L’Associació Ámbit ha començat un taller d’educació afectivoseksual (nova ortografia per a passar la censura) a l’IES Isabel de Villena, en tercer d’ESO. També treballaran les grogues (canviaré la paraula, per si de cas) i la violència (ací no hi ha perill). En la sessió d’aquest dimarts, estiguérem parlant del sekse i del gènere i van sorgir també termes com l’orientació, la identitat, el feminisme, l’homoseksualitat...
Si ens fixem en aquest esquema, veurem que la nostra cultura classifica les persones en dos grups, tenint en compte bàsicament una part de la seua anatomia (els genitals). Per això s’anomena sistema binari o també sistema sekse-gènere. La principal característica és que no té en compte la diversitat.
Si ens fixem en la primera columna, veurem que no hi caben les persones interseksuals (hermafrodites), les transseksuals (aspiren al canvi de sexe amb hormones i operacions) o les transgèneres (viuen en l’altre sexe però no volen passar pel quiròfan).
Si ens fixem en la segona columna, veurem que si a una persona se li atribueix el sexe “home”, s’haurà de comportar de manera “masculina” i, si és considerada “dona”, de manera “femenina”. Com que això de comportar-se com un home o com una dona no és una ciència exacta, ho deixaré per a un altre post, encara que per a obrir boca, assenyalaré alguns estereotips atribuïts a les dones. Les xiques són: presumides, rancoroses, xafarderes, sentimentals, tendres, curoses, dèbils, sensibles, dependents... Queda prou clar que el sistema binari deixa fora de les caselles "masculí" o "femenina" totes les persones que no es comporten com diu l’estereotip. Per exemple, si un xic és presumit i sentimental, el més provable és que patisca l’insult del seu voltant.
Si mirem la tercera columna, veurem que parla de l’orientació que, segons l’esquema binari, ha de ser heteroseksual. Les persones homoseksuals o biseksuals queden fora de l’esquema. També les persones aseksuals. Sobre les biseksuals pesa l’estigma del vici (Aquestxs li peguen a tot!!) i l’homofòbia, per desgràcia, encara està ben viva. L'insult "mariló" (canvi ortogràfic) és el més utilitzat del món.
Si arribem a la darrera columna, veurem que la pràctica seksual que es considera completa és la penetració, però només pot anar en un sentit, dels xics a les xiques. Si a un xic heterosexual li agrada que la seua xica li estimule (amb els dits o amb un dildo) el seu punt P, situat a l’anus (ai, no sé si colarà aquesta) serà considerat homoseksual o sospitós de ser-ho, i rebrà també l’insult.
Com es pot veure, aquest sistema binari sekse-gènere no té en compte la diversitat d’indentitats, de desitjos, de pràctiques, etc. i tot el món que no hi cap en les quadrícules ho té més difícil per a viure feliçment.
PD: Va quedar prou clar que el feminisme no és el contrari del masclisme?
Per a llegir més sobre interseksualitat: ¡Hay que cortar! i Interseksualidad
Per a llegir més sobre interseksualitat: ¡Hay que cortar! i Interseksualidad
3 comentaris:
La diversitat enriqueix el món . Per més que alguns intenten classificar, enquadrar,encaixar i enmarcar els gustos, preferències, desitjos, orientacions, estils de vida, pràctiques o identitats de les persones baix esquemes fermament tancats i discriminants, el món és plural, és divers, és obert,és múltiple, és diferent, és heterogeni, és variat. La societat actual(la política, l'educació, la cultura...) deu parar-se per un moment i observar al seu voltant. El món ha canviat, hem trencat esquemes, fronteres i barreres que durant molt de temps han obstaculitzat el camí cap a la construcció d'un espai més humà, mes lliure, més tolerant i igualitari. No obstant,aquests esquemes tradicionals continuen dificultant el progrés i contaminant mentalitats joves, que fan seues de nou aquestes idees plenes de prejudicis,estereotips, discriminació i intolerància.
La vida no està feta de quadrícul
es. Entre el blanc i el negre, existeix una amplia gama de matissos grissos. Però també existeix el blau, el roig, el verd o el rosa. Cada persona ha de ser l'artista de la seua pròpia vida, i plenarla dels colors que més li agraden.
Cada persona té una identitat pròpia, amb desitjos, gustos i preferències pròpies i personals.Qui es veu amb la capacitat de jutjar la manera d'entendre i viure la vida de les persones?Cadascú ha de ser fidel al que sent, al que pensa i al que és, sense pors ni temors a ser insultat, discriminat o a patir violències covards. Acceptar, respectar i estimar als altres tal i com són ha de ser una de les consignes més importants de les noves generacions. Ha de primar la llibertat de cada persona a decidir i expressar-se sense complexos, amb confiança de que les persones que l'envolten el van a recolçar i estimar per ser com és.
Perquè allà on hi ha barreres que exclouen i discriminen, no hi ha tolerancia. Allà on no hi ha tolerància, no hi ha respecte. Sense respecte no hi ha igualtat. Sense igualtat no existeix llibertat.La llibertat fa posible la diversitat. I un món que no és divers, deixa de ser humà.
Maria et deixe el enllac del video que te vaig parlar!
http://www.youtube.com/watch?v=t9cmjiE_9X4&feature=player_embedded
Molt bé, Cristian!!! Sempre dóna gust llegir-te!
Gràcies, Carla, veuré el documental que em recomanes!!
Publica un comentari a l'entrada