IES Ifach de Calp. Abril no és un mes.

A les pel·lis i sèries, la sexualitat sempre es mostra de la mateixa manera: es tracta d'acoblaments automàtics, ràpids i plaents, i a tot el món que ho fa li passa!


En la sèrie Física o química, per exemple, els/les guionistes que se la inventen converteixen el coit en la pràctica estrella, temporada rere temporada, i el penis és el far que ha de guiar la sexualitat. Ací hi ha uns quants exemples:

Al principi, quan Julio ix amb Cova, ell decideix trencar la relació, incapaç de suportar la frustració d’haver intentat tindre relacions coitals diverses vegades sense mantenir l’erecció. Tanmateix, Cova, que se l’estima molt, no vol renunciar a la relació, i li fa una abraçada enmig del carrer. Aleshores Julio té, per fi, l’esperada erecció i, com que no la volen desaprofitar, ho fan al parc, darrere d’uns arbres, i sense preservatiu.

La primera vegada de Gorka i de Ruth també és “curiosa”. Ella agafa un condó però ell diu que no, que ell “sempre acaba fora”. Ruth li contesta que només ho fa sense condó amb els seus nóvios i que “arriba fins on ells volen”. Gorka li demana d’eixir i tema solucionat: una altra relació coital sense protecció!

Gorka fa un treball de classe on mostra com tenen sexe els animals. Però una de les diapositives és la de Fer, un company homosexual, tenint sexe amb la seua parella. Fer ix de classe avergonyit però, contràriament al que podríem pensar (que tot el món el criticarà), unes quantes xiques i algun xic li donen notetes amb el seu telèfon perquè... atenció: Fer té un penis molt gran i digne d'admiració!

Yoli ix amb Quino, un xic religiós que no vol tindre relacions coitals fins al matrimoni. Yoli se sacrifica durant un temps, perquè està molt enamorada, però finalment renuncia a la relació perquè es considera que tindre relacions sexuals és sinònim de tindre relacions coitals. No té manetes el xic? No té boca? No han sentit parlar del sexe oral, de les carícies, de la masturbació mútua...?

En fi...

Aquest model sexual penetratiu, instintiu, animal, heterosexual... és molt poc original. Parteix de la imitació (dels animals?) i no de la curiositat o el descobriment; només es preocupa per adquirir una bona tècnica (amb kamasutres diversos) i no per jugar; i té a la base un munt d’exigències (ereccions duradores, orgasmes obligatoris...) que passen per damunt de les preferències de cada persona i de l’escolta del propi cos.

I a mi, què m’agrada? hauríem de preguntar-nos. El món de la sexualitat i de les relacions requereix moltes interrogacions i una visió ben crítica. I una de les coses fonamentals que hem de criticar és la diferent educació que se’ns dóna a les  xiques (Calzedonia) i als xics (Burguer King, Axe 1, 2, 3), una herència de temps passats que encara no ens hem llevat de damunt.

Abril ho intenta. Palmer també. Tant de bo hi haja cada vegada més persones (joves, profes, pares i mares...) que òbriguen camins perquè les paraules tan boniques que apareixen en les lleis (diversitat afectivosexual, superació del sexisme, educació emocional...), i que l’escola hauria de dur a la pràctica, no es queden només en una declaració de bones intencions. 


Salutacions, alumnat de Calp!!