–Els hòmens misògins odien les dones perquè són homosexuals? –pregunta una alumna en classe de 3r d’ESO.
–No necessàriament –li respon un company
–No necessàriament –li respon un company
–L’orientació del desig no té a veure amb les idees misògines o masclistes -explique jo-. Es pot ser masclista o igualitari independentment de la persona a qui desitges o estimes.
El tema de la classe no és l’homosexualitat sinó la misogínia, però alguns xics senten la necessitat d’opinar. “Els homosexuals em fan fàstic i haurien d’anar al psicòleg” comenta un alumne. “Els homosexuals són malalts” diu un altre perquè "de tota la vida ha sigut home i dona”. “Hi ha gent homosexual perquè no troben la seua mitja taronja” afegeix un tercer.
I la discussió està servida.
I la discussió està servida.
Són 3 veus, masculines, contràries a l’homosexualitat (masculina) i 15 respectuoses (i ho sé perquè al final de la classe els demane que m'escriguen de manera anònima la seua opinió). Tanmateix, entre aquest grup majoritari n’hi ha 2 xics que no veuen bé que les persones homosexuals adopten i ho manifesten a la classe.
Per què són els xics més bel·ligerants contra l’homosexualitat masculina? La resposta no és senzilla; però com les classes són organismes vivíssims i d’un tema en passem a un altre, acabem parlant de la misogínia de l’homosexualitat i de la masculinitat.
Què és ser un home?
Generalitzant, i com ja he explicat en altres posts, podem dir que la identitat masculina es basa en tres negacions:
No sóc un xiquet. Això vol dir que els xics han de ser autosuficients i independents. Per a aconseguir-ho, hauran de reprimir els sentiments de dolor i les pors i també hauran de ser desconfiats, és a dir, no obrir-se ni demanar ajuda. Per exemple, no és molt masculí anar a mediació (perquè són les xiques les que es queixen o les que necessiten ajuda).
No sóc com les xiques. Ser home és no fer coses de xiques i, en graus alts de masclisme, sentir-se superior a aquestes.
No m’agraden els xics. Aquesta negació comporta no solament no desitjar o estimar els gais, sinó relacionar-se amb els altres barons no de manera igualitària ni afectuosa, sinó competitiva i jeràrquica.
Aquest model de masculinitat, que alguns autors anomenen tòxica perquè contamina la convivència, genera moltes violències.
Contra un mateix mitjançant les pràctiques de risc, les bregues, els accidents, l’abús de drogues, la temeritat, l’exposició a perills sense mesurar les conseqüències, etc. Els xics pateixen accidents i problemes amb les drogues en una proporció de 3 a 5 vegades major que les xiques. La consigna és: Sigues fort!, aguanta! No hi ha dolor! A mi no em pot passar res!
Contra els altres xics, mitjançant els insults al que no es considera prou valent (Gallina!, covard! maricó!) i lluitant i bregant contra els altres. Els xics creixen i aprenen a viure i a relacionar-se aguantant la violència, la humiliació, la brega constant (disfressada de joc) i es té la fantasia de ser algun dia l’amo (per exemple el gran de l’institut que serà el que molestarà els més menuts quan passen pel corredor).
Contra les dones. Allunyant-se de qualsevol característica femenina, boicotejant els desig d’igualtat d’elles (per exemple, si són sexuals com els xics, són unes guarres); desresponsabilitzant-se de la igualtat (és un problema d’elles; el que realment volen és agafar el poder), aprofitant-se del treball domèstic gratuït de cura, etc.
Acabada la classe, pregunte a algunes persones que no han parlat les raons del seu silenci i em contesten que no han dit res perquè no serveix per a res, ja que les persones homòfobes mai no canviaran. Jo no estic tan segura i sóc molt més positiva respecte dels canvis. El que està clar és que no es pot passar de zero a cent, i que les transformacions són lentes i graduals. Però encara que els canvis no es produïren, seria bo que les persones tolerants, no solament amb l’homosexualitat sinó amb maneres de ser hòmens i dones més flexibles, expressaren la seua opinió davant de la classe. A ninguna persona li agrada sentir-se sola, pensar que els seus sentiments, els seus dubtes o les seues pors són estranyes; per això, escoltar la veu d’una majoria de la classe oberta i respectuosa és un guany que cal celebrar amb alegria.
Generalitzant, i com ja he explicat en altres posts, podem dir que la identitat masculina es basa en tres negacions:
No sóc un xiquet. Això vol dir que els xics han de ser autosuficients i independents. Per a aconseguir-ho, hauran de reprimir els sentiments de dolor i les pors i també hauran de ser desconfiats, és a dir, no obrir-se ni demanar ajuda. Per exemple, no és molt masculí anar a mediació (perquè són les xiques les que es queixen o les que necessiten ajuda).
No sóc com les xiques. Ser home és no fer coses de xiques i, en graus alts de masclisme, sentir-se superior a aquestes.
No m’agraden els xics. Aquesta negació comporta no solament no desitjar o estimar els gais, sinó relacionar-se amb els altres barons no de manera igualitària ni afectuosa, sinó competitiva i jeràrquica.
Aquest model de masculinitat, que alguns autors anomenen tòxica perquè contamina la convivència, genera moltes violències.
Contra un mateix mitjançant les pràctiques de risc, les bregues, els accidents, l’abús de drogues, la temeritat, l’exposició a perills sense mesurar les conseqüències, etc. Els xics pateixen accidents i problemes amb les drogues en una proporció de 3 a 5 vegades major que les xiques. La consigna és: Sigues fort!, aguanta! No hi ha dolor! A mi no em pot passar res!
Contra els altres xics, mitjançant els insults al que no es considera prou valent (Gallina!, covard! maricó!) i lluitant i bregant contra els altres. Els xics creixen i aprenen a viure i a relacionar-se aguantant la violència, la humiliació, la brega constant (disfressada de joc) i es té la fantasia de ser algun dia l’amo (per exemple el gran de l’institut que serà el que molestarà els més menuts quan passen pel corredor).
Contra les dones. Allunyant-se de qualsevol característica femenina, boicotejant els desig d’igualtat d’elles (per exemple, si són sexuals com els xics, són unes guarres); desresponsabilitzant-se de la igualtat (és un problema d’elles; el que realment volen és agafar el poder), aprofitant-se del treball domèstic gratuït de cura, etc.
Acabada la classe, pregunte a algunes persones que no han parlat les raons del seu silenci i em contesten que no han dit res perquè no serveix per a res, ja que les persones homòfobes mai no canviaran. Jo no estic tan segura i sóc molt més positiva respecte dels canvis. El que està clar és que no es pot passar de zero a cent, i que les transformacions són lentes i graduals. Però encara que els canvis no es produïren, seria bo que les persones tolerants, no solament amb l’homosexualitat sinó amb maneres de ser hòmens i dones més flexibles, expressaren la seua opinió davant de la classe. A ninguna persona li agrada sentir-se sola, pensar que els seus sentiments, els seus dubtes o les seues pors són estranyes; per això, escoltar la veu d’una majoria de la classe oberta i respectuosa és un guany que cal celebrar amb alegria.
PD: Cal contagiar-se de les bones qualitats. I si les xiques són més respectuoses amb la diversitat sexual, no sigueu rucs i copieu-les!
(Il·lustració: Irma Navarro, dins Rosa Sanchis, Abril no és un mes,Tàndem)
21 comentaris:
Hola de nou, Maria!
Hi ha persones que pensen que les coses son com són i no es poden canviar perque tota la vida ha estat així.Han crescut amb creences de que lo bó i lo correcte es una cosa, i tot el que
en siga diferent,és impur, antinatural i està mal.
Aprenen a vore la vida de un color, d´un matís, i són violents i reaccionaris contra tot allò que s´allunye del seu model d´allò que pensen que ha de ser únic.
Eixes persones tal vegada no et coneixen, i no saben que, afortunadament,existixen persones que lluiten pero allò que els altres no s´atrevixen a lluitar, i que pronuncien la primera paraula en alt en contra de tot allò que sempre s´ha donat per sentat, i que ningú abans´s´havia atrebit a rebatir amb tanta firmesa.
Per això,com diues, el recolçament de les persones que ens rodejen es fonamental per a sentir que no té res de especial ser diferent, que ets igual que els demés i que tens el mateix dret a ser feliç indepen
dentment de les teues preferences o la teua orientació.
Espere que el teu optimisme y la teua força pel canvi i per la igualtat de les persones( que, sense voler, es contagia amb facilitat)trenque la xarxa tan delicadament teixida amb teles tóxiques que atrapen la consciència de la societat.
Ánim, i ja saps que no ets sola, que hi ha molta gent que et recolzem tot i que la nostra timidesa no ens faça exposar obertament la nostra opinió. Estem en bones mans si tu lluites per tots aquells que, des de l´ombra, no ens atrevim a alçar la veu.
Seguix fent la llum allà on la oscuritat n´ha estat massa temps. Una abraçada.
amb això de les masculinitats volia comentar el k em trobo cada dia a la feina. Treballo de metgessa de família i tinc pacients homes k, fins i tot després d’1 infart, segueixen fumant i bevent en excés xk és la manera k tenen de relacionar-se amb l’entorn i fa de ‘poc home’, anar al bar quan surten del taller i demanar una llimonada. L’altra dia, un noi de 19 anys amb angines, va venir amb la nòvia (ell deia que ella li havia fet venir, elles venen sempre soles) i en el moment de donar-li la recepta, li va donar a la noia i li va dir ‘ja m’ho recordaràs’! No vaig poder evitar intervenir! m’enrecordat xk complia tots els requisits que poses de la masculinitat tòxica!
Aquest desinterès per la salut fa de ‘machote’ i és una càrrega greu pels homes xk provoca situacions de risc amb la pròpia salut i és una càrrega greu x les dones xk és un plus de responsabilitat i xk posen la seva salut com secundària.
Però jo crec k les coses poden canviar, menys mal k s'està fent una massa crítica de persones lliures de prejudicis xk les coses canviin! la majoria de la classe que comentes eran d'akest grup, encara k els altres facin més soroll... cada vegada som +!
Hola oiraM, què bé que hages entrat al bloc. I sí, ja sé la teua opinió, me la vares escriure a classe, però hi ha molta gent que no la sap i que s'alegraria de conèixer-la. Com diu Júlia, hi ha una massa crítica que va fent que les coses canvien, i fa també que les persones ens sentim acompanyades i ens anem contagiant, com jo contagie a Cristian, i ell em contagia a mi, i a tu i a altres... I com més gran siga la massa, més preciós farem aquest pastís de xocolata i més ens podrem xuplar els dits!
Totes les persones poden desidir lo que li agrada, i ningú pot desidir-ho per ells. No respecte a la gent homofova, perque pensa que pot decidir per els demes, i dir lo que està be i lo que està mal.
Jo pense que per a mi la homosexualitat me pareix bé, perque no importa si dos personse del mateix sexe s'enamoren. Perque no fan mal a ningú. No entenc que alguns xics sean homofobs perque a ells no els molesten els homosexuals, preque ells fan la seua vida.
que cada ú pot estar amb la persona que vuiga.tant siga homes o dones.
Jo pense que les persones poden fer lo que vullguen,cada persona es com es, ni jo ni ningú te perque criticarles, ells son lliures de fer qualsevol cosa d'aquest tema.
no por ke es feoooo
Que la orientació sexual dona igual cadascu te que estar amb la persona que ell vulga. Menys en la adoptació de persones homosexuals no m´agrada molt l´idea.
Per a mi ser homosexual, perdona que ho diga es una enfermetat, no es per a ferme el gracios sino que yo creec aço, perque tenint a xiques precioses y no tan precioses pero aço de xic amb xic o veig io una enfermetat perque de tota la vida xic amb xica i xica amb xic. I si no encontra la seu mitga taronja, que se moren abans de anar amb un xic.
Ya e comentat masa. Ale que os cundan!
todas las personas ke odian a los ke stan en contra de los gays deben tambien tener respeto hacia ellos
bueno a mi la veritat es que me'n dona totalment igual si els homosexual son felices i no afecten e a ningun se4r huma ni res d'aixo poden fer el que les done la gana
Jo estic a favor,perque amar a una persona,dona igual que siga dona o home. Ells no tenen la culpa d'estimar a una persona del mateix sexe.
Pense que no tenen que ser insultats i discriminats, es una opció sexual com altres. Son persones com tots i tenen que ser respetats. Per culpa del cristianisme no esta tan aceptat, perque no poden casar-se si es volen? =S
Ademes, no "tota la vida ha sigut aixi", en Grecia els homes eren gays y mantenien relacions sexuals amb homes i no pasava res.
Si desde xicotets ens enseyaren una educacio sexual sana y ens explicaren que la homosexualitat es nomes una opcio sexual estaria mes aceptat.
Cada persona pot decidir sobre la seua vida i aixo no l'importa a ningú les personas que pensen que es una enfermetat aurien de preocuparse mes de la seua vida que la dels demes...
soy gayyy y os importaa
soc gay
Jo pense que si vols a una persona , vols a la persona no a un xic o a una xica.
El sexe d'una persona es indiferent.Jo pense que un xic pot estar a un altre xic o amb una xica.
Jo tinc amics gays i amigues lesvianes.La veritat es que els que pensen que els homosexuals tene una enfermitat, son ells els inferms.Normalment els xics que odien als homosexuals, les possa un montó les lesvianes. EN canvi a nosaltres en dona igual xic con xic o xica con xica.
SON PERSONES , NO ENFERMS.
Em pareix patetic que els xics pensen que maricó es un insult.
Son uns idiotes prehistorics,descerebrats i inclós quan un amic defen al seu amic gay le criden maricó a ell.
SER HOMOSEXUAL NO ES UNA ENFERMITAT,ENFERMS ELS QUE PENSEN QUE ES MALO.
Hola, Maria. Jo sé que aquest tema es un poc dificil de parlar amb certes persones, que no escolten a la resta dels companys. Si nosaltres escoltem el que digueu, feu el mateix.
Jo estic d'acord amb que hi haja dones que estimen a persones del mateix sexe i homes que també estimen a altres homes perque un mateïx no pot lluïtar en contra dels seus sentiments, si l'estima lo dóna igual que siga del mateïx o diferent sexe.
Estic en contra de la missoginia perque al segle XXI no es poden possar les mateixes normes que al segle XX ja que ara ja no existeixen ni Hitler a Alemanya, ni Franco a Espanya i les dones deuen de tindre els mateixos drets que'ls homes i que la discriminació cap a la dona té que estar destruïda.
Jo pense que si vols a una persona que mes dona del sexe que sea o del color de la seua piel que tenga,si quan estes con esa persona eres feliz no te tiene que importar lo que pesen o lo que digan de ti.
Si un homosexual te parella i els dos volien adoptar un fill perquè no el poden tener.Si tenen els diners pera darle una bona educació i el amor necesari,pues adelante.Esto es un món lliure i ningú te derecho a decirte a quien tienes que amar o con quien te tienes que casar.Estic a favor.
Continuaran...
Publica un comentari a l'entrada