El placer está en tus manos

(En castellano) Dijous passat em trobava al gimnàs a punt de començar una classe d’spinning. Mentre la professora preparava la seua bici, un senyor gran que hi havia darrere de mi contava a una xica que a Extremadura s’havien gastat un dineral en un curs que ensenyava els adolescents a masturbar-se. Davant de la incredulitat d’ella, l’home citava una bona font: “Sí, sí, ho han dit a la tele” i la xica contestava que el que haurien de fer és portar els pobres de l’Alacrana i no cursos de masturbació.

Pensant a baixar de la bicicleta per explicar als meus companys de suors la veritat de l’assumpte, els llums es van apagar i la profe, tota una intel·lectual de la bicicleta que sempre posava títol a les sessions i triava la música d’acord amb el seu estat d’ànim o la temàtica que li interessara, començà a explicar-nos que el treball del dia estava dedicat a Madonna. Llavors començà a sonar Like a Virgin i vaig pensar que la tria no podia ser més oportuna. La reina del pop havia provocat un gran escàndol amb aquesta cançó, perquè simulava masturbar-se a l’escenari damunt d’un llit de llençols vermells i escortada per dos ballarins andrògins que duien uns pits postissos.

Extasiada per la música i l’exercici, i xopa de suor, vaig decidir que era massa indecent tindre una conversa amb els veïns de bici en aquelles condicions; així que vaig optar per la dutxa. Ja a casa, vaig buscar informació i m’aparegueren els titulars crítics d’alguns diaris conservadors i la pàgina de les creadores d’una campanya que té un títol ben bonic: “El placer está en tus manos”.

Els joguets eròtics, el plaer, les carícies, l’autoerotisme, l’anatomia i la fisiologia sexual femenina i masculina són alguns dels conceptes que es treballen en aquestos tallers, adreçats a adolescents de 14 a 17 anys, amb l’objectiu, ben saludable al meu entendre, de donar-los ferramentes perquè coneguen el seu cos i les seus possibilitats eròtiques, perquè se l’estimen i es relacionen amb les altres persones de manera saludable i gojosa. I tot, amb perspectiva feminista!

Divendres al matí vaig parlar-ho amb el meu alumnat de Batxillerat i em contaren que també havien sentit la notícia, però amb una lleugera diferència: “En Extremadura enseñan a pelársela a los jóvenes”.

Els vaig preguntar si “pelársela” s’utilitzava també per a les xiques i em contestaren que no. “Ah!” vaig pensar en veu alta. “Aleshores en les vostres fonts d’informació, el curs només ensenya els barons a masturbar-se? Quina discriminació!!!”. Pensant-ho millor: quina dolenta informació, quina manipulació i quanta falta de feminisme els cal a aquestes persones que no saben que les xiques també es masturben, no “pelant-se-la”, sinó “fent-se dits”.

Però, ai!, es veu que els dits i les mans només es poden posar en llocs “purs” i no en el clítoris o en el penis.

A l’Edat Mitjana es condemnava el plaer que proporcionava el cos. La sexualitat era pecat i només es legitimava dins del matrimoni i per a la reproducció. Tanmateix, amb els barons es feia una xicoteta excepció, ja que se’ls atribuïa una energia sexual arravatadora i fora de control que exigia satisfer-se amb dones dolentes.

Sembla que aquestes idees estan vives encara i adults i adolescents encara les comparteixen. Les xiques adolescents no solen dir que es masturben, a diferència dels barons. Sovint els agrada deixar clar que no ho fan, encara que de vegades defensen aquesta pràctica perquè, segons diuen, és bona per “obrir camí” i evitar que la primera vegada siga tan dolorosa. És a dir, el plaer al servei de l'altre.

Aquesta “defensa” parteix de dues premisses discutibles: que, per masturbar-se, les adolescents utilitzen la penetració, i que la primera vegada haja de ser dolorosa (de la primera vegada heterosexual i coital, ja vaig parlar en un altre post).

Què podem concloure, doncs, de tot el que s'ha dit? Que com més ho pense, més considere que els 14.000 euros que ha costat la campanya al Instituto de la Mujer i al Consejo de la Juventud d'Extremadura (és el que val un cotxet mitjanet), no són diners per a la falta tan gran d’educació de la gent jove (i de la gent gran). Així que la meua proposta és que el curs es faça extensible, i s’adapte, a tot el món, gran i menut. Jo m’apunte!