Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3)

(En castellano)

El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, no és tant senzill de fer com de dir. Què pot fer que una xica no diga el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria?

De vegades és la falta d’informació; altres són les expectatives contradictòries; i sobretot i per damunt de tot són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que això és el normal i així és com s’ha actuar. En els consultoris sexològics especialitzats en atendre les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més les qüestions dels xics que truquen angoixats per problemes de disfunció erèctil, que no és altra cosa que una ansietat d’execució provocada per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:

“Buenas. Bueno, verán las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: Soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo X años y ella X, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”

La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és: Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca o fracassar com a amant?

La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, no és qui ja sap perquè té molta “tècnica” o “habilitats” sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores.

I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes?

Sense dubte, i com hem començat comentant al principi les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)

La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altre/a ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit, quan la hi ha, la posem nosaltres amb la nostra creativitat i fantasia, no esperant que l’altra persona siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).

La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-se qüestionat com a persona. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que tenen pors, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de sentir-se igualment valorats com a barons. I les xiques, haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.

Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual i no donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que un pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques o sentint-se envaït per l’amor romàntic tradicional. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.

(Il·lustració: Irma Navarro, Tot per amor?)