(En castellano)
Eixir a jugar totes les vesprades amb amics i amigues del veïnat era divertit i estimulant. [...] Jugaven a amagar-se, a la corda, al futbol, a polis i lladregots, a metges i infermeres, al sambori...
Eixir a jugar totes les vesprades amb amics i amigues del veïnat era divertit i estimulant. [...] Jugaven a amagar-se, a la corda, al futbol, a polis i lladregots, a metges i infermeres, al sambori...
El joc que menys li agradava a Filo era la corda. Ho passava ben malament perquè, quan es ficava sota la corda, tenia la certesa que s’enrotllaria i cauria a terra. En el millor dels casos, si aconseguia botar, li entrava novament el pànic quan el ritme s’accelerava i ala... una altra vegada s’embolicava! I passava la major part del temps pagant.
En canvi, el joc que més li agradava era el de metges i infermeres. S’amagaven en un portal i decidien els papers. El metge i la infermera inspeccionaven el pacient llevant-li la roba, investigant el seu cos a través del tacte i buscant les malalties. Era molt "eksitant" i els donava molt de gust tocar i que els tocaren, encara que sabien que si alguna persona adulta els descobria in fraganti, els cauria una bona palissa. A Filo li encantava veure "cacauets" i "pulpes" que no eren la seua. S’akariciaven tímidament i es feien algun bes, imitant les pel·lícules de la TV. Quan algú donava l’alarma, es vestien molt de pressa i eixien ràpidament al carrer amb el cor bategant de pressa... pum pum pum... fins que passava el perill, oblidaven el joc i es posaven a fer una altra cosa. Filo no entenia per què als majors no els agradava.
Un dia, un veí els va sorprendre:
Un dia, un veí els va sorprendre:
―¡Xiquets, a això no es juga!
―Però... per què?, si no fem res dolent.
―Són porqueries i sou molt xicotets. És cosa de majors. Vinga, fora!
Porqueries? Però… si no taquem res. Per què només poden jugar les persones majors? No ho entenc, pensava Filo. I així passaven algunes vesprades mentre es menjaven el berenar.
Els caps de setmana, la família de Filo se n’anava a una caseta als afores de la ciutat i allí tenia tot el dia per a jugar en els camps sembrats i els abandonats. Podia recórrer la contornada en bicicleta, traure granotes de les sèquies, caçar pardals (bé, intentar-ho!), pujar als arbres... Hi tenia amics i amigues amb qui descobrir territoris i jugar, a vegades, a metgesses i infermers.
Una vesprada, Filo estava a casa de la seua amiga Lula, amb qui passava hores en l’habitació, parlant i jugant. Filo tenia 6 anys i Lula era 3 o 4 anys major. Aquell dia, sense saber molt bé com, van acabar ficades al llit. Entre rialles i jocs, es van llevar la roba i van descobrir-se els cossos. Es van besar, es van acaronar, es van rebolcar entre els llençols i van sentir com els bategaven les "pulpes". Era la primera vegada que Filo experimentava aqueixa sensació: es va sentir embolcallada pel plaer i s’ho va passar bomba.
Quan s’estava vestint, de pressa perquè s’havia fet tard i sa mare devia estar preocupada, Lula la va mirar des del llit i li va preguntar:
―Filo, tu, de major, seràs tortillera?
Filo es va girar amb cara estranyada. No havia sentit mai aquella paraula. No sabia què significava, però per la cara que va posar la seua amiga, o bé per pura intuïció, no va preguntar res.
―No ho sé ―va respondre, i se’n va anar amb la bici.
Mentre pedalejava molt de pressa, pensava en la pregunta, en la resposta i en el que ella seria de major. Allò l’havia desconcertada. Potser ja havia de decidir què seria de major? Tanta importància tenia haver jugat amb la seua amiga a tocar-se, a riure i a gaudir? Havien fet alguna cosa dolenta?
Filo se sentia feliç, com si estiguera surant. Havia sigut una experiència nova i especial. Era la primera vegada que se sentia així. Per què li havia preguntat això la seua amiga? En fi... no trobava respostes i es va cansar de pensar. Total, el que comptava era com s’ho havia passat de bé i, en realitat, tampoc tenia clar què volia dir tortillera. I si era una dona que feia truites tan bones com les que cuinava sa mare? De pensar-ho, li va entrar fam i va desitjar que hi haguera truita per a sopar. Ummmm…
Irma Navarro (text i il·lustració)
[Les paraules entre cometes són variacions per passar la censura]
[Les paraules entre cometes són variacions per passar la censura]
22 comentaris:
La seksualitat infantil és la gran oblidada de l’educació seksual. A les criatures se les considera aseksuades (mentida cotxina!) i, per tant, o no se’ls parla o se’ls reprimeix. Aquesta ocultació impedeix i dificulta que nens i nenes pensen sobre el tema i els deixa, en molts casos, indefensxs o amb sentiments de culpa. Fer educació seksual només a partir de l’adolescència menysprea la seksualitat al marge de les etapes vitals en les quals l’ésser humà és fèrtil i reforça el reproductisme, és a dir, la creença que l’objectiu de la seksualitat és la reproducció.
Són seksuals les criatures?
Quan hem d’ensenyar seksualitat? Qui ho ha de fer? A partir de quina edat? Hem d’esperar que pregunten?
Per què a la societat li agraden tant les etiquetes? És Filo “libiana” només perquè ha jugat amb la seua amiga Lula?
Filo ha tingut una “primera vegada” que ella ha viscut de manera molt plaent? Per què ha de ser més important (o l’única important) la primera vegada “coithal”?
Com aconseguirem que la seksualitat deixe de ser un tabú?
Les criatures si que són seksuals, perquè això no és de majors, és un instint que tenim des de xicotets. Jo crec que tenim que ensenyar la sexualitat des de xicotets, i no quan ja som adolescents. Tenen que ensenyar-ho els pares sense esperar a que el menuts pregunten. A la societat li agraden tant les etiquetes perquè les persones que fan les mateixes coses diuen que fan el mateix. Filo no té perquè ser libiana només per jugar amb la seua amiga, perquè de xicotets tenen que experimentar coses noves. Crec que Filo ha viscut la seua primera vegada de manera molt plaent. La primera vegada ha de ser la més important perquè es quan no tens idea alguna de com fer-ho.
Les criatures són un poc sexuals perquè tenen plaer però no saben si van a ser heterosexuals, homosexuals... I per això es confonen. Hem d'ensenyar sexualitat quan tinguen l'edat suficient, més o menys al voltant dels 11-12 anys i comencen a preguntar sobre el tema. No deuríem esperar a que pregunten, perquè hi ha persones que pot donar-los vergonya i no diuen res. És millor parlar-los del tema sense que pregunten per precaució. A la societat li encanten les etiquetes perquè creu que si una persona és d'una manera les altres que es porten igual també són com eixes persones. Filo no és ''libiana'', perquè encara està experimentant el seu cos i no sap ni el que es ''tortillera''; ella només vol sentir plaer i ja està, el que ha fet per a ella no significa res i no creu que siga cap problema. Filo ha sentit plaer però no d'una manera ''normal'', ella només es creia que estava jugant a metges i infermeres, però sí que ha sentit plaer. La primera vegada ''coithal'' deu ser més important perquè és quan perds la virginitat, però la primera vegada de Filo també és important perquè ha sigut com la seua pròpia primera vegada. Aconseguiríem que el sekse deixara de ser un tema tabú si pensàrem que és una cosa normal que li arriba a tot el món, i si no es parla d'ell i de les seues precaucions es poden crear problemes.
Les criatures són secsuals des de xicotetes per l'instint secsual, com es veu als jocs com metges i infermeres.
Hem d'ensenyar secsualitat quan un xiquet s' interesa pel tema i té curiositat en saber-ne més d'allò, no importa l'edat. Els propis pares poden donar informació al xiquet perquè son més propers a ell o sinó un secsòleg que puga informar al xiquet/a d'una forma millor. La societat és propensa a posar etiquetes només per accions que no són 'normals' en la gent. Filo pot ser 'libiana' o no però no té res a vore si es toca amb alguna amiga seua.
La primera vegada es diu que és més important perquè és una cosa especial en la vida d'una persona i una experiència que pot marcar la vida d'una persona sensible, però no es l'única important.
La sexcsualitat deixaria de ser tabú quan s'ensenyara als xiquets a parlar d'això i que es parlara d' aquest tema com una cosa normal.
Les criatures des de xicotetes si que son seksuals.
Hem de ensenyar la seksualitat quan el xiquet ens pregunte, lo ha de fer els seus pares, a partir de els 10 any en adelerant, jo crec si però si no pregunten també se lo poder dir nosaltres. Perquè la societat esta acostumada posar etiquetes en totes les persones, no a aquesta edat no es libiana, perquè encara esta descobrint. Filo a tingut una primera vegada però no a perdut la virginitat, no te perquè la mes importa però si la que mes recordes.
Con seguirem que la seksualitat deixe de ser un tabú, quan la gent parle de ella amb normalitat.
Pense que les criatures si son sekxuals, perquè Filo diu que practicar aixo li donava molt gust.
Jo crec, que s'hauria d'ensenyar sekxualitat a partir d'una certa edat, ja que un xiquet menut no entendria res. La deurien d'ensenyar persones pròximes i amb experiència com els pares, els professors, algun germà major, etc. A partir de 9 o 10 anys ja seria bo començar a parlar-les de sexualitat. Jo crec que no hauria de fer falta que ho preguntaren, ja que és un tema normal i no és gens roín parlar-e sobre això.
Ala societat li agrada molt posar etiquetes perquè hui en dia las gent és prou homòfoba, i si vegen dos gahis o dos libianes, de seguida ho veuen malament, però no és aixi. No, Filo no té perquè ser libiana, tan sols és una xiqueta menuda, que ha jugat amb la seua amiga sense saber res del tema.
D'una banda pense que si ha tingut una primera vegada, perquè ja a practicat sekxe; però d'altra banda pense que no, perquè no hi ha hagut penetrhació i perquè per a ella era com jugar amb la seua amiga, ja que és xicoteta i no sap del tema. La primera vegada no ha de ser la mes important, només que com és la primera vegada, és de les mes especials.
Estic d'acord amb tots en la primera part del text tots en compartiu la mateixa opinió de què les criatures des de petits són seksuals per que des de ben petits tots en sentim una certa atracció cap a la seksualitat durant el pas dels anys es va despertant noves preguntes que ens fem i noves coses que volem descobrir, pot ser que els nostres pares ens ensenyen bé i a una certa edat no molt curta ens conten el que de veritat es la seksualitat. Doncs compartisc la idea de Vicent per què no en seria lo mateix que ens contaren tota la seksualitat persones que mai has vist es dir professors mirant els altres comentaris puc vore que tots tenim un pensament similar perquè més o menys tots hem dit una certa edat a d'ensenyar-se i qquí.
En la historia hem ha impressionat la part en la que la amiga de Filo ,Lula li diu si de major en va a ser tortillera Perquè mai imaginaria que una xiqueta de 4 anys en sapiguera aquesta paraula ni el seu significat en la part de acabar al llit pense que molt normal tal y com el conta Irma no es encara que si que n'hi han hagut i hi han casos pareguts però en el fons son xiquets ells no saben que estan fent res roïn assoles lis agrada trobar noves coses en el seu cos o en el de l'altre..
Totes les mares i pares o si no totes una gran majoria pensen que la seksualitat es una cosa roïna però es per que a la seu infància se'ls va ensenyar d'una manera en la que es pensa que no es ha de fer perquè se es molt xicotet etc. Doncs quan eres petit assoles sents curiositat i no penses en el que estas fent perquè no ets concent.
De tota manera podem trobar seksualitat on anem donar- se un bes, un abraç, el contacte físic.
En una opinió personal si jo en tinguera un fill/a quasi no li donaria importància depenent de la seua edat no es lo mateix si te 10 anys que si en te 4 o 5 perquè en el pas del temps amb 10 anys ja a anant aprenent el significat i exemples de la seksulalitat mentre que si te 4 o 5 no en sap res i no pot fer- ho amb una roïna intenció .
El meu consell es deixeu als xiquets experimentar fins a certa edat i quan comencen a preguntar doneu-li respostes que ell comprenga però sense ser molt especific per a no donar cap insinuació per a no generar mes preguntes que no volem que ell/a sapiguera.
En aquestos casos en entra les tant criticades classes de afectiu seksual en el que a una certa edat en el que es pensa que ja estem preparats per a comprendre i per a raonar en els perills i beneficis de sekse ,aleshores crec que es millor per practiquemem sekse es faça de una manera segura per als dos .
Tots els éssers vius quan nasquem tenim seksualitat perque ja es començen a tocar i descobrir, pero Filo, és massa xicoteta per a saber que és la seksualitat i entendre-la. La seksualitat ha d'ensenyar-se a uns 11 o 12 anys, quan encara no hagen aplegat a la adolescència, perque així ja ho veuen amb una cosa totalment normal perque si no, després si se les explica més majors, poden tenir inseguritats o pors perque no han estat suficient informats. Enssenyar seksualitat a un xiquet o un xiquet que vaja a aplegar a la adolescència crec que ho té que fer algú que eixe xiquet o xiqueta tinga seguretat i confiança en ell o ella, des de algú amic o amiga, familiar, professor, etc...
Filo no té perque ser ''libiana'' per haver jugat amb la seua amiga, simplement estaven experimentant noves coses, i estaven ''jugant'' amb els seus cossos i descobrien formes de tindre plaer. La societat posa tantes etiquetes perque es deixen guiar per la apariència o les habladuries que es diuen, i es deixen guiar per coses sense conèixer realment a eixa persona.
La experiència que ha tingut Filo amb Lula si que es pot dir que ha sigut una primera vegada, perque ha sigut la primera vegada que ella ha experimentat el plaer, encara que no haja cap cohit.
La gent pensa que la primera vegada té que ser cohital, perque pensen o creuen que no hi ha més seksualitat que un cohit, pero n'hi han més maneres de seksualitat i de fer sekse...
La seksualitat deixaria de ser un tabú quan tota la societat estiguera d'acord en que és una cosa totalment normal i educaren als fill d'una manera més lliberal i mes oberta als temes del sekse.
Crec que sí, que els xiquets són “seksuals”, i que això és una cosa natural, no hem de pensar que els xiquets i xiquetes que juguen a estes coses són uns “gwarros” perquè en realitat el fan per a divertir-se i no com una pràctica “seksual”.
El que volien Filo i Lula sols era jugar a “metges i infermeres” encara que pense que amb 6 i 10 anys, dos xiquets no juguen d'aquesta forma als metges. També em resulta un poc estrany quan les dos xiquetes comencen a jugar en el llit, pel mateix que abans, uns xiquets tan petits, així de noves, no comencen a jugar d'aquesta manera. De totes formes, pense que és una cosa natural i que hem de deixar de mostrar-lo als xiquets com una cosa dolenta, o com que són uns “gwarros”.
Crec que si, des de xicotets, ens hagueren dit totes aquestes coses clares, de major tot el món ho voria natural i tot estaria més clar a l'hora de les pràctiques sexuals. No hem d'esperar a que els xiquets pregunten, hem d'anar conscienciant-los, però també crec que això depén molt de com t'hagen mostrat la “seksualitat” els teus pares.
Filo no té res de “libiana” com li diu la seua amiga, té 6 anys! Està descobrint les coses. No sap ni el que vol dir la paraula!
Crec que mai deixarem la “seksualitat” com un tabú, ja que n'hi ha gent que veu això malament.
Les criatures són seksuals, encara que hi ha que experimentar per saber què és el que de veres t'agrada.
La “seksualitat'”hem d'ensenyar-la a una primerenca edat, per així anar informant sobre els perills, o sobre les coses bones que té, perquè al igual que coses roïnes té coses bones. Tothom pot ensenyar “seksualitat”, encara que pense que els més adequats són els pares. Hi ha que ensenyar-la a partir d'una edat on començares a tindre ús de raó, ja que si a un xiquet o xiqueta de 4 anys, li ho expliques, no ho va a entendre al 100%.
Si són xicotets, si que cal esperar, però si ja té 12, 13, 14 anys, aleshores pense que ja seria hora d'anar traient el tema per anar informant.
La veritat es que no arribe a entendre això, vull dir, perquè algunes persones van ficant etiquetes a les persones, crec que això es ficar-se en un assumpte que ni les va, ni les ve, i si alguna persona és el que la gent li etiqueta, pense que haurien d'acceptar-ho. Filo no sols juga amb Lula, sinó que fa alguna cosa més, però des de el meu punt d'opinió si que pense que ho és.
Perquè la primera vegada és quan descobreixes pràcticament tot i és la que recordes perquè és una experiència única, i diuen que com la primera no perquè com ja he dit abans, és especial i fas una cosa que mai havies fet abans.
L'únic que pense és que el temps posa a cadascun en el seu lloc, encara que es podrien fer diverses coses perquè s'acabara abans això de que la “seksualitat” deixe de ser un tabú.
Pense que quan ja tenim una edat dels 5 o 6 anys, ja comencem a preguntar-nos coses sobre el sekse, per exemple als pares, o quan veiem una pel·lícula en la que apareixem escenes d'amor.
Quan els xiquets ja comencen a preguntar-se coses sobre aquest tema, els pares haurien d'explicar un poc al seu fill, de manera adequada a l'edat del xiquet o xiqueta. És impossible que un xiquet no es pregunte res sobre aquest tema, i si no pregunten res als pares, és perquè algú ja li ha parlat d'aquest tema.
A la societat li agraden les etiquetes perquè algunes persones tenen la mentalitat de fa 40 anys. Si eres “libiana o gaii”, te podien penalitzar a anar a presó per exemple. Encara ella no sabia que era “tortillera”, però segurament quan conega el que significa, es plantejaria ser “libiana” o no, hauria de fer alguna experiència amb els dos sekses.
És important el primer “cohit” perquè sempre es recorda la primera vegada que ho fas, és la que pots decidir si t'agrada o no.
La veritat no es res fàcil aconseguir que es canvie la mentalitat sobre la seksualitat, perquè els “iaios”, no estan conscienciats a pensar que als 10 anys ja practiquen sekse o juguen a “metges”, però nosaltres, ja estem més acostumats, així que dins d'uns anys, ja deixarà de ser un tabú.
Nosaltres pensem que Filo i Lula no han sigut gens “seksuals” ja que no sabien el que feien, i si hagueren sigut “seksuals” tampoc haguera passat res. Deurien d'ensenyar “seksualitat” quan comencem a entrar a l'institut, amb 11 o 12 anys, per a que es vagen fent una idea del que és, i ho hauria de fer un professor o un especialista en “seksualitat” i si tingueren qualsevol dubtes anar als pares i preguntar i que aquests contestaren sense excuses. No tindriem que esperar a que ens preguntaren perquè dona vergonya preguntar. La societat te la necessitat de ficar-se amb algú i ja que pensen que les “libianes” no son normals es fiquen amb elles. Filo no te perquè ser “libiana” per que haja jugat amb Lula ja que som lliures de tindre qualsevol practica “seksuals” sense que depenga de la seua identitat “seksual”. Pot ser que si, que Filo haja tingut la seua “primera vegada” i que li haja agradat. Pensem que “la primera vegada” és més important ja que es la primera vegada que experimentes amb els cos d'una altra persona i et fiques nerviosa perquè no saps que fer.
Podem aconseguir que la “seksualitat” deixe de ser un tabú concienciant a la gent de que el “sekse” no és res de l'altre món.
Des de ben menuts comencem a preguntar-nos que és el que tenim entre les cames, siguem xics o xiques. No pense que açò siga res dolent, és un altra manera d'aprendre. La “seksualitat” naix en el mateix moment que hi ha cos.
Açò de que quan hem d'ensenyar seksualitat ho veig cosa d'adults, ja que jo ara no tinc la necessitat de saber-ho, però la veritat és que més que ensenyar-ho el pares o el avis o qualsevol persona que conega al xiquet, pense que això ho deuen aprendre sols i si tenen algun dubte que pregunten, que és el més normal. Ara sí, si trobés al meu fill descobrint-sé el cos, el primer moment impacta, però mai s'ho prohibiria.
A la societat li agraden les etiquetes per saber si una persona és “normal” o no ho és. Si una xica, com pot ser Filo,és “libiana” ha que ser “etiquetada” per a que la societat sàpiga com de normal o “anormal” és.
No pense que això siga una primera vegada com tal. La societat li ho farà oblidar per no ser tractada com un “warra” i en la seua adolescència o quan siga si tindrà el seu primer moment “cohital”.
Pense que per què la seksualitat deixe de ser un tema tabú haurà de passar molt de temps. La gent es deu acostumar que si un xiquet vol descobrir-se a ell mateix o el que te el seu veí, no hi ha que prohibir-ho perquè segurament a la llarga serà pitjor si no els deixem fer-ho.
Les criatures no tenen edat com per a ser tan seksuals, aleshores per a ells és tot un joc i pensen que no estan fent res mal, però quan els adults els pillen s'alteren perquè ells li donen el sentit adult i per això els rinyen, però aleshores els xiquets no saben que és el sekse i per a ells simplement és un joc on s'ho passen bé descobrint el cos humà.
La sexualitat és una cosa que s'ha d'ensenyar a partit d'una edat més avançada quan es pense que un xiquet o xiqueta ja por haver-ho practicat. La persona qui ho ha de fer caldria que fóra una professional, que haja estudiat sobre el tema i siga la seua professió. A partir dels 15 o 16 anys estaria bé.
Els xiquets clar que preguntaran perquè ells tenen curiositat de com són, i que coses faran quan cresquen.
A la societat supose que li agraden les etiquetes per a poder dir el que ells són, o el que és la seua parella. Jo pense que Filo si és “libiana” perquè sent més atracció per les xiques.
Jo crec que si ha tingut una primera vegada, encara que ella no sàpiga que és el sekse. Perquè es supose que és quan es vol molt a una persona i estas preparat/ preparada per a estar amb ella/ ell.
Jo pense que amb el temps si que podrem deixar apart les estereotips que crea la societat.
Les criatures si que són“seksuals” perquè des de ben xicotets van provant coses i investigant o provant noves sensacions i interes pel que fan els majors. La “seksualitat” s'ha d'ensenyar a una edat primerenca, ho han de fer els pares o que tinguen una classe d'educació “secksual” per saber-ho i tindre consciencia, sobre els 10 o 11 anys, no fa falta que pregunten tenen que tindre l'iniciat-iva els pares. Fiquen etiquetes perquè la gent encara no està acostumada a algunes coses que passen hui en dia i no tenen mes remei que fer-ho. No es “libiana” per jugar amb la seua amiga són molt joves i encara no saben el que són o seran. Si que ha tingut una “primera vegada” i damunt ella ho ha gaudit. És més important la primera vegada “coithal”perquè es de la que es trauen conclusions i saps si t'ha agradat o no. S'aconseguira quan la gent tinga una ment més oberta i estiguen preparats per entendre-ho.
Totes les criatures son seksuals des de els 4 anys o 5 ja ens sentim atrets altre xiquet o xiqueta. Els xiquets pense que a amb edat dels 5 o 6 anys mes o menys pense que ya saben que es la seksualitat, perquè l'han sentit per ha hi o perquè l'han vist en la televisió. Però jo pense que als 8 anys en les escoles tindrien que haver una assignatura que fora de seksualitat per a ensenyar als xiquet tot sobre eixe tema. Jo crec que em de deixar pregunten si els pares ja saben que ell el podría saber el millor es explicar-se'l però de una forma que ells el entenguen. Jo crec que si es libiana perquè a li agrada i sentis atracció cap a Lula. No es me important perquè tampoc han realitzat una relació sexual perquè per a ella aixo sols significava un xoc per a elles. Jo pense que la manera més fàcil de que desapareixquen aquests tabùs es ficant anuncis i que desapareguen tots les series i pelicules desaparegueren per a canbiar la mentalitat de les persones.
Jo estic segura que els infants són “seksuals”, encara que tenen un altre punt de vista al dels majors sobre la “seksualitat” i que, potser, és més correcte.
La “seksualitat” s'hauria d'ensenyar sobre els 5-6 anys, encara que només les coses bàsiques (què són els “cacahuets” i les “pulpes”, perquè causen plaer, ensenyar-los a acceptar els diferents tipus de relacions i els canvis que sofriran dins d'uns anys), i anant dient més coses amb els anys, i ho haurien d'explicar els pares o especialistes amb la “seksualitat” i a tractar amb xiquets, perquè potser la idea dels pares siga molt conservadora. I no, no deurien esperar a que pregunten, encara que si pregunten haurien de respondre amb la veritat, no amb el típic de la flor i l'abella.
A la societat li agraden les etiquetes perquè així és més fàcil insultar a algú i encadenar-lo a un grup simplement per fer alguna cosa que els agrade. Un gran exemple és la paraula “friki”. Friki s'utilitza en aquesta societat per a algú que li agraden els ordinadors, videojocs o la cultura japonesa. Friki realment significa “molt fan d'alguna cosa”. Per exemple, es pot dir “friki del futbol” si t'agrada molt aquest, però no es diu. ¿Per què? Perquè la societat accepta més el futbol.
Filo pot ser el que vulgai! No cal ser “libiana” per fer-ho amb una altra xica. A més, ella estava experimentant coses noves i podria haver-li agradat com no. En aquesta ocasió si que li va agradar, i molt, però potser en altres no.
La primera vegada “coithal” sol ser més important perquè, segons diuen, “dona més plaer” i, a més, existix eixe risc a que es trenque la protecció que a alguns els agrada (no se perquè). També diuen que es quan pots aclarir-hi la teua “seksualitat”.
El aconseguir que la “seksualitat” deixe de ser un tabú serà molt difícil, però potser, dins d'algunes dècades es aconseguixca.
Jo pense que si que son “seksuals” perquè es naix amb aixo, i a mes so pasen bomba fent el que fan.
La seksualitat es pot començar a ensenyar als 6 o 7 anys, pense que abans d'aquestes edats no entendrien quasi res. Pense que aquesta ensenyança ha d'estar a càrrec dels pares. Jo diria que no esperaren a que preguntaren les criatures que ho feren abans.
Potser que agrade ficar etiquetes perquè es fa de molt temps arrere. No crec que siga “libiana” per aver fet allò amb la seua amiga Lula. Potser Lula si que ho siguera perquè ella sap del que parla i sabia ben be el que feia.
Pense que si a pogut ser la seua primera vegada encara que ella no siga conscient. No se, pense que és tan important perquè les demés accions “seksuals” son com iniciacions i el “cotih” és el plat fort.
No se com podem fer perque la seksualitat deixe de ser tabú.
Les criatures són “sekuals” perquè es toquen,les agraden ,lis dona plaer...Lis em de ensenyar “sekualitat”quan comencen a investigar experimentar... I el te que ensenyar el pares als xic i la mare a les xica per la “sekualitat”que es igual .Se sol ensenyar als 10 quan comencen a experimentar . I sempre no tenim que esperar que pregunte nia que explicar-lo abans pera que el tinguen clar.
A la societat li agraden les etiquetes perquè es com una manera de saber com es la persona. Filo no es ”libiana” perquè sols estava jugar i experimentar cosses noves,en canvi Lula si que es “libana”.
Si que l'agradat la primera vegada perque era la primera vegada que sentia aixo i aixo li agrada. Es important la primera vegada perquè es quan comences a experimentar i a investigar mes sobre la “sekualitat”.
Deixaren de fer que la “sekualitat” siga tabú quan la gent es obra i el comprenguen.
Les persones des de xicotetes són “seksuals” per instint. Jo ensenyaria als meus fills quan tingueren 10 o 11 anys per a que parlaren amb mi sense pudor o sense vergonya, jo crec que els pares o un “seksoleg” que la família estiga acostumada a anar.
A les persones li agra molt dir que per exemple ella es “liviana” i les xiques de la seva mateixa classe li faran de costat i la miraran malament encara que ni les mateixes xiquetes sàpiguen perquè i amb els xics ocorre el mateix.
continuará
Hola Dani, no sé què és intenció roïna. Tu si? Si és joc, no és roïna, i si no és joc si que ho es? Si es fa per plaer és roïna i si no es fa buscant el plaer, sí? Jo crec que quan qualifiques de seksualitat bona o dolenta se t'està escapant una crítica i m'agradaria que reflexionares un poc més sobre aquesta qüestió.
Hola Noelia, jo crec que les inseguretat vénen per no educar abans dels 11. Per què ha de ser dolenta l'educació seksual a qualsevol edat? També de la gent jove n'hi ha qui diu que no se us ha d'informar perquè practireu més.
Hola Clàudia,
ningú aprén sol. Si no es fa unaeducació formal, amb ètica, igualtat, respecte, sense sexisme, sense moralitats..., si no es rep una BONA EDUCACIÓ SEKSUAL, s'aprén del carrer, de les amistats, de la televisió. I jo crec que saps perfectament la idea de la seksaulitat que es trasmet en un món encara molt masclista. I si som seksuals des que tenim un cos, com molt bé dius, no hem d'esperar a l'edat adulta per a parlar, informar-nos, saber, discutir, experimentar... L'adultisme es una característica més de la seksualitat actual, una retallada com ho és també l'heteroseksualitat, el koitocentrisme, etc. (Dedicaré una entrada a aquestes qüestions).
Que bo, aplaudiments per la Filo (i per l'escriptora, Irma Navarro). M'agrada la frase de “I si era una dona que feia truites tan bones com les que cuinava sa mare? Ummmm…” Normal que la Filo pense això, té sis anys i no sap que és això de “truitera” (normal, si ningú li parla de la “homosekxualitat”, ni de qué és, ni res de res mal anem). Això em fa recordar quan ferem un petit teatret (en clase de alternativa) sobre diferents situacions en les que xiquets i xiquetes descobrien diferents parts de la “sekxualitat” (“masxturbar-se”, jugant a ser ginecólegs…) i les reaccions que tenien els adults (pares, mares, avis i avies…) al descobrir-los, per dir-ho d’alguna manera. Normalment les reaccionsque tenien els adults que feien la “pillada” pareixien de pares més antics que… UFF! No hi ha res més antic que les seues reaccions.
La “sekxualitat”, i aquesta és la meua opinio, es deu d’ensenyar desde ben petits, també dir que no estic d’acord amb l’opinio de Javi i Monse (i uns quants més), me pareix que ensenyar “sekxualitat” als 10-11 anys és molt tard. Ells diuen que els més petits no tenen conciencia, qué penses, que els xiquets més petits són tontos o qué? A lo millor, algunes coses sí que no les entendran, però es van fent una idea d’allo, ademés, n’hi han estidis de que els records més antics teus els tens més o menys sobre els 3-4 anys, això significa que ahí ja tens conciencia, per què una cosa que te impactarà (com és la sekxualitat) no l’enrecordaras a eixa edat? Tenen que ensenyar sexualitat tothom que tinga experiencia, prioritariament bona (no volem que el xiquet/-a s’enporte un mal record), crec jo. Poden ser la familia, bons amics, persones que han estudiat o s’han experimentat per a ajudar i informar sobre aquest tema… Home (o dona, si ets una), si te pregunten està bé, perquè tenen interés, i tu li responds a el que faça falta. Però encara que no et pregunten, tu tens que explicar-se’l d’una manera interesant, que li enganxe d’alguna forma, però que no canvie res de la realitat, és a dir, que no donen exemples com el de l’abella i la flor (que aquest també va eixir en el teatre), que al final es pensaran que són flors!
Per què a la societat li agraden tant les etiquetes? Bona pregunta, amb una difícil resposta. Jo he arribat a pensar que volen que tots siguem iguals, com si forem robots. Els homes a treballar i les dones a casa, els xiquets a jugar a fútbol i les xiquetes a nines (no vaig a donar més exemples, crec que ja a quedat bastant clar, no?) Si Filo és “libiana” perquè ha jugat amb la seua amiga Lula… jo sóc “bisekxual” per haber jugat, parlat, escoltat, abraçat… als meus amics i amigues?
Com aconseguirem que la paraula “sekxualitat” deixe de ser un tabú? BOOM! Toma pregunta, aquí sí que tinc que parar i pensar. Ummmmm… Crec que evolucionarem, anirem lentament, a lo millor alguns aniran més ràpidament recapacitant, però ho aconseguirem adelantant primer un peu i després un altre.
Publica un comentari a l'entrada