Les persones amb diversitat funcional senten, desitgen i estimen... perquè són persones, com tu, com jo, iguals i diferents, diverses. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè...
Quina és la imatge que els torna la nostra societat? que són asexuals (que no els interessa el sexe), que són innocents (com criatures), que no convé que tinguen parella ni fills (perquè les persones que no són considerades "normals" no tenen dret a reproduir-se), que tots i totes són iguals, que no són atractius ni atractives...
Si la sexualitat és un tema tabú per a les persones “normalitzades”, encara ho és més per a les persones amb diversitat funcional intel·lectual.
- En general no reben educació sexual ni la merament biologicista.
- No hi ha quasi espais de privacitat on puguen relacionar-se amb iguals o tindre pràctiques autoeròtiques sense la presència adulta.
- No veuen models realistes de persones sexuades perquè les relacions que observen són les de persones sense discapacitat.
- Les possibles deficiències cognitives poden dificultar que facen valoracions realistes de les situacions (avaluar el perill, generalitzar, pensar conseqüències...)
- Són més vulnerables als abusos sexuals.
- Etc.
Ens imaginem com pot estimar-se una persona a qui el seu entorn li transmet que no mereix la pena? que no té els mateixos drets que la resta?
El vídeo està extret del magnífic bloc Mitología de la sexualidad especial que he descobert fa no res.
Font: Félix López Sánchez: Educación sexual y discapacidad
Un altre article per a ampliar informació:
José Luis García Fernández: La educació sexual y afectiva de personas con minusvalías psíquicas
9 comentaris:
A mi em pareix que les persones discapacitades tenen el mateix dret que les persones que no son discapacitades, i no sols en la sexsualitat si no en tots els altres apartats ja siga el treball, en la societat...
TOTES les persones tenen que tindre els mateixos drets i no per tindre una infermetats deuen de tindre menys drets al contrari hi ha que cuidar-los més.
La veritat és que molt interessant el post i el vídeo. Gràcies! Bones festes.
el video es interesante y bonito, ademas es verdad x ser una persona dicapacitada la sociedad le quita el derecho a sentir, q creen q no pueden ser personas normales y es injusto bueno en vedad la sociedad es injusta
Es veritat aquesta historia, me ha cridat molt la atenció, ¿Per qué raó les personas amb discapacitat es consideren inferior en la sexualitat? aixó no té sentit i es injust,en la meua opinió totes les persones tenim el dret de sentir, inclòs el inocent sabor de un bes, i no por aquesta raó sean inocents.
Un abraç
Con gran estima Kalil Saldivar Pereira "ex alumna del villena"
Hola Kalil, quina alegria trobar-te de nou per Karicies!!!! I els teus comentaris tan sensibles com sempre!
On estàs ara? Jo tampoc estic a l'Isabel de Villena, les dues som ex de l'institut!!
Una abraçada ben forta de la teua ex-profe que et recorda!
PD: El teu valencià ha millorat moltíssim! felicitats!!!
Maria
Hola Niko, lo expesas com mucha delicadeza: "le quita el derecho a sentir" Y es muy injusto!
En una entrevista a Sila Murillo, una mujer con discapacidad (http://sexualidadespecial.blogspot.com/2010/12/voy-en-silla-de-ruedas-pero-uso-tacon.html)comenta que un ginecólogo le dijo: "usted para qué va a tener relaciones, si no siente nada"
Tremendo!
No poster que la gent pense que si eres minusvalit no tens vida. No pots reproduir-te, anar a la escola ...
El dic com germà d’un minusvalit
M’agrada molt aquest vídeo per que esta mol be que totes les persones poden tindre Novi inclús els discapacitats
estic dacord amb tu josep tenen el mateix dret que nosaltres a ser patrella
Publica un comentari a l'entrada