Després de veure la pel·li que conta una part de la teua vida, he arribat a una conclusió: crec que tardaré molts anys a tindre una nòvia perquè no m’assemble gens al tipus de xic que tu ets i que tant d’èxit té amb les xiques.
En primer lloc, no puc tindre moto perquè a ma casa estan prohibides. Tinc un germà de vint anys en cadira de rodes (per fer el cafre amb la seua) i ma mare i mon pare no volen saber res d’aquestes màquines. De tota manera, si la tinguera, cap xica s’agafaria dels meus abdominals, com la Babi feia amb tu, perquè no en tinc. Com és obvi, tampoc no faig competicions de motos amb una xica lligada al darrere (amb un cinturó perquè no caiga), ni guanyaria cap concurs de flexions en un marquesina. Per cert, aprofite per donar-te el meu condol per la mort del teu amic Pollo en una de les carreres.
En segon lloc, no sóc ni la quarta part de valent que tu i no m’atreviria a entrar en una casa que no és meua, botant la tanca i trencant un vidre, per a fer l’amor amb la xica que m’agrada. Tampoc no li partiria la cara a un xic perquè accidentalment li ha tirat una copa al vestit de la meua xicota, ni amenaçaria la professora d’aquesta perquè la tractara bé i no contara a sa mare que fa campana amb mi.
En tercer lloc, em costa molt passar, com tu fas, de la família o dels estudis, i per molt que ho intente (de veritat que m’esforce per ser com tu!), em costa creure que tindre un treball farà la meua vida més miserable. La veritat és que no tinc la sort que tu tens d’un germà que em mantiga, de manera que no em queda altra que traure bones notes per a accedir el dia de demà a una professió que m’agrade.
En quart lloc, mai gosaria posar-me en la vida amorosa de ma mare, ni li pegaria una pallissa al seu amant (quasi fins a matar-lo), encara que els descobrira al llit.
I ja per acabar, diré que no tinc la teua experiència en l’amor (ho confesse: sóc verge) i això m'obliga a preguntar-te com he de fer per a portar la iniciativa de la relació sense semblar un babau, perquè és que, en quasi totes les pel·lis que veig, els xics ja ho saben tot del sexe i, per a les xiques, sempre és la primera vegada.
Bé, sense més, i des de l’"admiració" d’un xic tímid i amb pors, m’acomiade i espere la teua resposta, o la de qui em puga ajudar.
Carles
27 comentaris:
Bon dia,
Després d'haver vist la pel·lícula moltes vegades, ja que es una de les meues preferides, he de dir que es una historia de amor molt bonica, però no amb açò vull dir que siga la historia que tot el món haja de viure, per descomptat que no. Es més, jo preferisc un nuvi amb estudis, carrera, i no tinga sempre problemes amb la policia i demés, però cadascú amaga els seus problemes com pot, i de formes distintes.
Hugo es al principi un xic estudiós, aplicat i que només es preocupa de tindre als pares contents, de traure matricula. Tot això canvia quan un dia esta estudiant i la seva mare li diu que va a anar a comprar, ell al eixir de casa troba a un veí a la seva porta i veu el bolso de la seua mare dins de casa del veí, i entra i la veu nueta.
Me pose al seu lloc i jo no se com reaccionaria, per descomptat no em mataria a pegar-li al veí, però en eixos casos no se sap com pots actuar, es una situació difícil.
Es complicat estar vivint bé amb els teus pares i dessobte adonar-te de que la teva mare esta mentint-vos a tots. A mi em pareix una falta de respecte, ja no cap al pare, si no cap als fills.
Si ella té algun problema o no vol ja al seu home, pense que deuria deixar-lo , o nose. Parlar en ell del que passa, però no veure a altre a amagades. Pense que no es correcte.
Seguisc amb la historia, per a Hugo, es una falta de respecte el que veu a casa del seu veí, i es posa super nerviós i agafa la moto i se'n va, no li conta res al seu pare però decideix anarse'n a viure amb el seu germà, no vol saber res dels pares, i deixa de traure matricula, deixa de estudiar i soles se dedica a fer el ''bandarra'' pel carrer. Per a oblidar el seu passat, decideix anomenar-se H , en lloc de Hugo. No vol saber res del Hugo del passat, vol començar altra vida amb eixe nou nom.
Desde el meu punt de vista, quan passen coses que te marquen molt, es pot treaccionar de moltes formes, ha de veure també molt en com és la persona, pots passar, assumir-ho, parlar en ta mare o el que fa ell, tornar-se ''rebelde'' i ''malote'' i passar de tot, però pense que no es la millor opció.
Tot canvia quan coneix a Babi, se enamora i comença a viure les coses més a poc a poc, però no deixa de fer locures i coses que estan malament. I canvia a Babi, que es una xica ''pija'' i amb diners que a penes ix de casa i estudia molt. Açò també influeix perquè la seua millor amiga es la novia de Pollo, el millor amic de H.
Jo a Carles li donaria un consell, i es que no intente ser com ningú, guanyara molt més sent com es ell que intentant copiar a un personatge de una pel·lícula que, al fi i al cap, es un actor interptretant un paper. I de segur que troba una xica perfecta per a ella, que estime la seua forma de ser, sense intentar assemblar-se a ningú.
En conclusió, no tots els xics han de ser com H, esta clar. Tampoc es el amor ni el xic perfecte, per a mi la pel·lícula es molt bonica i me encanta, però no per això una persona té que voler ser com Hugo, cadascú es com es , i cada persona te la seua personalitat.
I també pense que respecte als problemes que tens en la vida, cadascú respon d'una forma o d'una altra. Cadascú s'amaga els seus problemes de la forma que creu que es millor.
Un beset
Bon dia,
Hui vaig a comentar sobre la pel·lícula 3 metres sobre el cel i analitzar també els comportaments del protagonista de la pel·lícula i com està molt allunyat dels hòmens o dels xics de hui en dia.
El primer que vull dir es que després de que el xic siga condemnat a 18 mesos de presó i amb món pare i son germà a la sala, isca de rosetes, quan en la vida real si et passa això tens una bronca dels teus pares i no te deixen enarten per ahí com al film.
En un parentesí dir que si tu vas per el carrer i sense conéixer a la xica de res, li escomences a dir lletja, que va a manar gàrgares, cosa al llargmetratge no es així, ella fa com que es cabreja amb ell, però després fica eixa '' sonriseta''... Això no passa mai, i si passa 1 entre 1000000 de possibilitats.
A aquest moment vull també comentar un tros del text el qual, molt verdaderament, l'autor comenta que ell no seria tan valent de entrar a casa aliena com a la peli. A vore si tu a la vida reial entres a una casa sense permís i et pillen, ten vas a la presó. I si també trenques un vidre a la teua entrada, vas mal. En aquest cas, el xic entra i fa l'amor amb ella.
Un altre punt que dir que a aquestes pel·lícules sempre es el xic qui es més ''xulo'' o amb més experiència que elles. Els directors d'aquestes pel·lícules no saben que al món hi han més xics normals i que no son uns '' xulos'', i persones que per lligar amb una dona fan tot el que poden, i no com als films, que lligen més fàcil que menjar.
Per a acabar dir que a vore quan fan alguna film realista i que els personatges pareguen persones normals i no es queden al paper, com en aquestes pel·lícules.
Un comiat
Bon dia,
L'entrada que vaig a comentar és en la que tracta sobre la pel·lícula protagonitzada per Mario Casas i Maria Valverde anomenada «Tres metros sobre el cielo». Aquesta pel·lícula l'he vist moltes vegades, l'han repetit a la televisió... I cada vegada que la veig m'agrada més, és una pel·licula que desperta molts sentiments, però per a qui els sap interpretar.
«Tres metros sobre el cielo» és la típica pel·lícula fàcil de criticar però tendríem que saber en la situació familiar que H (Hugo) es troba. Quan la pel·lícula ha avançat ens explica el passat del protagonista; ell era un bon estudiant, sacava bones notes, no tenia problemes de ningún tipues (ni en casa, ni a l'escola, ni amb els amics...) però per causes de la vida tot va a canviar. Ell va tindre un mal passatge amb la seua mare i el seu amant i entenc que no deuria de haver actuat així però ningú sap en un d'eixos atacs de rabia com es pot actuar.
També pense que no hi ha un extrem ni un altre, és a dir, no es pot ser un mig delinqüent com pareix ser Hugo ni un xiquet tan innocent com ens sembla aquest Carles. En la etapa que estem ara les xiques adolescents, unes més i unes altres menys, busquem alguna cosa de aventura i emoció perquè sinó enseguida ens cansem.I el tema de que el seu germà el manté no entenc el que es critica, perquè la família està per ajudar-se i si un de la família pot donar-li al seu germà tot el que vol no veig cap inconvenient.Les actuacions que té Hugo en la pel·lícula són per a cubrir-se i que cap persona puja fer-li mal, com el que va sofrir en el seu passat. Actuant com el «malote» davant dels seus amics i coneguts sap que li tindran respecte i no seran capaços de fer-li mal.
Al meu parer, aquesta entrada és molt extremista. No fa falta tindre un novio amb abdominals, una moto impressionant, que ni estudie ni treballe, faja coses il·legals... Però la realitat, i parle per mi, preferisc sempre a un xic atrevit que a un que no reaccione, les coses canvien molt depenent amb qui les visques. Per a finalitzar pense que aquesta entrada es molt subjectiva, totes les situacions es fiquen des del pitjor punt de vista i abans de criticar a qualsevol persona és millor conèixer la seua història.
I contestant al comentari de el meu company Ali, jo pense que si jo tinc un problema con alguna persona i no puc solucionar-lo jo sola, si tinc novio crec que em deuria defendre, no fa falta que siga pegant-se amb ningú però encara aixi parlar amb l'altra persona. I si no es capaç de estar amb mi i ajudar-me als moments difícils que puga tindre verdaderament pensaría que no sent per mi el suficient.
Bon dia,
Hui vaig a comentar l'entrada en la que es parla sobre la pel·lícula “Tres Metros Sobre el Cielo” els protagonistes de la qual són Maria Valverde i Mario Casas. Jo personalment he vist aquesta pel·lícula unes tres o quatre vegades, perquè m'agrada molt la trama i els actors.
Primerament vull dir que aquesta pel·lícula té una part que es pot criticar amb facilitat, perquè ell té una personalitat molt violenta (com diu el xic, quan li pega a l'amant de la seua mare) però tambè es veritat que amb la xica es porta com un home, té el valor d'arriscar-se per a vore-la i fer cosses que altres hòmens no fan. Seguidament voldria dir que, Hugo (Mario Casas) es una persona que ha travessat unes situacions familiars complicades, per això es ara d'eixa manera. H era un xic molt tímid, bon estudiant i no tenia cap discussió mai, però la seua forma de ser canvia a rel de les situacions.
Hi ha una idea principal que pareix que se ens ha passat, es una PEL.LICULA, es a dir, ficció, Mario Casas te un paper que interpreta, i no podem dir que volem ser igual que ell, perquè es tot mentira, una pel·lícula que narra una historia fictícia, i per això no es una realitat. També es veritat que a les xiques, ens agrada mes un xic com H, que un xic amb altres característiques, com per exemple les de Carles.
Jo pense que, deixant a banda com es H, te que quedar clara la idea de que esta interpretant un paper de xic “malote” i passa unes situacions difícils, per les quals, el personatge actua aixina. Es mes, en la pel·lícula s'intenta transmetre la idea de l'amor, l'amor ideal que travessa moltes accions difícils però, les supera totes, ja que l'amor pot més que totes les coses.
Un comiat.
Bon dia,
Hui vaig a comentar una entrada que per al meu gust és excel·lent, tracta sobre la pel·lícula «3 metres sobre el cel» a la qual dona una repassadeta ben merescuda.
Jo em considere un gran amant del cine, i recorde quan van estrenar aquesta pel·lícula que causava tanta sensació a la joventut, sobretot a les xiques adolescents. Estic completament d'acord amb el text de l'entrada i pense que es impossible dir les coses tan clares i contundents a la vegada, i és totalment cert el que diu: hui en dia la majoria de les adolescents busquen aquest tipus «d'amor» a la seua vida, és clar que hi han moltes excepcions i això es valora de veritat, però més cert és que al viure a una societat superficial i tan estúpida com la nostra, on es premia la mala educació, les vagueries, un par de trossos de carn, la gelosia i totes aquestes coses que en realitat son inaguantables, no tens quasi oportunitats si tu adoptes altres aptituds que si que son correctes però que generalment no «triomfen» en aquest estereotip d'amor que tant agrada.
Em pareix totalment repugnant que hi hagen xics així a la realitat, i el pitjor es que passaria segurament el mateix que a la pel·lícula. Per què utilitzen a la dona com a soles una part de la vida del protagonista? Ja que a l'anterior entrada hi havia de comentar una entrada sobre el masclisme al cine, crec que aquest es un cas indubtable al que a més de que el protagonista té una actitud completament masclista es «compensat» amb l'amor de la xica i a més de milers de xiques que l'han vist.
Açò em fa molta ràbia, ja que fomenta al cent per cent el masclisme. Vull dir que hi han pel·lícules que son extremadament masclistes però tenen una intenció educativa o una moralitat final en la que l'abussador sempre acaba fatal i la dona pot continuar amb la vida que portaba abans, un exemple es «Taxi Driver» del director Martin Scorsese, una pel·lícula boníssima en la que es tracta el masclisme de manera molt fort, sobretot a la tracta de dones, en aquest cas d'una adolescent, la recomane. Amb tot açò, dic que si una pel·lícula del segle XX, concretament de 1976 pot tindre mà dura amb aquestos problemes, una del segle XXI hauria de ser molt més dura amb aquest tema i en volta d'això ho permeteix i a més ho aplaudeix. A més, qui coneix Taxi Driver? Pot ser que la gent adulta l'haja vist, però a la joventut? No es veuen aquestes pel·lícules i qui les veiem som els estranys o rarets, em cabreja molt l'ignorància d'aquestes persones
En conclusió, aquestes pel·lícules no haurien d'existir, son un insult al bellísim art del cinema i embruten la seua imatge de manera demencial, una llàstima que hi haja gent que li agrade tal cosa.
Bon dia,
Avui vaig a comentar aquesta pel·lícula perquè em sembla interessant i perquè dona molt de què parlar. Per fer-ho comentaré els missatges subliminals que s’aprecien i l’escrit que Carles li fa a H per explicar-li per què mai no podrien assemblar-se. També refutaré i defensaré algunes opinions que els meus companys han donat.
Bé, parlem-ne ja de la pel·lícula “el galant maltractador”. Ah!!! No, disculpeu! No recordava que s’anomena 3 metres sobre el cel. Aquesta tracta sobre l’idil·li amorós entre dos personatges de classes socials diferents del segle XXI que s’enamoren enmig de carreres il·legals de motos, festes prohibides i passejos per la platja: una historia que tracta l’esperit adolescent, la rebel·lia, les prohibicions i l’amor però... Quin tipus d’amor!
Ell era un xic responsable, estudiós, amb futur però tot va canviar quan va descobrir que sa mare estava amb un altre, canviant la seua forma de ser i convertint-se en un delinqüent, en un agressor i en un insensible. I ella? Una jove que pertany a un món en què pareix sentir-se còmoda; l'abriguen uns pares ben posicionats, una educació estricta i elitista, així com els privilegis de ser una xiqueta bé, dolça i fràgil. Son dos mons oposats disposats a trobar-se.
Vist així, sembla que ningú no estaria interessat de ser la parella del primer personatge descrit però no és així ja que la industria cinematogràfica ens fa veure com de guapo, fort, sobre protector i mascle n’és. Totes hem de ser com Babi, innocents i indefenses. Hem d’esperar a què vinga el nostre H a salvar-nos del nostre món sense sentit.
La majoria de les pel·lícules d’amor, malgrat estar al segle XXI i intentar canviar el món, tenen com ingredient principal trobar un carismàtic heroi capaç de furtar-nos el cor i donar-nos carn, músculs i una història d'amor amb què somiar.
Ja vaig dir tot el que pensava a l’entrada “protagonistes dels relats” sobre aquest tema: estic totalment en contra del paper de submissió que se’ns inculca e imposa, del paper de controlador dominant que els pertany a ells, del model d’amor de gelosia i possessió. Açò és el que volem inculcar a les noves generacions?
Un altre aspecte a destacar el vídeo són les imatges. Ell es veu fort i ella, als primers minuts de la pel·lícula apareix ficant-se cremes, amb poca roba i utilitzant un perfum anomenat “dolça i sexy” que ja ens dona de què parlar pel seu nom i perquè és per a dones. En tot el llargmetratge ella no apareix en cap moment sense maquillar: desperta i està perfecta. Per què la nostra imatge s’ha de basar en el maquillatge?
Jo ja n’estic cansada d’aquesta situació. Cansada de tant de retrògrada masclista que pensen que les relacions han de ser així. Jo vull ser lliure i que la meua parella em respecte i m’estime per qui sóc i no per la meua aparença. Les relacions no han de ser així, tenen que basar-se en la igualtat i jo ja n’estic ben farta de tanta gelosia, de tant de patiment, de tanta protecció.
(CONTINUACIÓ)
Al contrari del que pensa Mireia Bebel, no considere aquesta entrada extremista, el problema és no voler veure les coses tal i com son. Si jo tinc un problema, és clar que demanaré ajuda però... He de demanar-li-la sí o sí a la meua parella? I si no en tinc què faig? No podem defendre’ns sols? He de resoldre’ls amb violència? Hem d’interpretar la violència i el masclisme com a sentiments d’amor? Hem de buscar aventures participant en carreres il·legals i ocupar una casa? Podria seguir fent moltes preguntes al respecte però la resposta seria sempre la mateixa: això no és amor!
L’aventura i l’emoció es poden trobar de moltes maneres però aquestes, les de H, no són les adequades. Si ha tingut situacions desagradables i complicades amb la família, que es busque un psicòleg! Una relació s’ha de basar en la igualtat, el respecte, en la diversitat i jo, estic amb Carles. No seria capaç de deixar els meus estudis, el meu futur i la gent que m’estima per un babau que l’única cosa que va a proporcionar-me són disgusts. Tampoc no m’atreviria a ser una delinqüent per demostrar-li a la meua parella com l’estime.
Totalment d’acord amb el meu company Diego Thomson, vivim en una societat superficial i estupida i sí, són un insult al bellíssim art del cinema. De segur que si aquesta historia haguera estat contada per una persona i no per l’industria cinematogràfica ningú no pensaria el mateix. No ens deixem dur per les imatges, que no ens deixen enganyar pels sentits. Demostrem-los que la nostra ment i les nostres ganes de canvi són molt més fortes.
Bon dia,
La societat i la forma de ver les coses van canviant.
Per a començar vaig a parlar de “3 metres sobre el cel” una pel·lícula que quan va ser estrenada al cine va causar molta sensació als adolescents, sobretot a les xiques, a més de molta polèmica.
Aquesta pel·lícula parla de dos jóvens de classes socials diferents que
s'enamoren, la xica d'una bona família i un xic que te problemes a casa, però no vaig a començar a parlar de la pel·lícula, que tots coneguem. Una història que parla de l'amor, prohibicions, violència…
Perquè hi ha tanta polèmica amb aquesta pel·lícula? Hem de tindre en compte que són fictícies, no son veritat, hi ha uns actors interpretant el seu paper a la gran pantalla. També entenc que moltes de les persones es fitxen més a les pel·lícules, intentem ser com ells o elles, tenir un bonic cos, ser valent, trencar finestres… Però, tranquil Carles, no tots som com Hugo a la pel·lícula, i aunque et parisca mentira tu també pots ser valent, enamorar a la xica que et gusti…
No totes les xiques busquen aquest tipus d'amor, no han de ser molt musculosos per a podré gustar-li a ningú, no han de tindre una moto per a ser “guay” o perquè la xica s’agafi dels teus abdominals. Penses que per a tindre núvia has de ser com Hugo? Si, pot ser que a la nostra edat tant les xiques com els xics busquen un poc d'emoció a la seva vida. També ens estem anant pels punts molt extremats.
Carles, un consell, no et fitxes als actors de les pel·lícules, has d'estar a gust amb el teu cos, i amb la teva forma de ser, i no canviar per semblar-te a algú.
Un comiat.
Hola anem a comentar aquest comentari perquè ens ha cridat l'atenció que un xic com aquest siga un delinqüent i a més tracte d'una manera anormal a una xica, perquè ell creu que és lletja.
Aquest vídeo tracta sobre un xic que ha comés un delit per una baralla amb un amic que li ha denunciat. El xic ix tot disparat del jutjat perquè li han condemnat a 18 mesos de presó. Quan ix del jutjat es troba amb una noia, ell pujat en la moto li diu lletja. Desprès la noia s'enfada i li trau el dit.
La nostra opinió és que si una xica li diu lletja perquè si, això no està bé. I a més un delinqüent que s'ha escapat del jutjat amb 18 mesos de presó. A més a nosaltres la noia ens pareix molt guapa. Però quan ix la xica vestint-se és un poc sexista perquè ix la xica en bragues i això es fa per a atraure als xics. Aquesta pel·lícula no se la recomanem a ningú.
Hola, avui anem a comentar el vídeo “Sobre sobre cel?”. Hem triat aquesta entrada, ja que em vist la pel·lícula i ens a cridat l'atenció que haguera algo d'aquesta pel·lícula ací. Hem llegit la carta de Carles i ens ha paregut graciosa perquè, es el que ens passa a la majoria dels xics. No podem fer les cosses que ell fa perquè tenim les nostres obligacions i ens importa la nostra vida com per a estar arriesgant-la tot el temps. A Carles se l'ha oblidat dir que en moto no es pot anar sense casc, si estiguera amb ell no lligaria tant com el fa.
Ens va agradar la pel·lícula com a quasi tot el món que l'ha vist, és veritat que la historia d'amor que ens mostra és com en totes les pel·lícules impossible i poc comú en el món reial, és molt bonica però no et pots inspirar per a intentar lligar amb aquesta pel·lícula i nosaltres pensem que no les agrada a les xiques que de primeres les digues «fea» per a referir-te a elles.
En conclusió, no pots triar aquesta pel·lícula per a lligar, perquè el que passa és molt difícil que hi passe a la vida reial.
hola bon dia hui anem a comentar el video de 3 metres sobre el cel, que cel? be aquesta pregunta es la que nosaltres tambe ens preguntem per que no pereix ningun cel entre carreres ilegals.
A nosaltres ens agrada molt la pel·licula pero es un poc machista perque ja de primeres "H" ve a "Baby" i pensa que ya va ser seua com un joguet, poc a poc la va enamorant i es mala influencia per a ella fa que empeora en les seues notes.
Tambe la pel·licula es violenta ja que hi ha molt de comflicte per aixo nosaltres no veiem ningun cel pot ser que la gent es referisca a cel per l'amor entre ells dos.
En conclusió que no tenim que analitzar els titols de las pelis un salude molt gran de part de nerea y alba un beset molt gran
Bona vesprada, anem a comentar aquesta entrada. Tracta de com un xic normal li escriu una carta a H el protagonista de la pel·lícula ''3 metres sobre el cel''. H (qual verdader nom és Hugo), es un xic egocèntric, que participa en carreres de motos il·legals i que juga cada dia amb una dona.
La nostra opinió es que aquesta pel·lícula es masclista i no solament per com es el protagonista sinó per el tema i les coses que passen i es fan en ella. També ens pareix que la carta te molta raó perquè descriu un xic comú i no com els que pinten en les pel·lícules, llibres, anuncis publicitaris , televisió, etc.
En conclusió, pensem que la carta, apart de reflexar com deuria de ser un protagonista realment, és molt important per posar-la d'exemple per a que la societat reflexione amb aquest tipus de pel·lícules amb prototipus.
Bon dia.
Sempre han hagut aquest tipus de pel·lícules, aquestes pel·lícules tenen dos grans problemes per a mi. La imatge de l'amor que donen a seguir i la gran acceptació que tenen.
El primer, és la visió de l'amor o d'una relació que dóna. És com que si no et pegues amb algú per la teua xica és que no la vols, has de ser temerari. També has de ser agressiu per protegir la teua xica, és com si ella fóra una propietat teua i ningú pot apropar-se a ella. Per a mi això no és amor, ni has de ser agressiu, ni protegir-la dels altres homes, ni has de ser temerari per demostrar l'amor que tens per ella. Altre punt és la imatge que dóna de com has de ser per tindre xicota, has de ser atlètic, tindre abdominals i tindre moto, tot això és estúpid no té res a veure amb la possibilitat de tindre una relació. En conclusió aquesta pel·lícula sols ha creat una falsa imatge d'amor, fomenta l'agressivitat i les estupideses.
La gran acceptació que tenen és el més perillós perquè fan que tots els joves pensen que l'amor és així i actuen com aquestes pel·lícules diuen. Crec que abans de fer aquest tipus de pel·lícules els joves hem de saber com són les relacions sanes, tindre-ho clar perquè totes les pel·lícules d'amor així no ens dugueren a un estàndard d'amor i de relació incorrecte que pot acabar malament. Altre punt és que sols fan aquestes pel·lícules per guanyar diners sense pensar en la repercussió que té en els joves.
Tot això que creen aquestes pel·lícules es por acabar amb una educació que tracte les relacions i com han de ser de veritat, fent que estiguera clar com s'ha d'actuar en una relació, també s'evitarien molts casos de masclisme.
Adéu.
Bona dia,
He de dir que he vist la pel·lícula una volta, però ens moltes cançons que he escoltat ixen escenes de 3 metres sobre el cel. Això dit, he de dir-te Carles, que no has de buscar ni ser com una persona, si no com tu ets i com t’agrade ser, pots tindre un ídol, però a una xiqueta li has d’agradar per ser tu, no una copia d’un altre.
Primerament, vull dir que cada una de les xiques tenim gusts diferents, “para gustos, colores” i que, per exemple, a mi no m’agrada un xic que té tant d’ èxit entre les xiques, perquè ara per ara, es podria denominar “mujeriego” i crec que moltes xiques no estem per a escalfeïments de cap.
En segon lloc, crec que la moto és una manera de portar l’atenció de les xiques cap a Hugo, normalment, s’utilitzen cotxes però al estar molt vist, recorren a aquesta, en la sèrie “La que se avecina” (sense anar més lluny una sèrie molt vista) Amador la crida “un imán de chochetes”, tot dit.
Seguidament, jo també vull tindre una moto, però em ma casa com ningú ha tingut, jo tampoc. Sempre he escoltat que les motos són perilloses i que amb un accident de moto, habitualment, les ferides són més graus que si portarem cotxe. Després, crec que les motos no són per fer carreres i molt menys amb una xica darrere teu, ja que les conseqüències poden ser que, una persona molt important per a tu, poden morir.
Per continuar, crec que els concursos en la vida real els fan alguns xics amb els amics al gimnàs, i li diuen “a que no fas vint abdominals” i l’altre contesta, “que no?” També podem anomenar-ho competència o concurs, no? D’una banda, hi ha que ser valent per entrar en una casa que no es teua, perquè després si et veuen o alguna cosa, la multa és cara, i podríem anar a jutjats (en alguns casos), però d’altra banda, pense que a Babi no li agradaria fer l’amor, la primera volta, en el sòl i damunt al costat d’una piscina molt tacada, queda bonic si, amb la lluna i això, però poc higiènic la veritat.
A continuació, crec que tots tenim un caràcter, més o menys fort i tampoc sabem com anem a reaccionar o que anem a fer davant d’algunes situacions, aleshores jo no haguera fet això, però qui sap com va a reaccionar? Ningú pot saber-ho. Tampoc crec, que tot siga com ho pinta Carles, com han dit algunes companyes meues, primer has de conèixer a la persona i a la seua situació per a entendre, per acceptar o veure perquè actua d’eixa manera.
Per concloure, vull dir que no passa res quan un germà dona diners per a contribuir amb les despeses de la casa. Esta clar que la teua mare o pare tenen tot el dret per refer la seua vida i has de suportar-ho, però dona fàstic. No sempre el xic ha de tindre la iniciativa, si estem dient que el patriarcat és que el xic sempre ha de ser el fort i tindre iniciativa, el recolzes? Doncs aquesta és la meua opinió, no vaig a entrar en el tema sexual perquè pense que com en totes les pel·lícules, les relacions sexuals mantingudes són de xics i xiques i moltes més coses ja comentades en entrades anteriors.
Un comiat.
Bon dia.
Ens posa nervioses que en la majoria de pel·lícules els xics sempre siguen uns «macarras» que hagen de protegir a la xica, ja que la «pinten» com a una persona inferior i indefensa. Això ho fan perquè el prototip de xic de la nostra societat és molt sexista i s'asemeja al xic que interpreta Mario Casas en aquesta pel·lícula. Debut a això, l'audiència puja, perquè pareix que a les dones els agraden aquests homes, i els agrada sentir-se protegides, tenint a algú que done la cara per elles.
No obstant això, nosaltres estem fartes d'escoltar a gent dient que «necessiten un Mario Casas a la seua vida», i pensem que aquest prototip està sobrevalorat. Personalment, nosaltres creiem que un xic com aquest l'únic que pot fer es ficar-te en problemes i fer-te mal. Si tu tens a un xicot que no et deixa fer res i que et sobreprotegeix, arribarà un dia en el qual la dona perdrà tot el que ella tenia, tota la seguretat en si mateixa.
No cal dependre de ningú, ja que pots fer-ho per tu mateixa, les dones som tan independents com els homes i no necessitem a un «macarra buenorro» que ens tracte com a una filla, ni que vaja a amenaçar a la nostra professora.
Ens agraden els homes de veritat, no com aquest "parguela", que només sap estar bo i no tenen ni idea de com tractar a una dona. Aquestes pel·lícules han de deixar de fer-se perquè termine el masclisme a la societat.
Hola som Ivan Wolf i Santi Wolf i estem ací per a comentar un vídeo.
El vídeo tractava d'un xic que es nombra H, que estava en el jutjat per agredir a un altre xic. La persona agredida va guanyar el jutjat, i H es va anar ràpidament amb la moto per a oblidar tot. Per el camí va veure a una xiqueta en un cotxe, i li va dir «Fea». La xiqueta li va mirar mal i se va ficar dins de la finestra de cotxe. Quan el semàfor es va posar en verd la xiqueta va fer un gest amb la ma i es va anar al seu institut.
El vídeo nos a agradat molt, os lo recomanem. Una salutació.
Hola, som Nerea i Diana i anem a comentar el vídeo que s'anomena: “Sobre quin cel?”.
En primer lloc, volem dir que aquesta pel·lícula és la millor del mon. Ens pareix molt bé que diguen que els xics són sempre els macarras o que son masclistes pel que fan, que son com la base de tot, uns bruts i tal... Però, aquesta pel·lícula és la típica de xica bona s'enamora d'un xic roí. No n'hi ha que donar-li tantes voltes a la pel·lícula perquè cada director fa una pel·lícula que pense que vaja a agradar. És una història molt típica dels adolescents perquè normalment és la xica la que s'enamora en res que li diga el xic... algunes vegades solen ser més als xics «malos» que als bons. Però en aquest cas, no es així, ja que el xic realment s'ha enamorat d'ella i l'importa molt; a demés, ell mostra molt més amor que ella perquè ella fa coses roines i de mala persona, com per exemple, quan es va morir Pollo (millor amic) ella li va ficar tota la culpa a ell i que era un mal amic i que s'havia mort per la seua culpa... Sempre estem diguent del que fan mal els xics i de si son masclistes o no, quan realment, les xiques també fem coses males i ningú diu res. No és que li estiga donant la raó a ell, a soles que ens fixem sempre en el que fan ells i no elles.
Moltes xiques podran dir que aquesta pel·lícula és masclista o lo que vulgan dir, però elles realment, escriuen això per a quedar bé, perquè moltes de elles sàpiguen i senten que volen experimentar això d'anar-te en un xic així, de festa, que et porte en una moto, que s'escapeu junts, etc... A algunes no li agradaran, però n'hi han de les que diguen que és masclista i un porc i realment el vulguen; i més si n'és Mario Casas.
Bona vesprada, un beset.
Bones, es veritat que sempre posen als xics de macarres i a les xiques de bones. Que el xic sempre tinga que ser el que defendeix a la xica. Nosaltres ens podem defendre soles, en algunes coses.
Es queixeu de que els xics sempre son macarres i os agrada un xic que siga un chul. Es una pelicula de amor per a les adolescents, gracies a eixes pelicules totes queren tenir un Mario Casas en la seua vida. A demes en esta pelicula han demostrat fins que el mes macarra, el mes chul ets pot enamorar. No significa que por ser un macarra no tinga sentiment.
Hola, vaig a contar la història d'un xiquet que s'enamora d'una xiqueta només mirar-la i ell està assegut en la seua moto i des de la moto li crida «lletja» i ella respon mal però s'enamora d'ell i el xic d'ella. Després, pilla a sa mare amb un amant que tenia i li pega una pallissa i l'amant el denuncia i el porta a judici.
La meua opinió és que el que va fer la mare està molt malament: posar-li les banyes al pare de son fill va estar molt lleig, però el més fort és que el fill els va pillar als dos en el llit i no me pareix gens bé perquè la mare hauria de donar-li una explicació al fill.
Hola, l'altre dia vaig veure la pel·licula i la veritat és que em va parèixer molt bonica, però també hi havien coses que em van parèixer roïnes.
La pel·lícula tracta d'un adolescent que es va enamorar molt d'una xica. Quan es van conéixer la xica no volia saber res del xic, però a poc a poc ella també es va enamorar d'ell. La senyoreta era molt estudiosa, no anava quasi de festa, obeïa a la seva mare, en resum era una xica molt bona. I ell... En fi era tot el contrari, sempre s'estava pegant amb algú, no estudiava, era un xic que diguem que era com molt "xulo", d'eixos que sempre enamoren a les xiques perquè van en moto, estan "bons"...
Ella al final va caure en ell i aleshores feia coses que no havia fet mai, com fer "pellas", escapar-se de casa, diguem que el xic la va canviar. Però després que foren nuvis tot va canviar, ells varen discutir després de la mort del "pollo", aleshores no es varen parlar mai més, la xica li va trencar el cor a ell, però ell va fer que això passara, perquè va ser ell qui va fer cosses que a ella no li agradaven i la molestaven molt. Però al final de tot ella va acabar amb un altre xic, i ella va canviar una altra vegada a com era abans, i ell, bé, no va fer res va acceptar que ella es vaja amb un altre xic.
La meua opinió, amí, em pareix una pel·lícula molt bonica, a la vegada un poc trista, la vaig veure amb una amiga i les dues quasi plorem. L'actitud de H amí, em pareix molt roïna, és un xic molt sobreprotector, perquè va colpejar a un xic assoles perquè se'l va caure el got damunt la xiqueta. Això molt roí, nosaltres, les xiques som bastant fortes per a defendre'ns nosaltres soles, encara que diguen que som fluixes i que depenen dels xics. Però també H em pareix molt romàntic (de vegades) perquè va fer coses molt boniques per Babi.
I volia dir una cosa a Carles, no penses que vas a tardar a tindre una nóvia, perquè no a totes les xiques li agraden els "malotes", i tampoc et fa falta tindre abdominals per a tindre una xicota. A més tampoc i tingues prisa per tindre novia, no en sé quants anys tens però, amí em pareix que de vegades estem molt preocupats per tindre xicota quan el que hem de fer és gaudir de la vida.
Res més he de dir, espere que us agrade el meu comentari.
Bon dia,
Hui hem escollit aquesta entrada perquè sabem la repercussió que ha tingut aquesta pel•lícula com podem veure també en l'escrit de Carles per exemple. Pensem que la pel•lícula està molt bé en quant a la trama amorosa per dir-ho d'alguna manera... Però ací el que falla és l' interpretació de la joventut ara mateix.
Cap persona ha de seguir el model de ningú, i menys un com aquest, perquè com tots els que hem vist la pel•lícula, hem apreciat que el personatge de H està carregat de actituds masclistes i discriminatòries cap a la dona, desde quant el meu novio ha d'anar a subornar a la meua mestra amb un gos? Què passa que no puc traure un sobresalient amb la meua intel•ligència només?
En aquesta pel•lícula la dona es considera un objecte disfraçat d'amor per això li contestaríem a Carles que ell amb les xiques ha de ser com és, i no ser un xulo perquè no a totes lis agrada això, que la valentia no es demostra fent una carrera de motos il•legal on una persona es juga la vida, ni molt menys entrant en la privacitat de la vida de sa mare, que al fi i al cap és tan major com ell i té els mateixos drets de estar amb qui vulga, si ho haguera fet son pare, la reacció haguera sigut la mateixa?
Tots els personatges estan tacats de masclisme i immersos en un patriarcat, perquè quan Babi fa 'oficial' la seua relació amb H, sa mare envia a son pare a parlar amb ell i pensem que nosaltres tindríem que començar a erradicar aquestes conductes discriminant-nos a nosaltres mateixes perquè ella també era capaç d'haver anat a parlar amb el xic.
Tot açò deixant a banda la violència que emplea ell al final de la pel•lícula quant pag el seu error donant-li una bufetada a d'ella.
De veritat vols parèixer-te a ell?
Per altre costat, ens agrada la trama perquè realment açò passa a l'actualitat, i és una història d'amor 'bonica' dins del que cap, però este no és l'amor real i de veritat i d'açò en sabem prou.
Bona vesprada,
Aquesta vegada he triat aquesta entrada per què m'ha cridat l'atenció el que ha dit Charles a la seua carta. Jo he vist la pel.licula i sincerament no m'havia adonat que aquest es el prototip ''d'home'' que tenim hui en dia en la nostra societat, ja que pensem que un bon novio ha de tindre molts musculs o te que ser el mes guapo de tots quan no es aixi, pense que en realitat les xiques no ens fixem a soles en aixó ja que, encara que el físic es una cosa que crida la atenció , la personalitat es el que enamora així que deuriem deixar a un lloc els prototips que tenim sobre ''l'home o la dona ideal'' perquè les coses afortunadament no som com en les pel.licules i la realitat es totalment diferent.
En segon joc m'ha paregut molt cer açò que diu a la carta de que sempre es l'home el que te molta experiència sexual i la xica sempre es verge...Pense que això no té cap sentit per què cada situació es diferent i les coses no tenen per què ser així.
Per últim vull dir que crec que ja està bé de seguir els pensaments que ens inculquen desde xiquets i que, es l'hora de canviar i de tindre la nostra pròpia personalitat i els nostres propis pensaments.
Un comiat.
Comentari destacat:
(part 1)
Anna Mozzoni ha dit...
Avui vaig a comentar aquesta pel•lícula perquè em sembla interessant i perquè dóna molt de què parlar. Per fer-ho comentaré els missatges subliminals que s’aprecien i l’escrit que Carles li fa a H per explicar-li per què mai no podrien assemblar-se. També refutaré i defensaré algunes opinions que els meus companys han donat.
Bé, parlem ja de la pel•lícula “el galant maltractador”. Ah!!! No, disculpeu! No recordava que s’anomena “3 metres sobre el cel”. Aquesta tracta sobre l’idil•li amorós entre dos personatges de classes socials diferents del segle XXI que s’enamoren enmig de carreres il•legals de motos, festes prohibides i passejos per la platja: una historia que tracta l’esperit adolescent, la rebel•lia, les prohibicions i l’amor però... Quin tipus d’amor!
Ell era un xic responsable, estudiós, amb futur però tot va canviar quan va descobrir que sa mare estava amb un altre, i això va canviar la seua forma de ser i es va convertir en un delinqüent, en un agressor i en un insensible. I ella? Una jove que pertany a un món en què pareix sentir-se còmoda; l'abriguen uns pares ben posicionats, una educació estricta i elitista, així com els privilegis de ser una xiqueta bé, dolça i fràgil. Son dos mons oposats disposats a trobar-se.
Vist així, sembla que ningú no estaria interessat de ser la parella del primer personatge descrit però no és així ja que la industria cinematogràfica ens fa veure com de guapo, fort, sobreprotector i mascle és. Totes hem de ser com Babi, innocents i indefenses. Hem d’esperar a que vinga el nostre H a salvar-nos del nostre món sense sentit.
La majoria de les pel•lícules d’amor, malgrat estar al segle XXI i els intents de canviar el món, tenen com a ingredient principal trobar un carismàtic heroi capaç de furtar-nos el cor i donar-nos carn, músculs i una història d'amor amb què somiar.
Ja vaig dir tot el que pensava a l’entrada “Protagonistes dels relats” sobre aquest tema: estic totalment en contra del paper de submissió que se’ns inculca i imposa, del paper de controlador dominant que els pertany a ells, del model d’amor amb gelosia i possessió. Açò és el que volem inculcar a les noves generacions?
Un altre aspecte destacable del vídeo són les imatges. Ell es veu fort i ella, als primers minuts de la pel•lícula, apareix ficant-se cremes, amb poca roba i utilitzant un perfum anomenat “Dolça i sexy” que ja ens dóna de què parlarà pel seu nom i perquè és per a dones. En tot el llargmetratge ella no apareix en cap moment sense maquillar: es desperta i està perfecta. Per què la nostra imatge s’ha de basar en el maquillatge?
Comentari destacat:
(part 2)
Anna Mozzoni ha dit...
Jo ja n’estic cansada d’aquesta situació. Cansada de tant de retrògrada masclista que pensa que les relacions han de ser així. Jo vull ser lliure i que la meua parella em respecte i m’estime per qui sóc i no per la meua aparença. Les relacions no han de ser així, han de basar-se en la igualtat i jo ja n’estic ben farta de tanta gelosia, de tant de patiment, de tanta protecció.
Al contrari del que pensa Mireia Bebel, no considere aquesta entrada extremista, el problema és no voler veure les coses tal i com són. Si jo tinc un problema, és clar que demanaré ajuda però... He de demanar-li-la sí o sí a la meua parella? I si no en tinc, què faig? No podem defendre’ns sols? He de resoldre’ls amb violència? Hem d’interpretar la violència i el masclisme com a sentiments d’amor? Hem de buscar aventures participant en carreres il•legals i ocupar una casa? Podria seguir fent moltes preguntes però la resposta seria sempre la mateixa: això no és amor!
L’aventura i l’emoció es poden trobar de moltes maneres però aquestes, les de H, no són les adequades. Si ha tingut situacions desagradables i complicades amb la família, que es busque un psicòleg! Una relació s’ha de basar en la igualtat, el respecte, en la diversitat i jo estic amb Carles. No seria capaç de deixar els meus estudis, el meu futur i la gent que m’estima per un babau que l’única cosa que em proporcionarà seran disgusts. Tampoc no m’atreviria a ser una delinqüent per demostrar-li a la meua parella com l’estime.
Totalment d’acord amb el meu company Diego Thomson, vivim en una societat superficial i estúpida i sí, són un insult al bellíssim art del cinema. De segur que si aquesta historia haguera estat contada per una persona i no per la industria cinematogràfica, ningú no pensaria el mateix. No ens deixem dur per les imatges, que no ens deixen enganyar pels sentits. Demostrem-los que la nostra ment i les nostres ganes de canvi són molt més fortes.
31.10.15
Comentari destacat:
Ali Goldman ha dit...
Sempre hi ha hagut aquest tipus de pel•lícules però aquestes tenen dos grans problemes per a mi: la imatge de l'amor que donen a seguir i la gran acceptació que tenen.
El primer és la visió de l'amor o d'una relació que donen. És com que si no et pegues amb algú per la teua xica és que no la vols; has de ser temerari. També has de ser agressiu per protegir la teua xica; és com si ella fóra una propietat teua i ningú poguera apropar-se a ella. Per a mi això no és amor; ni has de ser agressiu, ni protegir-la dels altres homes, ni has de ser temerari per demostrar l'amor que tens per ella. Un altre punt és la imatge que dóna de com has de ser per tindre xicota: has de ser atlètic, tindre abdominals i tindre moto. Tot això és estúpid, no té res a veure amb la possibilitat de tindre una relació. En conclusió aquesta pel•lícula sols crea una falsa imatge d'amor, fomenta l'agressivitat i les estupideses.
La gran acceptació que tenen és el més perillós perquè fan que tots els joves pensen que l'amor és així i actuen com aquestes pel•lícules diuen. Crec que abans de fer aquest tipus de pel•lícules els joves hem de saber com són les relacions sanes, tindre-ho clar perquè totes les pel•lícules d'amor així no ens duguen a un estàndard d'amor i de relació incorrecte que pot acabar malament. Una altre punt és que sols fan aquestes produccions per guanyar diners sense pensar en la repercussió que tenen en els joves.
Tot això que creen aquestes pel•lícules es pot acabar amb una educació que tracte les relacions i com han de ser de veritat, fent que estiga clar com s'ha d'actuar en una relació. També s'evitarien molts casos de masclisme.
Adéu.
4.11.15
Comentari destacat:
Mireia Bebel ha dit...
Bon dia,
L'entrada que vaig a comentar és en la que tracta sobre la pel•lícula protagonitzada per Mario Casas i Maria Valverde anomenada «Tres metros sobre el cielo». Aquesta pel•lícula l'he vista moltes vegades, l'han repetida a la televisió... I cada vegada que la veig m'agrada més, és una pel•lícula que desperta molts sentiments, però per a qui els sap interpretar.
«Tres metros sobre el cielo» és la típica pel•lícula fàcil de criticar però hauríem de saber la situació familiar en què H (Hugo) es troba. Quan la pel•lícula ha avançat, ens explica el passat del protagonista; ell era un bon estudiant, treia bones notes, no tenia problemes de cap tipus (ni a casa, ni a l'escola, ni amb els amics...) però per causes de la vida tot va a canviar. Ell va tindre un mal passatge amb la seua mare i el seu amant i entenc que no hauria d’haver actuat així, però ningú sap en un d'eixos atacs de ràbia com es pot actuar.
També pense que no hi ha un extrem ni un altre, és a dir, no es pot ser un mig delinqüent com pareix ser Hugo, ni un xiquet tan innocent com ens sembla aquest Carles. En l’etapa que estem ara les xiques adolescents, unes més i unes altres menys, busquem algun tipus d’aventura i emoció perquè si no enseguida ens cansem. I el tema que el seu germà el manté, no entenc el que es critica, perquè la família està per ajudar-se i si un de la família pot donar-li al seu germà tot el que vol, no hi veig cap inconvenient. Les actuacions que té Hugo en la pel•lícula són per a cobrir-se i que cap persona puga fer-li mal, com el que va sofrir en el seu passat. Actuant com el «malote» davant dels seus amics i coneguts, sap que li tindran respecte i no seran capaços de fer-li mal.
Al meu parer, aquesta entrada és molt extremista. No fa falta tindre un nóvio amb abdominals, una moto impressionant, que ni estudie ni treballe, faça coses il•legals... Però la realitat, i parle per mi, preferisc sempre a un xic atrevit que a un que no reaccione; les coses canvien molt depenent amb qui les visques. Per a finalitzar pense que aquesta entrada és molt subjectiva; totes les situacions es fiquen des del pitjor punt de vista i abans de criticar a qualsevol persona és millor conèixer la seua història.
I contestant al comentari del meu company Ali, jo pense que si jo tinc un problema amb alguna persona i no puc solucionar-lo jo sola, si tinc nóvio crec que m’hauria de defendre; no fa falta que siga pegant-se amb ningú, però encara així podria parlar amb l'altra persona. I si no és capaç d’estar amb mi i ajudar-me en els moments difícils que puga tindre, vertaderament pensaria que no sent per mi el suficient.
29.10.15
Publica un comentari a l'entrada