitació del costat l’havien encesa o no. Però ara, amb tants anys de teranyines al damunt, res no és clar. EI Zgdt es gira de costat i es masturba procurant no fer gens de fressa.
Deu minuts després d’haver acabat, la Bst li pregunta si dorm. El Zgdt li diu que encara no. A l’habitació del costat ja no gemeguen; ara hi ha una conversa en veu baixa i rialles soterrades. La Bst s’aixeca i va cap al llit del Zgdt. Aparta els llençols, s’hi estira i comença a acariciar-li l’esquena. La mà baixa de l’esquena fins a les natges. Sense prou coratge per dir-li que s’acaba de masturbar, el Zgdt li diu que no en té ganes. La Bst deixa d’acariciar-lo, hi ha un silenci breu, llarguíssim, i se’n torna al seu llit. Ell sent com aparta els llençols, com s’hi fica dins, com es regira. A cada regirada, al Zgdt se li multipliquen els remordiments per haver-se masturbat sense haver intentat abans saber si la Bst voldria cardar. Se sent, a més, culpable de no haver-li dit la veritat. ¿Tan poca confiança es tenen, tan estranys són ja l’un per l’altre, que ni això no li pot dir? Precisament per demostrar que no són del tot estranys, que encara hi ha una espurna de confiança, que potser poden revifar la foguera, agafa coratge, es gira cap a ella i li confessa que fa uns minuts s’ha masturbat perquè pensava que ella no tindria ganes de cardar. La Bst no diu res.
Minuts després, el Zgdt suposa, pels sorolls dissimulats que li arriben, que la Bst es masturba. El Zgdt sent una tristesa immensa, pensa que la vida és grotesca i injusta, i esclata a plorar. Plora contra el coixí, enfonsant-hi la cara tant com pot. Les llàgrimes són abundants i calentes. I quan sent que la Bst ofega el gemec final contra el tou de la mà, xiscla amb un xiscle que és el xiscle que ella es mossega.
Quim Monzó, Vida matrimonial. Barcelona: Quaderns Crema, 1999, pàgs. 353-355
En el vídeo #goodvibrations (2017), de la sèrie Oh, My Goig, podem veure Andrés, que ha descobert accidentalment la joguina sexual de la seua xicota Emma, i la discussió que hi mantenen. Ell pensa que les xiques no es masturben; en canvi, considera que és una "necessitat" en els xics. Què en penses? Aquest capítol és el tercer episodi de la sèrie #OhMyGoig, i forma part del capítol El plaer sexual (29'').
Fa dos anys ja vaig publicar aquesta entrada amb el mateix nom; per això aquesta és la número 2.
19 comentaris:
Joan i jo portàvem un any junts. Segurament hi haurà qui pense que un any no és massa temps, però la veritat és que durant eixe any vivírem experiències úniques que estic segura de què cap dels dos oblidarem. Entre nosaltres només existia un problema, el major dels problemes per a una relació: la incomunicació. Potser va ser per això que la nostra relació es va acabar, i potser va ser per això que em va costar tant dir-li-ho aquella vesprada.
El cel d'aquella vesprada presagiava el que ja passaria. Es tractava d'un cel gris, cobert de núvols que anunciava pluja. Joan va arribar a casa després d'un llarg dia de treball, i es va assentar al meu costat en el sofà. Jo portava tota la vesprada pensant en com dir-li el que havia de dir-li, allò que portava setmanes pensant. Feia ja mesos que la nostra relació no era la mateixa, no parlàvem quasi mai, i quan ho féiem era sobre temes insignificants. Mai em preguntava com estava, si em trobava bé, i la veritat és que jo tampoc li preguntava a ell. Tot pareixia com si estiguérem intentant ocultar un tràgic final que havia d'ocórrer prompte o tard.
Després d'estar cinc minuts assentats l'un al costat de l'altre, sense mediar paraula, per fi em vaig atrevir: “Joan, crec que hem que parlar…”. Eixes paraules que em vaig atrevir a dir després de mesos van ser les que em van ajudar a acabar amb una relació de desconeguts que s'havia convertit en rutina. I és que, una relació sense comunicació, no és res.
INSEGURETAT
Des de ja feia uns dies Sara no se sentia còmoda amb ella mateixa, pensava que era insuficient tant en el dia a dia com per a Joan, pensava que ell es mereixia una xica millor.
Anaven de camí a un restaurant. Sara i Joan feien un any de nóvios i pensaren celebrar-ho menjant en un italià. Quan eren al restaurant, Sara no parava de pensar en el fet que Joan estava mirant a totes les xiques que passaven pel costat; estava insegura. Joan sentia en Sara alguna cosa estranya; no era com sempre.
Ell li preguntà si estava bé, si passava alguna cosa; però Sara en lloc de dir-li la veritat, tot allò que li passava per la ment, va decidir mentir. Li digué que estava molt contenta d’estar al seu costat.
Més tard va anar al bany i, quan isqué, Joan estava parlant amb una altra xica. Sense preguntar qui era ni apropar-se a conéixer-la, pensà que l’altra dona era millor que ella i probablement junts serien més feliços que Joan amb Sara. Va pegar mitja volta i se’ls deixà.
DESCONEGUT
Una parella vivia en un pis a Nova York. Portaven huit mesos vivint a la gran ciutat americana. Solament hi havia un problema entre ells dos, la comunicació. I pot ser per això estan tan bé com a parella perquè no parlen els problemes de cada u, ni els posen en comú.
Un dia amb molta pluja a la ciutat els dos es van quedar a casa. Era diumenge, cap d’ells treballava. Estaven al sofà i de tant en tant miraven els mòbils. Però no es miraven l’un a l’altre. Ella era la que l’observava. Ella era la que més ho sentia, i va ser el moment exacte per a parlar.
Es va alçar del sofà i li digué:
-No podem seguir així. Si estem bé és perquè ningú conta el que passa i per tant no hi ha problemes entre nosaltres.
-Amor, no comprenc el que dius. Jo pense que no és necessari que hi haja problemes entre nosaltres. Mira on estem, huit mesos ja -contestà ell.
-Si, huit mesos sense saber qui és la persona amb la qual visc.
Era de nit. La llum d’una làmpada il·luminava l’estància. Clàudia observava les ombres que es formaven a la televisió. Va baixar la mirada cap a les seues cames, portava un pantaló a quadres i una camisa llisa.
Clàudia, als tretze anys, vivia una situació complicada a casa. Els seus pares discutien a diari. I no trobava cap persona amb la qual comunicar-se. Se sentia sola.
-Encara no comprenc la raó per la qual no me’n vaig anar de casa fa 5 anys -el pare obria el segon paquet de tabac mentre parlava.
-Potser per la nostra filla i la seua mentalitat? -va preguntar la dona amb sarcasme.
La xiqueta fixà la seua vista al sòl, sense comprendre la seua soledat. Va agafar la seua nina preferida i la va observar amb tristesa i aigua als ulls. S'acostà a l'armari, entrà i tot estava a les fosques. Clàudia començà la seua rutina diària de llàgrimes.
DE SILENCIS I SOROLLS
Clara i Simón porten dos anys junts. Es van conéixer a la universitat i després d’un parell de mesos van començar la seua relació. En aquest moment passegen pel parc i el silenci que els rodeja és aclaparador. No hauria de ser així, abans no ho era. Les hores que passaven junts es convertien en segons amb el soroll de paraules i riures compartits rebotant en les parets de la seua cambra.
Ella decideix parlar sense parar, per tal de no escoltar la veu que li diu que les coses no van bé, que no el vol -i ho sap-, que ell hauria de saber-ho també. Desesperada per no soltar el seu secret parla i parla amb l’esperança de buidar-se d’aquelles paraules que té al fons de l’estómac.
Ell es manté en silenci i, per dins, escolta els seus crits. Vol dir-li que la vol i que sap que la està perdent. Que farà qualsevol cosa per tal d’estar sempre amb ella. Però es l’únic que coneix aquestes paraules, i en el soroll de la seua companya, calla.
He vist aquest vídeo i em va parèixer que e sona situació molt habitual, perquè ni hi han homes que pensen que realment les dones no es poden masturbar, i quan veuen aquestes cosses es sorprenen, i cap destacar la inseguretat del xic, ja que pensa que perquè la seua novia té un vibrador ell no es suficient per a ella, però clarament la xica el diu, alguns xics que estan en relacions es masturben, però perquè és una cosa natural per a l’home i per la dona no?
Crec que es moment de què es donen compte de que les dones també poden masturbar-se, que poden tindre un dildo, un vibrador o el que siga, això no les fa diferents o estranyes, perquè es normal, si el posem de que es un home, moltes persones diuen que es normal, però en una dona és estrany, sempre ha sigut així assoles que ara és descobreix tot el que ha estat amagat per la por del que direu.
I el que fa la xica em pareix molt bé, perquè se'l diu en la cara i sense vergonya a tindre un vibrador o algun joguet sexual, i va fer bé en portar-lo fora de la seua casa i la seua vida, perquè el que va fer el xic es de molta vergonya, ella pot fer-ho si vol, i ell no té que dirla que el no el faça no cortar la situació per això, alo millor a ell no li agrada molt l’idea, però te que acceptar-la perquè ella vol fer-ho.
Aquests són Carmen i Andreu, una parella que ja lleva ja un temps junts. D'ací a poc s'aniran a viure junts en una casa al costat de la platja de la Malva-rosa. Han començat a comprar els mobles, ha fer neteja i a netejar tota la casa, perquè quede tot perfecte.
Una nit que semblava ser tranquil·la, estava Carmen asseguda en el sofà veient una pel·lícula, acompanyada d'un gelat de maduixes i xocolate. Mentrestant, estava Andreu de sopar amb uns amics del treball.
En aqueix instant, Carmen va sentir la necessitat de masturbar-se, per una escena que estava ocorrent. Es va acompanyar d'un joguet sexual que tènia des de fa poc temps. Però poc després, va arribar a casa Andreu. En veure el que estava passant i el que estava fent la seua novia amb aquell “aparell rar”, va anar directe a ella cabrejat.
A Andreu no li semblava bé que la seua novia es masturbara, segons ell, ella únicament havia de tindre relacions amb ell i no es podia estar tocant, ja que això era de bruta i d'estar necessitada. Carmen es va molestar molt amb els comentaris que estava dient la seua parella. L'única solució que va trobar sobre aquest tema, era explicar-li-ho detalladament perquè poguera entrar en raó, però no li va servir de res.
L'endemà, Carmen li va comptar l'ocorregut a les seues amigues i elles no podien creure-s'ho. No podien entendre que una persona no li permetera a una altra poder tindre plaer i fer “el que e isquera del cony”.
Després de molt de temps de reflexió, Carmen va decidir masturbar-se en secret, perquè així ella poguera fer el que volguera i ell no s'adonaria. Encara que no fóra l'opció correcta, creia que era l'adequada...
Si li preguntes a una dona si es masturba, quina creus que seria la seua resposta?
Nosaltres pensem que tots som lliures per a masturbar-nos, i tots tenim dret a utilitzar qualsevol classe de joguines sexuals. No entenem la reacció del xic en trobar-se el vibrador al calaix, tampoc entenem els seus comentaris, ja que com hem dit avanç tot tenim dret a la masturbació, tant homes com dones. Ella li va dir que es masturba a diferents jocs i formes, en la dutxa, amb els dits o amb el vibrador.
Tots tenim la necessitat de masturbar-nos, encara que no està bé vists que una dona es masturbe amb qualsevol objecte o amb els seus dits, pensem que aquest tema es hauria de normalitzar igual que la masturbació masculina. Ells parlen obertament de les pages que es fan a la setmana als xics de la nostra edat, et conten fins al mínim detall, en canvi en les dones això no passa, per què ens han educat d’una manera més reserva en aquests temes, no el diuen tampoc obertament per les opinions de la majoria de gent, ja que serien insults com «guarra» i qualsevol d’aquest tipus.
Per començar he de confirmar que la masturbació femenina és igual de valida que la masculina, pense que si els homes es poden masturbar i comentar-ho, les xiques també. Malgrat això n’hi ha gent que opina que la femenina no deuria ser expressada ni publicitada com l’ho és la masculina.
A més a més, com hem vist al vídeo, el xic li diu a la seua parella que si es masturba, és perquè no té suficient amb ell, i de la manera amb la qual s'expressa, podem comprovar que es sent enfadat i disgustat. Jo puc arribar a entendre-lo, el xic ala millor es sent inútil per no donar-li tot el que la xica necessita per a ser disfruta totalment sense cap masturbació a banda, però el problema ve després, quan ell confirma que ell sí que es pot tocar a si mateix però ella no, i a més el justifica dient que no és el mateix, ahí ja s’ha passat.
Quan algú té parella, el primer que hauria de fer és parlar amb ell/ella sobre el que li molesta i el que no, amb la finalitat d’arribar a un acord i sentir-se bé i a gust amb l’altra persona. Al tema de la masturbació mentres tens parella, pense que no està mal fet, tingués el que tingues ahí baix. La meua parella i jo sí que ens masturbem, i no tenim cap problema, no podem veure-nos tots els dies, i no tots els dies ens apeteix fer coses entre nosaltres, a vegades mola tocar-se individualment, però tot dependent de la persona, és clar.
Acabant volia reafirmar el que he dit a principi del comentari, sigues dona o home o el que siga, tocat, no està millor ni pitjor, no és roi, el que sí és roi, és dir a la gent el que pot i no pot fer amb el seu cos.
En veure el vídeo, el primer que he pensat és que l’inici estava un poc sobreactuat amb els sons de petons que no tenien res a veure amb la veu original, però només és una petita observació abans d’arribar al problema real; hi ha detalls que fan pensar (verbigràcia: que l'home diga que trau bones notes només a educació física, cosa que està molt estereotipada i atribuïda al típic "mascle").
M’ha fet gràcia la forma en la qual el protagonista home treu el vibrador de la seua parella; és comparable a la manera en la qual un fumigador recull una rata morta d’un traster, i pot ser que el segon el faça posant millor cara. Ara seriosament, al segle XXI és increïble que moltes persones, majoritàriament homes, encara pensen que les xiques ens dediquem a arreplegar floretes al camp. També ho és el fet que el xic del vídeo pense que és una traïció i tracte al vibrador com un amant d'ella.
En conclusió, la "masturbació femenina" no ha de ser vista com un crim, sinó com un acte natural per a ambdós sexes; no és vital per a ningú, però proporciona una sensació tan important com és el plaer.
En primer lloc em pareix lamentable l’actitud del xic durant tot el vídeo. Tracta a la xica, que damunt és la seua parella, sense respecte ni comprensió, com si fora seua. D’altra banda espera que ella accepte que ell es masturbe sol a casa sense la seua ajuda i que a més això és el correcte i natural.
Tindre parella no hauria de ser un impediment per a tocar-se a un mateix, no és una falta de respecte cap a l’altra persona ni molt menys significa que l’altra part de la parella no et done el suficient plaer o no estigues còmode amb ella.
Sigues persona, tant xic com xica, té igual, has de poder masturbar-te com, quan i amb qui tu vulgues, és una necessitat completament natural i normal. No per ser d’un sexe o altre tens més dret o menys a masturbar-te. La masturbació femenina o sense parella hauria d’estar ben vista i acceptada per tots i totes.
El vídeo tracta d’una parella que va a mantenir relacions sexuals i al moment de fer-ho no tenen preservatiu. Quan la xica va a buscar-ho, el xic mira al calaix i veu que ella té guardat un vibrador. La xica torna a l'habitació i veu que a ell li ha canviat la cara, doncs ella li pregunta que li passa i el xic comença a enfadar-se perquè diu que no és normal que les xiques es masturben. Ella li explica que és natural la masturbació femenina, però a ell no li fa gràcia i continuen discutint fins que ella li tira de casa.
La meua opinió és que la masturbació femenina no ha de ser un tema tabú. La majoria de dones es masturben encara que siga menys visible. Pense que la confiança en una parella és molt important en la masturbació perquè les dues persones puguen gaudir de la sexualitat. Si una de les dues persones no accepta, en aquest cas, que la dona utilitze joguines sexuals, pense que no té la ment suficientment oberta per a provar coses noves i això em pareix mal, perquè no saps si alguna cosa no t’agrada fins que la descobreixes.
AQUELLA NIT
Feia ja temps que formàvem una parella. Ens trobàvem cursant el primer any d'universitat. Malgrat que estudiàvem coses diferents, ho féiem al mateix lloc i podíem veure'ns constantment.
Vam decidir eixir una nit a sopar a un bar qualsevol de València. Vam estar passejant per l'antic Túria que passava per dins de la ciutat. Al fons podíem veure la il·luminació de la ciutat de les Arts i les ciències.
Quan acabàrem el passeig tornàrem a ma casa. Era la primera vegada que ella hi entrava. Vam seure al sofà enfront de la televisió i ens vam quedar veient una pel·lícula. No vam dir res en tota l'estona, i a l'hora d'anar al llit va passar el mateix. Ningú va dir res a pesar de la gran tensió que hi havia. En eixe moment, una gran ombra de tristor em va cobrir per la incapacitat de dir-li alguna cosa i donar un pas en la nostra relació.
La nit va passar i a l'endemà ella se'n va anar a sa casa.
la història de bsti Zgdt pense que és molt comú en les parelles que porten juntes molts anys, pense que la seua relació no està bé ja amb el començament de la història en què cada un es posa en un llit, també pense que tenen dos problemes molt grans, un és la comunicació i un altre és la confiança, pense que si portes tant de temps amb una persona hi ha confiança suficient com per dir-li qualsevol cosa, però veient la seva situació supose que la seua relació ja no és la mateixa i estan junts pot ser que per monotonia i que la seua relació s'ha acabat refredant, i pel que fa a la comunicació pense que si hi ha algun problema cal dir-ho i no callar-s'ho, ha d'haver una bona comunicació sempre en una relació.
i sobre el vídeo, el noi m'ha donat molta ràbia, òbviament tothom es pot masturbar, tant és que sigues home que dona, però el pensament societat com que no acaba de normalitzar i acceptar que una dona ho faça, i quant a la reacció que ha tingut el noi, em sembla molt infantil la seva actitud i que s'enfade per que la seva parella es masturba, quan cada un pot fer amb el seu cos el que vulga, tant tenint parella com no, i que segons ell si pot fer-se palles perquè és un noi i és normal, i ella no, que amb ell ja té prou, m'ha semblat molt poc razonable tot el que ha dit.
Per a començar vaig a parlar un poquet sobre l’entrada.
He vist aquest vídeo i em va parèixer que és una situació molt habitual, perquè ni hi han homes que pensen que realment les dones no es poden masturbar, i quan veuen aquestes cosses es sorprenen molt, cap destacar la inseguretat del xic, ja que pensa que perquè la seua novia té un vibrador ell no es suficient per a ella, però clarament la xica el diu, alguns xics que estan en relacions es masturben, però perquè és una cosa natural per a l’home i per la dona no? Pense que la societat està acostumada a que les xiques no parlen sobre temes de masturbació i està mal vist que les dones tenen vibradors, com he dit abans perquè es una cosa natural per a l’home i per a la dona no?
En conclusió, la "masturbació femenina" no ha de ser vista com un crim, sinó com un acte natural per a ambdós sexes; no és vital per a ningú, però proporciona una sensació tan important com és el plaer.
En primer lloc, he d'afirmar que la masturbació femenina és tan efectiva com els hòmens, i crec que si els hòmens poden masturbar-se i comentar-ho, les xiquetes també. No obstant això, encara hi ha els que pensen que les dones no han d'expressar-se ni promoure's com a hòmens. No entenem la reacció del xic quan troba el vibrador en el calaix, ni els seus comentaris, perquè com vam dir abans, tots tenim dret a masturbar-nos, siga home o dona. Ella li va dir que es masturbava de diferents formes i jocs, en la dutxa, amb els dits o amb un vibrador. Amb tot, la masturbació femenina no ha de considerar-se un delicte, sinó un acte natural tant d'hòmens com de dones; no és essencial per a ningú, però proporciona un sentiment tan important com la felicitat.
El conte de Quin Monzó, tracta sobre un problema que li passa a molta gent, hi és curiós, ja que no fa falta portar 8 anys com els personatges de la història perquè hi hagi falta una falta de comunicació, hui en dia en parelles adolescents ja hi ha la vergonya de “dir o no dir” siga en l'àmbit que siga”. Aquesta forma de no dir el que penses a la teva parella no ho entenc, ja que si parles amb ella o amb ell podeu arribar a un enteniment, o una conclusió, no es perd res, és millor parlar que callar i estar incòmode o incòmoda.
En el conte tracta de la comunicació en l’àmbit sexual, i sobretot en aquest tema la comunicació és primordial, perquè tant u com altre arribe a una conclusió, i fer que el sexe siga el millor possible i que faci el goig més gran. I a soles amb la comunicació pots saber que li agrada a la teua parella, on vol que li toques, com has de fer el sexe oral…
En definitiva aquest conte és altre exemple que parlar és molt important. Tant per a conéixer a la teua parella com també per a conéixer a tu mateixa
Per començar he de confirmar que la masturbació femenina és igual de vàlida que la masculina; pense que si els homes es poden masturbar i comentar-ho, les xiques també. Malgrat això hi ha gent que opina que la femenina no hauria de ser expressada ni publicitada com ho és la masculina.
A més a més, com hem vist al vídeo, el xic li diu a la seua parella que si es masturba és perquè no té suficient amb ell, i de la manera amb la qual s'expressa, podem comprovar que se sent enfadat i disgustat. Jo puc arribar a entendre'l, el xic a la millor se sent inútil per no donar-li tot el que la xica necessita per a disfrutar totalment sense cap masturbació a banda, però el problema ve després, quan el xic confirma que ell sí que es pot tocar a si mateix però ella no, i a més ho justifica dient que no és el mateix, ací ja se n’ha passat.
Quan algú té parella, el primer que hauria de fer és parlar amb ell/ella sobre el que li molesta i el que no, amb la finalitat d’arribar a un acord i sentir-se bé i a gust amb l’altra persona. Sobre el tema de la masturbació mentres tens parella, pense que no està mal fet, tingués el que tingues aquí baix. La meua parella i jo sí que ens masturbem, i no tenim cap problema, no podem veure'ns tots els dies, i no tots els dies ens apeteix fer coses entre nosaltres, a vegades mola tocar-se individualment, però tot dependent de la persona, és clar.
Acabant volia reafirmar el que he dit a principi del comentari, sigues dona o home o el que siga, toca't, no està millor ni pitjor, no és roi, el que sí és roi és dir a la gent el que pot i no pot fer amb el seu cos.
25.5.21
Per començar he de confirmar que la masturbació femenina és igual de valida que la masculina, pense que si els homes es poden masturbar i comentar-ho, les xiques també. Malgrat això n’hi ha gent que opina que la femenina no deuria ser expressada ni publicitada com l’ho és la masculina.
A més a més, com hem vist al vídeo, el xic li diu a la seua parella que si es masturba és perquè no té suficient amb ell, i de la manera amb la qual s'expressa, podem comprovar que se sent enfadat i disgustat. Jo puc arribar a entendre'l, el xic a la millor se sent inútil per no donar-li tot el que la xica necessita per a disfrutar totalment sense cap masturbació a banda, però el problema ve després, quan el xic confirma que ell sí que es pot tocar a si mateix però ella no, i a més ho justifica dient que no és el mateix, ací ja se n’ha passat.
En definitiva aquest conte és altre exemple que parlar és molt important. Tant per a conéixer a la teua parella com també per a conéixer a tu mateixa
Publica un comentari a l'entrada