29 de des. 2011

No limitem el seu joc



Spot del Centro de la Mujer de Manzanares (Concejalía de Políticas de Igualdad, para la Campaña para el Uso no Sexista de los Juguetes. "No limites su juego, no limites su futuro". Realizado por Canal 10 TV de Manzanares. Diciembre 2010.

16 comentaris:

julia ha dit...

Hola, us envio aquest enllaç sobre jocs, joguines i lleure no sexista editat per l'institut català de les dones.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.c08f14b490efc26539a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=76b754f598c9b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=76b754f598c9b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

júlia ha dit...

i aquest altre de la junta de andalucia...

http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/observatorio/html/campaigns/juegosyjuguetes/cont/p02.html

Melissa Nelken ha dit...

Em pareix que els xiquets i les xiquetes no tenen que fer cas a que els diguen que han de jugar amb joguets de xic o de xica, perquè són xics o xiques. Si a una xica li agrada un joc que es suposa que és de xic, no importa, al igual que si a un xic li agrada un joc que es suposa que és de xica. Els pares sempre volen educar als seus fills ''masculins'' i a les seues filles ''femenines'', però poden seguir sent-lo encara que li agraden jocs que no es consideren del mateix sekse.

Doña Rogelia ha dit...

El vídeo lo expresa muy bien: si les educamos en rosa o en azul, crecerán y se desarrollarán diferentes y también sus orientaciones profesionales irán en la misma dirección. No hay más que ver los estudios de formación profesional:

Las mayores diferencias se observan en las actividades marino-pesqueras, edificación y obra civil (7% de mujeres), carpintería (5%), mecánica (3%), electricidad y electrónica, y mantenimiento (2%). Los cursos con mayor número de mujeres matriculadas son imagen personal (96%), servicios socioculturales y a la comunidad (91%), textil, confección y piel (89%), sanidad (88%) y administración (75%).

http://bit.ly/aMGMK6

¡¡¡Y después dirán que nacemos diferentes!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Júlia, pels enllaços. Els pose ací baix escurçats, així és més fàcil anar-hi:

Institut català de les dones http://bit.ly/v2wZPD
Junta de Andalucía http://bit.ly/A1lFBI

Gràcies, Rogelia, per les dades que hi aportes. L'article és molt interessant i estic totalment d'acord amb tu.

Melissa, està molt bé el que dius però és molt difícil que un xiquet o una xiqueta no facen cas del que els diuen les persones adultes, no creus?

Raquel Kollontai ha dit...

Jo pense que els xiquets i xiquetes podrien jugar a tot el que vulguen, com si els xics volen jugar a cuinar, ser pares... o si les xiques volen jugar al futbol, basket...
Aleshores depén de la educació i els jocs que hagen jugat els xiquets això farà que es desenvolupen millor i sàpiguen com és el món...

Mireia Kent ha dit...

Pense que si des de xicotets se lis ensenya que no hi ha joguets sols per a xics i joguets a soles per a les xiques, ells creixeran i ho creuran així, de manera que si lis ensenyem que el joguets que suposadament són per a xics també poden ser per a xiques, i que si el joguets que “diuen” que són per a xiques també poden jugar el xics, ells creixeran amb “la lliçó apresa”· Si comencem a fer-lis vore al menuts que no hi ha joguets especials per a xiquets o xiquetes, si no que tots poden jugar amb qualsevol joguet sense que ningú li diga res al respecte.

dani wollstanecraft ha dit...

En la meu opinió personal pense que un xiquet pot jugar amb una nina o una xiqueta pot jugar al futbol perfectament.

Altra cosa es que en el vídeo diuen que no hi han joguets per a xiquets i joguets per a xiquetes, jo pense que si. Altra vegada tornen a entrar els estereotips, perquè per exemple en un anunci de televisió quan volen anunciar una nova nina mai en posen un xiquet per fer l'anunci cosa que personalment em fa pensar que aquest serà un nou joguet per a una xiqueta. Podria posar una altre exemple per als joguets de xiquets però ja se'ls imaginareu vosaltres.

Jo se que faria mal si no deixara jugar al meu fill per exemple amb una nina perquè no tindria res de roin però sincerament no el faria, preferiria que jugara amb qualsevol cosa.

Si a un xiquet des de el que naix el eduquem pensant que assoles te que jugar amb joguets de el seu sekse doncs ell de major farà el mateix amb el seu fill.
Axó és per culpa de una societat que vol donar lloc a a una generació en la que els dos “sekses”
siguen completament paral·lels i que no es compartisquen gustos com per exemple el jocs masculins per a les dones.

La majoria de la gent ho fa i jo se que hi ha gent que ja no pensa així i deixa jugar al seu fil al que vulga, aquestes persones canviaran la societat i n'hi ha que donarli les gracies a totes i cada una de elles.

barbara goldman ha dit...

Aquest vídeo me ha paregut molt interessant ja que ningú joguet es per a xiquet i ningú per a xiqueta, el que hi passa es que si un xiquet juga amb una nina es mariquita i si una xiqueta juga amb una pilota o algun deport es un “marimocho”,aixo no em pareix res be ja que nosaltres som libres de jugar al que volem i no tendria que importar-nos el que digueren les altres persones.

També pareix be que els xiquets juguen a pares i mares per a que hi sapiguem que tot el de casa no el tenen perquè fer tot les dones també ponen ajudar els homes,i que les xiquetes juguen a futbol i no sols els xiquets.

I podríem fer que els xiquets jugaren al que volguessen sense que li digueren ni “marimocho”,gay,mariquita etc,es a dir que els xiquets com els adults tinguen igualtat al que volen fer.

Christian Stone ha dit...

Aquest anunci em pareix molt interessant i original. Té tota la raó del món. Els xiquets o les xiquetes no poden elegir bé el joguet que volen ja que els que el compren són els pares i compraran el que volen.

Si els pares foren més lliberals i li preguntaren al seu fill o filla quin tipus de joguet volen, molts xiquets dirien que una cuina o una nina, i al contrari: també moltes xiquetes dirien un superheroi, una pilota, un “action man”, etc.
Espere que aquest pensament canvie i que cada xiquet puga jugar amb el que vol, sense que els pares li diguen que no poden.

Albert Becker ha dit...

Pense que no es pot limitar la imaginació o els gusts d'un xuiquet o xiqueta, que no han d'elegir els pares el que volen per als seus fills, respecte a els joguets i la roba, han de ser els propis nens i nenes. Açó faría que un xiquet o una xiqueta no tingueren personalitat, dur-los per un camí que pot ser a ells no els agrade. També creuran que ells ho auran d'ensseynar així als seus fills o xiquets quan siguen majors i mai canviara açó.

monse wolf ha dit...

Doña Rogelia,

Jo crec que les estadístiques donen eixos resultats perquè des de xicotets se'ls ha educat en el rosa o en el blau i no en els dos. Per exemple, quantes d'aquestes xiques ha anat a pescar amb el seu pare o mare?, o quantes xiques han agafat un tornavís fora de la classe de tecnologia? No, els pares, les mares, o la societat ens diu des de xicotets: xica = rosa, llavar roba, la casa i, a més, fer les tasques quotidianes com rentar els plats, fer el dinar o planxar. La xica ha de ser tímida o en les histories la xica necessita ser salvada per un príncep blau i no es gens “seckual”, és més, ha de ser verge fins al matrimoni. Xics = valents, herois salvadors, treballadors i els que duen els pantalons en la família o en una relació i, com no, els que duen els diners a casa, mentre que la dona esta en casa i no fa les coses que vol.

Marc Miller ha dit...

En la meua opinió, els xiquets encara no pensen seriament en que volen ser de majors o com actuaran en un futur, ells l'únic que volen és jugar i divertir-se. Per això, s'hauria de deixar-ĺos elegir jugar amb la joguina que vulgueren i no impedir-los divertir-se jugant amb un joguet o un altre simplement perquè la societat haja decidit que les xiques han de jugar amb nines i els xiquets amb balons, per exemple. Així que a l'hora d'anar a una jogueteria a comprar joguets, hauria de deixar-los elegir el joguet que vulgueren i els pares no haurien d'impedir-li-lo, així començaria a aconseguir-se una societat sense estereotips.

sergi futuro ganador del mundial con españa ha dit...

Per a mi si que hi ha que donar-lis un joguet als xiquets segons siga per a xic o per a xica. Perqué després és poden burlar d'ells, si un xiquet juga amb una barbie és podrien mofar d'ell perqué el joguet és més de xica que de un xic, y aleshores el xiquet baixaría la seua autoestima.

Anònim ha dit...

Jo pense que un xiquet te que jugar amb el que vuiga perque aixó li fara feliç i aixi no estará encuadriculat en els estereotips socials , sense anar mes lluny jo jugaba amb nines i de vegades jugue anb les meues cosines xicotetes. pense que aixó es bo perque es divertixen i no esten fent sempre el mateix que fan tots els xics jugant amb els action man , el spidermans i tot aixó.

María Zambrano ha dit...

Aquest vídeo, realitzat en desembre de 2010, és una campanya contra el sexisme. Es pot veure com xiquets menuts juguen amb tots els joguets sense fer diversitat de gènere i explicant tots els avantatges i habilitats que proporcionen jugar amb ells.

He volgut fer el meu comentari d’aquest vídeo perquè el tema de l'ús de joguets sexistes encara perdura en el desembre de 2017, set anys després, i perquè en aquestes dades (20 dies per a arribar nadal) és un assumpte del qual cal parlar. Pares, mares i feministes lluiten dia a dia per a crear un món igualitari des de les arrels, des dels més petits de la societat. Per això, m’ha sorprés que set anys abans aquest assumpte també es començarà a lluitar i estic orgullosa de dir que sí que hi ha hagut progressos, però no tants com desitjarem.

Hui dia hi ha moltes campanyes que fomenten la igualtat de gènere, com a Madrid (aquest vídeo està creat pel centre de dones de Manzanares), a Andalusia o a Canàries ('Aquest Nadal regala igualtat', el seu eslògan), però desgraciadament, en la majoria de les botiges de joguines, encara hi ha distinció de xics i xiques. Solen haver-hi dos passadissos, un on destaca el color rosa i un altre el color blau. En el de color rosa sol haver-hi nines, coses de bellesa i labors de la llar i en el dels xics superherois i ninots d'acció.

Per això, m’agradat molt que al vídeo jugaren xics i xiques intercanviant-se els joguets predestinats (amb discriminació) perquè tot el món conega la vertadera normalitat, la igualtat. Els xiquets i xiquetes poden jugar amb tot el que vulguen sense ser discriminants per usar els que no són del seu sexe. Molts xiquets i moltes xiquetes poden patir bullyng des de petits per culpa de la societat, i a açò cal posar-li fi.

Per últim, m’agradaria que les seues paraules arribaren a tot el món i a totes les societats sexistes, "No limites el seu joc, no limites el seu futur".