(En castellano)
I si et quedes parat, és que ets un marieta! perquè els hòmens de debò no estimen altres hòmens. L’homofòbia és això: la por i l’odi a l’homosexualitat i als homosexuals, i el pànic dels hòmens a estimar altres hòmens o que altres hòmens els estimen a ells.
Són les tres potes de la identitat masculina tradicional: l’individualisme (no sóc un xiquet), la misogínia (no sóc una dona) i l’homofòbia, amb la seua triple violència.
De la segona, la violència contra les dones, en parlarem més endavant. Però només un tast: un dels pitjors insults que se li pot dir a un home és “nena”. Ja se sap el que se li associa: debilitat, covardia, sentimentalisme, passivitat... Res a veure amb la manera de ser de la majoria de les dones, però... cal allunyar-se de qualsevol característica que es considere pròpia d’aquestes.
Altres formes de masclisme consisteixen a aprofitar-se del treball de cura de les persones, de la feina domèstica, etc. que aquestes desenvolupen de manera gratuïta. També és sexisme del bo, la desresponsabilització de la igualtat, o fins i tot el boicot al desig d’equiparació de les dones, considerant el feminisme com el contrari del masclisme o traduint les justes reivindicacions a la dinàmica del guanyar-perdre, segons la qual el que les dones volen és passar de baix a dalt i, per tant, manar dels hòmens.
I, per últim, l’amor. Per a la masculinitat tòxica, l’amor és una batalla i en les guerres, la confiança és perillosa, no s’ha de mostrar debilitat sinó tot el contrari perquè l’objectiu de la contesa és guanyar. Des d’aquesta òptica, alguns sociòlegs veuen l’adulteri com una manera que tenen els hòmens d’amagar la dependència emocional de les seues parelles, perquè no poden admetre que les “necessiten”.
Pel que fa a l’homofòbia, les dades d'un estudi realitzat durant el curs 02/03 amb vora 300 adolescents valencians de 14 a 18 anys, ens aporta aquestos resultats:
Són les tres potes de la identitat masculina tradicional: l’individualisme (no sóc un xiquet), la misogínia (no sóc una dona) i l’homofòbia, amb la seua triple violència.
De la segona, la violència contra les dones, en parlarem més endavant. Però només un tast: un dels pitjors insults que se li pot dir a un home és “nena”. Ja se sap el que se li associa: debilitat, covardia, sentimentalisme, passivitat... Res a veure amb la manera de ser de la majoria de les dones, però... cal allunyar-se de qualsevol característica que es considere pròpia d’aquestes.
Altres formes de masclisme consisteixen a aprofitar-se del treball de cura de les persones, de la feina domèstica, etc. que aquestes desenvolupen de manera gratuïta. També és sexisme del bo, la desresponsabilització de la igualtat, o fins i tot el boicot al desig d’equiparació de les dones, considerant el feminisme com el contrari del masclisme o traduint les justes reivindicacions a la dinàmica del guanyar-perdre, segons la qual el que les dones volen és passar de baix a dalt i, per tant, manar dels hòmens.
I, per últim, l’amor. Per a la masculinitat tòxica, l’amor és una batalla i en les guerres, la confiança és perillosa, no s’ha de mostrar debilitat sinó tot el contrari perquè l’objectiu de la contesa és guanyar. Des d’aquesta òptica, alguns sociòlegs veuen l’adulteri com una manera que tenen els hòmens d’amagar la dependència emocional de les seues parelles, perquè no poden admetre que les “necessiten”.
Pel que fa a l’homofòbia, les dades d'un estudi realitzat durant el curs 02/03 amb vora 300 adolescents valencians de 14 a 18 anys, ens aporta aquestos resultats:
- Dos de cada tres adolescents consideren que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals són tractats de forma injusta als centres educatius, discriminació que es considera per damunt del 80% en el conjunt de la societat.
- Més d'un 20% (quasi un 40% en el cas dels xics) afirma sentir-se incòmode/a en la relació amb lesbianes i gais.
- Un 17,2% (quasi un 40% de xics) considera inapropiat que lesbianes i gais expressen els seus sentiments en públic. No obstant això, només un 3,5% (un 6,8% de xics) creu correcte tractar amb menyspreu a les persones homosexuals, encara que un 10,3% més es mostren indiferents davant d'aquest tracte.
- Respecte a com creuen els i les adolescents enquestats que hauria de tractar la societat a lesbianes i gais, un 77,3% afirma que haurien de tindre els mateixos drets mentre que un 17,9% considera que alguns no els concerneixen, principalment el referit a l'adopció i tindre fills.
- Per a un 4,1%, ser homosexual no és correcte.
Destaque el segon punt i la diferència entre xics i xiques en la consideració de l’homosexualitat. L’homofòbia és típicament masculina i els barons tradicionals es creuen en el dret d’atacar els gais, especialment els més femenins, perquè han consentit a renunciar als seus privilegis de mascles adoptant les formes i maneres de les dones.
El proper dia 17 de maig és el Dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia perque l'any 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat del seu llistat de malalties mentals.
L’homosexualitat no és una malaltia, ha dit la OMS. Serien malaltes les persones homosexuals si no hagueren estat eliminades de la llista? I sanes les heterosexuals? I les bisexuals? I les transsexuals? I les...?
Qui ens dóna permís per a ser “normals”?
El done qui el done, la feina la tenim nosaltres. L’altre dia comentava a l'alumnat de l’IES Bocairent, que espere no jubilar-me abans de veure com els xics se saluden pels corredors fent-se un petó i una abraçada ben càlida, i no una coltellada o una palmada a l’esquena com fan ara.
La por a mostrar afectes i emocions, el temor a sentir estima per altres barons, és també conseqüència d’aquesta homofòbia que obliga els hòmens a viure amb la cuirassa posada permanentment. El problema és que es tracta d’una cuirassa radioactiva, i ja se sap que les radiacions ho contaminen tot.
La tria és clara: radioactivitat masculina o carinyo?
El proper dia 17 de maig és el Dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia perque l'any 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat del seu llistat de malalties mentals.
L’homosexualitat no és una malaltia, ha dit la OMS. Serien malaltes les persones homosexuals si no hagueren estat eliminades de la llista? I sanes les heterosexuals? I les bisexuals? I les transsexuals? I les...?
Qui ens dóna permís per a ser “normals”?
El done qui el done, la feina la tenim nosaltres. L’altre dia comentava a l'alumnat de l’IES Bocairent, que espere no jubilar-me abans de veure com els xics se saluden pels corredors fent-se un petó i una abraçada ben càlida, i no una coltellada o una palmada a l’esquena com fan ara.
La por a mostrar afectes i emocions, el temor a sentir estima per altres barons, és també conseqüència d’aquesta homofòbia que obliga els hòmens a viure amb la cuirassa posada permanentment. El problema és que es tracta d’una cuirassa radioactiva, i ja se sap que les radiacions ho contaminen tot.
La tria és clara: radioactivitat masculina o carinyo?
(continuarà)
2 comentaris:
A mi no m'importa les relacions dels gays i homosexuals , perque no tenim que disriminarlos , si et molesta no mires i ja. Jo si veig una parella d'homosexuals o lesbianes pel carrer faig como si fora una parella normal, no os te que donar asco , no se com la gent pot ser així.
Jo pense que hi ha que tractar a totes les persones per igual perque siguen gays, lesbianes, etc totes son persones.
I lo que deien abans de que la homosexualitat era una enfermetat aixo es mentida perque la orientació sexual de cada persona pot ser la que ell vulga.
Que els xics es saluden donarse golps, etc. es "normal", ja que ningú xic va anar a altre i va a donarli un beso( que diria la altra gent que te està mirant) aunque, de vegades, si que es fa de bromes entre amics...
En fin, pense que siguen com siguen tots som iguals,jo conec a molta gent que li agrada la gent del mateix sexe i son completament normals, molt simpàtiques, bones persones etc.
13 de maig de 2009 10:09
Publica un comentari a l'entrada