28 de febr. 2010

Filomena y el bullying

Capítulo anterior: Filomena, una niña especial

Filo era pequeña, era su primer año escolar, tenía 5 años. Estaba conociendo niñ*s nuevos, en realidad todo era nuevo; los olores, el espacio, la gente... la primera vez que pasaba tantas horas fuera de casa y le gustaba.

Se sentaba en una mesa hexagonal con otros niñ*s. Compartían lápices, rotuladores, tizas, plastilina... pasaban mucho rato dibujando, ¡a ella le encantaba! No sé muy bien cómo fue pero un día un niño que se sentaba con ella en la mesa hexagonal tuvo la idea de decirle a los otros niños que no molaba que Filo utilizase los lápices de colores y los convenció para que no la dejaran cogerlos. Ese día Filo dibujó poco y no lo pasó tan bien. Al día siguiente tampoco pudo dibujar. Filo se cabreó mucho y harta de que le quitaran los lápices de las manos agarró al bote comunal llevándolo hacia su pecho, ¡caramba!, ya estaba bien, ¡los lápices también eran suyos! En un santiamén todos los niñ*s de la mesa extendieron las manos para arrebatarle el bote de lápices... ñis ñas zum zam arr clas rram... se activó un forcejeo impresionante, diez brazos contra dos, Filo aguantaba las embestidas estaba muy enfadada... jum pam asss hum... Era un bote reciclado de Cola Cao que tenía los bordes metálicos, Filo sujetaba el bote por los bordes, pero ya no podía más, la última embestida le provocó un profundo corte en el dedo y heridas en los demás. Todos quedaron en silencio mientras la sangre brotaba sin cesar. Pasó todo tan rápido que la maestra se dio cuenta de que algo andaba mal por el vacío que produjo el silencio. La llevaron a curar y tardó algún tiempo en volver a clase. Filo estaba segura de que sus compis la iban a aceptar después de todo lo que había pasado, pero no fue así… no. Volvió a sentarse en la mesa hexagonal y volvió el rechazo, ahora más fuerte, se metían con ella constantemente, no podía participar en los corrillos y no le hablaban mucho, digamos que no querían hacerse amig*s de ella.

Así pasaban los días, yo no sé cuantos, pero muchos y... ¡no se vayan todavía que aun hay más! El mismo niño le propuso a los demás que trajeran alfileres a clase el martes siguiente, con ellos pincharían a Filo, porque se lo merecía, porque sí. Realmente ningún niñ* se planteó nada porque solo se sumaron a la idea sin más, al fin y al cabo era una manera de divertirse. Se corrió la voz y toda la clase se sumo a la iniciativa, cada día el niño se acercaba al oído de Filo y le susurraba en tono musical: el martes vamos a venir todos con alfileres para pincharte... la la la...

Filo pensaba que no serían capaces, pero conforme se acercaba la fecha veía que sí iban a ser capaces. Toda la semana la canción susurrada en su oído, estaba aterrorizada, no sabía qué hacer, si lo contaba sería una cobarde y una chivata, además, ¿qué iba a solucionar contándolo? Se sentía sola, rabiosa, triste. No tenía ningún plan para defenderse de aquel ataque y tenía claro que acudiría el martes al colegio pasara lo que pasara, plantaría cara, ella no era ninguna cobarde y no demostraba el miedo que tenía. Llegó el lunes y llegó el martes. Todos estaban preparados con sus alfileres, se los enseñaron durante la clase para que viera que era cierto que los llevaban, todo ocurriría en el patio... y llegó la hora y Filo se sintió sola en la inmensidad del patio, un patio de tierra, grande, muy grande y con palmeras. A unos metros de ella vio como se arremolinaban sus compis para preparar el ataque y en un tres y no res echaron a correr en bandada hacia Filo, que puso piernas en polvorosa. Fue un acto reflejo, corría como si se la llevaran los... bueno es que los demonios la perseguían. No sé cuantas vueltas dieron al patio pero no les resultó fácil rodearla, era una niña hábil, rápida, fuerte y asustada. La rodearon y se quedó plantada, se tapó la cara por instinto y experimentó los pinchazos en su cuerpo. Algunos niñ*s no se atrevieron a pincharle, unos lo hicieron tímidamente y otros lo hicieron sin más. Filo no le contó lo ocurrido a nadie, lo sufrió y lo interiorizó. Muchos, muchos años después me contó esta historia a mí y yo os la cuento a vosotr*s. Le resbalaron lágrimas por la mejilla al contarla, lágrimas que sirvieron para limpiar las viejas heridas de los alfileres, las heridas de un rechazo injusto y sin sentido.


Irma Navarro

Próximos capítulos:
Filomena y el bullying II (La venganza)

Filomena se afeita. Cuando entré al baño y me afeité toda la cara y mi madre me pilló con las manos en la masa. Pensaba que tendría barba de por vida.

Filomena juega a vaqueros. Cuando me compré la pistola a escondidas y dije en casa que la había encontrado en la calle.

Filomena y el melonar. Me gustaba tanto la sandía que me comía todas las pepitas con la idea de que algún día crecería un melonar en mi cabeza y podría comer sandía todas las veces que me apeteciera.

27 comentaris:

javi ha dit...

me pareix una injusticia que se meten amb ella perque sea xica i que li agreden i es creguen superiors :S ! . ....

Anònim ha dit...

Me pareix mol mal que els xikets abusaren asi de filomena , perqué ella no les feia res a ells com per a que le pinxaren y le quitaren els llapis de colors.Es una injusticia.

Dianaa! ha dit...

Ami em dona molta llàstima el que tindria que estar passant la pobra xiqueta, son xiquets però deurien de ensenyar-los que no tenen que fer el que diga un xiquet sinó a pensar perquè fan això ... i la pobra xiqueta deuria de haver dit alguna cosa encara que pensaren que ai xina els xiquets tingueren mes ràbia no era just el que li feien i la professora deuria de haver vist que ella estava com mes apartada, ella ho tenia que haver dit i haguera sigut el millor o que se la guera dit a s'ha mare per lo menys, pobra el que haja passat la xiqueta .

Anònim ha dit...

Me pareix molt mal que el seus ‘amics’ la tracten tan mal, que es una injustícia, i que aquelles persones no tenen caràcter, en canvi ella fou molt valent

Jooohn* ha dit...

El text em pareix algo agressiu, ja que uns xiquets de cinc anys puguen fer una cosa massa violenta per a la seua mentalitat de xiquet, doncs que qualsevol cosa pot passar per el cap d'ells.
Pense que dona llàstima el seu comportament ofensiu amb l'altra persona i mes si son un grup, i la professora devia haver-se donat en compte i no fer com si no passara res...doncs que la xiqueta tampoc el fa molt be callant-se i no dir res.

Madlen ha dit...

Em pareix molt mal el que fan els seus "amics" per que no tenen ningun dret de fer-ho i el més ràbia em fa es que tota la classe fa el mateix i ningú pensa en ajudar-la ni en com es deu sentir. Jo crec que abans de fer mal a algú deurien pensar com es sentira l'altra persona i també deurien posar-se al seu lloc.
Filomena es queda callada i aguanta els abusos dels seus companys de classe per que pensa que si ho conta seria un "chivata", i això tampoc esta bé.

kalil ha dit...

A mi parèixer, la xiqueta es una mica marginada, deveria haver parlat con el seus pares o el professorat del tema, i no tenir por del conflicte, deu de ser valenta i enfrentar-se al embolic, tal ves el meu comentari es sembla mal educat o brut, però es la veritat si la xiqueta no parla la seua vida serà un desastre i por altra vegada, els seus companys son uns gamberros i tard o temprant tendran el seu merescut, porque el que fat mal por una o altre camí, recibe el seu castig, la vida m'esma es dona.

rosa ha dit...

¿Y la maestra o el maestro?¿Quién vigilaba el patio de recreo?

Cristian ha dit...

Gràcies, Irma, per continuar donant veu a Filo, la valentia i maginació de la qual ens ha captivat des del primer moment.
No sé perquè, però quan he llegit el relat, he sentit una fiblada al cor, com quan vaig llegir "Primave-
ra per a Palmer". De menut, a l'escola, els xiquets també es clavaven amb mi perquè no jugava al futbol i perquè m'agradava anar amb les xiques. Em deien "maricó". La violència era tan sols una forma de diversió, no tenien motius reals, sols se'ls inventaven.
No tots som tan valents com Filo. Intentes pensar que ja se'ls passarà, que amb algú l'han de prendre o fins i tot que tal vegada has fet alguna cosa que els ha provocat. En eixos moments, tots deuriem tindre una Maria prop, que ens digués que
és inútil buscar-li causes, perquè no les té. És violència per violència.
Parlar-ho ens ajuda. Dir cóm ens sentim és la millor manera d'expressar-nos.
Viure situacions com estes ens ajuda a madurar i prendre les coses d'un altra manera. Hi ha que tindre present que sempre tenim persones prop que ens pot ajudar a eixir del pou. Perquè les ferides com més prompte deixen de sagnar, abans es sequen, tot i que el dolor ja està fet.

Aitor el que ha sacado un 10 en informatica ha dit...

Que penita da filo , que quiere hacer amigos y la rechazan y encima luego le insultan y le pinchan con alfileres..(N).
Que injusticia!

Anònim ha dit...

Primerament, m'ha impressionat que estigué escrit en Castellà, però la vertadera crítica no es eixa, per molt conservador que siga no sóc estúpid, es un comportant injustificable el dels seus companys, de totes maneres ella també te part de culpa, pues no s'atrevix a dir-lo als seus professors, ni als seus pares, ni a ningú adult.
Però també pense que el que lo haja escrit, te molta imaginació perquè aquest "incident" es molt peculiar, en conclusió hauria contat els seus problemes als seus pares, però em pareix molt mal que el hagen tomat mania per coses sense sentit.

Vanessa ha dit...

A mi no em pareix bé el que li han fet a Filo per que la xica no ha fet res per a que no le deixaren jugar amb el colors i tampoc em pareix be que quedaren tots un dia per a llevar alfilers per a pinxar-li. La pobreta ho deu haver pasat mot malament i per culpa de ells o elles aixo no se li va oblidar en la vida.

Mireia ha dit...

Es un text molt trist, ja que Filo solament volia fer amics i els altres la van rebutjar sense ninguna raó, la raó que han donat a sigut perquè si. Lo trist es que la historia es veritat i en molts escoles ho fan molts xiquets, simplement perquè un xiquet ho diu i tots els altres facen el mateix.

Carlitoss ha dit...

A mi no em pareix bé el que li fan a Filomena, els seus companys de classe l'han tomat amb ella per ningú motiu en concret. Jo crec que podría haver-li dit al seus pares el que estava passant i no guardar-se tot per ella, així els pares habrien parlat amb el director de l'institut o col·legi i l'habrien solucionat.

Abel ha dit...

Ami Filomena no em pareix tan valent com diu perquè no s'atreveix a dir-li al professors simplement el deixa passar... i així no es la millor manera de arreglar les coses (deixando-les córrer)

Carla ha dit...

Aquesta part de Filomena no m'ha agradat molt perquè em pareix una injustícia el que ella vulga fer amics i els altres la tracten de manera diferent a la que ells es tracten, INJUSTAMENT. Em pareix molt trist. Hui m'he llegit la primera part i la segona i cada vegada que llegisc més tinc més ganes de segui la historia :) Filomena m'està agradant moltíssim.

amigos ha dit...

a nosaltres ens pareix una injustícia per que per molt distinta que siga una persona no tenen ningun dret a fer-li ni dir-li res de això i punt.. Això ens pareix un poc fort e intolerable. pensem que ella li diga als seus pares lo qui a ocurrit i que tomen mesures.

Nerea ha dit...

Aquest text em pareix molt injust, perquè que a una xiqueta de tan sols cinc anys li facen això em pareix lo pitjor.
També es cert que els altres xiquets tenen la mateixa edat, podríem dir que el comportament del xiquet que te ixe xiquet te que vore amb l'educació que reu a casa o be que a ell li fan el mateix.
El que crec que també esta mal es el comportament dels professors de l'escola ja que deurien estar mes atents als alumnes si ja a ocorri't una vegada, així que em pareix que també es culpa de ells.
Així que com a resum d'aquest text puc dir que el bulling es lo pitjor i n'hi hauria que posar remei a aquest problema tan greu.

martii ha dit...

No em pareix be el que li han fet a Filomena, era nova a l'escola i tenia molta il·lusió ja que el primer dia li havia gustat i per culpa dels seus companys que la tomaren amb ella sense motiu solament per diversió tinguera por en tornar. Pense que el tenia que aver contat havans als seus pares o als professors per a solucionar el problema.

Javier ha dit...

Ja coneguem als xiquets, tos hem passat per aquesta època. Els xiquets poden ser molt roïns. No es just que la tracten així. Que volen aconseguir? Molestar-la? Fer-se superiors? Es volen riure? No poden fer això però el el pitjor d'això es que no va dir res a ningú en el moment...
No pot callar-se coses així, perquè els temes com aquestes s'enquisten en el cor i fan a la persona algú sense ganes de viure.

Laura ha dit...

A mi me pareix molt mal el que han fet el seus companys, però aquest fet tampoc esta estrany en realitat son mes comuns de lo que les persones creuen i no solos els passa las xics si no també a un grup números de xiques.

Les persones que realitzen aquest actes son persones que o no tenen personalitat, o tenen por a pensar, a pensar en cada una de las coses que propose el lider o la majoria per que si el fan estaran en contra i això els faria objecte de burles.

Me ha paregut que filo era molt valenta, però que va deure de parlar-lo amb algú, com la professora, ja que ella podia ajudar en el assumpte, segurament no guanyara ja la antiga relació que tenia amb els seus companys però al menys estaria tranquil·la.

Anònim ha dit...

Es molt greu que un altre alumne d'un altre curs anime a uns altres a molestar, intimidar i fins i tot a maltractar a un altre però es mes greu que el propis companys de la classe se sumen a la iniciativa.

salva ha dit...

per culpa d'un xiquet filomena es sentis discriminada pel seus companys de clase despres ella es rebota amb ells i els pega. no entenc per que tenen que hi haver ises discriminacions.

grace ha dit...

jo pense que las conseqüències que pot tenir el maltractament que ha sofrint Filomena mes abans poden fer mes graus ,ja que no sol ha sofrint maltract físic sinó també maltract psicològic que tarda molt temps en sanar, a demés de açò també hi ha una qüestió, ¿que les semblaria a ells que els feren lo mateix o pensen que ella no te sentiments?.

Unknown ha dit...

Me alegra muchísimo leer vuestros comentarios. Siento mucho que Filo os de tanta pena.
Hay que intentar ponerse en su piel de niña y preguntarnos: a esa edad, ¿cuantas armas sicológicas tenemos para defendernos de tal abuso? Quizás ella pensaba que en el cole tenía que apañárselas sola...
No es importante en este relato el papel del profesorado, ¡ojalá se hubieran dado cuenta!, pero no fue así, y quizás no porque no estuvieran atentos, sino porque todo pasó sutilmente, si, el maltrato es sutil. A mi me hace reflexionar... recuerdo un niño con sobrepeso que iba a mi clase cuando era pequeña. Todos se burlaban de el: gooordo. gooordo, le cantaban. Un día yo también lo insulté y después me sentí mal por haberlo hecho, pero nunca le pedí disculpas. Mirar dentro de vosotros y preguntaros cuantas situaciones de maltrato habéis tolerado con vuestro silencio, ¿ninguna? ¿una, dos, tres...?
muchas gracias

Peluu :( ha dit...

Me pareix injust,
Filo tenia que averlo contat per a
que li ajudaran.....

En fiii . El xiquet que el planeja tot
es un fill de puta,i perdo per el insult ,pero aso es molt fort.. i els altres xics son uns cabrons, podien aver avisat al profesor.

Marta M. ha dit...

A aquells que han dit que la xiquet fa malament per no dir res a cap adult us vull esclarir una cosa, cap de vosaltres sap el que es sentir-se perseguida i maltractada psicológicament per tots els teus companys, sense que ningú es plantege com estàs, i, a més, sabent que si dius alguna cossa ho passaràs molt pitjor? CAP DE VOSALTRES SAP EL QUE ES AQUESTA POR ALS CINC ANYS!!
Vinga ja, no em foteu, si per a gent que ja es més major es tan dur eixir d'una situació com aquesta com penseu que deu ser per a una xiqueta de tan curta edat?
Pensar que saber que si tractes de dir qualsevol cosa, poden no creure't; poden veure't com, a més de com una xiqueta a la que tractar malament, una covard, que encara es pitjor; poden empitjorar els tractes que reps?

No estic tractant de menysprear la vostra opinió, però crec que primer caldria que reflexionareu en aquestos detalls.

Per una altra banda, m'agradaria saber perquè la mestra només es preocupa quan es crea el silenci a classe, ni desprès tracta d'assabentar-se de perquè a passat allò o perquè no els vigila a l'hora de l'esplai. Amb açò no vull criticar el relat, perquè tristament si que n'he vist molts mestres que no feien cap cas als seus alumnes.

3 de març de 2010 13:24