La setmana passada va donar a llum una amiga (quarentona, lesbiana, monoparental, in vitro... M'encanten les famílies diverses!!!) i vaig anar a comprar-li un regalet a la criatura. Entrí en una botiga moderníssima del meu barri, d’aquestes que venen vestidets per a xiquetes amb una calavera al davant (per posar un exemple) o samarretes per a grandets amb missatges reivindicatius. Va i pregunte per la robeta de bebé i una dependenta jove, i també moderna, m’ensenya uns bodis blancs amb uns eriçonets de color fúcsia, marró i blau. Llavors em pregunta (en castellà, que és com parlen totes les dependentes a València, menys les del Mercat Central i les de Russafa):
¿Es niño o niña?
M’aguante les ganes d’eixir de la botiga i decidisc no mirar-la, per por de fulminar-la i que no puga seguir despatxant, pobra, que amb la crisi no pot una permetre’s el luxe de caure malalta. Li conteste que és xiquet i agafe el de color fúcsia, el més alegre i divertit de tots, amb diferència! Llavors ella torna a la càrrega:
¿Ese para niiiiñooooooo?
Jo, tota pedagògica, em torne a reprimir dir-li una fresca (Et paguen més per ser vigilant del gènere?) i amb el to més de profe que puc, conteste:
“Però en ple segle XXI encara estem així? Blau per als xics i rosa per a les xiques!!!”
I ella, molt professional, capta el missatge i rectifica:
“Claro, claro... Yo, como ves, no tengo cosas ni de niño ni de niña”.
M’embolica el bodi amb una bosseta de reixeta de color vermell (més pròpia d’un botiga de llenceria picantosa), el pague i me’n vaig, amb una estranya sensació.
Quanta faena!!!
I de regalet, mireu aquesta xiqueta que clar ho té:
21 comentaris:
Ja ja ja, com eres, Rosi, combativa fins als ossos.
Bon nadal, amb retràs, i bon any, continua així.
Besos
La dependienta te podía haber contestado que vigilar el género está en su sueldo ;) refiriéndose a la acepción de género que resulta más adecuada en una tienda de ropa.
Por otra parte, ¿qué tiene de malo qué hable en castellano? Valencia tiene un área de influencia que incluye territorios donde sólo se habla castellano (o, a lo sumo, maño) y no me parece bien que se discrimine a esos clientes por cuestiones locales. Además, igual lo que la dependienta quería evitar es que días más tarde volvieran a cambiarlo por otro color.
Ummm, Issaac, interessant perspectiva la que apuntes al final del comentari (la inquietud de la dependenta per si tornaven a canviar el bodi per un altre color). Aleshores la pregunta adequada no seria si la criatura és nen o nena sinó: Com són els progenitors?
Pel que fa a la llengua, només constate una realitat (en to de broma, clar): que a València no es pot viure en valencià. I per descomptat, no és culpa de les persones que viuen o vénen de les zones castellanoparlants, sinó d'altra gent (de la classe política fonamentalment). Però aquest és tema per a un altre blog.
Gràcies Enric, bones festes per a tu també!!!
Em pareix bé que poc a poc s'acabe tant de seksisme a l'hora de elegir les típiques cosetes blaves i roses segons siga xiquet o xiqueta encara que la resta
de persones veuen això malament.
En el text no entenc perquè la xica que va anar a comprar el regal per al bebè s'enfada si sap que hui en dia la gent no pensa com ella.
Jo crec que en l'actualitat, seguix pensant-se això del blau per als xiquets i el rosa per a xiquetes, però tampoc és així, ja que hi ha botigues on venen roba rosa per als xics, i no té res de roín. Està clar que quan eres bebé, sempre passa això, però conforme es creix, tot canvia, per que eres tu el que tria la teua roba.
En el text no entenc per què la compradora es posa així amb la dependenta, si tan sols fa el seu treball (bé o mal, però ho fa), a més, ella sap que tota la gent no pensa igual que ella.
Estaria bé que per fi s'acabara el seksisme, però clar, cada persona té la seua manera de pensar, els seus gusts i la seua llibertat per a fer el que vulga amb la roba del seu bebé.
He encontrado una media traducción, por si os sirve:
El vídeo de Riley, esta pequeña que no para de preguntar durante el escaso minuto que dura el video, clama con contundencia contra las empresas de juguetes que solo venden princesas para las niñas y superhéroes para los niños. La frustración de la joven Riley le lleva a decirle a su padre: "No es justo que para todas las niñas se compren princesas y que para todos los niños se compren superhéroes!". Una disyuntiva que obliga a su padre a preguntarle por qué pasa eso. Ella le contesta: "Las empresas que hacen estos juguetes tratan de engañar a las niñas, los pintan de color rosa para evitar que las niñas compren lo que los niños quieren comprar, verdad?".
Una pregunta a la cual le sigue esta otra: "Si los niños quieren comprar cosas rosas, pueden, verdad?". "Así que por qué todas las niñas han de comprar princesas?". Después, golpea la caja de las muñecas.
"A algunas niñas les gustan los superhéroes, a otras las princesas! Hay algunos niños que les gustan los superhéroes, hay niños que les gustan las princesas! Entonces, por qué todas las niñas tienen que comprar cosas de color rosa y todos los niños han de comprar juguetes de diferentes colores?", le pregunta Riley a su padre. Finalmente él suspira y responde . "Es una buena pregunta, Riley". (Fuente: Ara.cat)
La xiqueta te raó ja que sempre per als xiquets son superherois i per xiquetes nines? Es injust si una xiqueta vol un superheroi? Que es rara? Ella por agarrar el joguet que vulga siga de xiquet o de xiqueta i igual amb un xiquet perquè el no pot agafar un nina? Perquè es mariquita? hem pareix molt injust.
També el del color rosa i blau,no te que ser el blau per xiquets i rosa per xiquetes perquè no es taronja i groc? O roig i verd? No se perquè fan això però per a mi vestir a un xiquet de blau perquè es xiquet i e rosa perquè es xiqueta hem pareix una tonteria
Bé, en aquest cas, pense que no per ser xica has d'anar de rosa i per ser xic de blau. Recorde una vegada que el meu germà i jo ens vàrem comprar unes sabates de color rosa els dos; la veritat és que em va cridar l'atenció que un xic de 20 anys compre les típiques “converse” en rosa sense pensar que ningú li diria res., però em va agradar.
Crec que la dependenta d'aquesta botiga, hauria d'haver pensat que tens raó; estem em ple segle XXI i crec que fa un poc de vergonya que n'hi haja gent encara que pense així: són colors! Aleshores, si el rosa per a les xiques, i el blau per als xics, que fem amb el groc, el roig i amb els altres colors?
Per altra part, pense que no anem a canviar el pensament dels nostres iaios i iaies perquè ells han viscut aquesta situació des de xicotets, però la gent jove, ja es hora de que canvie d'opinió!
Em sorprèn que una xiqueta tan menuda puga sacar eixes conclusions, açò fa vore que arribarà un dia que tot el masclisme desapareixerà de una vegada, però no sols amb les idees de aquesta xiqueta, si no amb les de totes les persones, o almenys la gran majoria.
La dependenta amb a que va tractar Maria pense que ella sols vol vendre, i encara que la reacció de Maria cap a eixe comentari sexista li haja fet rectificar sobre la seua resposta, ella continuarà pensant que la robeta rosa és de xiqueta i la blau de xic, i amb eixa mentalitat de les persones, no s'arribarà a cap millora.
Pense que la pregunta de que si es xic o xica sobra, perquè a la fi, ets tu la que ho compres, i a la dependenta el que li interessa es vendre, li tendria que donar igual si és per a xic o per a xica. En ple segle XXI ja és hora de que aquestes preguntes s'eviten i que no hi haja tant de sexisme ni res d'això.
Pense a lo del llenguatge valencià i això, pense que si ens troben a València es deuria parlar una mica més en valencià perquè personalment a mi em dona ràbia que vages pel carrer o per la majoria de botigues de València i que per exemple de 100 persones a soles parles 5 el valencià, hem d'acabar amb això.
Em pareix que la venedora tampoc entén la intenció de Maria quan li diu “Però en ple segle XXI encara estem així? Blau per als xics i rosa per a les xiques!!!” , ella pensarà que Maria esta botja i li dona la raó com si no l'importara, i com eixa dependenta que pensa aixi, moltíssima gent continua pensant així.
Per una altra banda, em sorprèn que una xiqueta tan xicoteta tinga eixa mentalitat sobre el gènere, crec que deuria ser un exemple per a moltes persones que encara pensen que les nines per a les xiques i el futbol per als xics.
A mi em sembla molt bé això de que Maria quan va a la tenda es senta un poc ofesa. No veig just que en ple segle XXI encara es diga que es de xics i que de xiques. Molts xiquets, encara que no es sap, prefereixen els joguets “del sekse contrari” (els xics el de les xiques, i les xiques el dels xics).
La meva cosina de 3 anys, per Nadal, va triar una joguina en color blau perquè si no un amic seu no jugava amb ella, perquè deia que el color rosa era sols per a xiques. Es cosa meva o açò ho seguim fent nosaltres però en altres coses?
Per contestar a Isaac: ja sabem que a València es parlen altres llengües a banda del valencià, però com nosaltres defenem la nostra llengua, ens agradaria que tots els que la saben s'esforçaren perquè no s'oblidés. No volem que acabe com el llatí, una llengua morta.
En el cas de Riley té molta raó per què no totes les xiques lis agraden les princeses i tenir roba completament rosa, també lis pot agradar ser súper heroïnes o com per exemple els xics li poden agradar les nines o la roba rosa perfectament...
Mare meua! Aquesta xiqueta, la Riley, sí que té clar que n'hi ha diferencies entre els joguets de les xiquetes i els joguets dels xiquets. I pensar que una xiqueta de... quants anys té? Cinc, sis anys? Bo, una xiqueta de cinc-sis anys té clar que els xiquets poden jugar amb nines i les xiques amb joguets de superherois (que me pareix perfecte, clar) i que homes i dones, de 50,60 o alguns més joves encara no sàpiguen això... Ummmm... Me pareix malament, per supost, i a lo millor, fins vergonyós.
També dir que la xiqueta té un empipament amb els colors de les caixes dels joguets, que mare meua, que fins i tot, li dóna un cop a una caixa d'aquestes (de nines, clar). I també que m'he adonat compte que ella porta un joguet de Fred, un personatge de la sèrie de Scooby-Doo (ja sabeu la que la cançó és com Scooby Duby Doo, where are you? Nanananananana... no la coneixeu?) Bo, que m'agrada, res més i que la majoria de les xiques habrien elegit a les xiques de la sèrie.
feia temps q no mirava el teu bloc. en el primer mes d vida del xiquet he tingut prou feines... precisament t'acababa d'enviar una foto amb aquest body preciosíssim d q parles quan he llegit aquesta entrada... oi q li queda genial?
i ams el nen al braç (q per aixó escric sense majusqules)em faig resó d la celebració per les families diverses
Li queda fantàstica!!!! I és que als xiquets del segle XXI ja no podem educar-los per a la desigualtat! Muacs!!
Esto me recuerda el cuento del bebé X.
QUE ES VIRGEN???
Em fa gracia com la gent es mal pensa sempre ja que la societat de hui en dia lo relaciona tot amb el "secse" i vegades pot ser graciós com quan vas amb els amics i tots pensen alguna cosa "verda" doncs que el significat real del que as dit no era eixe, però un altres pot complicar mes les coses com en la explicació de la mare a la seua filla, per aixo per a mi no es algo alarmant si no algo que ja veig normal.
Comente ací però vull referir-me al vídeo d'extra verge ja que no em deixa comentar per culpa d'un text amb paraules inapropiades.
Aquest vídeo m'ha agradat molt sobretot per l'entusiasme que te la mare quan parla de les seues relacions seksuals amb el seu marit i pare de la protagonista, ja que es pot vore que comença la xiqueta parlant de que vol significar ser verge amb un sentit referit al oli d'oliva, però la mare el confon i a més es desvia del tema que havia confós i comença a parlar de la seua seksualitat motivant-se i arriba a un punt en que la xiqueta al·lucina amb l'entusiasme de la mare. El que més m'agrada del vídeo és el final, quan la xiqueta diu que aleshores que significa verge extra mirar la botella de oli i la mare es queda impactada.
De primer, felicitats a la teua amiga!
De segons, jo també estic farta de que siga “rosa per a xiques, blau per a xics”. Una camiseta que jo tinc de color blau que posa “Este pringao paga” (de segur que la coneixeu), quan vaig anar a comprar-la, el xic va ser molt amable, recomanant-me altres també amb missatges divertits (però, lamentablement, no hi havia de la meua talla); tot el contrari de com va reaccionar la parella del meu cosí quan me'n vaig anar a la secció de xics d'una tenda molt famosa perquè m'agradava una camiseta i em preguntava “Saps que estàs en la secció de xics?” “Saps que eixa camiseta és per a xics?”. El pitjor va ser quan se'n va anar i va tornar amb una camiseta més “femenina”, tota de color rosa i amb un muntó de cursileries del tipus que no m'agrada. Quasi em dóna un infart!
He de reconèixer que se m'ha creuat la imatge de la dependenta amb la de la parella del meu cosí! Menys mal que la primera va rectificar, encara que m'haguera encantat vore la seua cara sorpresa quan et vas quedar el fúcsia.
I la xiqueta del vídeo, Riley, me la demane per al meu aniversari com a germana! M'ha agradat moltíssim com opinava sobre aquest tema, lluitant contra els blauxics-rosaxiques. Espere que existisquen més xiquetes i xiquets com ella!
Publica un comentari a l'entrada