Vaig crear el bloc d’educació
sexual karici.es al febrer de 2009 i, quatre anys després, he publicat 272
entrades i n’hi ha 3744 comentaris, la major part realitzats pel meu alumnat
d’ESO i Batxillerat. Elles i ells són els principals destinataris d’una
ferramenta que vaig començar a usar després de més de quinze anys parlant de la
sexualitat a les tutories, en optatives o de manera transversal en Valencià,
llengua i literatura.
Participar en la comunitat al
voltant d’un bloc, i en una temàtica determinada, en aquest cas la sexualitat,
contribueix al desenvolupament de competències que s’ajusten a les demandes de
la societat de la informació: competència en comunicació lingüística,
tractament de la informació i competència digital, social i ciutadana,
competència per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, etc.
A l’actualitat estem vivint una revolució, tan
important com ho va ser l’invent de l’escriptura o de la impremta i, com tots
els períodes de canvi, hi ha agitació, aparent caos i resistències per part del
professorat (Ferrés). A més d’això, molta gent
jove sent que l’escola no li pertany, que està lluny de la seua realitat i que
no és més que una altra font d’informació, ni molt menys la més important. En
aquest nou context tecnocultural, l’escola no pot quedar-se al marge, sinó que
ha de ser agent actiu si de veritat vol exercir un paper social i formatiu
significatiu. Però les TICS difícilment podran canviar l’escola si aquesta no ho
fa primer.
La
web està també transformant els gèneres i està recordant a l’escola el paper
que té de facilitadora de l’accés als gèneres socials. Sèries (o minisèries
online), pel·lícules, xats, videoblogs, piulets, actualitzacions d’estat a les xarxes
socials… només són una part d’una llarguíssima llista de textos que també han
de tindre el seu lloc a l’escola.
L’alfabetització
mediàtica proporciona la capacitat per a accedir, analitzar i avaluar el poder
de les imatges, dels sons i dels missatges actuals i la capacitat de
comunicar-nos de manera competent a través dels mitjans al nostre abast. I no
és tasca fàcil perquè un hipertext és una superposició de textos que ofereixen
diverses possibilitats de lectura i on cada persona “decideix” el camí de la
seua lectura a partir de les connexions a les quals accedeix. Tanmateix, en
aquesta decisió guanya sempre la imatge i l’alumnat sol triar, en primer lloc,
la part audiovisual de les entrades de karici.es.
Joan
Ferrés ha estudiat la fascinació que desperten les imatges i proposa un treball
educatiu que passe perquè l’alumnat prenga consciència de les emocions que
estan a la base d’aquesta fascinació per tal de convertir-la en el
desencadenant de la reflexió crítica. Aquesta espècie d’hipnosi es veu amb
claredat en la publicitat actual, que cada vegada més està substituint mecanismes
de persuasió propis de l’argumentació (com el raonament) per estratègies que
potencien la dimensió emotiva i sentimental del discurs (Peraire).
Ferrés defensa que cal passar del plaer de mirar al plaer de pensar i d’ací al
plaer de crear i per a aconseguir-ho hem de convertir la capacitat d’anàlisi,
el sentit crític, la fruïció estètica i l’expressió creativa en noves fonts de
satisfacció.
Les
pantalles són hui en dia les principals administradores de relats, tant de
criatures com d’adolescents (Lluch). Tot i que, en general, els personatges de
les sèries són plans i no evolucionen i l’esquema argumental sol ser sempre el
mateix, de vegades hi ha relats audiovisuals que tenen una complexitat
argumental molt superior a la de les lectures recomanades en els centres
escolars. Amb aquestes històries audiovisuals també es posen en marxa
capacitats com la previsió, la formulació d’inferències, la comparació,
l’estructuració espai-temps, la generalització... i podem descobrir en el
nostre alumnat capacitats ignorades que ens ajuden a crear un pont entre l’audiovisual
i la literatura. Lluch destaca que no
podem desaprofitar els anys que criatures i joves han passat formant-se amb les
pantalles. I a karici.es afegim que qualsevol producte de la cultura
popular adolescent (cançons, esdeveniments del tuenti, reportatges personals,
vlogs, etc.) pot ser útil per a millorar la lectura i l’escriptura, sobretot si
els temes són significatius i rellevants per al jovent. No portar aquestos
textos a l’aula, especialment els audiovisuals, o fer-ho només per a
destacar-ne allò negatiu, és desaprofitar el potencial de fascinació i de plaer
que dóna la imatge i perdre una oportunitat per a la reflexió i la crítica.
L’escola 2.0 és aquella que introdueix les TIC mentre es
transforma des de la base. Només així es sortejarà el perill que tot quede en
un simple maquillatge: canviar el paper, la pissarra i el guix per la pantalla digital, o que l’ordinador portàtil
siga simplement el suport per al nou llibre de text digital, és a dir, que
només canvie la façana perquè tot seguesca igual. Per contra, la utilització de
les TIC significa un canvi metodològic important en una escola encara dependent
del llibre de text i de la transmissió de continguts conceptuals. Per arribar a
una escola democràtica i equitativa, que promoga
l’autonomia i la responsabilitat intel·lectual, emocional i moral (Sancho Gil) cal que aquesta es moga, com el món, i deixe de creure que ensenyar és
explicar, aprendre és escoltar i el coneixement és el que hi ha al llibre de
text.
9 comentaris:
MOLTES FELICITATS A KARICI.ES
Hola
Estic molt contenta de KARICI.ES perquè m'ha ensenyat molt sobre les coses dels transsexuals, gais, lesbianes... Espere que la gent aprenga a no ficar-se amb ells perquè són normals i corrents i per això jo crec que la gent aprendrà d'aquest bloc, així que gràcies a Karici.es. Tots aprendrem molt, ANIM KARICI.ES.
Adéu!!!!!!!!!!
Moltes gracies a tota la gent qu'escriu en Karici.es ja que es tracta de un d'els espais que més gust tinc de llegir. Per molts anys.
Hola karici.es!
moltes felicitats per aquests 4 anys! Cada dia aprenem coses llegint-ho...les entrades les paso a l'escola de la meva filla, a l'ambulatori, a les amigues...i jo també me les quedo!
per molts anys més...
julia lovelace (m'agrada això de posar-nos noms de grans dones!)
Gràcies J.C., Alba, Maria, Selena i Júlia. Vosaltres també sou karici.es!!!
Enhorabona, vas com un tir, i amb consciència d'on vols arribar, que encara és més difícil.
Continua així!
Un gran treball. Moltes felicitats!!!
Felicidades. Es un honor tenerte como compañera y amiga.
Felicitats, Rosa! Per a molts de nosaltres eres una profe de referència! Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada