Com viuran la sexualitat les princeses de Princelàndia?
32 comentaris:
Maribel Arenal
ha dit...
Si la pregunta és si portaria al meu/a fill/a a “Princelandia” la resposta és no. No, per diferents motius. Com pot ser que hagen declarat aquest lloc com el primer SPA educacional d’Europa? Educacional? Que és allò que ensenyen? Quins valors imparteixen? Que les xiques tenen que ser així i res més? Quins valors més importants eh…Che tú quina educación més bona… No sabia jo que la gent podia fer més el ridícul amb negocis d’aquest tipus. Jo respecte que a als meus fills els agrade una cosa o una altra, això no tinc cap problema, sempre que siga alguna cosa que no interferisca en els drets o llibertats dels demés, però pense que és un gast inncessari. No pagaría 10 euros/hora per a que li ensenyen a la meua filla com ser una “princesa”. És clar que a la majoria de les xiquetes li agraden les princeses, a mi de xicona també, però no pense que portar-la/-lo a un lloc on t’ensenyen com deus comportarte si eres una xica i a ser coqueta siga bo per a l’educació del meu fill. Tota l’educació que necesita es troba a casa i a l’escola, on t’ensenyen per igual valors a xics que a xiques. Si li agara ser coqueta? Ho serà, però a la seua manera, no en un lloc on li diuen que ha de fer per agradar els xics, per exemple. Que faça el que vulga, que jugue a allò que li agrade, però que sàpiga que allò que li agrada no és ni de xic ni de xica, i que cap estereotip impedisca que faça allò que més li abelleix fer. Afegisc ja com a conclusió, que açò no és una necesitat com es diu en el video. Els xiquets no necessiten això per gaudir dels seus gustos. Me pareix bé que qui vulga que porte al/la seu/a fill/a , és algo opcional, però que aquesta senyora ens diga que el seu negoci és una necesitat…pues no, que no ens venga gat per llebre.
Sincerament, menuda burrada, encara que, en la meua opinió del canal televisiu d’Intereconomia no és pot esperar mes que burrades... Be, comencem analitzant un poc la psicologia del vídeo. Intenten imposar als pares que els xiquets estan passant-ho malament, però la realitat, clar està que no es aquesta. Quan els xiquets i les xiquetes tenen aquesta edat, el més normal es que isquen a jugar al parc amb la supervisió dels seus pares. Si estan estressats tal volta siga per passar molt de temps a casa o a llocs de d'aquest tipus, sense fer exercici, ni cansar-se gens ni mica.
Me pareix una espècie de guarderia, però en compte de jugar o qualsevol cosa, les donen tractaments d’estètica pura, la qual cosa em porta al tema següent: Este és el model que volem per als nostres fills? Jo no he vist cap xiquet en el vídeo, així que pareix que només les xiques poden anar de princeseta, que és quelcom propi del seu sexe, igual que maquillar-se i pintar-se les ungles. Tot siga dit; a la xiqueta del vídeo, quan estan pintant-la, no pareix estar molt divertida, ni a gust, tal volta tot siga per estar amb les seues amigues i per la ja tan coneguda pressió social.
I després, encara tindrem el valor d’indignar-nos o queixar-nos quan veiem a una d’eixes xiquetes totalment maleducades, que reben tot el que volen de papà i mamà. Així ens lluïx el cabell.
Segurament a moltes xiques els agradava vestir-se com princeses quan eren xicotetes, a mi tot això no em pareix roí, és bo per a la imaginació i la creativitat, però també em pareix un poc excessiu amb tantes princeses i prínceps blaus amb el seu cavall blanc...
Tot aquest “món de princeses i prínceps” afectarà a la forma de pensar dels nostres fills, perquè amb això el que fem és educar-los amb rols, els xiques han de ser d'una manera i els xics d'un altra.
Aquest vídeo del negoci que ha muntat una senyora per a les filles em pareix bé, però és massa excessiu amb això de maquillar-se, els massatges i totes aquestes coses. De vegades la gent no s'adona de que nomes són xiquetes xicotetes, i han de comportar-se con tal, no com a senyores majors que es maquillen i tot això. I a una edat per a tot, no hi ha que anticipar-se a res.
Jo personalment no enviaria a la meua filla a aquest tipus de llocs, perquè tot això afectarà a la seua forma de pensar i jo no vull que ella es senta obligada a actuar d'una manera o d'un altra.
A mi m'agradaria que les pel•lícules de princeses de Disney com Blancaneus, Ariel i totes aquestes deixaren d'existir i començaren a fer uns altres més con Brave on si ets xica no impedix fer el que a tu t'agrada.
En principi el veig una bona idea. Dóna l'oportunitat a les xiquetes de viure un desig que des de ben petites ha sigut el seu somni. Aquest negoci va orientat principalment al sexe femení pel tipus de societat a la que vivim. Una altra qüestió és si aquest hauria de ser el seu somni i si soles hauria d'estar reservat per a les xiquetes.
Els xiquets petits són com esponges, agafen tot el que els envolta i ho interioritzen amb molta facilitat, i la nostra societat els bombardeja des del seu inici amb idees molt precises. Les xiques han de ser princeses i els xics, els millor al futbol, per exemple. Així les xiques tenen molt clar que quan apleguen a l'edat suficient començaran a maquillar-se i a arreglar-se per a semblar-se als models de Disney.
He pensat bastant sobre aquest tema i encara no he aplegat a una conclusió. Està claríssim que la societat i els cercles personals tenen molt a vore amb la manera de pensar que té de major una persona, però la veritat és que quan llegeixes sobre aquestos temes, trobes idees totalment en contra i altres completament a favor. A mi, intuïtivament, em crida més el terme mitjà, peró encara que no sé què significa això.
És una bona iniciativa per a les xiquetes que somnien amb ser princeses de xicotiues. Però jo crec que s'hauria també de fer una franquícia diferent, que no fóra de princeses, ja que no a totes les xiquetes els agraden. I fins i tot jo crec que s'hauria de fer un altre per als xiquets, ja que ells també tenen el dret de divertir-se.
Jo si trobara un establiment com aquest i tinguera una xiqueta que li agradara les princeses i els castells la portaria a aquest lloc on ella poguera gauidir de tot i després un bo berenar i uns encantadors minuts de relax. En qualsevol zona hi han establiments tant per a xics com per a xiques . Jo com xic que soc no m'agradaria anar a un lloc com aquest però jo conec casos de xics que si que li agraden que li façen la penicura o anar de princesa per la vida (vestir-se de princesa de Disney). Si en la meua època haguera habut alguna zona on jo poguera anar de Action Man, jugar als Pokemon o tot el que m'ha rodejat en la meua infància haguera sigut el xic més feliç de València i pense que a aquestes “princeses” le ocorren el mateix, les sues “ídoles” són les princeses i per això elles són feliçes en llugars com aquests. És molt senzill, si t'agrada vas i sinó no vas.
Tambè és una bona idea açò de “Princelandia” perquè no solomant gauidixen els xiquets sinó els pares per sol 10 euros poden estar una hora lliures fent el que vuilguen sense estar pendent dels xiquets. La meua opinió és que haurien d'haber més establiments com aquest perquè és positiu tant per als pares com per als xiquets.
"Las niñas van asumiendo con naturalidad perversa su condición de objetos sexuales". Entrevista a la psicóloga Olga Carmona
¿Existe realmente un patrón de hipersexualización de las niñas en la publicidad?
Si, existe y se podría generalizar a todos los países desarrollados. En el año 2007 la Asociación de Psicología America (APA) publicó un documento en el que ya se denunciaba la tendencia sexualizadora de nuestros niños en las sociedades modernas.
¿Qué decía ese informe?
La APA advertía una preocupación por que el fenómeno se reflejaba en todo el espectro infantil, ropa, juguetes, videojuegos, series de TV destinadas a ese público, haciendo demasiado hincapié en los beneficios que el erotismo puede proporcionar, sobre todo a las niñas. Este estudio reflejó que las niñas, a partir de los 4 años son bombardeadas con modelos de éxito social que triunfan en la vida tener aquellos atributos físicos que el mercado impone, no por cualidades personales ni profesionales.
En definitiva, decían, que la sexualidad acaba por excluir otros aspectos de la personalidad y se convierte en el único parámetro válido para juzgar la valía de un individuo.
¿En qué se materializa todo esto?
Las pequeñas de la casa no están ocupadas en jugar con plastilina, colorear o aprender a montar en bicicleta. Ahora se empeñan en tener el tipo de Beyoncé, bailar como Shakira, vestir tops y minifaldas que dejen su ombligo al aire, y se preocupan por cuando sus padres les darán permiso para hacerse un tatuaje, un piercing y un aumento de mamas que les permita volver locos a los chicos.
¿Qué razones hay para este fenómeno aberrante?
Las razones son básicamente de consumo. La moda, principal artífice del uso de las niñas como reclamo publicitario a modo de Lolitas cada vez más jóvenes, impulsa esta imagen como un potente gancho comercial para vender sus productos.
Nuestra sociedad no se ha liberado del machismo, ¿verdad?
Por otro lado, vivimos en una sociedad con profundas contradicciones y con grandes dosis de doble moral. El sexo vende en cualquier caso, y la actitud de la sociedad sobre la sexualidad femenina es como mínimo confusa y anclada en patrones machistas. Por un lado se critica a una mujer que se vista de forma provocativa, pero se acepta a una niña vestida como una mujer, maquillada, con tacones y minifalda y a una mujer vestida como una niña, bordeando los límites de la pedofilia.
Y profundizando un poco más se podrían encontrar razones que tienden a cronificar el machismo, es decir, si se sigue transmitiendo una sexualidad donde las mujeres responden a patrones no establecidos por ellas, ni siquiera negociados, y si se hace desde la infancia, es mucho más fácil tener después una generación de mujeres pasivas que viven para satisfacer las expectativas de un mundo dominado por hombres.
¿Porqué las niñas se ven arrastradas a seguir estos patrones?
No es que se vean arrastradas a seguirlo, es que están siendo socializadas, endoculturadas en un ambiente en el que determinados comportamientos se ven reforzados. Si se las bombardea desde la cuna con un entorno que les dice que si se visten de tal manera, si se “disfrazan” de mujeres, si se contonean como sus ideales de éxito, van a recibir la aprobación social, van a lograr el éxito, ellas (y ellos) lo harán.
En edades tempranas, los niños aprenden básicamente por imitación, buscan modelos a los que imitar, referentes que les digan cómo comportarse en un mundo para ellos confuso, indescifrable y difícil. Si el mensaje que les llega es el de una sociedad que sobrevalora determinada idea del sexo, ellos la aceptarán como válida y adoptarán el modelo.
¿Qué efectos puede tener esto en su desarrollo psicosexual?
Los efectos son aún impredecibles, aunque ya empezamos a encontrar profundos desequilibrios en el desarrollo madurativo de los niños. Hay, por ejemplo, una precocidad en la aparición de la adolescencia, y aparece el término preadolescencia, que en generaciones anteriores ni existía. Esto significa que nuestros niños se están saltando etapas de desarrollo y esto siempre implica un desajuste. Por ejemplo, tenemos datos de que en Francia el 37% de las niñas asegura estar a dieta, las conversaciones sobre moda y peso ideal aparecen antes, las niñas son estimuladas constantemente por la televisión, las revistas juveniles, y van asumiendo con una naturalidad perversa su condición de objetos sexuales, van adquiriendo la creencia de que la sociedad las va a cotizar en función de lo atractivas que resulten para los hombres.
¿Hasta que punto han cambiado los objetivos vitales de las niñas?
Hay estudios que concluyen que los objetivos de las chicas de la segunda mitad del siglo pasado, es decir, las madres de estas niñas, eran tener éxito en los estudios, ser valoradas como personas y crearse su propio camino profesional, mientras que el objetivo de las niñas de hoy es un buen físico aunque para ello tengan que pasar por el quirófano. Sirva como ejemplo que una operación de aumento de pecho es uno de los regalos más frecuentes de los padres antes de cumplir los 18 años. Las niñas lo demandan por su cumpleaños o por Navidad y acuden a las clínicas de estética pertechadas de la foto de su ídolo para tener su pecho, sus labios o su mentón…
Encontramos también un aumento en los porcentajes de niñas afectadas por trastornos de alimentación, principalmente anorexia y bulimia, que empiezan entre los cinco y los nueve años. En el caso de los niños hay también una mayor afectación que en años anteriores.
¿El descubrimiento y desarrollo normal de la sexualidad se pervierte con esta precocidad forzada?
Exacto, me gustaría no dejar pasar por alto que esta hipersexualización del universo infantil conlleva una aproximación muy violenta al mundo de la sexualidad adulta, saltándose etapas, perdiéndose experiencias imprescindibles que les introduzcan de forma sana a una parte esencial de lo que después será su vida en pareja y su forma de entender las relaciones sociales, no sólo sexuales.
La mayoría de los expertos coincidimos en que hemos disminuido la calidad de vida de nuestros niños. El principal índice de desarrollo adecuado es el bienestar emocional, sin imposiciones del mundo adulto para las que no están, ni deben estar, preparados. El erotismo, la sensualidad, la sexualidad son capacidades que se irán dando paulatinamente, adoptando su forma específica en cada etapa del desarrollo y acercándose a los patrones adultos hacia la adolescencia.
Por supuesto que hay sexualidad en los niños, porque es condición humana, pero se manifiesta de forma muy diferente a la que los medios nos cuentan y les cuentan. Se expresa en la conciencia de identidad de género, en saber que se es hombre o mujer, en los juegos de roles (papás y mamás), en la curiosidad por conocer las diferencias en el cuerpo del otro, pero no hay erotización alguna en ello. Se trata de un proceso que, si no se adultera por intereses tóxicos, les llevará a vivir una sexualidad adulta libre.
L'entrevista completa està ací. Què en penses? http://www.bebesymas.com/educacion-infantil/las-ninas-van-asumiendo-con-naturalidad-perversa-su-condicion-de-objetos-sexuales-entrevista-a-la-psicologa-olga-carmona
Els estereotips són resquiciis dels essers humans antics, i aques tes guarderíes i programes per a xiquets no fan més que consevar-los.
Crec que ja estem el porou civilitzats com per a continuar amb la mateixa societat que els australopitecus o simplement que els elelefants. Crec que els resquicis dels estereotips desapareixirien si deixaren de fer nous programes com aquestos.
Crec que si tots ens posarem d'acord conseguiríem acabar amb totes les guarderíes com aquestes.
Jo si tinguera una filla pense que no la portaria a 'Princelandia', perquè aquesta idea és molt absurda..... Per a l'edat de les xiquetes, que tenen 4 o 5 anys, no ho veig normal, ja que en el meu temps, quan tenia 5 anys, no m' han recorde de que la meua mare em pintara les ungles o que siga una ''princeseta''. És veritat que m' agradava que em vestira amb vestits i que fora mona, però també el meu pare li agradava que siga esportista, ell volia que faça ballet i també que faça natació, però a mi mai em va agradar el ballet, ho veia molt cursi i no m'agradava gens. Així que em vaig decidir per fer esport que es bo i fins ara continue fent natació.
Per a mi és molt graciós que una xiqueta de 5 anys amb tanta imaginació s'invente aquest negoci. No m'agrada gens que la gent siga amb el ideal de la princesa que vol esperar al seu príncep blau i que la dona depén de l'home. A mi els meus pares des de xiqueta m'han ensenyat que mai tinc que dependre de ningú i que quan siga major tinc que ser una dona professional i viure del meu treball. Aquesta idea m'agrada molt i pense que totes les xiquetes haurien de tindre aquest pensament.
Jo crec que no haurien de tractar a les xiquetes de 4 anys com si foren models professionals ja que em pareix que fan d'elles el que volen, ja que fan que la seua autoestima cresca de mala forma perquè si guanyen pes els poden fer mal mental i poden provocar que siguen anorèxiques però per altra part és bo perquè aprenen les coses de la vida com que hi ha què esforçar-se per ha mantenir treball o un benefici propi.
Les coses que es fan no tenen sexe, és a dir, que no es fan per a xics o xiques. Un xic pot jugar tant amb un camió o amb una nina i una xica tant amb una nina o un camios i, per exemple, un xic juga amb una nina i se le diu marica, gai, bujarra, homosexual, maricó, etc. Pricelandia l'han fet per a xiquetes sense pensar en el xiquets que els agrada maquillar-se.
Jo crec que està bé que tracten a les xiquetes així perquè les xiquetes se pensen que és un joc o és perquè els agradaria ser models de majors. Però no me pareix bé que a unes xiquetes de 4 anys per a que la seua autoestima cresca de mala forma o que elles ja de tan xicotetes pensen que menjar és dolent perquè es fan grosses i si no mengen se queden anorèxiques.
Jo pense que és una manera de que les xiquetes passen el temps i una manera de que es divertisquen i utilitzen tot l'especial que té un xiquet, la imaginació. I sobretot el que m'ha impactat més ha sigut la imaginació que ha tingut la persona que ha fet aquesta organització. Encara que per una altra banda, pense que són massa xicotetes per a pintar-se.
Bon dia. Per què el model de xica que ens donen és refinada o ha de ser princesa o li ha d'agradar el rosa...? No em pareix bé perquè al programa “ La gaceta de la tarde” estan animant-te a anar posant-te com a excusa : els xiquets estan estressats, tots els diners són pocs en fer felices a les xiquetes... Això ho fan incitant-te a anar.
Per què una xiqueta no pot ser futbolista o li pot agradar disfressar-se de “ninja”...? No! La xiqueta ha de ser perfecta, vestir-se de rosa i fins i tot esperar que arribe el “ principe azul”, això és el que ens fan entendre en els contes...
Jo he d'admetre que m'agradava jugar a ser princesa quan era xicoteta i no dic que siga roí jugar, el que em pareix roí és que en la societat en què vivim no hauria de ser així ja que estant tant avançats com estem que la gent pense així és penós.
Personalment perquè no ser cada un el que ens agrade i a la nostra manera?
Jo pense que des de xicotetes quasi totes volem ser princeses o intentar parèixer-nos en alguna cosa. Jo sempre he volgut ser La Ventafocs, però als 6 anys ja no volia ser princesa, volia ser una altra cosa, com metgessa.
Al vídeo totes les xiquetes estan contentes perquè és com un somni per a elles, que els facen pessigolles, que els pinten les ungles... Però personalment, has de pagar per coses que pots fer a casa? És clar que si no pots estar amb la teua filla, i vols que es divertisca, és una molt bona opció.
Però a una xica no pots posar-li un pantalons vaquers? No li pot agradar el blau? No pot agradar-li jugar algun deport en lloc de jugar a les nines? Jo crec que sí.
A part de que per ser una princesa perfecta hauries de parlar cortesament? Anar amb vestits pomposos? Anar amb el cap mirant cap amunt? Beure te, i alçar el dit xicotet? Jo pense ningú és perfecte i que no és necessari fer tot això per parèixer una princesa.
Hola, jo pense que açò tampoc està gens malament. Hi ha xiquetes a les que açò els agrada i a mi de menudeta també m'haguera agradat anar-hi. Potser a aquestes xiquetes realment això no els faça molta il·lusió o no els agrade, però elles si no volen anar segurament poden dir-ho, no pense que la seua mare els obligue a anar.
Crec que les xiquetes decideixen el que volen, pràcticament, perquè si una xiqueta no vol anar a un lloc de princeses no va o això pense. A més a més, aquesta idea ha sigut d'una xiqueta de 8 anys, aleshores, els pares tampoc és que hagen influït massa, tan sols va ser que van tindre la idea aquesta i com a les nenetes els va agradar doncs la mare va pensar en fer-ho però per a tot el món.
És veritat que potser les xiquetes som així perquè ens donen aquest prototip en anuncis i demés, però igualment no pensem de la mateixa manera que els xics encara que ens hagen educat d'una manera o d'altra, aleshores no és que ens donen aquest prototips sinó que van vore que açò ens agradava i van decidir expandir-ho.
Parle asoles en femeni(ella) perque la guarderia es solament per a xiques Jo personalment no sabria si portaria o no a la meua filla. Si a ella li agraden moltissim les princeses i totes les seues amigues anen a ese lloc jo pense que si que la portaria perqué no podria deixar que la meua filla siga la unica diferent; pero si a ella no li agraden i no vol anar pues no la portaria. No la portaria a esa guarderia, uno perque pense que és molt estùpid qué la guaderia siga asoles per a les xiques ja que segur que hi han xics que volen jugar a princeses i dues perque no veo que siga una cosa molt necesaria i apart de tot aixo no m’agradaria que li ensenyen a la meua filla algunes coses( ex:no m’agradaria que l’ensenyen a que siga molt princesa perque esa no és la realitat, la realitat és que de major haura de treballar i no va a ser una princesa). Estic molt dacord amb el que diu Maribel sobre que aquesta guarderia siga EL PRIMER SPA EDUCACIONAL D’EUROPA, jo pense que este lloc siga molt educacional sino tot el contrari!!!! Que es molt injust , no poden ensenyar als nens des de molt petits a que hi han coses per a xics i coses per a xiques, és a dir des de molt xicotets enseyen a ser desiguals!
En conclusio’, si a la meua filla no li agrada molt (moltissim, exageradament) les princeses no la portaria a un lloc com aquest.
Jo personalment no n'importaria portar a la meua filla a un lloc com aquestos mai hem de llevar-li la il·lusió a un xiquet per què seria llevar-li la seua llibertat i el seu ''somni'' per què son menuts. Però per altra banda estic en contra d'un treball com aquest per què fan que les xiquetes agafen un model de conducta propi de les dones de l'any de la picor : pintar-se les ungles, maquillar-se la cara, portar roba rosa, etc.. son exemples d'una conducta que tots hem de millorar per a que no hi hagen estereotips de barbies o de madelmans. No en tots els casos jo pense igual, hi ha moltes maneres d'opinar totes son respectables i totes son correctes, per a millorar el món lo primer que fa falta no es recapacitar coses com aquestes esta clar, però per sempre hi ha una manera de començar a cambiar-lo.
Bon dia a tots i a totes, anem a comentar un vídeo (princelàndia) que parla sobre els pares que volen que les seues xiquetes siguen princeses.
Pensem que la llibertat està per damunt de tot i que qualsevol persona pot fer el que vulga sempre que no es repercutisca en altres persones, però des del nostre punt de vista, aquest programa es un negoci perquè pretén que les xiquetes siguen totes unes princeses perquè creiem que cap xiqueta pot arribar a ser una princesa, i de ser així no seria bo que totes foren unes iguals perquè després ixen molt “pijes” i consentides.
En conclusió, que les xiquetes facen coses que fan les persones normals i es deixen d' estupideses i simpleses com aquestes.
Pensem que açò de “Princelandia” és una bogeria ja que no em d'obligar a les xiquetes a seguir uns estereotips que es donen a la societat. Cadascú ha de ser lliure i ha de fer el que vol en qualsevol moment de la seua vida. Per nostra part, nosaltres no portariem les nostres xiquetes a aquests tipus de llocs perque pensem que l'educació l'haurien d'aprendre en casa i en l'escola.
Per altra banda, estem d'acord de que a unes xiquetes de la seua edat li agraden les princeses i totes eixes coses, però pensem que no és l'educació adequada per a elles.
En realitat nosaltres em arribat a la conclusió de que “Princelandia” és una franquícia en la qual volen guanyar diners i ademés imposen modals incorrectes en les xiquetes. Sense dubte és una tomadura de pél perque són molts diners els que les families es deixen i les seues filles no van a tindre una educació correcta.
Pensem que açò de “Princelandia” és una bogeria ja que no em d'obligar a les xiquetes a seguir uns estereotips que es donen a la societat. Cadascú ha de ser lliure i ha de fer el que vol en qualsevol moment de la seua vida. Per nostra part, nosaltres no portariem les nostres xiquetes a aquests tipus de llocs perque pensem que l'educació l'haurien d'aprendre en casa i en l'escola.
Per altra banda, estem d'acord de que a unes xiquetes de la seua edat li agraden les princeses i totes eixes coses, però pensem que no és l'educació adequada per a elles.
En realitat nosaltres em arribat a la conclusió de que “Princelandia” és una franquícia en la qual volen guanyar diners i ademés imposen modals incorrectes en les xiquetes. Sense dubte és una tomadura de pél perque són molts diners els que les families es deixen i les seues filles no van a tindre una educació correcta.
Bon dia, anem a parlar dels textos que apareixen en les dues primeres entrades. No estem res d'acorcd amb les entrades. Un dels motius de perque no estem d'arcord es perque no veiem cap inconvenient en que una xiqueta vulga ser princesa i porder celebrar la seua festa d'aniversari en princelàia.
Per altra banda, les xiqeutes que no volenser “princeses” no deixen de ser xiques, aleshores que alguns pares i mares amb les xiquetes que no volen ser princeses les obligen de xicotetes per a que lis agraden les princeses fins i tot a que vulgen a ser com elles.
En conclusio, nosaltres a les nostres filles disarem que tinguen aquest tipus de festes perque es algo que elles volen i no les obliguem.
Per una banda nosaltres si que portaríem a les nostres filles per a celebrar algun aniversari o anar alguna vegada per a que es divertisquen amb les seues amigues. Per altra banda no estem d'acord amb el comentari que ha fet la presentadora de que tots els xiquets son un negoci,em pareix molt fort que siguen capaços de dir aixo perquè si el que volen es fer un negoci per a que els xiquets i xiquetes es divertisquen avant, però si es un negoci en el qual utilitzen als xiquets i xiquetes per a guanyar diners no el vegem bé. Ninguna persona tant menuts com majors son joguets i molt menys un benefici personal.
En aquest video es mostra amb frivolitat un món on maquillar-se per a agradar als demés i ser acceptada, tindre la mentalitat Disney (esperar un príncep que mai s'equivoque,que siga perfecte, atractiu,caballerós...), ensenyar a les xiquetes que han de saber pintar-se les ungles, rullar-se el monyo, vestir de rosa... I que aixó és més important que conéixer-se a una mateixa, voler-te tal com eres, pensar primer en tu i després en agradar als demés...
Em pareix que hem anat massa lluny. Com el cas d' una mare a qui li lleven la custòdia de sa filla per portar-la a prendre rajos UVA per a broncejar-se i finalment acabar amb cremadures de tercer grau per tot el cos, o aquell cas d'una mare a la qual li va passar el mateix per presentar a la seva filla a molts concursos de bellesa, rullant-li el monyo, vestint-la amb vestits pomposos de colors cridaners,dentadura postissa, amb tacons i fins i tot espongeta als pits! És a dir, vestint-la com una autèntica... ''princessa''.
Açó està bé per a una vegada o ocasionalment però fer-ho tots els dies com una acció habitual comença a ser malatís i grotesc. Aquesta entrada explica molt bé la realitat d'aquestos concursos.
En conclusió, deixem a les xiquetes ser xiquetes i jugar amb gent de la seua edat. Hem de difenciar la llinea entre que una xiqueta es disfrasse de princessa a que siga una “princessa”.
Anem a començar diguent que d'aquesta manera estem obligant a les xiquetes a seguir l'estereotip de princesa, quan tal vegada elles no volen ser-ho.
Nosaltres no estem d'acord en que aquest lloc siga educacional ja que realment no estan aprenent res mes que a arreglar-se, a pentinar-se, a pintar-se les ungles...etc, quan en realitat tendrien que ensenyar-les a acceptar a la gent com es, a no jutjar o a fer coses realment educatives, no deurien mal gastar els diners en alguna cosa així, ja que les xiquetes no estan aprenent res i les obliguen a ser mes 'princeses' i superficials.
D'altra banda, no entenem con un negoci amb aquestes característiques pot estar funcionant en els temps que corren ja que es deuria estar preparant millor a les noves generacions per a aquestos temps.
"En aquest vídeo s'ha vist clarament l'explotació de les xiquetes per a traure diners en un ofici 'rentable' segons la creadora. El que fa aquest projecte és que les xiquetes es creguen unes princeses la qual cosa fa que es creguen que estan per damunt de tots ,perquè van a 'relaxar-se' com les persones majors .El meu company i jo opinem que és veritat que els majors de manera no intencionada transmetem als xiquets preocupació, ansietat etc. per coses que ells no estan ficats , però si un xiquet té ansietat o d'estres el millor és portar-ho a un psicòleg i no portar-li a un 'centre de massatges' i també el que ens ha sorprés que és només per a xiques , no pot haver-hi un per a xics? Ells tampoc tenen estrés degut a alguns pares?
Aquest video, ``Princelàndia´´, parla d’un lloc on les xiquetes tenen l’oportunitat de relaxar-se siguent unes vertaderes princesas. Amb aquest lloc les ensenyen a ser princesas encara que només siga per un dia. Es considerat el primer spa educacional infantil europeu!!!
En primer lloc, educacional??? Que és això que ensenyen a aquest lloc ser coqueta i … Per a que serveix aquest ‘’spa’’ per a dir tu com a xica que eres, no ho pots canviar, has de ser així, així i així. A més a més amb aquest lloc ja des de xicoteta t’ensenyen el que has de fer i com ho has de fer per un simple motiu: eres xica.
Però, allò que no té desperdici és la gran mentida d’educacional, jo no puc creure que a un lloc com aquest li hagen considerat educacional!!! Supose que serà mentida! I això de muntar un ‘’spa’’ em pareix una perdua de temps, diners, i tot allò que vuiges perquè açò no reporta cap benefici per al futur dels nostres fills sinó l’únic que fa quedar estancats en uns models perjudicials en fi per a la humanitat. I encara em pareix més tonteria portar als fills/es a un lloc on no fan res, solament classificar i repetir uns models inadequats per al futur.
Als meus fills/es jo els ensenyaria valors importants com a persones però allò que faria mai en la vida seria portar-los a un lloc tan ``inútil´´. Si volen ser princeses que ho siguen però a la seua manera!, si volen ser futbolistes, si volen a un xic o xica que el vuigen però com ells/es creuen que han de fer-ho.
Els vertaders valors els troben a casa, escola i al seu interior, perquè ja seran autònoms!!! Els valors necessaris per a viure són bàsics i senzills, i els aplicaran amb consciència. I per açò no crec que aquest lloc servisca per a alguna cosa!
Com a conclusió, si alguna persona creu que seus fill/es estan cansats, estresats que no els porten ací , per favor, açò no és necessari per a viure ni per als xiquets/es!!! Ànim per a tots aquells que volen un futur lliure de models i costums antiquats!!!
Açò de princelandia, sens dubte, es tracta d’una broma. Sincerament, encara que no es la manera més correcta de dir-ho, jo el veig d’aquesta manera. Quant a la pregunta que si jo portaria a la meua fill a aquest lloc, òbviament, no. Com vaig a portar a la meua xiqueta a un lloc en que qual l’única que fan es implantar a les xiquetes mes menudes uns patrons de dona que la van a condicionar tota la seua vida? Es a dir, que no la portaria a un lloc en el qual li vana ensenyar uns patrons de que la dona sempre ha de ser femenina, coqueta, ha de estar arreglada sempre; açò si, solament per als homes. No estic en contra de que una dona s’arregle de vegades per que ella vol, però de ací a que la dona ha de estar sempre guapa per a un home, es la repera. A més s’anuncia com un lloc al que solament hi poden anar xiquetes i no xiquets. Els xiquets no tenen dret a ser princeses? Encara que si les princeses estigueren associades al xics i no a les xics, aquest lloc continuaria sense agradar-me.
Bon día. En aquest vídeo lo que es mostra en un estereotip que afecta a les xiquetes de tot el mon, i que esta molt estes. Es diu que totes les xiquetes tenen que ser princeses, que vol dir ser alegres, atractives, sensibles, vulnerables, etc. i aquest fet provoca que arribades a una edat ens comencem a maquillar i arreglar. Però al contrari els xics tenen que ser forts, alts, valents, no han de mostrar les seues emocions, etc.
Però tot això no ocorre en la practica com en el contes. Hi ha gent de tot tipus: forta, dèbil; valenta, covarda; alta, baixa; etc. Y no per ser d’una manera o d’una altra son uns millors que altres.
D’altra banda, es veritat que el somni de moltes xiquetes es el de convertir-se en princeses, però això no es necessariament com es diu en aquest vídeo. Hi ha moltes princeses, concretament en les pel•lícules de Disney que no porten vestits de color rosa, i per això no deixen de ser princeses.
Sincerament, no estic ni a favor ni en contra d’aquest tipus de negoci, a soles crec que l’ús tan desmesurat del rosa es excessiu, i que es podrien utilitzar altres colors, al igual que fa Disney en la roba dels seus personatges femenins.
32 comentaris:
Si la pregunta és si portaria al meu/a fill/a a “Princelandia” la resposta és no. No, per diferents motius. Com pot ser que hagen declarat aquest lloc com el primer SPA educacional d’Europa? Educacional? Que és allò que ensenyen? Quins valors imparteixen? Que les xiques tenen que ser així i res més? Quins valors més importants eh…Che tú quina educación més bona… No sabia jo que la gent podia fer més el ridícul amb negocis d’aquest tipus. Jo respecte que a als meus fills els agrade una cosa o una altra, això no tinc cap problema, sempre que siga alguna cosa que no interferisca en els drets o llibertats dels demés, però pense que és un gast inncessari. No pagaría 10 euros/hora per a que li ensenyen a la meua filla com ser una “princesa”. És clar que a la majoria de les xiquetes li agraden les princeses, a mi de xicona també, però no pense que portar-la/-lo a un lloc on t’ensenyen com deus comportarte si eres una xica i a ser coqueta siga bo per a l’educació del meu fill. Tota l’educació que necesita es troba a casa i a l’escola, on t’ensenyen per igual valors a xics que a xiques. Si li agara ser coqueta? Ho serà, però a la seua manera, no en un lloc on li diuen que ha de fer per agradar els xics, per exemple. Que faça el que vulga, que jugue a allò que li agrade, però que sàpiga que allò que li agrada no és ni de xic ni de xica, i que cap estereotip impedisca que faça allò que més li abelleix fer.
Afegisc ja com a conclusió, que açò no és una necesitat com es diu en el video. Els xiquets no necessiten això per gaudir dels seus gustos. Me pareix bé que qui vulga que porte al/la seu/a fill/a , és algo opcional, però que aquesta senyora ens diga que el seu negoci és una necesitat…pues no, que no ens venga gat per llebre.
Princelandia.
Sincerament, menuda burrada, encara que, en la meua opinió del canal televisiu d’Intereconomia no és pot esperar mes que burrades... Be, comencem analitzant un poc la psicologia del vídeo. Intenten imposar als pares que els xiquets estan passant-ho malament, però la realitat, clar està que no es aquesta. Quan els xiquets i les xiquetes tenen aquesta edat, el més normal es que isquen a jugar al parc amb la supervisió dels seus pares. Si estan estressats tal volta siga per passar molt de temps a casa o a llocs de d'aquest tipus, sense fer exercici, ni cansar-se gens ni mica.
Me pareix una espècie de guarderia, però en compte de jugar o qualsevol cosa, les donen tractaments d’estètica pura, la qual cosa em porta al tema següent: Este és el model que volem per als nostres fills? Jo no he vist cap xiquet en el vídeo, així que pareix que només les xiques poden anar de princeseta, que és quelcom propi del seu sexe, igual que maquillar-se i pintar-se les ungles. Tot siga dit; a la xiqueta del vídeo, quan estan pintant-la, no pareix estar molt divertida, ni a gust, tal volta tot siga per estar amb les seues amigues i per la ja tan coneguda pressió social.
I després, encara tindrem el valor d’indignar-nos o queixar-nos quan veiem a una d’eixes xiquetes totalment maleducades, que reben tot el que volen de papà i mamà. Així ens lluïx el cabell.
Segurament a moltes xiques els agradava vestir-se com princeses quan eren xicotetes, a mi tot això no em pareix roí, és bo per a la imaginació i la creativitat, però també em pareix un poc excessiu amb tantes princeses i prínceps blaus amb el seu cavall blanc...
Tot aquest “món de princeses i prínceps” afectarà a la forma de pensar dels nostres fills, perquè amb això el que fem és educar-los amb rols, els xiques han de ser d'una manera i els xics d'un altra.
Aquest vídeo del negoci que ha muntat una senyora per a les filles em pareix bé, però és massa excessiu amb això de maquillar-se, els massatges i totes aquestes coses. De vegades la gent no s'adona de que nomes són xiquetes xicotetes, i han de comportar-se con tal, no com a senyores majors que es maquillen i tot això. I a una edat per a tot, no hi ha que anticipar-se a res.
Jo personalment no enviaria a la meua filla a aquest tipus de llocs, perquè tot això afectarà a la seua forma de pensar i jo no vull que ella es senta obligada a actuar d'una manera o d'un altra.
A mi m'agradaria que les pel•lícules de princeses de Disney com Blancaneus, Ariel i totes aquestes deixaren d'existir i començaren a fer uns altres més con Brave on si ets xica no impedix fer el que a tu t'agrada.
Princelandia
En principi el veig una bona idea. Dóna l'oportunitat a les xiquetes de viure un desig que des de ben petites ha sigut el seu somni. Aquest negoci va orientat principalment al sexe femení pel tipus de societat a la que vivim. Una altra qüestió és si aquest hauria de ser el seu somni i si soles hauria d'estar reservat per a les xiquetes.
Els xiquets petits són com esponges, agafen tot el que els envolta i ho interioritzen amb molta facilitat, i la nostra societat els bombardeja des del seu inici amb idees molt precises. Les xiques han de ser princeses i els xics, els millor al futbol, per exemple. Així les xiques tenen molt clar que quan apleguen a l'edat suficient començaran a maquillar-se i a arreglar-se per a semblar-se als models de Disney.
He pensat bastant sobre aquest tema i encara no he aplegat a una conclusió. Està claríssim que la societat i els cercles personals tenen molt a vore amb la manera de pensar que té de major una persona, però la veritat és que quan llegeixes sobre aquestos temes, trobes idees totalment en contra i altres completament a favor. A mi, intuïtivament, em crida més el terme mitjà, peró encara que no sé què significa això.
És una bona iniciativa per a les xiquetes que somnien amb ser princeses de xicotiues. Però jo crec que s'hauria també de fer una franquícia diferent, que no fóra de princeses, ja que no a totes les xiquetes els agraden. I fins i tot jo crec que s'hauria de fer un altre per als xiquets, ja que ells també tenen el dret de divertir-se.
Jo si trobara un establiment com aquest i tinguera una xiqueta que li agradara les princeses i els castells la portaria a aquest lloc on ella poguera gauidir de tot i després un bo berenar i uns encantadors minuts de relax. En qualsevol zona hi han establiments tant per a xics com per a xiques . Jo com xic que soc no m'agradaria anar a un lloc com aquest però jo conec casos de xics que si que li agraden que li façen la penicura o anar de princesa per la vida (vestir-se de princesa de Disney). Si en la meua època haguera habut alguna zona on jo poguera anar de Action Man, jugar als Pokemon o tot el que m'ha rodejat en la meua infància haguera sigut el xic més feliç de València i pense que a aquestes “princeses” le ocorren el mateix, les sues “ídoles” són les princeses i per això elles són feliçes en llugars com aquests. És molt senzill, si t'agrada vas i sinó no vas.
Tambè és una bona idea açò de “Princelandia” perquè no solomant gauidixen els xiquets sinó els pares per sol 10 euros poden estar una hora lliures fent el que vuilguen sense estar pendent dels xiquets. La meua opinió és que haurien d'haber més establiments com aquest perquè és positiu tant per als pares com per als xiquets.
"Las niñas van asumiendo con naturalidad perversa su condición de objetos sexuales". Entrevista a la psicóloga Olga Carmona
¿Existe realmente un patrón de hipersexualización de las niñas en la publicidad?
Si, existe y se podría generalizar a todos los países desarrollados. En el año 2007 la Asociación de Psicología America (APA) publicó un documento en el que ya se denunciaba la tendencia sexualizadora de nuestros niños en las sociedades modernas.
¿Qué decía ese informe?
La APA advertía una preocupación por que el fenómeno se reflejaba en todo el espectro infantil, ropa, juguetes, videojuegos, series de TV destinadas a ese público, haciendo demasiado hincapié en los beneficios que el erotismo puede proporcionar, sobre todo a las niñas. Este estudio reflejó que las niñas, a partir de los 4 años son bombardeadas con modelos de éxito social que triunfan en la vida tener aquellos atributos físicos que el mercado impone, no por cualidades personales ni profesionales.
En definitiva, decían, que la sexualidad acaba por excluir otros aspectos de la personalidad y se convierte en el único parámetro válido para juzgar la valía de un individuo.
¿En qué se materializa todo esto?
Las pequeñas de la casa no están ocupadas en jugar con plastilina, colorear o aprender a montar en bicicleta. Ahora se empeñan en tener el tipo de Beyoncé, bailar como Shakira, vestir tops y minifaldas que dejen su ombligo al aire, y se preocupan por cuando sus padres les darán permiso para hacerse un tatuaje, un piercing y un aumento de mamas que les permita volver locos a los chicos.
¿Qué razones hay para este fenómeno aberrante?
Las razones son básicamente de consumo. La moda, principal artífice del uso de las niñas como reclamo publicitario a modo de Lolitas cada vez más jóvenes, impulsa esta imagen como un potente gancho comercial para vender sus productos.
Nuestra sociedad no se ha liberado del machismo, ¿verdad?
Por otro lado, vivimos en una sociedad con profundas contradicciones y con grandes dosis de doble moral. El sexo vende en cualquier caso, y la actitud de la sociedad sobre la sexualidad femenina es como mínimo confusa y anclada en patrones machistas. Por un lado se critica a una mujer que se vista de forma provocativa, pero se acepta a una niña vestida como una mujer, maquillada, con tacones y minifalda y a una mujer vestida como una niña, bordeando los límites de la pedofilia.
Y profundizando un poco más se podrían encontrar razones que tienden a cronificar el machismo, es decir, si se sigue transmitiendo una sexualidad donde las mujeres responden a patrones no establecidos por ellas, ni siquiera negociados, y si se hace desde la infancia, es mucho más fácil tener después una generación de mujeres pasivas que viven para satisfacer las expectativas de un mundo dominado por hombres.
¿Porqué las niñas se ven arrastradas a seguir estos patrones?
No es que se vean arrastradas a seguirlo, es que están siendo socializadas, endoculturadas en un ambiente en el que determinados comportamientos se ven reforzados.
Si se las bombardea desde la cuna con un entorno que les dice que si se visten de tal manera, si se “disfrazan” de mujeres, si se contonean como sus ideales de éxito, van a recibir la aprobación social, van a lograr el éxito, ellas (y ellos) lo harán.
En edades tempranas, los niños aprenden básicamente por imitación, buscan modelos a los que imitar, referentes que les digan cómo comportarse en un mundo para ellos confuso, indescifrable y difícil. Si el mensaje que les llega es el de una sociedad que sobrevalora determinada idea del sexo, ellos la aceptarán como válida y adoptarán el modelo.
(sigue la entrevista a Olga Carmona)
¿Qué efectos puede tener esto en su desarrollo psicosexual?
Los efectos son aún impredecibles, aunque ya empezamos a encontrar profundos desequilibrios en el desarrollo madurativo de los niños. Hay, por ejemplo, una precocidad en la aparición de la adolescencia, y aparece el término preadolescencia, que en generaciones anteriores ni existía.
Esto significa que nuestros niños se están saltando etapas de desarrollo y esto siempre implica un desajuste. Por ejemplo, tenemos datos de que en Francia el 37% de las niñas asegura estar a dieta, las conversaciones sobre moda y peso ideal aparecen antes, las niñas son estimuladas constantemente por la televisión, las revistas juveniles, y van asumiendo con una naturalidad perversa su condición de objetos sexuales, van adquiriendo la creencia de que la sociedad las va a cotizar en función de lo atractivas que resulten para los hombres.
¿Hasta que punto han cambiado los objetivos vitales de las niñas?
Hay estudios que concluyen que los objetivos de las chicas de la segunda mitad del siglo pasado, es decir, las madres de estas niñas, eran tener éxito en los estudios, ser valoradas como personas y crearse su propio camino profesional, mientras que el objetivo de las niñas de hoy es un buen físico aunque para ello tengan que pasar por el quirófano.
Sirva como ejemplo que una operación de aumento de pecho es uno de los regalos más frecuentes de los padres antes de cumplir los 18 años. Las niñas lo demandan por su cumpleaños o por Navidad y acuden a las clínicas de estética pertechadas de la foto de su ídolo para tener su pecho, sus labios o su mentón…
Encontramos también un aumento en los porcentajes de niñas afectadas por trastornos de alimentación, principalmente anorexia y bulimia, que empiezan entre los cinco y los nueve años. En el caso de los niños hay también una mayor afectación que en años anteriores.
¿El descubrimiento y desarrollo normal de la sexualidad se pervierte con esta precocidad forzada?
Exacto, me gustaría no dejar pasar por alto que esta hipersexualización del universo infantil conlleva una aproximación muy violenta al mundo de la sexualidad adulta, saltándose etapas, perdiéndose experiencias imprescindibles que les introduzcan de forma sana a una parte esencial de lo que después será su vida en pareja y su forma de entender las relaciones sociales, no sólo sexuales.
La mayoría de los expertos coincidimos en que hemos disminuido la calidad de vida de nuestros niños. El principal índice de desarrollo adecuado es el bienestar emocional, sin imposiciones del mundo adulto para las que no están, ni deben estar, preparados. El erotismo, la sensualidad, la sexualidad son capacidades que se irán dando paulatinamente, adoptando su forma específica en cada etapa del desarrollo y acercándose a los patrones adultos hacia la adolescencia.
Por supuesto que hay sexualidad en los niños, porque es condición humana, pero se manifiesta de forma muy diferente a la que los medios nos cuentan y les cuentan. Se expresa en la conciencia de identidad de género, en saber que se es hombre o mujer, en los juegos de roles (papás y mamás), en la curiosidad por conocer las diferencias en el cuerpo del otro, pero no hay erotización alguna en ello. Se trata de un proceso que, si no se adultera por intereses tóxicos, les llevará a vivir una sexualidad adulta libre.
L'entrevista completa està ací. Què en penses?
http://www.bebesymas.com/educacion-infantil/las-ninas-van-asumiendo-con-naturalidad-perversa-su-condicion-de-objetos-sexuales-entrevista-a-la-psicologa-olga-carmona
Un altre magnífic article per a llegir: "Una docena de razones para no ser una princesa".
http://unadocenade.com/una-docena-de-razones-por-las-que-no-ser-una-princesa/
Els estereotips són resquiciis dels essers humans antics, i aques tes guarderíes i programes per a xiquets no fan més que consevar-los.
Crec que ja estem el porou civilitzats com per a continuar amb la mateixa societat que els australopitecus o simplement que els elelefants. Crec que els resquicis dels estereotips desapareixirien si deixaren de fer nous programes com aquestos.
Crec que si tots ens posarem d'acord conseguiríem acabar amb totes les guarderíes com aquestes.
Princelandia
Jo si tinguera una filla pense que no la portaria a 'Princelandia', perquè aquesta idea és molt absurda.....
Per a l'edat de les xiquetes, que tenen 4 o 5 anys, no ho veig normal, ja que en el meu temps, quan tenia 5 anys, no m' han recorde de que la meua mare em pintara les ungles o que siga una ''princeseta''. És veritat que m' agradava que em vestira amb vestits i que fora mona, però també el meu pare li agradava que siga esportista, ell volia que faça ballet i també que faça natació, però a mi mai em va agradar el ballet, ho veia molt cursi i no m'agradava gens. Així que em vaig decidir per fer esport que es bo i fins ara continue fent natació.
Per a mi és molt graciós que una xiqueta de 5 anys amb tanta imaginació s'invente aquest negoci. No m'agrada gens que la gent siga amb el ideal de la princesa que vol esperar al seu príncep blau i que la dona depén de l'home. A mi els meus pares des de xiqueta m'han ensenyat que mai tinc que dependre de ningú i que quan siga major tinc que ser una dona professional i viure del meu treball. Aquesta idea m'agrada molt i pense que totes les xiquetes haurien de tindre aquest pensament.
Jo crec que no haurien de tractar a les xiquetes de 4 anys com si foren models professionals ja que em pareix que fan d'elles el que volen, ja que fan que la seua autoestima cresca de mala forma perquè si guanyen pes els poden fer mal mental i poden provocar que siguen anorèxiques però per altra part és bo perquè aprenen les coses de la vida com que hi ha què esforçar-se per ha mantenir treball o un benefici propi.
Les coses que es fan no tenen sexe, és a dir, que no es fan per a xics o xiques. Un xic pot jugar tant amb un camió o amb una nina i una xica tant amb una nina o un camios i, per exemple, un xic juga amb una nina i se le diu marica, gai, bujarra, homosexual, maricó, etc.
Pricelandia l'han fet per a xiquetes sense pensar en el xiquets que els agrada maquillar-se.
Jo crec que està bé que tracten a les xiquetes així perquè les xiquetes se pensen que és un joc o és perquè els agradaria ser models de majors.
Però no me pareix bé que a unes xiquetes de 4 anys per a que la seua autoestima cresca de mala forma o que elles ja de tan xicotetes pensen que menjar és dolent perquè es fan grosses i si no mengen se queden anorèxiques.
Jo pense que és una manera de que les xiquetes passen el temps i una manera de que es divertisquen i utilitzen tot l'especial que té un xiquet, la imaginació. I sobretot el que m'ha impactat més ha sigut la imaginació que ha tingut la persona que ha fet aquesta organització. Encara que per una altra banda, pense que són massa xicotetes per a pintar-se.
Un comiat.
Bon dia.
Per què el model de xica que ens donen és refinada o ha de ser princesa o li ha d'agradar el rosa...? No em pareix bé perquè al programa “ La gaceta de la tarde” estan animant-te a anar posant-te com a excusa : els xiquets estan estressats, tots els diners són pocs en fer felices a les xiquetes...
Això ho fan incitant-te a anar.
Per què una xiqueta no pot ser futbolista o li pot agradar disfressar-se de “ninja”...? No! La xiqueta ha de ser perfecta, vestir-se de rosa i fins i tot esperar que arribe el “ principe azul”, això és el que ens fan entendre en els contes...
Jo he d'admetre que m'agradava jugar a ser princesa quan era xicoteta i no dic que siga roí jugar, el que em pareix roí és que en la societat en què vivim no hauria de ser així ja que estant tant avançats com estem que la gent pense així és penós.
Personalment perquè no ser cada un el que ens agrade i a la nostra manera?
Jo pense que des de xicotetes quasi totes volem ser princeses o intentar parèixer-nos en alguna cosa. Jo sempre he volgut ser La Ventafocs, però als 6 anys ja no volia ser princesa, volia ser una altra cosa, com metgessa.
Al vídeo totes les xiquetes estan contentes perquè és com un somni per a elles, que els facen pessigolles, que els pinten les ungles... Però personalment, has de pagar per coses que pots fer a casa? És clar que si no pots estar amb la teua filla, i vols que es divertisca, és una molt bona opció.
Però a una xica no pots posar-li un pantalons vaquers? No li pot agradar el blau? No pot agradar-li jugar algun deport en lloc de jugar a les nines? Jo crec que sí.
A part de que per ser una princesa perfecta hauries de parlar cortesament? Anar amb vestits pomposos? Anar amb el cap mirant cap amunt? Beure te, i alçar el dit xicotet? Jo pense ningú és perfecte i que no és necessari fer tot això per parèixer una princesa.
Hola, jo pense que açò tampoc està gens malament. Hi ha xiquetes a les que açò els agrada i a mi de menudeta també m'haguera agradat anar-hi. Potser a aquestes xiquetes realment això no els faça molta il·lusió o no els agrade, però elles si no volen anar segurament poden dir-ho, no pense que la seua mare els obligue a anar.
Crec que les xiquetes decideixen el que volen, pràcticament, perquè si una xiqueta no vol anar a un lloc de princeses no va o això pense. A més a més, aquesta idea ha sigut d'una xiqueta de 8 anys, aleshores, els pares tampoc és que hagen influït massa, tan sols va ser que van tindre la idea aquesta i com a les nenetes els va agradar doncs la mare va pensar en fer-ho però per a tot el món.
És veritat que potser les xiquetes som així perquè ens donen aquest prototip en anuncis i demés, però igualment no pensem de la mateixa manera que els xics encara que ens hagen educat d'una manera o d'altra, aleshores no és que ens donen aquest prototips sinó que van vore que açò ens agradava i van decidir expandir-ho.
Parle asoles en femeni(ella) perque la guarderia es solament per a xiques
Jo personalment no sabria si portaria o no a la meua filla.
Si a ella li agraden moltissim les princeses i totes les seues amigues anen a ese lloc jo pense que si que la portaria perqué no podria deixar que la meua filla siga la unica diferent; pero si a ella no li agraden i no vol anar pues no la portaria.
No la portaria a esa guarderia, uno perque pense que és molt estùpid qué la guaderia siga asoles per a les xiques ja que segur que hi han xics que volen jugar a princeses i dues perque no veo que siga una cosa molt necesaria i apart de tot aixo no m’agradaria que li ensenyen a la meua filla algunes coses( ex:no m’agradaria que l’ensenyen a que siga molt princesa perque esa no és la realitat, la realitat és que de major haura de treballar i no va a ser una princesa).
Estic molt dacord amb el que diu Maribel sobre que aquesta guarderia siga EL PRIMER SPA EDUCACIONAL D’EUROPA, jo pense que este lloc siga molt educacional sino tot el contrari!!!! Que es molt injust , no poden ensenyar als nens des de molt petits a que hi han coses per a xics i coses per a xiques, és a dir des de molt xicotets enseyen a ser desiguals!
En conclusio’, si a la meua filla no li agrada molt (moltissim, exageradament) les princeses no la portaria a un lloc com aquest.
Jo personalment no n'importaria portar a la meua filla a un lloc com aquestos mai hem de llevar-li la il·lusió a un xiquet per què seria llevar-li la seua llibertat i el seu ''somni'' per què son menuts. Però per altra banda estic en contra d'un treball com aquest per què fan que les xiquetes agafen un model de conducta propi de les dones de l'any de la picor : pintar-se les ungles, maquillar-se la cara, portar roba rosa, etc.. son exemples d'una conducta que tots hem de millorar per a que no hi hagen estereotips de barbies o de madelmans. No en tots els casos jo pense igual, hi ha moltes maneres d'opinar totes son respectables i totes son correctes, per a millorar el món lo primer que fa falta no es recapacitar coses com aquestes esta clar, però per sempre hi ha una manera de començar a cambiar-lo.
Bon dia a tots i a totes, anem a comentar un vídeo (princelàndia) que parla sobre els pares que volen que les seues xiquetes siguen princeses.
Pensem que la llibertat està per damunt de tot i que qualsevol persona pot fer el que vulga sempre que no es repercutisca en altres persones, però des del nostre punt de vista, aquest programa es un negoci perquè pretén que les xiquetes siguen totes unes princeses perquè creiem que cap xiqueta pot arribar a ser una princesa, i de ser així no seria bo que totes foren unes iguals perquè després ixen molt “pijes” i consentides.
En conclusió, que les xiquetes facen coses que fan les persones normals i es deixen d' estupideses i simpleses com aquestes.
Bon dia xicons i xicones.
Pensem que açò de “Princelandia” és una bogeria ja que no em d'obligar a les xiquetes a seguir uns estereotips que es donen a la societat. Cadascú ha de ser lliure i ha de fer el que vol en qualsevol moment de la seua vida. Per nostra part, nosaltres no portariem les nostres xiquetes a aquests tipus de llocs perque pensem que l'educació l'haurien d'aprendre en casa i en l'escola.
Per altra banda, estem d'acord de que a unes xiquetes de la seua edat li agraden les princeses i totes eixes coses, però pensem que no és l'educació adequada per a elles.
En realitat nosaltres em arribat a la conclusió de que “Princelandia” és una franquícia en la qual volen guanyar diners i ademés imposen modals incorrectes en les xiquetes. Sense dubte és una tomadura de pél perque són molts diners els que les families es deixen i les seues filles no van a tindre una educació correcta.
Bon dia xicons i xicones.
Pensem que açò de “Princelandia” és una bogeria ja que no em d'obligar a les xiquetes a seguir uns estereotips que es donen a la societat. Cadascú ha de ser lliure i ha de fer el que vol en qualsevol moment de la seua vida. Per nostra part, nosaltres no portariem les nostres xiquetes a aquests tipus de llocs perque pensem que l'educació l'haurien d'aprendre en casa i en l'escola.
Per altra banda, estem d'acord de que a unes xiquetes de la seua edat li agraden les princeses i totes eixes coses, però pensem que no és l'educació adequada per a elles.
En realitat nosaltres em arribat a la conclusió de que “Princelandia” és una franquícia en la qual volen guanyar diners i ademés imposen modals incorrectes en les xiquetes. Sense dubte és una tomadura de pél perque són molts diners els que les families es deixen i les seues filles no van a tindre una educació correcta.
Bon dia, anem a parlar dels textos que apareixen en les dues primeres entrades.
No estem res d'acorcd amb les entrades. Un dels motius de perque no estem d'arcord es perque no veiem cap inconvenient en que una xiqueta vulga ser princesa i porder celebrar la seua festa d'aniversari en princelàia.
Per altra banda, les xiqeutes que no volenser “princeses” no deixen de ser xiques, aleshores que alguns pares i mares amb les xiquetes que no volen ser princeses les obligen de xicotetes per a que lis agraden les princeses fins i tot a que vulgen a ser com elles.
En conclusio, nosaltres a les nostres filles disarem que tinguen aquest tipus de festes perque es algo que elles volen i no les obliguem.
Bon dia Rosa
Per una banda nosaltres si que portaríem a les nostres filles per a celebrar algun aniversari o anar alguna vegada per a que es divertisquen amb les seues amigues. Per altra banda no estem d'acord amb el comentari que ha fet la presentadora de que tots els xiquets son un negoci,em pareix molt fort que siguen capaços de dir aixo perquè si el que volen es fer un negoci per a que els xiquets i xiquetes es divertisquen avant, però si es un negoci en el qual utilitzen als xiquets i xiquetes per a guanyar diners no el vegem bé.
Ninguna persona tant menuts com majors son joguets i molt menys un benefici personal.
PRINCELANDIA
Bon dia a tots i a totes!
En aquest video es mostra amb frivolitat un món on maquillar-se per a agradar als demés i ser acceptada, tindre la mentalitat Disney (esperar un príncep que mai s'equivoque,que siga perfecte, atractiu,caballerós...), ensenyar a les xiquetes que han de saber pintar-se les ungles, rullar-se el monyo, vestir de rosa... I que aixó és més important que conéixer-se a una mateixa, voler-te tal com eres, pensar primer en tu i després en agradar als demés...
Em pareix que hem anat massa lluny. Com el cas d' una mare a qui li lleven la custòdia de sa filla per portar-la a prendre rajos UVA per a broncejar-se i finalment acabar amb cremadures de tercer grau per tot el cos, o aquell cas d'una mare a la qual li va passar el mateix per presentar a la seva filla a molts concursos de bellesa, rullant-li el monyo, vestint-la amb vestits pomposos de colors cridaners,dentadura postissa, amb tacons i fins i tot espongeta als pits! És a dir, vestint-la com una autèntica... ''princessa''.
Açó està bé per a una vegada o ocasionalment però fer-ho tots els dies com una acció habitual comença a ser malatís i grotesc. Aquesta entrada explica molt bé la realitat d'aquestos concursos.
http://www.voanoticias.com/content/concursos-belleza-infantil-reinas-esclavas/1518427.html
En conclusió, deixem a les xiquetes ser xiquetes i jugar amb gent de la seua edat. Hem de difenciar la llinea entre que una xiqueta es disfrasse de princessa a que siga una “princessa”.
Bon dia.
Anem a començar diguent que d'aquesta manera estem obligant a les xiquetes a seguir l'estereotip de princesa, quan tal vegada elles no volen ser-ho.
Nosaltres no estem d'acord en que aquest lloc siga educacional ja que realment no estan aprenent res mes que a arreglar-se, a pentinar-se, a pintar-se les ungles...etc, quan en realitat tendrien que ensenyar-les a acceptar a la gent com es, a no jutjar o a fer coses realment educatives, no deurien mal gastar els diners en alguna cosa així, ja que les xiquetes no estan aprenent res i les obliguen a ser mes 'princeses' i superficials.
D'altra banda, no entenem con un negoci amb aquestes característiques pot estar funcionant en els temps que corren ja que es deuria estar preparant millor a les noves generacions per a aquestos temps.
"En aquest vídeo s'ha vist clarament l'explotació de les xiquetes per a traure diners en un ofici 'rentable' segons la creadora. El que fa aquest projecte és que les xiquetes es creguen unes princeses la qual cosa fa que es creguen que estan per damunt de tots ,perquè van a 'relaxar-se' com les persones majors .El meu company i jo opinem que és veritat que els majors de manera no intencionada transmetem als xiquets preocupació, ansietat etc. per coses que ells no estan ficats , però si un xiquet té ansietat o d'estres el millor és portar-ho a un psicòleg i no portar-li a un 'centre de massatges' i també el que ens ha sorprés que és només per a xiques , no pot haver-hi un per a xics? Ells tampoc tenen estrés degut a alguns pares?
Bon dia a tothom,
Aquest video, ``Princelàndia´´, parla d’un lloc on les xiquetes tenen l’oportunitat de relaxar-se siguent unes vertaderes princesas. Amb aquest lloc les ensenyen a ser princesas encara que només siga per un dia. Es considerat el primer spa educacional infantil europeu!!!
En primer lloc, educacional??? Que és això que ensenyen a aquest lloc ser coqueta i … Per a que serveix aquest ‘’spa’’ per a dir tu com a xica que eres, no ho pots canviar, has de ser així, així i així. A més a més amb aquest lloc ja des de xicoteta t’ensenyen el que has de fer i com ho has de fer per un simple motiu: eres xica.
Però, allò que no té desperdici és la gran mentida d’educacional, jo no puc creure que a un lloc com aquest li hagen considerat educacional!!! Supose que serà mentida! I això de muntar un ‘’spa’’ em pareix una perdua de temps, diners, i tot allò que vuiges perquè açò no reporta cap benefici per al futur dels nostres fills sinó l’únic que fa quedar estancats en uns models perjudicials en fi per a la humanitat. I encara em pareix més tonteria portar als fills/es a un lloc on no fan res, solament classificar i repetir uns models inadequats per al futur.
Als meus fills/es jo els ensenyaria valors importants com a persones però allò que faria mai en la vida seria portar-los a un lloc tan ``inútil´´. Si volen ser princeses que ho siguen però a la seua manera!, si volen ser futbolistes, si volen a un xic o xica que el vuigen però com ells/es creuen que han de fer-ho.
Els vertaders valors els troben a casa, escola i al seu interior, perquè ja seran autònoms!!! Els valors necessaris per a viure són bàsics i senzills, i els aplicaran amb consciència. I per açò no crec que aquest lloc servisca per a alguna cosa!
Com a conclusió, si alguna persona creu que seus fill/es estan cansats, estresats que no els porten ací , per favor, açò no és necessari per a viure ni per als xiquets/es!!! Ànim per a tots aquells que volen un futur lliure de models i costums antiquats!!!
Açò de princelandia, sens dubte, es tracta d’una broma. Sincerament, encara que no es la manera més correcta de dir-ho, jo el veig d’aquesta manera.
Quant a la pregunta que si jo portaria a la meua fill a aquest lloc, òbviament, no. Com vaig a portar a la meua xiqueta a un lloc en que qual l’única que fan es implantar a les xiquetes mes menudes uns patrons de dona que la van a condicionar tota la seua vida? Es a dir, que no la portaria a un lloc en el qual li vana ensenyar uns patrons de que la dona sempre ha de ser femenina, coqueta, ha de estar arreglada sempre; açò si, solament per als homes. No estic en contra de que una dona s’arregle de vegades per que ella vol, però de ací a que la dona ha de estar sempre guapa per a un home, es la repera.
A més s’anuncia com un lloc al que solament hi poden anar xiquetes i no xiquets. Els xiquets no tenen dret a ser princeses? Encara que si les princeses estigueren associades al xics i no a les xics, aquest lloc continuaria sense agradar-me.
Bon día.
En aquest vídeo lo que es mostra en un estereotip que afecta a les xiquetes de tot el mon, i que esta molt estes. Es diu que totes les xiquetes tenen que ser princeses, que vol dir ser alegres, atractives, sensibles, vulnerables, etc. i aquest fet provoca que arribades a una edat ens comencem a maquillar i arreglar. Però al contrari els xics tenen que ser forts, alts, valents, no han de mostrar les seues emocions, etc.
Però tot això no ocorre en la practica com en el contes. Hi ha gent de tot tipus: forta, dèbil; valenta, covarda; alta, baixa; etc. Y no per ser d’una manera o d’una altra son uns millors que altres.
D’altra banda, es veritat que el somni de moltes xiquetes es el de convertir-se en princeses, però això no es necessariament com es diu en aquest vídeo. Hi ha moltes princeses, concretament en les pel•lícules de Disney que no porten vestits de color rosa, i per això no deixen de ser princeses.
Sincerament, no estic ni a favor ni en contra d’aquest tipus de negoci, a soles crec que l’ús tan desmesurat del rosa es excessiu, i que es podrien utilitzar altres colors, al igual que fa Disney en la roba dels seus personatges femenins.
Publica un comentari a l'entrada