Aquestos són els 8 relats de Filomena, escrits per Irma Navarro.
A karici.es ja hem anat publicant-ne alguns:
- Médicos y enfermeras (en valencià)
- Chico y chica (en valencià i en castellà)
- Lápices de colores (en valencià)
Ací els tens tots, acompanyats d'unes orientacions didàctiques, d'un preciós treball gràfic d'Irma i, a més a més, et pots abaixar el llibre sencer, de franc.
No te'l perdes!!!
34 comentaris:
Jo he elegit l'historia de “Lápices de colores”.
A mi aquesta història m'ha agradat per que, hem pareix molt curiós que uns xiquets de 5 anys tinguen una ment tan perversa com per a punxar a una xiqueta per agafar les llapisseres de colors. Crec que Filo fa bé en anar a classe i plantar cara als xiquets, per què així demostrà que es més valenta i que no va a tindre por d'uns alfils, encara que no hem pareix molt bé que no se'l diguera a ningú.
Vaig ha comentar la història: A paraules nècies orelles sordes.
Pense que els casos de violència infantil es repeteixen sovint en moltes escoles o instituts. Filo és una de tantes xiques que patixen abús escolar. Respecte al que diu la mare de que són coses de nens, tampoc el veig del tot clar. Arriba un moment en que ja no són coses de xiquets.
Filo tan sols és una xiqueta diferent a les altres, prefereix fer esport que jugar amb nines; i per això ja se l'ha d'anomenar com una marimatxo? Crec que això no és ser una marimatxo, sinó una xiqueta diferent i amb molta personalitat, ja que li dóna igual el que li diguen els xiquets. Pense el mateix en el cas del seu company (el xiquet gros) que perquè no li agrade el futbol, ja ha de ser maricó.
LÁPICES DE COLORES
Filo era una xiqueta que quan es va canviar de col·legi, i els xiquets i xiquetes de la seua classe li feien la vida impossible. De vegades no li deixaven jugar ni dibuixar, i un dia es va tallar el dit amb un bot. Però els companys de classe encara la molestaven i una vegada tots es van portar a classe alfilers per a punxar a Filo. I ella va intentar escapar però la van agarrar, i no tenia més remei que deixar que la punxaren.
La meua opinió, es que Filo no hauria de deixar-se acosar. I que ella tindria que defensar-se.
Un caramel especial.
El que va fer aquell home amb Filo va ser aprofitar-se d'ella, ja que era molt xicoteta.
Crec que Filo, al no tindre coneixements sobre educació sexual, ignorava que X
volia fer-li alguna cosa roïna, a banda de que la xiqueta era prou innocent i no va parar-se
a pensar mai que el seu amic tinguera males intencions amb ella.
Crec que Filo es va sentir malament ja que no va saber com sentir-se, si avergonyida per fer
una cosa roïna, culpable per no sentir-se forçada, encara que a la mateixa vegada sí que es
va sentir pressionada.
Més bé crec que s'encontrava confosa perquè no sabia exactament el que feia.
Com va dir Filo, ella assoles sabia que els xics tenien 'pilila' i mai n'havia vista una.
Jo pense que aquestes coses també passen perquè els pares creuen que la millor manera de
protegir als seus fills és ocultar-los el tema de la sexualitat. Si Filo haguera pres aquest
tipus d'educació, no haguera dubtat en anar-se quan X va fer-li aquella proposició tan estranya.
Jo he elegit “A palabras necias oídos sordos”. Pense que la violència escolar és un fet que la major part de la gent ignora o no li donen molta importància perquè no saben el que ocorre. Per exemple un fill no el diu als seus pares per la por de que al dir-ho fora pitjor. En aquest cas jo pense que Filo va actuar bé davant de la situació; jo no estic a favor de la violència però en aquestos casos fa falta, per fer saber que ninguna persona és un joguet.
Pum, pum pum, pum …
Tracta de una xiqueta que li encanta ballar. I un dia esta en la seu casa i no hi ha ningú ella es posa a ballar en el seu salo i quan termina i esta molt cansada es tumba al sofà i sin saber perquè es posa a tocar-se el la vulva i li agrada molt, però s'espanta perquè li ix un poquet de sangre i al ver que no ix mes continua tocant-se. Després per la nit es posa a pensar i a pensat que li agradat molt.
Vaig a comentar el conte de Los Lápices de Colores:
Em pareix un poc fort perquè és com si la resta de xiquets foren racistes amb Filo, com si fóra d'una altra raça, però era exactament el mateix. De fet, totes les persones som iguals, tenim uns drets i hi ha que tractar a tota la gent de la mateixa manera, ja que tots som persones i tenim els nostres sentiments i el nostre cor. El que han fet eixos xiquets ha sigut que per enveja de que siguera nova i fóra tan bona dibuixant o corrent o qualsevol cosa que es proposara la fera bé, doncs l'han intentat apartar del grup, per a que així no poguera destacar davant dels altres.
Com s'han comportat el xiquets amb Filo, és una injustícia, perquè damunt de tot, llevant si sabia fer coses o no, era una xiqueta com les altres.
He llegit el capítol “A palabras necias oídos sordos”.
Crec que és el la típica historia on l'abusador acaba perdent.
Filo està farta de que el mateix xic sempre es fique amb ella, li espente, li escupa, que l'insulte, etc.
Això és una historia que es repetia moltes vegades quan anàvem al col·legi, i que molta gent deixava passar. Aquest “idiota” es fica amb Filo perquè feia tot el contrari del que feien les altres xiques de la seua classe.
Filo, un matí arriba la primera a la cola del col·legi i aquest xic, que arriba el cinqué o el sisé, es cola de tots fins a arribar a on estava Filo. Aquesta es nega a deixar que es fique amb ella i comencen a pegar-se. Al final guanya Filo i el que era “l'abusador”, es va corrent. Crec que a partir d'ara respetarà els gustos de Filo.
Pense que ningú deuria ficar-se amb cap persona sols perquè no fa coses de xic sent xic o de xica sent xica. Cadascú pot fer el que vulga, jugar a coses de xics o de xiques i vestir-se com vulga.
A PALABRAS NECIAS OIDOS SORDOS.
Jo crec que en el fons de tot Filo no era mala xiqueta sinó que, com tots, tenim un limit i ja estava cansada de que tota la gent es ficaren amb ella.
En aquest conte,els xiquets i les xiquetes segueixen al peu de la lletra els estereotips, les xiques assoles parlen de vestits, moda i xics mentre que els xics han d'estar jugant al futbol o qualsevol esport i si no ets maricó.
Aixo demostra que en la nostra societat estem criant a nens que des de petits son homòfobs encara que no siguen la majoria ni ha algun que altre per ahí.
Filo es molt valenta perquè es enfronta a tots i li dona igual el que pensen de ella, defensa els seus pensaments i com li agrada vestir, en un moment del conte diu que es sent molt identificada amb una nina que va vestida amb roba de militar i diu també que la roba de”xica” la fa sentir- se limitada.
Quasi trots els de la seua classe pareixen molt tancats es dir que no volen acceptar coses noves i crec que per a que la societat accepte i respecte a totes les identitats sexuals tenim que començar ensenyant als nostres fills que no es res dolent el diferent.
En el comentari del capítol “pum pum” dir que tenen tota la raó perquè les dones no ens podem tocar sense dir-nos que son unes maleducades o unes gorrines? Es molt injust,els homes si es toques no hi passa res?.
En aquest capítol de una xiqueta que li donava plaer ballar va donar-se compte de que ballar no era el únic que donava plaer,si els seus pares li hagueren explicat que quan te masturbes o et penetren eixia sang no se haguera esglaiat tat en aquest moment ,perquè la xiqueta no hi podia tocar-se si li agradava? Com també li dona plaer ballar també li dona plaer masturbar-se,també la raó es que si li dona plaer però no pot estar-se masturbant per el carrer ja que aixo si quedaria un poc malament,però com el poden fer el xocs en la seua casa ella també el pot fer no? Tan que diuen que el masclisme esta majorant però en aquest tema seguim igual de malament.
I dir que la xiqueta com moltes dones de el mon no tenen perquè hi ocultar que la masturbació li dona plaer,i que els pares li expliquen tot a les seues filles i fills perquè aixi hi va ser moltíssim millor per a ells i elles.
UN CARAMEL ESPECIAL
El que es pot observar llegint la història és que clarament X s'aprofita de la falta de coneixements de Filo i de l' innocència d'una xiqueta d'uns quatre any o poc més.
X va saber molt bé com convèncer a Filo, i si va ser fàcil amb ella de segur que amb altres xiquetes també ho haguera fet. L'actuació de Filo la comprenc i és clar que ella no era conscient del que realment estava fent ni del que volien fer amb ella. Encara que ella es s'adone de que hi ha alguna cosa que no és correcta i que allò que fa no és normal, no saps com reaccionar.
Jo he elegit el capítol de ''pum pum'' perquè el tema del plaer em pareix interessant. La veritat és que no m'esperava que Filo després de posar-se a ballar es començara a tocar la vulva, però em pareix molt bé que la xiqueta experimentara amb el seu cos, perquè té dret a saber el que té i com és el seu cos.
El que no entenc és el tema de que la masturbació per a les xiques és un tema tan poc tractat i en canvi per als xics és el més normal del món, tots tenim dret a gaudir amb el nostre cos nosaltres assoles i sense que necessitem a altra persona.
Tampoc sé perquè la pèrdua de la virginitat en les dones siga algo que es porte amb tanta cura i la gent pense que es te que perdre amb el home dels nostres somnis, pense que tot aquest tema de que tingam cura amb la nostra virginitat i amb qui la perdem és perquè a les dones se'ns veu com més febles, però en els temps en els que estem açò ja no és així.
La virginitat masculina també existeix, el que passa que per a la gent que un xic perda la virginitat no es tan important o tan xocant com que la perda una xiqueta. La virginitat masculina no té cap diferència a la femenina, les diferències les han posat la gent, pensant que les dones i els homes no som iguals en eixe tema.
Bé, abans de res, he de dir que m'agraden molt les històries de Filo que Irma Navarro ens conta. De totes les historietes, he triat una que s'anomena “Pum, Pum”.
En aquesta història, Filo està ballant i escoltant música en la seua habitació i, quan es troba cansada, es fica a descansar. De sobte, comença a tocar-se la vulva i a sentir plaer perquè descobrix que té un forat per on pot ficar els dits, i que és molt plaent encara que la seua mare sempre havia dit que no estava bé que una xiqueta ho fera.
Una vegada més, podem trobar ací una altra forma de masclisme. Per què un xiquet ho pot fer, però una xiqueta no? Està mal vist que les xiques es toquen i no és tan normal com si ho fan els xics. No entenc aquesta teoria. Si li preguntem als majors com veuen el tema de la masturbació femenina, de segur que la majoria ens diria que les xiques no s'han de tocar. Com podríem acabar amb aquest pensament? Crec que açò de l'autoerotisme, tant en els xics com en les xiques, és una forma molt natural de donar-se plaer sense res més que amb la teua imaginació i el teu cos (encara que pots estar en parella, amb joguets sexuals, etc.)
De segur que la majoria de les xiques adolescents no es masturben perquè pensen que està malament i que pot ser dolent, ja que no està ben vist. Què passaria si les xiques començàrem a criticar els xics que es masturben i a dir que són uns “guarros” i que són uns “viciosos”?
Una altra vegada, podem dir que n'hi ha un clar cas de masclisme en el tema de la sexualitat.
Jo he elegit l'historia de “A palabras necias oídos sordos”. Pense que el assetjament escolar no està lo suficientment valorat i per això molta gent ho practica, quan es troben envoltats en aquestes situacions les víctimes normalment es solen callar el que els ha passat o si ho diuen no està tot complet.
A Filo hi ha un grup de xics que la molesten diguen-li “marimacho” o gorda, porten 3 anys ell i el seu grup d'amics sent un incordi per a ella, fins que al final no va aguantar més i va tindre que explotar i canalitzar aquella ira pegant-lis, no és la millor manera perquè la violència no lo més correcte però la va ajudar a no tindre més problemes.
El capítol que he llegit s'anomena a “palabras nocias oidos sordos”. Ella no li agrada estar amb les seues amigues, perquè parlen sempre del mateix de qui t'agrada i sobre coses de xiques. A ella li agrada mes que parlen de deports i de coses de xics.
En el seu col·legi hi havia un mato que sempre es ficava amb ella i estava cansada d'ell. Ella se'l va dir a sa mare i ella li va dir que no li faça cas com si no el sentira. Va funcionar però un dia que va aplegar la primera i es fica primer a la fila, el mato li va dir que s'apartara i com ja estava farta es va llançar i se'n varen barallar, Filo va guanyar i es fica en la fila.
Un caramel especial
Aquest text parla de com un xiquet s'aprofita de la innocència i de la ignorància de filo per la educació que ha rebut dels seus pares, però clar tampoc es fàcil explicar-li a una nena de 4 anys que a de tindre molta cura en les persones mes majors que pugen aprofitar se d'els menuts
D'aquest relats he triat “Un caramelo especial”.
Aquest tracta de com enganyen a Filo (una xiqueta de 4 anys) per a que li fera una fel·lació a un “niñato” de 13 o 14. Ufff... aquesta historia m'ha deixat... m'ha deixat... no se ni quin sentiment es aquest, potser una mescla de fúria (pel “niñato” aquest ---- -- ----), fàstic, pena i tristesa... (per la Filo clar, faltaria més).
Jo sabia que això passa, però... vore-lo tan... tan aixi, m'ha deixat feta pols. Perquè clar, aquest engendre utilitza els factors ignorància
continuara
“Pum, pum”.
D'aquest apartat, m'ha cridat molt l'atenció l'esglai que s'ha donat quan ha trobat el forat i li ha eixit sang per trencar-se l'himen. Me la imagine amb cara de “mare meua, que jo em dessagne i els meus pares no estan en casa!”.
Lamentablement, açò de “no et toques!” passa massa a la societat. Recorde quan vaig anar d'excursió amb uns amics i van vindre els seus cosins, un d'ells de 3 anys, tots barons. El xicotet no parava de tocar-se i el pare, amb la veu que fiquem a tots els xiquets, va dir “Que et pixes?” però aquest no es pixava així que el va deixar en pau i va dir “són coses de l'edat”. Endevineu com va reaccionar al vore una xiqueta d'uns 3 anys tocant-se igual que el seu fill. Efectivament, va dir “es que no li han ensenyat que açò no es fa en públic?”... Lògica? Si existixes, manifesta't.
I el pitjor de tot és que en tot (o quasi tot) passa el mateix. Mireu aquesta situació típica entre filla i pares:
-“Mamà, puc quedar-me a dormir a casa d'un amic? Està també “X”(nom del segon amic).”
-“NO”
-“Per què?”
-“Perquè no. A les 10 t'arreplegue que vaig de camí.”.
L'arreplega amb el cotxe junt al seu pare i li pregunta:
-“Per què no m'he pogut quedar?”
-“Es que no ho veus?”
-“... No”
-“Ets una xica”.
Probablement si haguera sigut un xic no haguera passat açò. Probablement si haguera sigut un xic el seu pare no diria “que t'acompanyen a casa”. Probablement si haguera sigut un xic s'atrevirien a dir les burrades que a vegades es callen.
He llegit el capítol 08, ''Pum'',''pum''... i m'adone que jo sempre he pensat el mateix. Mai he entés que les dones hagen de carregar amb el tabú de la masturbació i sempre he animat i he dit tant als amics com a les mateixes amigues que masturbar-se és normal i que no tenen per què tindre vergonya de fer-ho o de dir que ho fan, perquè moltes xiques sí ho fan però no ho diuen per la mateixa raó. Amb el xics ocorre just al contrari, el que no es masturba o el que vol perdurar amb la seva virginitat és l'estrany. De totes maneres també vull dir que no sé per què ni ha que aplegar verge a un moment determinat. En la meua opinió es pot perdre-la quan vulgues perquè l'important és que quan vages a fer-ho amb la persona a la que vols no te la ''folles'', sinó que li faces l'amor.
Comentari de Filomena, capítol "pum","pum"... :
Una vegada que he llegit el text estic encara un poc sorprés per la història que ens relata. Sobretot per veure de la manera que Filomena veu la seua sexualitat i com fan que la senta. Per a ella és un joc, una cosa que de sobte descobreix que posseix i que li fa gust. No sent por, únicament té curiositat per saber que és allò que té entre les cames i que li provoca plaer. Una vegada ja ha descobert què és més o menys allò que acava de descobrir no entenia perquè no li deixaven tocar-se mai si no és una cosa roïna i li proporciona gust.
Aquesta història sembla només de una xiqueta de no més de sis anys, que encara no saben res del seu cos degut a la gran repressió que pateix la seua sexualitat per part de les persones majors del seu entorn, que veuen aquest tema com un perill per a les xiquetes. Però la realitat va més enllà, aquesta xiqueta potser molt més major del que ens imaginem, però com que l'actitud cap a la masturbació femenina i l'autoexploració és la mateixa, a mesura que maduren mentalment en molts àmbits de la vida, el camp de la sexualitat se'n queda darrere. I el motiu d'això és que les xiques continuen veient les seues parts pudentes com a tal, és a dir unes parts prohibides, que no es poden tocar ja que això no proporciona una imatge delicada i femenina. A diferència, els homes són animats i aplaudits quan experimenten amb el seu cos i la sexualitat d'aquest.
Vivim en una societat que s'ha desenvolupat en molts camps, però que encara està endarrerida en alguns altres. Cal que hi haja un canvi, una nova mentalitat més moderna i oberta que no reprimesca a cap persona per una cosa tan natural com és el fet de la sexualitat.
Jo he elegit l'historia de “Xic i xica”.
Es prou evident que aquest problema que planteja el capítol segueix vigent em la vida quotidiana. En aquest cas a Filo li agradava vestir-se com al “prototip de un xic” i també jugar amb ells a “coses de xics”. Ella no entenia perquè no podia fer el que vulga, amb falda es trobava incomoda, ja que no podia obrir-se en la taula o anar corrent per el carrer. Es veia pressionada per tot el seu entorn, no hi sabia que fer, ni trobava a ningú per a oferir-li ajuda. Filo va actuar per si mateixa i es va fer un penes amb un rotllo de paper i experimentar com es sent. Quan anava al parc s'anomenava Raül per a que ningú el discriminar i jugar tranquil·lament que era l'única cosa que volia.
Tot aquesta historia sempre apareix per el mateix problema. La nostra societat encara té que canviar cap a la integració de tots, donant igual si tens pene, vulva o el que siga. Cadascú és el que vol ni home ni muller sinó el que realment es sent o pot ser que no vol ser d'un extrem o d'un altre i perquè té que fer-ho? Encara ens falta fer molt per aconseguir una igualtat...
Jo no vaig a fer un resum del capítol que he llegit perquè probablement ja estarà posat i es pesat ver el mateix tres-centes vegades no? Si açò fóra un treball per a entregar...però no ho és. En un bloc públic pot haver diverses opinions, però no resums d'un text (què és senzill) i, a més a més, repetits.
Opineu més i deixeu els resums per a una altra ocasió.
Al teu comentari, Inma Monzzoni, estic totalment d'acord amb tu: és cert que a la societat està mal vist que les xiques “es toquen”. Des del meu punt de vista és perfecte, perquè la masturbació és una acció sexual que dóna molt de plaer, tant en xics como en xiques. La veritat és que jo sempre anime a les meues amigues a que es masturben. El més provable és que penseu que sóc un pervertit i un “marrano”, però ho faig per elles ja que donant-se plaer no solament gaudixen, sinó que a més milloren a l'hora de realitzar l'acte sexual perquè ja es coneixen i saben com arribar a l'orgasme.
Respecte a que si totes les xiques digueren als xics que masturbar-se és de pervertits i mal pensats, la veritat, crec que ens donaria el mateix, ja que és una cosa que es fa. Moltes xiques, sobretot de cursos inferiors, quan s'enteren de que algun xic es masturba de seguida li diuen gorrí, però a molts ens dóna igual ja que no ens importa el que diguen els altres sobre el plaer que volem sentir. Les xiques, i no es que estiga fent cap critica, són molt més tímides respecte a eixe tema, no totes, però si la gran majoria. Per qué tanta vergonya per admitir que ens masturben? Per qué les xiques no defenen que la masturbació femenina és bona? Per qué no es lluita per que siga acceptat?
Heu de defendre que teniu dret a tindre plaer, perqué el plaer és un privilegi que tots hauríem de gaudir.
M'he llegit "un caramelo especial" i m'ha impactat moltíssim vore que amb catorze o quinze anys ja hi haja xiquets que tinguen una mentalitat tan enrevesada com per a obligar a una xiqueta de cinc anys a que li xuple el penis. Si és trist que hi haja homes pederastes, com podem imaginar un xiquet així?
De totes les histories de Irma Navarro he triat la de ‘’Pum, Pum’’. Ma cridat moltíssim l’atenció el momento en el que Filo es trova el forat, m’agradaria vore vist la seua careta.
Aquest relat, és un exemple del tabú que hi ha en la masturbació femenina, encara no comprenc com hi ha gent que seguix pensat que, que les xiques es masturben esta malament. Que tenim de diferent amb els xics ? Jo la única diferencia que trobe és que ells tenen el pene allargat i nosaltres la vulva no!
Em pareix greu que una mare al parlar amb la seua filla de sexe tinga els ideals que te la mare de Filo. De segur que si Filo tinguera un germà i li preguntara a la mare, no li contestaria el mateix que li va contestar a Filo.
Per altra banda, estic totalment d’acord amb el que diu Amparo Pardo, i l’exemple que ha ficat em pareix perfecte. Jo mateix conec a xiques que han pasat per aquesta situació i no em pareix gens justa.
M’he llegit l’apartat que acompanya al reltat. Em pareix molt interesant i discutible el tema de la virginitat, en les xiques i en els xics. Si les xiques la perden prompte son unes guarres i ells uns maxos, no em pareix just. Esta clar que la virginitat i la primera vegada és una cosa valiosa, pero no en el sentit de que l’honor d’una xica estiga en la seua virginitat, ni molt menys.
Aquest text mostra que moltes vegades la gent rebutja als altres perquè sí, sense cap motiu, o perquè un que és creu important ho fa. El que de veritat em pareix excessiu és que la punxen amb agulles i ningú faça res per a evitar-ho.
Moltes vegades, coses com aquestes fan que la moral de les persones agredides baixe i no només maltractant-los físicament sinó també psíquicament, i això fa que una persona arribe al punt de que pense que no servix per a res, que només és un destorb i pot pensar en suïcidar-se.
En la meua opinió, la gent hauria de deixar de ficar-se amb la vida dels altres i preocupar-se més dels seus assumptes, perquè persones com eixes són les que no tenen vida pròpia i per això fan la vida impossible als altres.
Em pareix horrible que els companys de Filo la deixen a un costat sols perquè una persona ho diga a la resta de la classe, perquè a ells no els agradaria que els feren a un costat i sobretot si no han fet res.
Aquest text, mostra com la gent, des de xicotets, cometen actes injustos a altres que no els han fet res, llavors si des de menuts són així i no se'ls posa un alt per part dels pares dient-los “no faces el que no vols que et facen” i més sense cap raó.
Si jo fora Filo no em quedaria callada, parlaria amb els meus pares perquè ells són els que han d'ajudar-me, ja que tan sols sóc una xiqueta de sis anys, i ningú poc fer-me dany ni psicològic i molt menys físic.
De les histories de Irma Navarro jo he triat “A paraules nècies oïdes sordes”. M'ha cridat la atenció perquè no és normal que con l'edat de Filo hagi abús en l'escola.
M'ha paregut molt bé que Filo hagi demanat ajuda a els seus pares. El comportament de Filo davant el abús a sigut molt bo encara que finalment Ella no ha sabut com solucionar el problema i ha explotat. El que ha fet d'ignorar-lo ha sigut una bona idea encara que al xic no li a fet efecte. I la frase que li diu la seua mare ma gustat molt, no l'havia escoltat mai.
Les criatures són sexuals sense adonar-se perquè encara no coneixen el significat de la paraula sexualitat, però sí que saben algunes sensacions de la sexualitat. Per a que els xiquets no a soles aprenguen les sensacions sinó també el significat cal començar l'educació sexual. Les persones que han de donar aquesta educació han de ser els pares, ja que aquestos són els que més confiança tenen amb els xiquets. Aquesta educació ha de continuar a l'escola amb persones més qualificades. L'inici ha de ser amb les primeres actituds amoroses dels xiquets, i no s'han d'esperar les preguntes dels xiquets si hi ha actituds sexuals.
La societat està acostumada a classificar a les persones segons les seues actituds. No hem d'anomenar a Filo lesbiana per a soles jugar amb una amiga, més endavant ja decidirà la seua orientació sexual de moment nemés està jugant.
Actualment es considera la primera vegada la coital, restant-li importància a altres primeres vegades, com pot ser els primers contactes sexuals. Aquest tema ha de ser modificat i tractar a totes les primeres vegades amb la mateixa importància, ha de deixar de ser un tema tabú. Per a aconseguir que el tema de la sexualitat deixe de ser un tema tabú només cal parlar amb naturalitat, ja que aquest tema és molt, molt, molt interessant i mereix ser tractat sense ningun tipus de censura.
Jo no creia que les criatures foren sexuals, però després de la teua explicació ja entenc que sí, que ho són, però sense adonar-se, ja que per a Filo és un joc encara que per a l'amiga Lula no és solament un joc perquè està pensant en el futur i li pregunta a la xiqueta que que seria de major respecte a la seua sexualitat.
Jo pense que la sexualitat s'anirà aprenent poquet a poquet durant la vida, però també els pares han d'intervenir i parlar amb els seus fills i ho han de fer més o menys quan els nens tinguen 12 o 13 anys perquè a aquesta edat ja començen a créixer i a entendre el seu cos i les seues necessitats, parlant sexualment; i els pares no han d'esperar a que els fills pregunten ja que molts tenen vergonya o alguna altra raó per no preguntar.
Filo no ha de ser lesbiana per a haver jugat amb la seua amiga i molt menys perquè Filo té solament 6 anys i encara no sap el que li agrada.
No em pareix gens bé que la societat pose etiquetes perquè una persona es pot divertir amb persones del seu mateix sexe i no té per què ser homosexual sinó que ho poden fer a soles per a divertir-se i sentir plaer.
El meu comentari és sobre Médicos y enfermeras.
Jo pense que totes les criatures son sexuals però no s'ensenya sexualitat fins a una determinada edat i normalment ho ensenya els pares o l'aprenen per els seus amics. Si li ensenyen els pares segurament és perquè els fills l'hi han preguntat coses sobre això. La veritat és que a la gent l'hi agrada molt posar etiquetes sobretot quan dues persones d'un mateix sexe estan junts perquè de seguida se'ls posa l'etiqueta de “libiana” o “marica” i no crec que Filo ja siga “libiana” només per haver jugat am la seua amiga. Jugar no significa fer l'amor, i més quan no tenen consciencia del que fan. La primera vegada es la més important perquè és quan perds la virginitat. Podem aconseguir que la sexualitat no siga tabú ensenyant-la des de xicotets i quan faci això un nen no veure'l com una cosa que solament ho poden fer els majors, veure'l amb naturalitat.
El meu comentari és de Médicos y enfermeras.
Les criatures són sexuals, però com són menudes se'ls prohibix parlar de sexe o se les intenta canviar de conversació. De vegades consideren que als fills, de xicotius, no els podem parlar de sexe, per l'edat, però si penses, si no li ho diu el pare o la mare li ho diran els amics i pot ser mentida el que li diuen. Jo si el teu fill amb sis anys et pregunta és millor dir-li la veritat encara que tinga sis anys, a que li ho diguen els amics i que siga mentida eixa informació.
Si Filo se toca amb una amiga per plaer, crec que no ha de ser lesbiana, per a ser lesbiana ha de tocar-se perquè s'agraden mútuament.
La primera vegada, des del meu punt de vista i el que em diuen els meus pares, és que és la més important perquè no s'oblidarà mai.
Comentari sobre Médicos y enfermeras.
Em sembla que Filo no sap el que fa quan arriba a la casa de la seua amiga Lula. L'amiga té tres anys més que Filo i crec que ella si que sap el que fa amb una xiqueta de 6 anys (Filo), però elles no pensen que es estan masturbant elles pensen que estan jugant i se'ls prohibix fer aquestes coses debut a que els adults pensen que no poden fer aquestes coses a una edat jove.
Jo pense que Filo no pot fer això perquè té solament 6 anys i podria jugar amb els joguets (tant joguets de xics com joguets de xiques). Els pares han de parlar amb els seus fills d'aquest tema, però hi ha molts que no parlen de res i solament parlen de sexe quan els xics i xiques tenen més de 15 anys (però es parla de broma, exemple: Pare hui ``pinxarás´´ amb mare ja que vosaltres esteu de vacances...). Hi ha una cosa que pocs pares no poden resoldre, és quan el fill li diu: d'on surten els fills? I molts li conten la història de la cigonya i els xicons es creguen el conte.
En aquesta societat on vivim tots junts sempre es posen etiquetes a la gent debut a que així es senten millors perquè ells no són diferents de la resta (quan dic de la resta em refereix als homosexuals) o perquè li agrada fer dany psicològic i físic (si arriben a les mans).
Jo he elegit "La pices de colores"
Yo pense que filo tendria que defendre amb aquest xiquest.Eixos xics eren tontos per no dejar-la jugar amb els lapices i no poden pinchar a una xiqueta sola.
Publica un comentari a l'entrada