Expectatives. La primera vegada (2)

(en castellano)
Com podem saber de la sexualitat si no coneixem el nostre propi cos?

Aquesta pregunta que apareix en un dels vostres comentaris és ben interessant, no solament perquè ens fa mirar dins i interrogar-nos, sinó perquè porta implícita una resposta: la persona que sap del plaer que pot donar-se, que és capaç d’escoltar el propi cos, de sentir-lo i de mimar-lo, té moltes més possibilitats de compartir-lo satisfactòriament. Contràriament, és molt més complicat sintonitzar amb altres cossos sense la cura, l’estima i el coneixement del propi cos eròtic.


I com es fa això de conèixer-se? On hi ha els cursos per aprendre sexualitat i erotisme? És el mateix?


La sexòloga Montse Calvo diferencia entre Erotisme i Sexe atlètic. El primer és un joc, un aprenentatge divertit de nosaltres i de les altres persones; pel contrari, el segon, amb l’adjectiu atlètic (del grec athón, que vol dir lluita), és una demostració, una exhibició de tècnica, que pretenem dominar per imitació d’uns models marcats per exigències.

Tornem a la Primera Vegada i analitzem el model que des de totes les instàncies se’ns pretén injectar directament en vena. Ja hem comentat que el Model Sexual Hegemònic en la nostra societat diferencia entre el preescalfament i la Pràctica en majúscules. Aquesta primera vegada és heterosual (discrimina les pràctiques homosexuals) i sexista (la rellevància i la consideració social de la virginitat és distinta per a xics i xiques; per tant, la regla de la inversió no funciona, així que desconfiem!)

Però, a més, la primera vegada coital desplega una sèrie d’expectatives ben curioses. Els sexòlegs Silverio Sáez i Santiago Frago comenten de manera molt divertida que amb aquesta pràctica esperem assistir a una pel·li de Ciència-Ficció i a una de Cine Negre. I jo afegiria que també a un Drama Romàntic.

Segons els autors, les expectatives de Ciència-Ficció suposen creure, i per tant esperar, que el coit siga una activitat molt plaent; de fet, que siga la més plaent. I con que són actors de pel·lícula, encara que no hi haja un aprenentatge previ, el xic controlarà la situació sense dubtar, gràcies a la naturalesa, que és sàvia (o això es pensa il·lusòriament), confiant en la intuïció o en quatre trucs apresos d'alguna pel·lícula porno. Per la seua banda, la xica no s’haurà de mostrar massa activa, no siga cosa que es pense que és una experimentada, ni molt menys tractarà de controlar la situació.

Pel que fa a les expectatives de Cine Negre, que jo diria més de Cine Gore Cavalleresc (m’acabe d’inventar el gènere), s’espera que el primer coit siga dolorós i sagnant perquè, per poder penetrar la fortalesa, cal esquinçar l’inexpugnable himen, que es rendirà inundant-nos de sang. A més d’això, i per si no fóra prou, al cavaller se li pressuposa valentia i gens de por, i a la dama, un canvi sense retorn ja que, una vegada perduda, la virginitat no es recuperarà mai més.

(Il·lustració: Núria Maestro)