L’any 2009 es va fer a l’Estat espanyol la Primera Enquesta Nacional de Salut Sexual, per a valorar la satisfacció sexual, l’ús d’anticonceptius i l’abús sexual de les persones entre 16 i 44 anys. El més interessant de l’enquesta era que, per primera vegada, s’incloïa el plaer. Però... què és tindre relacions sexuals satisfactòries? Què contestaries tu, si t’ho preguntaren? La gent respon amb sinceritat a les enquestes?
Unes alumnes de 14 anys, que ja tenien relacions coitals amb les seues parelles, em contaven que fingien els orgasmes perquè els seus nòvios, pobrets, no pensaren que no els agradava la penetració. És possible també que mentiren perquè volien sentir-se “normals”, i el que es pensa que és habitual és arribar a l’orgasme amb el coit encara que, per a una elevat nombre de dones (al voltant del 70%), no és la manera més eficaç d’arribar-hi.
Com mesurem, doncs, la satisfacció? Pel nombre d’orgasmes? Per arribar a l’orgasme amb un coit? Per la quantitat de relacions sexuals que tenim a la setmana? Per com complaem la nostra parella? Per comparació amb la suposada “normalitat”?
A les pel·lis, el sexe és un acoblament heterosexual ràpid i plaent que acaba amb l’orgasme a l’uníson i li passa a tot el món que ho fa. Si alguna persona, en canvi, té molt de plaer amb les seues relacions sexuals però no a la manera de les pel·lis, significa que no té relacions satisfactòries?
Nombrosos estudis afirmen que tindre relacions sexuals satisfactòries millora la relació de parella. I aquest benestar es tradueix també en bona salut, cosa que no vol dir que qui no tinga sexe té pitjor salut! Les relacions sexuals no sóc una obligació, ni cap persona hauria de sentir-se malament si no les desitja. En la sexualitat n’hi ha molta varietat, com en el menjar. Per exemple: n’hi ha qui no té mai gana i menja perquè s’ha de fer. N’hi ha qui sempre té gana i no pararia mai. Algunes persones gaudeixen amb un bon plat i s’esmeren en la preparació i en la decoració. N’hi ha qui menja productes saludables i qui s’alimenta de menjar brossa. N’hi ha qui gaudeix tastant coses noves i exòtiques i, en canvi, n’hi ha qui no ix del menjar tradicional, del que coneix o ha vist tota la vida.
Doncs això passa també amb la sexualitat: que és diversa i variada, que cadascú i cadascuna la gaudeix d’una manera, i la suposada “normalitat” és sovint defensada per aquelles persones moralitzadores que no veuen bé que la gent a sa casa es menge el plat del sexe com li done la realíssima gana!
També els estudis científics afirmen que la satisfacció sexual està relacionada amb la seguretat en les relacions sexuals, és a dir, com més satisfacció, més alt és l’índex d’utilització d’un mètode anticonceptiu. I també és una evidència que a més satisfacció i plaer, menys violència i discriminació.
Si això és així, per què eduquem només parlant dels perills i no eduquem posant en valor el plaer? Potser perquè n’hi ha qui el relaciona amb el vici? Un pare li va dir a una mestra que no li ensenyara a la seua filla de 7 anys on estava el clítoris perquè això la convertiria en una “guarra”. Hi estàs d’acord? Hauria dit el mateix si tinguera un fill baró? Preocupa tant que els xics busquen plaer com que les xiques ho facen? Com es considera socialment a una xica que busca el seu plaer, per exemple masturbant-se? I a un xic? Significa el mateix la satisfacció sexual per a un xic que per a una xica?
Entrada publicada sota el títol I que no se t'oblide el plaer
15 comentaris:
Una salutació a tots,
en aquesta entrada podem vore com es representa la sexualitat en els dos sexes, i ens sorgeix una pregunta: És la sexualitat igual per als dos sexes? La resposta es clara, no. Per això, encara que visquem al segle XXI, ens sorgeixen els mateixos dubtes i tabús. En algunes famílies, pot ser més tradicionals, prefereixen amagar els temes sexuals als seus fills i, encara amb més intensitat a les dones, ja que la forma de pensar és que si dónes a conèixer els temes «tabús» a les dones poden ser calcificades com a «guarras».
Dons aquest tema ens dona per a reflexionar si estem fen el correcte amb l'educació sexual dels joves. També es planteja els orgasmes fingits, en els quals les dones aparenten arribar a l'orgasme sense haver-ho fet per a no fer-li mal al novio. Encara que nombrosos estudis ens diuen que el 70% de les dones no hi arriben al denominat clímax, està comprovat que les relacions sexuals
satisfactòries milloren la parella i fa una relació més sana. A més a més, moltes parelles, com a sigut contrastat, prefereixen la ingesta d'aliments exòtics en les seues relacions per a fer-les més satisfactòries. Cal destacar que tots som iguals i, que encara que no t'abellisca mantindre una relació sexual, estas en el teu ple dret i no tens que sentir-te mal per una cosa així.
Com a conclusió, vull d'estacar que les relacions sexuals deurien de ser igual de satisfactòries per a ambos sexes i per tant, no fa falta fingir ningun tipus d'orgasme i dir-ho. També vull dir que la sexualitat no ha de ningun tipus de tabú al qual no fer referència mai i donar una educació adequada als temps que corren.
Salutacions a tots,
Volia realitzar aquesta entrada amb el meu punt de vista, ja que a pesar de ser una persona jove tinc un poc d'experiència d'aquest assumpte el qual ens parla del plaer entre una parella, l'evolució i milloria de la relació i també de la incapacitat o la por que fa parlar d'aquest tema i les reaccions que té sobre els pares i també la societat.
Moltes vegades es parla de com les persones dedicades a l'educació quan intenten parlar amb les xiquets i jovenets sobre tot allò relacionat amb el plaer i el sexe, si no es una espècie de conferència de persones que es dediquen això intenta evitar-se, però a més aquestes xarrades també parlen sols dels anticonceptius i moltes coses que ens repeteixen una i altra i altra vegada. Amb allò sols aconseguix crear més curiositat sobre el tema i per tant més ganes de saber sobre aquest «món».
Les autoritats nostres, pares, familiars, educadors i altres pensen que amb això al nostra ment es pot atrofiar i jo pense que parlant de tot, tindriem en la ment les coses bones, les coses males i els avantatges i desavantatges que tot això suposa.
Cal destacar que tots som iguals i tenim les mateixes necessitats i tant per al sexe femení com per al masculí el sexe es una cosa molt precisa i curiosa. Ensenyar que es el plaer per a l'home i per a la dona hauria de ser el mateix, també on ens produïx aquest plaer, encara que per a la dona siga més complicat de saber-ho. Tots som iguals, però les conseqüències i reaccions no són les mateixes. Té una dona que trobar-se sense plaer i l'home disfressant d'ell? Té que existir etiquetes per les dones i que en els homes siguen coses corrents? Té que ser discriminat el gènere? A totes aquestes preguntes hi ha que dir NO, tots som iguals, tots som persones i tots tenim els mateixos drets i plaers.
Abans de concloure, voldria dir que el plaer millora molt una relació, la fa més bonica la fortifica es crea un ambient d'harmonia molt còmode i que per a les dos persones resulta perfecte. Cal negar completament el orgasmes, una relació es basa en els sentiments, en l'amor i en la sinceritat i es molt pitjor dir a la teua parella “no em dones cap orgasme” que mentir a la persona que vols, perquè això acaba amb una relació trencada. Una relació ha de ser sempre sencera, ja que per això vols estar amb ella, tu vols que et conega per complet i tu vols els mateix i amagant les coses tan sols ens posem màscares per a ocultar-nos.
Una parella reial per tant és amor, són sentiments, són experiències, són sofriments, es sinceritat, tot això i milers més de coses conformen a una parella i les mentires formen els trencaments d'aquestos.
Per tant, cal tenir en compte les proteccions que tenim que tindre, tenim que deixar a tots disfressar del sexe i mostrar com som realment, no tindre por de res, conèixer-nos a nosaltres mateixos i deixar de fer distincions d'una vegada. Després d'això intentar consolidar una relació i ara conèixer a l'altre i tu deixar que et coneguen i així es pot ser arribar a ser feliç, hi ha més formes però per a mi aquesta és la més bonica i la que jo pense que ninguna persona hauria de deixar passar en la seua vida.
En aquest comentari parlen sobre com es explicada la sexualitat als xiquets que la desconeixen i com diu a soles ens informen de les coses malaltes sin dirnos tot sobre la sexualitat que es com en la meu opinió tindria que ser,que nos informen de les enfermetats el perill de l'embaras però també de que es una manera de disfrutar i sentir-nos feliços però això no nos lo expliquen no se el perquè reialment perquè no tindria que ser un problema que a cierta edat ja que es algo molt molt important en nostres vides i que no es pot dir així a la ligera totes les enfermetats que les xiques poden quedar embarassades i no dirnos res mes,la veritat que això esta molt mal, però esque reialment no a soles això esta malament si no gran part de la educació social,tindrien que ensenyarnos de millor manera,preparar-nos per a poder afrontar la vida menys de colp, ajudarnos mes
en aquesta entrada es parla de com els pares eduquen els seus fills i els adverteixen dels perills que comporta tenir relacions sexuals però la meva manera de veure l'actitud de la gent adulta tot i que senten una gran preocupació dels errors que poden cometre els fills no és del tot apropiada. En la meua opinio, els adults haurien advertir d'aquests perills però també haurien dir que gaudeixin encara que sempre amb precaucions i no intentar ficar por al fill perquè no ho faci, ho evite o el retarde. També se sap que les advertències a una xiqueta són més dures que a un xic, amb això vull dir que el xic sempre se li diu sobretot el pare que gaudeixi mentre que a la xiqueta li diu que vaja amb compte, que no es fie i derivats. Jo tinc clar que quan tinga fills sigui xic sigui xica li dire dues parts, que gaudeixi del sexe i de la seva adolescència però sobretot que use el cap, prenga precacuines i vaja amb compte.
Hola soc Victoria Becker i vaitg comentar el vídeo de "Plaers i Perills".
És la sexualitat igual per als dos sexes? La resposta es clara, no. Per això, encara que visquem al segle XXI, ens sorgeixen els mateixos dubtes i tabús.
Aquest tema ens dona per a reflexionar si estem fen el correcte amb l'educació sexual dels joves. Encara que nombrosos estudis ens diuen que el 70% de les dones no hi arriben al denominat clímax, està comprovat que les relacions sexuals.
Per tant, cal tenir en compte les proteccions que tenim que tindre, tenim que deixar a tots disfressar del sexe i mostrar com som realment, no tindre por de res, conèixer-nos a nosaltres mateixos i deixar de fer distincions d'una vegada. També se sap que les advertències a una xiqueta són més dures que a un xic, amb això vull dir que el xic sempre se li diu sobretot el pare que gaudeixi mentre que a la xiqueta li diu que vaja amb compte, que no es fie i derivats.
Adeeuuu :)
En aquest comentari anem a parlar de la nostra opinió al que fa de este tema.
Que es lo normal? Lo normal no existeix, ja que tothom es distint, cadascú es
com el vull i no com la gent vol que siga.
Sobre les preguntes que fan al final del text pensem que si que n'hi ha pares que parlen al seus fills sobre la sexualitat, altres prefereixen no fer-ho, per temes de religió,etc.
I que un pare li diga a una mestra que no li ensenye on esta el clítoris perquè si no la seua filla seria una 'guarra' es vergonyós i humiliant. Si la xiqueta haguera sigut un xic no tendria cap problema de que li ensenyen sexualitat, açò ens fa reflexionar, perquè totes estes opinions las ha fet la societat,
si una xica ho fa amb molts es una 'guarra', però si es xic es un campió, açò es el que diu la societat, esteu d'acord amb això ?
Altre tema, les xiques que diuen que fingien els orgasmes perquè els seus nòvios, pobrets, no pensaren que no els agradava la penetració, o mentiren per a sentir-se 'normal', la normalitat no existeix, i respecte al sexe cadascú ho gaudeix com vull, unes vegades llegues altres no.
El sexe al igual que moltes coses es una cosa que es fa de tota la vida, pot ser que no sempre s'ha fet igual però era sexe, es una cosa de la que podrien parlar sense ninguna complicació, es veritat que te molts perills, però si utilitzes anticonceptius de forma responsable pots gaudir del sexe tot el que vulgues, clar que també pot ser que el anticonceptiu es trenque i aleshores depèn de l'edat que tingues pot llegar a ser un problema. En conclusió tots en algun moment de la vida anem a practicar sexe mes prompte o mes lluny, i si ho fas, fes-lo responsablement i podràs gaudir del plaer.
Jo pense, que tindre relacions sexuals, significa que dues persones de qualsevol sexe, tinguen un moment d'intimitat en el qual, arriben o no al orgasme, i es satisfactori per als dos.
Després, lo que fa aquest pare jo, ho veig roin, perquè pense que encara que la seva filla tinga set anys te dret i també és important a saber-hi on esta el clítoris.
A més a més, no estic segur, però crec, que si fora el seu fill fora xic si que li hauria deixat saber que era el clítoris.
La següent pregunta, jo crec que no preocupa que el xic busque plaer com les xiques.
Socialment, es veu roin que una persona trobe a soles el plaer perquè es pensen que són unos guarros o qualsevol altra cosa.
I l'última no se que repondre.
Bé aquesta és la meva opinió.
Hola, comentarem el comentari aquesta entrada de “plaers i perills”.
En aquest comentari parlen sobre com es explicada la sexualitat als xiquets que la desconeixen i que nos informen de les infermetats el perill de l'embaras. Moltes persones no sapiguem els perills de les relacions sexuals i no se informen i quan se fa se fa alguna persona de poca o sense experiència i quan se fa te por de que pot passar després. Així que se si tenim algun dubte sobre el tema es millor preguntar. Hi ha altra tema, que al de utilitzar protecció o no, la millor opinió es que si no se porta molt d'anys juntes es millor utilitzar preservatiu perquè no podes conèixer molt be a la teu parella en poc de tens.
Plaer...Què és el plaer? Com podem definir-ho? Com el sentiment de felicitat d'una persona quan duu a terme determinades activitats? Pot ser, però aquestes situacions són diferents per a cada persona, i no podem establir un estàndard per a tot el món. Encara que és cert que podem dir algunes coses comunes a tot el món, com que tindre sexe de manera voluntària dona plaer, o la masturbació. Encara que això no es dóna sempre, ja que lamentablement a la nostra societat s'han establert uns paràmetres, com per exemple que si un home té moltes relacions sexuals és un triomfador mentre que si és una dona, és una «fresca», i el mateix passa amb el tema de la masturbació. Tots som lliures de fer el que ens vinga en gana, ja que no hi ha una cosa «normal» i una cosa «rara», si una persona té relacions d'una manera diferent, és perqué els altres són massa normals per a ell...tot el món hauria de lloar aquest tipus de persones, que tenen eixa curiositat que els permet conèixer coses noves, que els impulsa a eixir de la rutina de la vida quotidiana i la fa més amena i diversa...a aquelles persones que lluiten, directa o indirectament per canviar la nostra societat per una més justa i tolerant, on tot el món puga viure en pau sense necessitat de preocupar-se en el què diran els altres o si patirà bulling per la seua manera de fer o veure les coses, o per tindre gustos diferents.
Hola bon dia, primer volia dir a la meua companya de primer de batxillerat, que ha fet una bona entrada.
Ja que aquesta entrada represente les coses com son en la realitat. La majoria de gent creu que el seu fill no té que tindre relacions fins que no siga major d'edat. Pense que el xics i les xiques s'han de saber que fer quan tinguen la oportunitats. Perquè quan el han de fer-lo per primera vegada molts no saben que fer i se posen molt nerviosos inclús no volen tindre relacions per temor a deixar-la amb un fill.
Jo tinc amigues que fen el sexe amb protecció deia que tenia por de tindre algun fill. I jo les deia i lo has fet amb preservatiu no ha de passar res.
La sosietat veu mol mal tindre relacion i més si es una dona ja que moltes queden com deia la meua companya «guarras» i no porque jo pense això si no perquè la gent que veu a una dona tindre sexe ho pensa.
Crec que totes les persones tendrien que tindre una classe de sexualitat perquè els joves tenen que saber el que fer davant de una altra persona es el que pense jo, he de dir que a mi no me lo ha dit ningú que he de fer tan sol la meua mare que me pose protecció i no deixe a ninguna dona amb un fill. I crec que més jove tendria que haver tingut més idea.
Per acabar dir que això de que «fingien els orgasmes perquè els seus nòvios, pobrets, no pensaren que no els agradava la penetració.» he de dir que no me pareix molt bé perquè ell a de saber que fa mal o que fa bé perquè si no, no va fer-lo bé mai.
Espere que us haja agradat el meu comentari. Un salutet amics i amigues del mon. :3 + <3 = (L)
Interessant com a poc el post que he llegit i el qual ara mateixa estic comentant. El plaer és un tema molt poc tractat tant en les famílies com en els instituts, col·legis, i altres institucions de educació. En moltes ocasions, els temes relacionats amb el sexe són evitats, o en el millor dels casos, es parla dels perills, es donen consells per tal de tenir sexe segur.
Si entrem més en matèria, he de dir que moltes vegades i sobretot ara, amb internet, els xiquets poden informar-se per si mateixa, no com abans, però tanmateix sempre és millor tenir un professor de carn i ossos que ens ajude amb qualsevol dubte que en tenim. Podríem dir que pràcticament ningú pregunta coses als seus pares, com per exemple com es posa un condó, o com excitar-se, etc. I això és perquè tot tema relacionat amb el sexe, en moltes cases, i a més si la religió està present, és un tema que no s'ha de tractar.
El nostre institut és un exemple de tot el contrari, ací ens eduquen per tal de viure la vida, i en la vida no hi ha «tabús», hem de divertir-nos amb tot allò que ens abellisca i quan estem preparats per a fer-ho. És clar que moltes vegades aquests temes ens donen vergonya, però és una cosa per la qual tothom ha de passar. Per a finalitzar, és important dir que ningú naix amb coneixements de tot, per tant és millor prevenir que curar.
Una salutació a tots,
En aquesta entrada tornem al tema de l'àmbit sexual de dos sexes. Ací, podem analitzar les situacions diferents en la que es troben la dona i l'home. En el cas de la dona, podem observar que en l'àmbit sexual estan continuadament amb diferents preocupacions, com ara, la dolència que pateixen al no arribar a l'orgasme o el masclisme que es pot tindre amb elles.
Molts estudis científics, han determinat que les relacions sexuals satisfactòries, ajuden a la parella i la fa una mica més sana. No obstant, això no és motiu per a fingir els orgasmes per a que l'home no es senta culpable. Com diu l'entrada, moltes pel·lícules posen les relacions solen ser sempre curtes, intenses i on la dona arriba amb facilitat a l'orgasme. Això influeix excessivament en les dones, ja que amb aquestos «estereotips», fan que es senten mal amb elles mateixes.
En conclusió, noc rec que tinga molt de trellat fingir la insatisfacció sexual, ja que al cap de la fi el comprendrà.
Salutacions a tothom
Per començar volia dir que aquesta entrada em resulta molt interessant, ja que tens raó en el que parles per què moltes vegades estem pensant en què la sexualitat i a més en l’adolescència és només els perills, però no, també hi ha un racó on incloem el plaer.
De vegades es parla de com les persones que es dediquen a l'educació intenten parlar amb els adolescents sobretot el que relaciona amb el plaer i el sexe no serveix de res, mentre no siga una conferència de gent que es dedique a això intenta evitar-se, però a més aquestes xarrades assoles parlen dels anticonceptius i dels preservatius, coses que moltes vegades les tenim més que vistes.
A continuació dir que tots som iguals i tenim les mateixes necessitats i tant per al sexe femení com per al masculí el sexe és una cosa molt curiosa. Ensenyar que és el plaer per a l'home i per a la dona hauria de ser el mateix, hauríem d'adequar el plaer per a cada un però arribaria a ser el mateix. Tots som iguals, però les conseqüències i reaccions no són les mateixes. Tant una dona com un home han de trobar el plaer, per què tots som iguals, tots som persones i tots tenim els mateixos drets i plaers.
Abans de finalitzar, voldria dir que el plaer millora molt una relació, la fa més bonica. Cal negar completament el orgasmes, ja que una relació es basa en els sentiments, en l'amor i en la sinceritat i és molt pitjor dir a la teva parella «no em dónes cap orgasme» que mentir a la persona que vols, perquè això acaba amb una relació trencada. Una relació ha de ser sempre sencera, ja que per això vols estar amb ella, tu vols que et conega per complet i tu vols el mateix i amagant les coses tan sols ens posem màscares per a ocultar-nos.
Per concloure, cal tenir en compte que cal gastar protecció, però el més important, que no hem de fingir el plaer ni res, ens hem de mostrar com som realment, no tindre por de res, conéixer-nos a nosaltres mateixos i deixar de fer distincions d'una vegada.
Moltes vegades es parla de com les persones dedicades a l'educació quan intenten parlar amb les xiquets i jovenets sobre tot allò relacionat amb el plaer i el sexe, si no es una espècie de conferència de persones que es dediquen això intenta evitar-se, però a més aquestes xarrades també parlen sols dels anticonceptius i moltes coses que ens repeteixen una i altra i altra vegada. Amb allò sols aconseguix crear més curiositat sobre el tema i per tant més ganes de saber sobre aquest «món».
Les autoritats nostres, pares, familiars, educadors i altres pensen que amb això al nostra ment es pot atrofiar i jo pense que parlant de tot, tindriem en la ment les coses bones, les coses males i els avantatges i desavantatges que tot això suposa.
Salutacions a tots.
Aquesta entrada m´ha paregut prou interessant perquè estic d´acord amb el què diu que s´inicia, per així dir-ho, als adolescents en el sexe parlant-los d´ell com una cosa perillosa. A més, com que no han rebut una bona educació en aquest àmbit, realment aquestes persones no saben com desenvolupar-se amb la seua parella, cosa que provoca moltes vegades problemes.
Per una part, com he dit abans, esta clar que l´educació a partir dels perills que es poden provocar tenint relacions amb la parella és important, però d´aquesta manera s´aconsegueix que els adolescents agafen por a tindre relacions i açò no ho considere bo perquè molts estudis demostren que el fet de gaudir d´aquestes afavoreix la nostra salud. Per l´altra part, aquesta educació sexual mal implantada i moltes vegades la poca determinació a l´hora d´elegir una parella (ja que després no tenen ni confiança entre ells) provoca que a l´hora de tindre relacions sexuals les xiques per tal de no fer sentir mal al xic, fingen el orgasme. Encara que en la majoria de les vegades és problema de l´educació rebuda, i açò provoca que parelles amb futur acaben la seua relació per por a les relacions, sent açò una cosa important per al bon funcionament d´una relació.
En conclusió, crec que en els instituts haurien de replantejar-se la manera en la qual s´imparteixen aquestes classes, però no canviar-ho del tot, ja que, també és correcte advertir dels mals usos.
Publica un comentari a l'entrada