Entrada d'Estela Marston.
Bé, ja heu vist el vídeo
que he trobat buscant a Youtube i pense que és interessant conéixer el que tant
abans com hui en dia està passant i és que encara és jutja a les persones per
ser com volen ser. De veritat, no ho entenc!! No sé per què la gent ha de
jutjar els altres, per ser diferents, per tindre uns valors distints o per
pensar d’una altra manera. Penseu que algú té dret a decidir el vostre futur?
Jo pense que no! Però, desgraciadament, encara al segle XXI hi ha gent que es
dedica a ficar-se en la vida aliena, sense fer-ho en la seua pròpia, o a criticar
per sentir-se “poderós”, però encara és pitjor quan hi ha gent que seguix a la
persona que ho fa i es riu per ser admès!
Tinc dues preguntes. Hem
de ser com volen els altres? Hem de viure la vida d'una altra persona, amb els límits,
les normes o les decisions que han pres per nosaltres i amb un futur que no
desitgem? No sé vosaltres, però jo vull viure la meua vida, tindre al meu
costat a la persona que em faça feliç, prendre les meues decisions gràcies a les
experiències que he tingut... Vull tindre un bon futur i que, quan siga major i
mire l'àlbum de fotos, em diga a mi mateixa: Olé, Estela, has tingut els teus
pros i contres, però sempre has anat cap amunt, has tingut moltes caigudes a la
vida i has aconseguit créixer com a persona i demostrar-li a la gent que eres
més que un exterior!!!!
Aleshores, vosaltres
xiques i xics que critiqueu per ser admesos en un grup o simplement per fer-vos
els madurs (que està clar que no ho sou), tingueu en compte que el vostre futur
sempre pot canviar, que no fa falta que passe molt de temps per a que altres
persones es fiquen amb vosaltres o amb la vostra vida. Es passa malament i no
és gens agradable. No en tots els casos passarà el mateix, però si ara sou
així, en un futur no molt llunyà estareu a soles i ningú us ajudarà a alçar el cap,
per ser com heu sigut amb les altres persones.
No dediques la teua vida
a fer felices les altres persones si això significa que renuncies als teus
valors!!
55 comentaris:
Girl Or Boy
Dani Shay
Is that a girl or is that a boy?
Do they play with dolls
Or do they play with toys?
I have to know the pink or blue
The pink or blue now
How will people think of you
If they don’t know how?
Girl or boy?
Girl or boy?
Is that a lady or is that a man?
Times have changed
And lines are blurred
And i don’t understand
I have to get a grip of this
It’s blowing my mind
I am not a lesbian but god she looks fine!
Girl or boy?
Girl or boy? ohh
But life is not a pink or blue painting
Hanging over someone’s crib
While they are waiting
To grow to be one or the other
Living the please and to please their mother
And i hope we can grow to see
That everybody is unique
And i know they told when we were kids
But we forget it cause they also said
“don’t be a pussy” to the boy who cried
And they also said to the girl who fought
“that’s not very lady like”
Well, we got to know who decides it
Do you or do i-i-i-i-i… i-i
Who decides it?
Do you or i-i-i-i?
Girl or boy? (x5)
El video es interesant i diu la veritas pero m'agradaria que la cancion fora mes llarga , asi pero ala proxima vegada ya saveu jeje.
El video esta be pero la cançó es un poquet curtet.
El vídeo me paregut genial. Peró ningú va dir-me lo que tinc que ser de major. Vosaltres penseu Jo me estic sacant una carrera de metge i altra persona me diu que tinc que ser arquitecte. Per ami es una vergonya de veritat!!!.Asi la gent vivira mes tranquil·la el les seus cases
Hola Estela! Primerament m'agradaria donar-te l'enhorabona per fer una tan bona entrada i per tindre la valentía de dir el que penses, que en els temps que corren això està molt bé. Que ja som pocs els valents! jajaja!
Estic totalment d'acord amb la teua entrada, no puc replicarte ni una coma ni mitja. Pense el mateix que tú. La cançò de Dani és molt moralista, però per a bé. Que més dona el que sigues? Que més dona el que t'agrade o al que jugues? Cadascú dels èssers humans som únics e irrepetibles i com que cada persona troba la felicitat en certes coses, ningú ha de dir-li a cap altre el que ha de fer i menys gent tan ignorant (em refereisc a la gent que critica). Que mai haveu escoltat això de: "Dime de qué presumes y te diré de que careces"?. Pues això. Pense que la gent que es riu d'unes altres persones i que pareix la més feliç del món és la més trista. Això, demostra en ells una manca d'intel.ligècia, de valors, d'educació, d'autoestima, de confiança i sobretot una gran manca de FELICITAT.
Bona vesprada!!!
Jajjaja moltres gracies maribel, som nosaltres mateixos els que tenim que decicir el nostre futur i les nostres experiencies i ningú a de jutjarnos per mostrar els nostres pensaments, idees o gusto. Cada persona, com dius tu és única i diferent als altres, criticar és una manera de no mostrar els sentiments ( o almenys això pense jo.
VIURE LA VIDA ES MERAVELLOS, I MOLT MES SI ES VIU DE VERITAT, PER QUÈ SOLS HI HA UNA! (gracies per els vostres comentararis)
Hola Manu, hola Víctor, la cançó no és curta, sinó que l'internet i l'explorador, a l'institut, va com va i no l'heu sentida sencera. El que sense dubte sí que és curt és el vostre comentari, curt i gens treballat!!!
Hola Estela, hola a qui llegeix,
l'entrada està molt bé: és tota una defensa de la llibertat i una invitació a ser nosaltres mateixes i a no criticar però... quin és l'argument que li podem donar a aquell que critica perquè no ho faça?? I com convencerem de la seua equivocació a qui pensa que han d'haver dos sexes clars i que ningú ha de semblar ambigu? I a qui veu en la diversitat una amenaça? I a qui pensa que ser diferent a la “normalitat” és ser una persona desviada? No és tan senzill passar de la crítica perquè moltes vegades nosaltres també critiquem i pressionem perquè els xics i les xiques siguen blaus i roses. No creus?
Hola Estela!! A mi em passa el mateix que a Maribela, no puc fer ninguna crítica a la teua entrada perquè estic d'acord amb tu. La gent si vol ser feliç el que te que ser és ell o ella mateixa. Molta gent, abans jo també ho feia, pensem en “vale, ara com tendria que ser per a no destacar o ser diferent a la resta?” I amb pensaments com eixos és molt difícil ser feliç, és com... posar-te límits i condicionar-te a tu mateix, afegint-te a la resta de persones que ja intenten fer-ho. A més a més, és totalment il·lògic perquè la veritat és que ningú és igual a altra persona, el natural és ser diferent, i és trist quan dues persones pareixen clons: la mateixa roba, la mateixa manera de parlar, els mateixos gustos... fins i tot els mateixos somnis! I sinó la critiquen.
A la fi, és bastant patètic que hui en dia es critique el ser diferent i no el ser igual...
Hola Guillem,
Jo pense que l'argument que hauríem d'utilitzar seria: He de ser així per què? Assoles perquè ho dius tu? Perquè jo tinc exactament el mateixos drets de ser com vulga que tu, i el que tu eres no és millor que el que jo sóc perquè ho digues tu i punt. És bastant increïble com hi ha persones que de veritat pense que tenen alguna cosa que dir sobre el que sóc o puc ser.
Jajajaja, sobra dir que aquesta és una qüestió bastant personal per a mi, no?
Bona vesprada!!
És aquest un xic o una xica?
Juguen amb nines
o amb joguets?
He de saber si és blau o rosa
El blau o el rosa
Què pensarà la gent de tu
si la gent no sap què ets?(com catalogar-te)
Xica o xic?
Xica o xic?
És una dona o un home?
Els temps han canviat
Les fronteres ara són borroses
I no puc entendre
He de prendre una decisió
Açò està menjant-me el cap
No sóc lesbiana però, Mare meua, ella és preciosa
Xica o xic?
Xica o xic? Oh.
¿És una dama o és un cavaller?
Els tems han canviat
I les línies són borroses
I no entenc
He de agafar el control d'açò
Està soplant la meua ment
No sóc lesbiana però, Déu meu!, ella es veu bé!
Xica o xic?
Xica o xic? Ohh
Però la vida no és una pintura blau o rosa
Colgando sobre la cuna de una persona
Mentres ells estan esperant
Que siga un o l'altre
Vivint per i per complaure la seua mare
I espere que pugam créixer pre a vore
Que tot el món és únic
I śe que ells ho deien quan erem xicotets
Però nosaltres ho vam oblidar perquè ells també van dir
“no sigues una xica!” al nen que plorava
I ells solien dir també a la xica que lluitava
“açò no és per a senyoretes”
Bé, nosaltres hem de saber qui ho decideix
Ho fas tú o ho faig jo?
Qui decideix?
Tú o jo?
Xica o xic?
Rosa no es gens fàcil, això està clar... Però sempre podem demostrar que per lluitar per el que vols no has de ser diferent, millor o pitjor persona, si no ser valent !! I estar dia a dia sotmés a critiques, burles o xafades de la gent no fa que dir el que sents a la persona que vols siga una cosa tant important com per a estar passant malagana. No se si amb els meus arguments vaig a canviar el món, però el que si que se, és que la persona que no ho llig i no capta el missatge és: O per què és un ignorant, o per què vol causar el mateix dolor que en el passat a pogut sofrir ell. I la veritat jo personalment no sàuria com començar a donar-lis arguments, a les persones que no entenen que tindre gustos diferents siga de no estar dins de la “normalitat”.
Hola Maria,
m'agrada que digues que és una qüestió personal perquè precisament pense que no, que aquest és el problema, que no és personal sinó social i que anar contra normes socials, contra normes patriarcals, és quasi més difícil que anar contra la naturalesa. Perquè aquestes normes domen i adoctrinen des de molts llocs i en mols sentits. Mira les cançons, mira la publicitat, mira la literatura, mira les sèries, les pel·lícules... tot és blau o rosa i només trobem poquetes excepcions diferents!!!
Aquest comentari em va agradar molt, perquè te molta raó; per què te un altra persona que decidir la nostra vida, o com hem de ser i viure? La veritat és que també a molta gent li importa el que pensen els altres d'ell o ella, i jo no els culpe perquè aixo és molt normal i li passa a tothom, per això el que haurien de fer és intentar relaxar-se un poc i viure com els agrada. Tot això és restringir a una persona la seua llibertat d'elegir com vol ser i com vol viure, i això moralment no està ben vist, ja que les persones som lliures d'elegir el nostre futur i aprendre dels nostres errors per pròpia experiència i no perquè els altres ens diguen que no fem això per aquesta raó o per l'altra, tot el món té dret a equivocar-se, perquè el que realment importa no és haver comés un error, sinó no haver après res d'aquest.
Pel que respecta a l'educació, cada família educa als seus fills com vol, si són molt masclistes transmetran això als seus fills i aquests als seus, i per a poder canviar això, la gent ha de ser més conscient amb el que passa al seu voltant i adonar-se, perquè no servix de res intentar convéncer a una persona que tota la seua vida ha sigut educat o educada d'una manera, així que en volta de barallar-se amb ells per a que siguen més racionals hem de llevar-los la bena dels ulls, perquè això és el que realment compta.
Estela, m'ha agradat molt la teua entrada principalment pel vídeo i pel que vols transmetre amb aquest.
Guillem,
Però pense que EStela té raò i, per molt complicat que siga el que s'hi ha de fer és ser valent, perquè ja s'ahn canviat moltes coses, per què altra no és possible? És una autopia, està clar, però coses més complicades s'han aconseguit.
Jo crec que té raó i que tots es suposa que som iguals, interiorment no hi ha ninguna diferència i tots hauríem de saber-ho.
A mi personalment això de tenir tan sols amigues no em pareix bé, tots i totes hauríem d'estar junts tant xics com xiques i els estereotips són una estupidesa.
Tampoc em pareix bé això de que les xiques tinguen el color rosa i els xics el blau, les nines i els ninots, superherois i les princeses.. no podem jugar nosaltres al mateix siguen de xics o els xiques?
No podem criticar a una persona perquè tinga una veu molt aguda i a les xiques perquè son masculines.
No hem de cuidar la bellesa ni fixar-nos en exterior sinó la interior.
La meua opinió és aquesta, Adéu.
La veritat és que al principi del vídeo no tenía molt clar si era un xic o una xica, però estaba més decidit a que fora una xica.
La lletra de la cançó té raó perquè tu pots ser un xic i jugar a metges, a cuines o amb les bratzs o barbies i també pots ser una xica i que t'agrade jugar al futbol, a jocs de lluita de la consola o als action men, no és l'habitual però cadascú juga amb el que vol i no el tenen que discriminar.
Àdeu.
El que la xica es qüestiona, pense que es ençertat, que aquesta pregunta té molt de sentit: Per què les dones han de ser així, i per què els hòmens han de ser així?
Sí, és veritat, els temps han canviat i els estereotips són prescindibles, però encara són molt importants i tots aquells que no els segueixen són marginats, acostats, i entre tots hem de mermar poc a poc la importància d'aquestos estereotips. Pense que els estereotips són una errada de la nostra avançada societat, creat pel propi avanç que té, ja que en la societat d'un bonobo, que hi ha, no existeixen estereotips, i tots són diferents i acceptats, i per mostrar-ho es donen besos i abraços igual si és un mascle amb un mascle, una femella amb una femella, o una femella amb un mascle, i per això no es criden “maricons” o “marimatxos”.
Anime a tot el món que siga qui és i que recorde que així ajudarà a disminuir la importància dels estereotips fins a que tot el món s'oblide de què és un estereotip.
Xic o xica? És la pregunta que es fa la gent quan va creixent, pot ser que una xica vulga agafar el camí oposat o viceversa però per culpa de la societat no puga, per la por que té al les critiques de la societat. El que hem de fer és passar del que diu la gent i mantenir-nos en la nostra opinió ja que és allò que nosaltres pensem, els nostres amics o família ens poden aconsellar però al final de tot som nosaltres qui decidim, sobre el nostre futur, i la nostra orientació sexual.
Hem pareix be el que ha dit aquesta xica que es que li dona igual els comentaris i les preguntes que li fan sobre si es xic o xica. I no entenc per que sols per portar una xica el monyo molt curt ja es te que paréixer a un xic, si a ella li agrada anar aixi no te per que deixar-se influenciar per el que pensen els demés.
Hola Rosa,
Moltes gràcies a Estela Martson per recomanar el vídeo perquè M'ENCANTA!!!
La lletra és molt original i interessant i la xica/xic canta molt bé. Com diu la cançó, xica o xic? ¿És una dama o un home? Els temps han cambiat i les línies estan borroses. Té molta raó.
I estic molt d'acord amb Estela Martson perquè sempre podem demostrar que per lluitar pel que vols no has de ser diferent, millor o pitjor persona, sinó ser valent.
Hola Rosa,
Es veritat que no hem d'adaptar-nos a una vida que no volem ni deixar de ser nosaltres mateixos a soles per adaptar-nos a la societat, però no ens queda una altra solució (desgraciadament) si volem tindre amics i inclús ells fingeixen el que no són. Si a una persona per molt major que siga li agrada jugar a videojocs (per posar un exemple) els demés no tenen per què criticar a eixa persona, de segur que a ells els dóna enveja perquè ell és lliure i fa el que vol i no s'ha adaptat al tipus de persones que fingeixen el que la societat els obliga a ser. Per això estic amb tots aquells que s'han atrevit a ser ells mateixos!
Bon dia amics i amigues,
m'agrada molt l'entrada que ha fet Estela sobre la defensa d'igualtat: entre nosaltres no hi ha d'haver diferencies. També voldria respondre a la pregunta que fa: Hem de viure la vida d'una altra persona, amb els límits, les normes o les decisions que han pres per nosaltres i amb un futur que no desitgem? Jo diria una sola paraula: NO. No perquè tu ets lliure de decidir la teua pròpia vida i encara que altres persones et donen recomanacions o t'insulten esperant que canvies, i si et mantens ferm als teus sons , tu tens les regnes.
Bon dia a tots i totes,
aquesta entrada parla d'una cantant que pareix un xic o una xica, també ens parla de que significa ser xic o xica, en la cançó diu que el color dels xics es blau i el de les xiques es rosa. També diu que les xiques juguen amb joguines i els xics amb joguets.
Jo pense que aquest estereotips ens estan marcant com a persones i això no esta bé perquè i si a un xic li agraden altres coses? Hi ha que insultar-lo per ser diferent?
Tots som diferents i tenim que ser permissius perquè se por acabar mal. Se com vulgues i tens que estar orgullós amb tu mateixa
Bon dia a tots.
A mi aquest video m'ha agradat perqué una xica ha expresat els seus sentiments en una cançò i a mes ha deixat a vore que li donen igual les critiques de la gent que la jutgen sense coneixer-la.
Hola Estela
En primer lloc volem donar-te l'enhorabona per atrevir-te a fer una entrada sobre aquest tema,ens a agradat molt i pensem lo mateix que tu.
Aquest tema a pesar de que estem en ple segle XXI es un poc complicat perquè encara existeixen les persones amb pensament retrogradats. Hui en dia pareix que la moda es clavar-se dins de la vida dels demés, jutjant la vida dels altres abans de conéixer-los.
Volem comentar de lo que parla la cançó de l' entrada: Com ja varem comentar en altres entrades es dona per suposat que el xic jugara amb balons, “actionmans”etc. Mentre que les xiques juguen amb nines, cuine-tes ... També hi ha sexisme com per exemple: un xic no pot vestir de rosa per ser un color “femení”.
En conclusió pensem que cada persona pot jugar,vestir,pentinar-se com vulga, perquè cada u es l'amo de s'ha vida, i no te que influenciar-se per lo que la societat puga pensar d'ell. I ha de viure com ell vulga perquè es la seua vida i es qui te que viure-la i te estar agust en si mateix durant tota la vida.
Bon dia xicons i xicones.
Estela, primer volíem donar-te l'enhorabona pel teu comentari tan treballat. Nosaltres l'hem estat llegint i escoltant la cançó i la veritat és que estem d'acord amb tu i amb el que expresses en la teua entrada.
Els únics que podem decidir com ha de ser el nostre futur i les coses que volem fer en ell som nosaltres mateixos, ja que no ens hem de deixar influir pels comentaris de la gent inculta que només li agrada criticar i no és miren a ells primer. Cada persona té el dret de ser com ella mateixa vol i de tindre el seu millor futur sense canviar-lo només perquè algú intolerant opine d'altra manera.
Pel contrari, una persona que fa una entrada d'aquest tipus, no pot fer-la quan critica les formes d'actuar d'una altra persona. Hi ha molta gent que no actua ni diu el que pensa per por a que siga excluida del seu grupet d'amics i amigues, però que després en la intimitat són diferents a com és mostren davant d'un grup determinat de persones. Per una part, això no és normal, tens que ser com tu mateix sempre, però pensem que hi ha una minoria de persones que si que són sempre de la mateixa manera i aquestes són les que triunfaran en el futur, ja que no els taxaran de falsos, etc.
En conclusió, sé tu mateix i que ningú et faça canviar perquè la teua vida és teua i de ningú més!!!
VISCA LES PERSONES SINCERES I DE VERITAT!! VISCA!!
Hola a tots i a totes
Hem vist el vídeo de Dani i estem d'acord amb el missatge que vol transmetre.
Pensem que no fa falta que hages de ser una xica per a jugar amb nines o un xic per a jugar amb joguets.
Nosaltres personalment creiem que les regles de la societat no haurien de ser tan inflexibles, és a dir: ens classifica en dos bàndols, masculí i femení. I segons el que faces et denominen marimatxo en el cas de les xiques si fan un esport majoritàriament d'homes, com el futbol. I també als xics se'ls pot etiquetar de mariquites si fan algun esport de dones, per exemple gimnàstica rítmica.
Com a conclusió, volem dir que la gent hui en dia hauria de ser més oberta de ment i deixar que ambdós sexes facen el que vulguen sense que els hagen de dir coses que els ofenguen.
Bon dia Estela! :)
David i jo pensem que aquesta entrada és interessant i sí que és clar que en moltes coses tens raó i que cadascú ha de decidir per ell mateix el seu futur i no han de ser les altres persones que el decidisca.
Nosaltres, personalment, sabem el futur que volem tindre i cap persona va fer que canviem la nostra idea, i que si en alguns casos hi ha persones que no és comporten com són realment, el problema és seu i ha de tindre la capacitat de decidir ser el que ell/ella vol ser i no el que els demés volen que siga. Respecte a la cançó ens pareix molt bé que Dani diga que cada persona ha de ser com vol i que no hi hauria d'haver tal educació rosa per a les xiques i blau per als xics, i no per ser xic o xica, has de comportar-te com tal i clarament et pot sentir del sexe diferent i els altres haurien de tractar-te com tu et sents.
En conclusió, que cadascú ha de decidir el seu futur i com vol ser, i no hauria de fer cas als comentaris que les altres persones fan sobre ell/ella encara que hi ha vegades que la gent es comporta de manera cruel amb les persones, solament per la seua manera de pensar.
Una abraçada guapa!
Bon dia a tots.
Primerament comentaré el vídeo de Dani, per que jo pense que esta molt be que en lloc de afectar-li que li pregunten si es xic o xica, agraisca aquestes preguntes i les responga encantada perquè no tot el món sap diferencia ni es dona conter de que per a ser xic no has de dur una vestimenta ni per a ser xica un altre tipus de vestimenta.
Respecte a l'opinió de Estela, he de dir que estic d'acord amb ella i que cada persona ha de viure la seua pròpia vida sense ficar-s'hi ni opinar sobre la dels demés. Que a ningú més que a tu li ha de importar el que has fet ni el que fas ni molt menys el que vols fer. L'única forma de disfrutar la vida es vivint-la com tu vols i conseguint les teues metes.
Bon dia,
Estic d'acord amb tú, cadascú ha de ser como vol, seguint els seus desitjos i sense preocupar-se pel que poden dir els altres. La societat d'avui en dia segueix discriminant a la gent que pensa diferent o que és diferent al que estem acostumats, tal volta per por a que ens pugen marginar a nosaltres també.
Jo pense que no deurien de discriminar a gent que és o pensa diferent a nosaltres, sempre que les seues ideologies no atempten contra els drets bàsics d'una persona, ja que ens poden ensenyar coses noves que nosaltres no sabien i també fer-nos reflexionar sobre els nostres comportaments de vegades. Crec que el nostre cercle social pot ser variat i no relacionar-nos a soles amb el mateix tipus de persones.
Bon dia a tots i a totes els lectors d'aquest blog.
Aquesta entrada tracta el tema de criticar a les persones sense arribar a conèixer-les i de seguir a la societat abans dels teus propis valors.
A nosaltres personalment no ens ha agradat molt aquesta entrada, apreciem l'esforç de la nostra companya, però pensem que aquest tema ja l'hem tractat massa vegades i tots opinem el mateix (ho podem comprovar als comentaris): Sí,ens pareix molt bé això de no seguir als demés,tindre personalitat pròpia, no jutjar als demés sense conèixer-los, etc.
Això ho tenim ''superat'', però creiem que la gent que ho defensa moltes vegades és la primera que ho incompleix i que es deixa corrompre per la societat.
Respecte al vídeo, pensem que aquesta persona és molt valenta al parlar d'aquestos temes amb tanta naturalitat, i per no sentir-se ofesa pels comentaris respecte al seu sexe i els rep de bona manera i els contesta amb amabilitat, sense perdre mai el somriure.
Com diu Maribel, cada persona és única i irrepetible, i pel tant és impossible que a totes les persones del món ens agrade el mateix i siguem iguals, una simple qüestió d'estadística.
El títol de la entrada ens recorda a una cançó de Fangoria amb el mateix nom. Parla sobre aquest mateix tema amb l'estil inconfusible d'aquest grup tan representatiu de ''La Movida''. Açí copiem la primera part d'aquesta cançó:
''La envidia es como un puñal
¿a quien se lo voy a clavar?
aunque recuerdo que la maldad,
siempre se vuelve...''
És veritat que no hauríem de jutjar un llibre per la seva portada, ja que moltes vegades ens perdem verdaderes meravelles per a soles quedar-nos amb una primera impressió.
En conclusió, encara que aquest tema comence a ser un poc redundant, estem d'acord amb que la gent no hauria de canviar la seva manera de pensar o de ser a soles per la societat en la que viu.
Bon dia a tots.
Ens agrada veure que companyes de la nostra edat facen entrades com aquesta, i s' interessen per els temes relacionats amb el sexisme.
Nosaltres hem vist aquest vídeo i ens hem vist identificats a l'hora de dir a un xiquet ''maricó'' per plorar, perquè els xics també ploren i tenen sentiments tant o més que les xiques, no són de ''pedra''.
Al igual que les xiques poden fer ''coses de xics'' i no ser ''poc feministes'', els xics poden fer ''coses de xiques'' i no hi han de ser discriminats ni jutjats.
La veritat es que des de que som ben xicotets ens inculquen uns ''models'' diferents entre el que ha de fer un home i el que ha de fer una dona i és molt difícil de canviar-ho.
Per últim volem dir que la gent ha de fixar-se més en si mateixa que en els altres, i valorar a les persones per l'interior i no per l'exterior, no hi ha que jutjar a un llibre per la seua portada.
Per últim volem deixar una pregunta en l'aire : ¿ És necessari jutjar a una persona per el simple fet del seu rostre o del cos o de la seua moda? Nosaltres pensem que si canta be dona el mateix si porta vestimentes boniques o lletges.
Bon dia a tots i a totes, en especial a Estela.
Mai havíem escoltat res de la cantant i ni sabíem que existia. Però ens ha agradat conéixer-la i saber sobre la seua història. La veritat és que al principi, a primera vista, sí que té molta semblança a Justin Bieber per la manera del tall de monyo i els trets de la cara, però al cantar ja tots els dubtes de si és una xica o un xic se te'n van.
La introducció del vídeo és la part més important ja que explica i expressa tots els dubtes que tenen els comentaris sobre ella. Cal reconéixer que és molt valenta al respondre ja que en aquesta societat quan li pregunten a una persona si és un xic o una xica és motiu de vergonya. En canvi, al vídeo ella diu que li agrada que ens fem aquesta pregunta, que és una mena de pregunta que ens pot portar més enllà i fer que ens preguntar per què no pot ser una xica. Encara al segle XXI hi ha prototips de com ha de ser la dona i com ha de ser el home. Per què? I sobre tot, per què deixem que continue d'aquesta manera? On està la llibertat d'expressió? Tant els xics com les xiques han de viure a la seua manera, aquelles persones que s'ixen dels prototips ens criden l'atenció, però per què ens molesta? Ens agradaria tindre el valor que tenen? Per quin es motiu de parla el vore a una xica si és un xic o a un xic si és una xica?
Hola Estela i hola zics i piquetes,
He de començar diguent que no hi ha dubte que està bé l'entrada. Però també estic d'acord amb Mireia i Alberth, és una mica repetitiva, i aquest tema ja ha estat bastant mastegat. Dirigint-me a Estela, m'agradaria saber a que et referies amb que ''criticar és una manera de no mostrar els sentiments''. Pensava que amb aquesta entrada l'única cosa que volies era transmetre el missatge de que cada persona és un món, i que sobre qualsevol cosa el respecte és vital. Al final he acabat una mica marejat. Pensava que les crítiques sempre poden millorar tant les pel·lícules, com els llibres o com la vida d'una persona; això si sense oblidar-se del respecte.
Quant a Dani la cantautora, personalment m'he quedat paralitzat al escoltar aquesta veu amb tanta melodia. És a dir, ja de primeres et desperta una gran pau i harmonia el seu to, la seua forma de cantar, amb aquesta ànima. Li he donat la volta al seu discurs, imaginant-me que un raper diguera el mateix. Seria de la mateixa forma tan acceptat? Ens despertaria tant interès si això mateix ho soltara un xaval amb pantalons cagats i veu ronca? Està clar que ni punxaria per veure el video si no m'agrada el rap.
I com tant d'altres coses, per què sucedeix això?. Em va fer gràcia quan vaig escoltar una col·laboració de molts rapers espanyols a una cançó vs el racisme. També m'ha fet gràcia llegir com uns altres companys han dit que ja tenen clar el seu futur i la seua forma de pensar, que ja prediuen el seu futur anticipadament. En el meu punt de vista, on està la gràcia d'aquesta vida quan prediem? On està l'encant de canviar de gustos, de formes de vestir, de partits polítics, de menjars, de sexe? Està claríssim, lo primer per acceptar a altres persones és començar amb nosaltres mateixos. La cosa no està en veure-ho bé o malament, ni correcte o incorrecte, o normal i anormal. Comencem per somriure i acceptar-ho sense preguntar-nos res més. Tot el món vol ser feliç, tots volem ser acceptats per la societat. Ningú decideix el nostre futur, som nosaltres realment els que deixem que decideixin o que ens manipulen.
Salutuacions!
Bon dia a tots i a totes, en especialment a Estela.
jo crec que es una canço ben feta i que continue aixi que es feia mes gran traguent mes cançons un salud Estela.
Es un video bonico , i molt trreballat , i te tota la rao la canso , tambe es veritat que mes de una vegada se em quedat mirant a una persona pensat si es xic o xica pero no les descrimines per la seua forma de vestir o de portar el seu cabell.
el vídeo me a parecido muy interesante por que ella es una chica y quiere saber por tocar una guitarra ya se tienen que molestarla y lo que quiero decir que tenemos el mismo derecho.
La veritat és que a mi la xica m'ha confós perquè al principi pareixia un xic pel pel, però també hi ha xiques que es deixen el pel curt encara que és més característic dels xics. La lletra és molt bonica.
Xic o xica em dona igual, però té raó dona igual cada persona té la seua vida i cada persona toma les seues decisions perquè ningú té dret de ficar-se en la vida dels altres, jo pense que podem donar opinió però sense exagerar. La cançó podia haver sigut més llarga però esta bastant bé. A demés mola més quedar-se amb la pregunta xica o xic?
El vídeo m'ha encantat per la lletra i també perquè la xica canta molt be .Peró la veritat es una vergonya ,perquè la gent se riu perquè una xica se comporta como un xic. No lo entenc de veritat!!!.La gent no es res pera reirse de ningú.
M`agrada molt el vídeo d`Estela Marston.Jo pense que la igualitat es molt important.si una xiqueta,per exemple,li agrada molt jugar a fúbol le diuen "marimacho,¿tienes pija para jugar?,si no eres un chico largate,no sabes jugar...Aquestos tipos de comentaris es fan molt despres la gent se sent molt resachades per tot el mòn l`insulten,aquestes persones també son humans com els altres.
La gent que es bulen no pesen el dany que causen a les demes,en el futur la gent veura que mala gent i no querrá estar amb ells.Aquestes persones que li insulten a aquestes son homofomes.
mireu aquest video
http://www.youtube.com/watch?v=zXvMfD4arxs a mi em sembla orrible
Hola, primerament felicitats Estela, et felicite per la teua entrada. M'ha agradat molt.
Dir que té molta raó, perquè la gent, fas alguna cossa mal i ja te estan criticant , malgrat si fas algú bé no li presten tanta atenció. A més a més, la gent en moltes pel·lícules per a entrar als grups et fan proves, fa falta? Jo crec que no et té que importar el que et diguen els demès, i a més a més, a ells que lis importa el que tu fases? Es la teua vida tu deixi deixes el que vols i el que no vols. Aquesta es la meua opinió.
aquesta xica te moltisima rao no es pot discriminar a cualquier persona a la que no faga el mateix que nosaltres ? el mes important de tot es que es senta comoda, del contrari la teua vida hi seria una mentira
La veritat és que no està gens mal que algú s'haja dedicat a fer un vídeo relacionat amb aquest tema i pujar-lo a You Tube. En principi gràcies a Estela per haver pogut facilitar aquest vídeo a la pàgina de “karici.es”.
En aquets vídeo em crida l'atenció quan nombra la biologia, perquè té raó. Biologicament pots ser (continuarà)
Jo crec que no es xic o xica per com vaja vestit, ni perqué tinga penis o vulva, ni perqué jugue amb ninotes o ninots o perqué le guste el blau o el rosa, sino pel que ella o ell pense el que es si pensa que es xic o xica dona igual que s'haja ooperat o que es vista, com un home o una dona.
Jo crec que al del video no l'agradara que le pregunte si es un xic o una xica, le molestara perqué el tendra asimilat que es un xic o una xica y no l'agradara qu pensen el contrari ni que l'insulten.
Ami no m'agradaria que si jo soc un xic o una xica que em diguen que si soc xic o xica aunque al del video sel tome de broma es serios que et ensulten i te pregunten si eres xic o xica.
Jo crec que aquest video es molt interesant perque la xica o el xic no diu quin es el seu sexe i et deixa en l'intriga de que es.
Damunt fa la canço reinvindica els drets dels homens i les dones i la masculinitat i la feminitat.
Em vaig dedicar a traduir la lletra de la cançó junt amb Maribel i al final se’m va passar comentar!
Bé, ja hi havia escoltat parlar d’esta persona (xica o xic, que més dóna, biologicament parlant em pareix una xica, però això és irrellevant), i inclús havia vist ja un vídeo seu titulat alguna cosa com “La germana secreta de Justin Bieber”.
Tots sabem de sobra que esta societat ens obliga a catalogar-nos. Encara recorde la primera (o una de les primeres) entrades que cometem enguany, que era la “d’escriure recte”. Si t’ixes de l’esbossa eres assenyalat i insultat, i inclús si en casos com este, el teu esbossa no està definida, la gent es dedica buscar-la per tu i a implantar-te-la. Em pareix que Estela ha triat un bon tema i que és molt bo per a tindre una xarrada, però sincerament, no es que més podria dir sobre este tema.
Hola Papallona Adrià,
jo també solc estar d'acord amb les teues opinions i m'agrada que recordes la primera entrada del bloc "Escriure tort" perquè, efectivament, tot gira al voltant del mateix: de la violència que patim les persones (i que sovint també exercim) perquè tot el món entre dins dels models de gènere tradicionals: rosa per a ells, blau per a elles. Les etiquetes, de vegades, serveixen perquè ens donen seguretat (i és realment molt difícil viure sense elles); però no se'ns ha d'oblidar que la identitat no és una essència i que tenim la possibilitat de rebel·lar-nos contra els models establerts. El text d'Estela dóna algunes claus per a fer-ho, per exemple la consigna “sigues tu mateixa!”, però en necessitem més perquè suportar les pressions exteriors no és gens fàcil. El primer de tot és ser conscients de la força i de la violència del binarisme i no tot el món ho veu. Reflexió i acció (i si és col·lectiva millor que millor). Aquesta és per a mi la clau.
Bon dia a tothom,
Aquesta entrada parla dels comentaris que a voltes pareixen ser tan danyius que ens plenen de llàgrimes el cor encara que volem pensar i dir que són construtius.
Felicitar a Estela per l’entrada tan ``chula´´ que ha escollit i dir-li que és molt valent a ser la primera en comentar de part d’alumnat!
Crec que Dani és una xica molt valenta que no té cap por a que la taxen de xic, i a més per què l’ha de taxar de xic??? Perquè porta els cabells curts!!! Doncs jo no veig cap raó per a que li diguen això. A més m’ha agradat la cancó perque parla de que no hem de classificar si són xiques o xics ja des de xicotets, sinó que no té cap importància. El que és realment important és com eres!
Un altre tema molt important és criticar, jo crec que si realment no ens interessara la vida de la resta de la humanitat, no ens fixariem pel carrer o comprariem revistes de famosos. Critiquem per qualsevol insignificat motiu perquè açò de criticar forma part de nosaltres, per desgràcia! El moment en que unicament ens importe la nostra familia i res més podrem dir que no es tornaran a dir consells, o a comportar-se d’una manera determinada per a agradar a aquest tipus de companyies. Però també cal tindre en compte que no tots/es els que van d’una manera determinada formen part sinó que tal vegada volen eixir d’una majoria que no agrada!
Però no puc estar d’acord en que cada persona és un món i cadascú pensa com vol perquè no és cert ens vestim segons determina el Corte Inglés o Inditex i, clar està, no ens la fem nosaltres mateixos! I, a banda, pensem conformen ens han educat o segons ho vivim, aleshores provoca que pensen d’una manera molt determinada!!! Al cap i a la fi vivim ací els uns amb els altres!
Nosaltres ja són únics e irrepetibles, bó ara ja no perquè amb la clonació ..., i el que ha de fer nosaltres cridaners no és la manera de: caminar, parlar, respirar, somriure, vestir, ... sinó del que realment ens ha fet ser essèrs humans la raó: com pensem!, la resta dona la mateixa!!!
Tens tota la raó Mireia, parle amb tu per que Albert no em coneix com per a dirme això. Sí, es veritat que jutje i qui diga que no mentix, però as de creurem cuan dic que ningú a de criticar-vos, i tens raó que jo abans era la primera que ho feia ara a canviat la situació es a mi a qui crítiquen o a la que li tiren en cara coses que no he fet, i aixó fastifidia. Sí, he critícat peró seria de ser una ignorant si no canviara la meua forma de pensar despres d'haver "sofrit", el que jo un día li vaig tirar en cara a algú.
Bon dia a tots i a totes,
A nosaltres ens pareix molt bé aquesta entrada d’Estela pero no pensem que tot el mon estiga d’acord amb ella al igual que nosaltres tampoc ho estem del tot, perque tot el mon a criticat alguna vegada a una persona per alguna raó, ja siga perquè siga un ex, un desconegut, un famós, alguna persona que et cauen malament, etc. encara que es clar que cadascú pot ser y fer el que vulga.
Ser crític d’una persona o d’un mateix es normal, donar l’opinió de cualsevol persona o cosa ix per naturalesa. Per això pensem que una persona no ha de tindre una vida aborrida perque parle d’algú, perque una persona te la llibertat de parlar de qui vuiga i per cualsevol raó. Perque realment cuasi tot el que diem es una crítica ja siga bona o mala referida a cualsevol cosa o persona i sense fer això no seriem persones perque això implicaria no pensar, no tindre criteri propi, no poder analitzar les coses que tenim alrededor etc.
En conclusió, tot el mon a criticat i critica a moltes persones i moltes coses que te alrededor al igual que els altres ho faran amb tú i les teues coses.
Bon día a tots:
He de dir que m'agada moltíssim que els meus companys s'animen a participar a aquest blog fent entrades com Estela.
Respecte al vídeo, pense que per desgràcia és corrent que jutgen les persones sense conèixer-les, només per allò que aparenten per a nosaltres i això està molt malament, a més, cal tenir en compte que darrere de cada persona, hi ha una història i no sabem com els afecten aquestes critiques.
De totes maneres és igual el que et diga qualsevol, no podem deixar que un insult o una burla puga amb un mateix, cadascú és com és i cal respectar-lo.
ola Estela, el primer que he de fer és dona la enhorabuena per el que ha dit Maribel! Per tenir la valentia de dir el que pense i també dir el que penses, cosa que molts no fan.
I NO hi ha res a dir a dir en contra de la teua entrada ja que estic totalment d'acord i pense que ningú té el dret de decidir el que vols fer o el que vols ser.
El video que has trobat m'ha agradat molt i també em pareix molt interessant el que diu Dani avans de comencar a cantar! Té tota la rao!
Estic molt d’acord amb el que diu Maribel: “Cadascú dels èssers humans som únics e irrepetibles i com que cada persona troba la felicitat en certes coses” cadascù té una manera de ser feliç.
Publica un comentari a l'entrada