(en castellano)
La masculinitat és com una ceba, diu O. Guasch: no hi ha res baix (només una sèrie de capes en forma de rituals, paraules, significats...) i fa plorar. La masculinitat forma part d’un relat mític que ofereix als hòmens la promesa del reconeixement social, sempre que seguesquen les normes de gènere. “Sigues un home i tot açò serà teu”; però ningú no explica el preu que s’haurà de pagar, un preu que no solament pagaran els hòmens “de debò” sinó tots els del seu voltant.
El primer tribut serà paradoxalment la impossibilitat de plorar. Els hòmens no ploren els diuen als xics des de ben menuts. Els barons són pressionats a reprimir els seus sentiments de por i de dolor, però també els d’amor i cura, perquè si es deixen portar per les emocions, s’assemblaran massa a aqueixes personetes a qui sovint vesteixen de rosa. I ja ho diguérem en l’anterior post: la masculinitat tòxica parteix de tres negacions: no ser un xiquet, no ser una dona i no estimar altres barons.
La repressió emocional és també un tipus de violència. Els hòmens no poden plorar, però la ira i l'agressivitat són permeses i animades. Una violència que la masculinitat tradicional exerceix també de tres maneres:
Violència contra un mateix
Violència contra els altres barons
Violència contra les dones
En la violència contra un mateix hi podem trobar maneres d’actuar típicament masculines: les bregues, els hàbits alimentaris poc saludables, el consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues, la temeritat, les pràctiques de risc sexual (no posar-se el preservatiu), etc. En definitiva, la sensació d’invulnerabilitat porta a exposar-se (i exposar les persones del voltant) a perills, sense reflexionar ni mesurar-ne les conseqüències.
El primer tribut serà paradoxalment la impossibilitat de plorar. Els hòmens no ploren els diuen als xics des de ben menuts. Els barons són pressionats a reprimir els seus sentiments de por i de dolor, però també els d’amor i cura, perquè si es deixen portar per les emocions, s’assemblaran massa a aqueixes personetes a qui sovint vesteixen de rosa. I ja ho diguérem en l’anterior post: la masculinitat tòxica parteix de tres negacions: no ser un xiquet, no ser una dona i no estimar altres barons.
La repressió emocional és també un tipus de violència. Els hòmens no poden plorar, però la ira i l'agressivitat són permeses i animades. Una violència que la masculinitat tradicional exerceix també de tres maneres:
Violència contra un mateix
Violència contra els altres barons
Violència contra les dones
En la violència contra un mateix hi podem trobar maneres d’actuar típicament masculines: les bregues, els hàbits alimentaris poc saludables, el consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues, la temeritat, les pràctiques de risc sexual (no posar-se el preservatiu), etc. En definitiva, la sensació d’invulnerabilitat porta a exposar-se (i exposar les persones del voltant) a perills, sense reflexionar ni mesurar-ne les conseqüències.
En la violència contra els altres barons hi ha present l’aprenentatge dels sotmetiment i de la jerarquia. Encara que els barons, en presència de les dones, donen mostres de masculinitat, no són aquestes les que concedeixen l’aprovat en l’assignatura de la masculinitat, sinó els altres hòmens. I la jerarquia no es qüestiona, perquè hi ha el somni de ser algun dia l’amo.
Fa un parell de cursos vaig presenciar als corredors del meu institut una escena curiosa. Un alumne de primer de Batxillerat tenia agafat de les espatlles a un menudet de primer d’ESO. L’actitud no era d’excessiva violència, però un rogle de xics corejava i animava l’encontre. El xicot gran reia perquè la desigualtat era evident; amb la mà estirada, el menut no el podia ni tocar. El més sorprenent del cas va ser el comentari del de l’ESO:
-Maricó, que portes una samarreta rosa!
Malgrat l’insult, el gran continuà rient i l’amollà. El menut, content amb el contraatac, se n’anà cap a classe. Al seu interior es va quedar una xicoteta ferida que ara que ja és dels grans de l’institut s’encarrega de curar exercint la seua autoritat amb els més menuts i amb els iguals. També amb la seua xicota.
Michael Kaufman explica que els xics creixen entre les bregues i la brutalitat i per a sobreviure cal acceptar i interioritzar la violència com un norma natural de conducta.
I si no respons amb violència i et deixes, seràs un covard!
Michael Kaufman explica que els xics creixen entre les bregues i la brutalitat i per a sobreviure cal acceptar i interioritzar la violència com un norma natural de conducta.
I si no respons amb violència i et deixes, seràs un covard!
(continuarà)
4 comentaris:
Jo pense, que seria bo que als xics no els impoprtara molt el que els altres pensen si no utilizen la vioència quan es veuen en una cituacio com la del alumna de de l'ESO, peruque grasies a eixa actitut tots el xics faran el mateix una altra vegada i un altra però aixo s'auria d'acabar i si no sempre viurem en una sociatat repleta de la masculinitat i la violència i ningu fara res per a resoldre-ho. I aixi seguirem en un bucle en el que els majors abusaran dels que son mes xicotets que ells, dels que tenen la mateixa igualtat i de les dones. Però hi ha altres modes de resoldre els problemes i no sempre recurir a la violència pero pre a que aixo es puga fer realuitat tenim empesar per un principi.
Masculinitat!
...per a mi la masculinitat vol dir que els homes no teneen que tindre sentiments, no tenen que tindre cura,que no poden plorar a no ser que siga pero dolor o per por ... Pero no n estiic d`acord perque tots som iguals.. tots podem trsnmetre els sentiments ser carinyosos ams totes les persones,, perque si tu vols a una persona , per tant que siga el teu amic pots donar-li un petò o un abraç Ino te perque dirte nmingu que erees gay o alguna cosa...
Aquestos textos del masclime ´m´han aparegut molt interesants y ee aprees coes noves..
MARTAAA!
Bon dia a tots, els homes quan diuen que no fan coses de dona hi ha voltes que es mentida, com plorar o cuinar però el que passa es que els dona vergonya que els demés pensen malament d'ells
quan un home maltracta a una dona de vegades ells diuen que comenÇa la dona a fer-los mal o alguna cosa pareguda però moltes voltes el que comenÇa es ell a ella
Publica un comentari a l'entrada