Cançó Little Game, de Benny.
Mariquita, marimatxo, xicot, plumilla... són insults que es dediquen a les persones que no es comporten com se suposa que ho ha de fer un xic o una xica "normal". Alguns dels que insulten diuen que només és una broma, però la persona insultada no sol vore-ho així. No creus que a la vida hi ha molts més colors que només el blau i el rosa?
Si vols lluitar per la diversitat, vine a les reunions del grup Stop Diverfòbia, el primer dilluns de cada mes. La propera sessió és el dia 14 de desembre a les 15.00 (Saló d'actes). Porta una samarreta clareta per a pintar-la amb missatges reivindicatius!!
46 comentaris:
Hola, som Nerea Mozooni i Milena Laffitte. El vídeo ens ha agradat perquè ens ensenya que tant xiquets com xiquetes podem gastar el color blau i rosa. Ningun color és de xic ni de xica, cadascú té els seus gustos i per exemple a mi (Milena Laffitte) el meu color preferit és el blau i el de Nerea Mozooni, el rosa. No passa res, el color que més t'agrade perquè hi han molts colors diferents i a cadascú li agrada un diferent.
Nosaltres pensem que si a tots ens agradara el mateix color seria més avorrit perquè ser diferent als demés és molt divertit.
Bon dia,
Jo pense que no ha d' haver-hi només dos colors... cada persona és lliure de triar el que a ell/a li done la gana...
Si una dona s'enamora d'un altra dona, QUÈ IMPORTA??????!!!!! No té ella llibertat per a triar el seu amor????!!!!! Atempta contra algú????!!!!!
Jo pense que aquestes persones que es dediquen a enfastidir els homosexuals/bisexuals/transsexuals no són més que malcriats diverfòbics que fan això perquè no saben fer ni dos més tres i volen sentir-se superiors a algú.
Ningú hauria d'insultar a ningú pel seu «color», ni «mariquita», ni «marimatxo», ni «xicot», ni «plumilla», ni RES.
CADA PERSONA ÉS LLIURE... AÇÒ ÉS ALGO QUE MOLTA GENT NO SAP
Gerard Paul
Hola som Lucía Stone, Aroa Roussel i Azahar Nelken, aquest vídeo tracta que antigament els xics nomes podien anar de blau i les xiques de rosa. Les xiques abans no podien fer els mateixos esports, tampoc els xics podien fer el mateix que les xiques i per aixo hi ha que barallar per aconseguir el que vulguem aixi tots tindrem els mateixos drets però en l'actualitat segueix agent molt de machisme al món.
La nostra opinió es que no tenim que parlar mal de la gent per que visten de blau o de rosa .
Hola sóc Hèctor Michael,
He triat aquesta entrada de Karicies perquè no em pareix bé que els xiquets no puguen triar el color que vulguen sense que els altres xiquets s'enfaden.
Tracta de que els xiquets volen agafar l'altre color, aleshores els altres xiquets s'enfaden i els tanquen, però desprès s'adonen que han fet mal i se senten malament.
Jo crec que som lliures d'elegir el color que vulguem o qualsevol cosa.
Aquesta cançó parla dels colors favorits de la gent :els xics de blau i les xiques de rosa.
Jo pense que cadascú pot vestir-se del color que vulga.
Hola soc Andrea Stuart
La cançó va sobre un grup de xics i un grup de xiques, que els xics sols vestixen de blau tenen tot blau i les xiques tot rosa totes les coses roses, i quan un xic va agafar una nina rosa els altres xics va cap a ell mirant-lo mal, doncs el xic segut a terra va anant cap a darrere, mentre que les xiques estan fent un ball o alguna cosa pareguda amb un llibre i una de les xiques no estava fent aixo i en lloc de fer aixo va obrir el llibre i de sobte les xiques li van mirar i la xica va caure i va anant cap a enrere, després de tot el xic i la xica van arribar a un lloc on havia molta gent com ells que els havien portat allí segurament per intentar provar alguna cosa nova, ells van continuar caminant i van arribar a un lloc on havia com dos plats amb pols un de pols blaus i altre de pols roses, la xica va ficar la ma en el pols rosa i el xic en el blau després de fer aixo es varen donar la mà, i aixo va crear com una explosió i les xiques es varen pintar la cara blau i els xics rosa i els que estaven ahí dins varen començar a botar i tot es podia mesclar el blau amb el rosa i ja eren tots feliços
Jo crec que al principi no esta bé el que fan, ja que no em pareix bé que les xiques tinguen que anar de rosa i nomes ser elles per la seua imatge perquè aixo no es així i tampoc que els xics sols poden vestir i tindre tot blau, i que tampoc poden agafar res rosa ni tampoc una nina, perquè si els el que li agrada el podrien fer perquè cada persona es com es i ningú te dret a dir-li a ningú que te que vestir amb un color jugar amb unes coses determinades perquè no hi ha coses de xiques i de xics tot es de tots, però quan al final quan la xica i el xic toquen això em pareix bé ja que es mescla tot i poden fer el que vulguen. Aquesta cançó a estat molt bé el que diu la lletra i tot m'agrada molt.
Hola sóc Carla Stuart
La cançó tracta de dos grups, els xics que van tots de blau i estan amb porteries i pilotes de basquet. I també estan les xiques que van totes de rosa i tenen pintallavis, espills,nines etc...
Un dels xics va vore una nina de color rosa i va decidir agafar-la els xics el varen vore is es varen ficar amb ell i el varen mirar mal. Això mateix li va passar a una de les xiques que li corresponia fer un ball amb un llibre i en lloc de fer el ball va obrir el llibre i les xiques també es varen ficar amb ella i la varem mirar mal. Després el xic i la xica apareixen a un lloc on havien més xics com ells, xics els que var infringir les normes, per dir-lo d'alguna manera. Al final es varen donar compte d'on estaven i es varen donar compte de tot el que estava passant, varen ficar cadascú dels xics la seua ma a un plat on hi havia pols de color blau i pols de color rosa. Varen ajuntar les seues mans i tots els xics i es varen donar compte de que el blau pot ser paer a xic i per a xica i el rosa també.
Acaba el vídeo quan tots els xics i les xiques van començar a tirar-se els pols de color rosa i blau.
Jo opine que si t'agrada el rosa pots portar rosa i si t'agrada el blau pots portar blau ja que a cadascú li agrada una cosa diferent. Quasi tot el món quan parla d'aquest tema diu que el rosa es de xica i el blau es de xic i això no es aixi, simplement que sempre s'ha dit això. I per això hi ha que respectar els gustos i les preferències de les persones.
Bon dia,
Aquest tema de què tracta el vídeo és un que sempre ha estat present en la vida quotidiana, ja que des que en una família s'anuncia que vindrà un nou xiquet/a, es té molt en compte si serà un xic o una xica per a saber de quin color han de ficar-li les seues coses o si han de comprar-los una nina o un cotxe.
Encara que això segueix sent un problema en la societat, hem millorat molt, és a dir, hi ha models i balladors de ballet i en l'altre cas hi ha xiques futbolistes o corredores de F1. Per tant pensem que estem seguint un bon camí a la igualtat. Totes les persones tenim dret de decidir el nostre color favorit, els joguets que ens agraden, el que volem fer en un futur i la nostra orientació sexual independentment de ser xics o xiques.
Creiem que tots estem d'acord en aquest tema, ja que estem al segle XXI i el més normal seria desfer-se dels tòpics i dels prejudicis per a què tot el món siga com vol ser.
Continuem per aquest camí i lluitem per un món lliure!
Bon dia,
Rosa o blau, és el gran dilema que posem als nostres fills o filles quan naixen. Aleshores si a ells els agrada el roig o morat, que passa? Té que ser sempre el rosa per a les xiquetes i el blau als xiquets?
La societat és el que ens controla, a les xiques el rosa i als xics el blau, però això ha sigut així perquè simplement sempre hem dit que tenia que ser així. Els xics han de ser com qualsevol altre xic. Les xiques han de ser com qualsevol altra xica.
Si recullen un llibre, i ho utilitzen per apuntalar alguna cosa, llegir-ho… és considerat com un friki. Quan veus a les xiques ser amigues d´un xic, tot el món assumeix automàticament que estan sortint. Si a un xic li agrada la moda, veure's bé... que és gai. Si una xica pansa l'estona amb una altra noia, és lesbiana, igual els xics.
Els gais o les lesbianes tenen por de dir el que senten, perquè? La societat a la qual vivim a incloure tant que això esta tant malt vist, tenen por del que dirà el seu pare o mare, la seua família, els seus amics… No tenen per què tenir por, tots tindriem que respectar els seus gustos.
La gent pensa que les dones han d'usar maquillatge , usar roba atapeïda, ser febles… També pensen que els homes han de ser esportius , durs , o intel·ligent, cap de la familia, i per algú tipus de raó han de fer tot el treball. Però també a una xica li pot agradar l’espora. No ens van donar a triar aquests rols que la societat exerceix pressió sobre nosaltres. Ells tristament ja va decidir el nostre futur. Sé una xica, i igual que altres xiques. Sigui un xic, i tens que fer coses de xics.
Només pots portar el rosa o blau, no importa si t'agrada un altre color, has de comportar-te com una doma o un home «normal» per a la societat, si tens vas fora d'aquesta normalitat et classifiquen com mariquita, marimatxo... Comencem ara al segle XXI a normalitzar-lo a les nostres vides, però fins ara això ha estat malt vist.
Encara que s'a començat a veure amb millors ulls aquest tema, sempre ha estat malament vist, podem veure a molts nois com a "mestresses de casa", a xiques en l'exercito, o jugadores de futbol… Estem millorant, i això es molt bo, a cada persona li agrada una cosa diferent.
Un comiat.
Bon dia,
Avui vaig a parlar sobre l'entrada “Només rosa i blau?”. He triat aquesta entrada perquè considere que és un tema important i encara està present en aquesta societat. Un tema el qual es reflecteix molt bé en aquest vídeo. Resumidament el principi del vídeo mostra un grup de xics on tots van de blau, fan esports i juguen amb robots i cotxes. I un grup de xiques on tot és de rosa i elles porten vestit, es dediquen a maquillar-se i a jugar amb nines.
És a dir, en aquest vídeo es mostra un món de xics i xiques plagats de tòpics que s'imposen al gènere femení i al masculí.
Des de que naixem ens imposen això, quan li diuen a uns pares que tindran per exemple una xiqueta, els pares i familiars li compren coses de color rosa, nines, etc. Però el problema augmentà, ja que no és solament les persones, sinó que les tendes ja t'ofereixen aquestes coses. Sobretot en els catàlegs on per exemple et mostren a una xiqueta jugant amb una barbie però mai et mostraran a un xiquet fer el mateix. I per què passa això? Qui els ha dit que les xiquetes de rosa i els xics de blau? I que els xiquets han de jugar amb cotxes i les xiquetes amb les barbies? Ningú.
Però perquè com a societat ho pensem? En la meua opinió és un tema sexista que ve des de fa molts segles, des de quan a les dones tenien l'obligació de cuidar els fills i la llar. Mentre els hòmens havien de fer el treball dur, i on mai es canviaven els rols. Encara en el nostre segle continua havent-hi seqüeles. Si ens paren a pensar una mica, aquest vídeo reflecteix això, és clar que no tan exageradament. Així les xiquetes es cuiden els seus cabells, es maquillen, mentre que els xics fan esport.
Però en un moment del vídeo un xic s'atreveix a agafar una nina i una xica a obrir un llibre. Com a conseqüència d'això sorgeix una actitud discriminatòria, mirades de com si fóra estrany que a un xic li agrade jugar amb una nina. Desgraciadament aquesta discriminació si existeix, SÍ EN PLE SEGLE XXI hi ha gent que jutja a altres pels seus gustos. Moltes vegades quan una xica li agrada el futbol a moltes persones li sembla una barbaritat, de seguida la qualifiquen de “marimatxo”, cosa que em pareix ridícula i una falta de respecte, ja que siga xic o xica té dret a triar els seus gustos i sense que ningú el mire mal. El mateix problema tenen els xics, que passa si un xic prefereix jugar amb nines perquè és el que realment li agrada? No passa res. En canvi continuarà havent-hi gent que els qualifiquen de “mariquita”, “plumilla”, etc.
Com sers racionals que som sempre tenim preferències de molts tipus, i hem de respectar-les. Aquest tema ha de canviar, aquest pensament sexista ha de desaparéixer i hem de començar a pensar amb igualtat.
En pareix admirable que l'Isabel de Villena faça xarrades per donar a conéixer aquest problema i posar el seu granet d'arena perquè a què a poc a poc aquesta actitud sexista desaparega.
Hola som Rebbeca de Burgos i Alejandra de Burgos
Aquest vídeo tracta que antigament els xics nomes podien anar de blau i les xiques de rosa. Les xiques abans no podien fer els mateixos esports, tampoc els xics podien fer el mateix que les xiques i per això hi ha que barallar per aconseguir el que vulguem així tots tindrem els mateixos drets però en l'actualitat segueix agent molt de masclisme al món.
Ens ha agradat molt el vídeo perquè te raó.
Hola som Elena Zambrano i Aroa Roussel i anem a comentar «Només rosa i blau»
El vídeo tracta d'uns xics i d'unes xiques que estan en llocs separats, en el lloc on estaven les xiques només hi havia coses de color rosa, vestits, maquillatge... I en el lloc on estaven els xics hi havien coses blaves, balons, jerseis... Tot segueix així fins que un dia un xic i una xica varen eixir fora i van mesclar els colors i les seues coses.
Nosaltres opinem que cada persona pot vestir i usar les coses amb el color que li agrade. Si eres xics no tens que vestir de blau si no vols i si eres xica no tens que vestir de rosa si no t'agrada. Ara mateixa també passa, hi ha persones que pense que els xics i les xiques s'han de vestir diferent. Cada un es lliure de vestir con l'agrade tots tenim diferent gustos.
Recorda que tots son diferents i que no tens que fer-li burla a ningú.
Hola,
en aquest vídeo parlen sobre que les xiques sol poden portar maquillatge, vestits, colors roses etc. I els xics sol poden portar color blau, jerseis, pilotes etc. Peró jo opine que tot el món pot anar com vulga, no per que aixo siga de xiques lo tenen porta sol les xiques també lo poden portar els xics, per exemple el joguets de coxes habitualment lo usen els xics però també lo poden usar les xiques i aixi contínuament.
Bon dia a tots i a totes
e elegit aquest vídeo perquè l'any passat no vaig fer aquest comentari.
Jo pense que els xics i les xiques no solament s'han de anar de blau els xics i les xiques
de continuara..
Només rosa i blau?
Aquest vídeo tracta sobre els color dels xics i les xiques, els xics tenen que portar tot de color blau, fer deport, llegir i les xiques tenen tot de color rosa i sols poden anar amb vestits, tacons, maquillar-se,etc.
Els xics no poden fer el que fan les xiques perquè si no son homosexuals i les xiques no poden fer el que fan els xics perquè li diuen marimatxos.
Un xic agafa una nina de color rosa i van els altres dos xics a per ell perquè sols es de xiques, després una xica agafa un llibre, l'obri i també les altres dos xiques van a per ella perquè llegir sols es de xics.
De sobte apareixen el xic i la xica com en una habitació amb altres xics i xiques que lis aura passat el mateix.
La meua opinió es que els xics i les xiques poden agafar el que vuilguen.
Aquest vídeo tracta d'un grup de xics i xiques que tenen que seguir unes normes, les típiques de que els xics tenen que vestir-se de blau i jugar amb cotxes i pilotes, mentre que les xiques tenen que vestir de rosa, jugar amb nines i maquillar-se.
Hi ha un moment al vídeo en que apareix un xic i una xica que deixen de seguir les normes, i aleshores la resta de persones del seu grup els expulsen. Ells apareixen en un carrer sense eixida on troben joguets trencats per terra pintats de blau i rosa... I, de sobte es troben amb dos bols un amb pols de color rosa i un altre amb pols blaus. Els dos sense pensar-ho es embruten la mà de pols i les junten en signe d'amistat i de fortaleza i per a tindre més seguretat i força.
Nosaltres pensem que cadascun pot fer i pensar el que vulga. Tots tenim gustos i opinions diferents.
Perfectament un xic pot jugar amb nines i vestir de rosa...i una xica jugar amb pilotes o cotxes i vestir de blau.
En aquest vídeo ens parla sobre la diferència de genere en els xiquets i xiquetes. Ací ens mostra idees de com tenim que ser i comportar-nos les xiques i els xics des de xicotets, com tenim que jugar i amb què, com ens tenim que vestir, de què color hem de anar, que tenim què estudiar i moltes coses més...
Al principi, per una banda apareix un grup de xics i per l'altra de xiques, en els xics com bé hem dit abans, sol poden jugar amb: figures d'acció, pilotes de bàsquet, guants d'assalts, etc.
Les xiques en canvi es maquillen, intenten ser menys grosses, ser molt més precioses, tindre l'esquena més recta, ser més altes i convertir-se en unes xiques perfectes.
En el cas dels xics, un d'ells alcança a veure una nina rosa de joguet i allarga el braç per a conseguir agafar la nina i jugar amb ella, però en el mateix moment que va a agafar-la els seus companys es giren i el miren malament, aleshores comencen a apropar-se amb un rostre d'odi, el xiquet s'atemoreix i intenta fugir d'ells.
CONTINUARA...
Aquest vídeo ma cridada l'atenció. Per què els xics o xiques no poden jugar als jocs del sexe contrari? És una cosa que jo mai en la meva vida entendré, perquè jo he jugat moltes vegades a les princeses amb la meva cosina i que jo sàpiga no m'ha passat res per jugar això i tampoc és una cosa roïna.
En el vídeo ix uns xics que havien de fer el que feien els xics com: jugar als cotxes, jugar al futbol, jugar als vídeos jocs, vestir amb jersei, etc. Igual que les xiques han de jugar a: les nines, les princeses, a maquillar-se... Fins que no fan el correcte i els expulsen del clan. Quan ells dos s'encontren, posen la ma en uns pols que diferencia un sexe de l'altre i es lligen. Que hi passarà? Imagineu-lo.
Jo crec que els xics i les xiques:
1. Han de ser lliures: tenen dret a triar al que volen jugar i no al que li diguen els altres.
2. Per jugar a altra cosa no han d'extraviar-li del grup: que jugue al que ell/a vulga no significa que ha de extraviar-li del grup.
3. Per què no eduquen millor el pares?: per a mi podrien educar millor als xiquets més xicotets per a què de més major no es posen a dir a les dones que tenen que: llavar els plats elles, replegar la casa... Això és el que passa ara. Però espere que no es reincorpore aquella manera de maltractar a les dones, que encara passa.
Això encara no es pot tolerar. Per deu que estem al segle 21! Aquest vídeo seu recomane a tota la gent que diu que els xics no poden jugar al que les xiques juguen o les xiques al que juguen els xics.
En aquest video es parla sobre l'esteriotip que es té amb els colors típic que tenen que portar els xics i les xiques, per un costat els xiquets amb el color blau, i per altre les xiquetes amb el rosa.
Es parla sobre les coses habituals que tenen que fer les xiques així com mantenirse guapes i maquillades sempre, estar delgades... mentres els xics tenen que ser varonils, jugar a la pilota i a jugets d'acció... en definitiu; ser uns homes.
jo pense que els xics no tenen per que anar de blau ni tenir practicament ''prohibit'' per exeple jugar amb munyeques
o que les xiques no pugan fer coses que es suposa que son d'homes i ser sempre unes ''senyoretes''
yo pense que les dues sexes poden fer cualsevol cosa que les guste
Aquesta entrada tracta sobre que hi han dos habitacions, en la primera hi ha un grup de xics que estan fent coses de xics i un altre que no li agraden. En l'altra hi ha un grup de xiques que fan coses de xiques i hi ha una xica que no li agrada fer-les. Després els envien a una habitació on es reuneixen i al final es fan amics.
A mi m'ha paregut molt interessant perquè finalment han posat fi als prejudicis.
El vídeo que he vist tracta sobre la discriminació que hi ha actualment entre els xics i les xiques. Hui en dia estem acostumats a que el colr blau siga per als xics mentre que el color rosa siga per a les xiques. En el vídeo ixen tres xics vestits de blau amb uns joguets i pilotes, i tres xiques vestides de rosa i maquillant-se. Un dels xics agafa un nina i els altres es giren de colp i comencen a caminar capa a ell i una de les xiques obri un llibre i les altres dos xiques comencen a caminar cap a ella. El xic i la xica apareixen sols en un altre lloc i el xic es pinta la mà de blau, la xica es pinta la mà de rosa i se la donen ajuntant el dos colors. Finalment els xics es pinten un ratlla rosa a la cara i les xiques es pinten una ratlla blava.
La meua opinió personal es que no hi te que haver un color per a cada sexe. Per què per ser un xic no pots dur el color rosa? O per què per ser una xica no pots dur el color blau? En la actualitat i hi gent que si eres un xic i et vesteixes com una xica o jugues amb nines t'insulta dient que eres un «maricó» o si eres una xica i jugues a futbol o vesteixes com un xic et diuen «marimatxo»Jo crec que això està mal, que no hi ha color ni de xiques ni de xics que els colors son dels dos sexes.
Bon dia a tots i totes,
Una vegada més, la meua companya i jo hem elegit un tema que tracta sobre la discriminació entre els xics i les xiques. Uns dels tòpics molt freqüents a la nostra societat és que el color rosa és de xiques mentre que el blau ho és de xics. A més, no hi ha a soles discriminacions quant als colors, sinó que també la societat classifica els esports en masculins o femenins. Estem acostumats a què el bàsquet, el futbol... siguen «esports masculins» mentre que la gimnàstica artística o rítmica, el ballet... són esports femenins. Aquest pensament és inacceptable, ja que tant els xics com les xiques poden realitzar qualsevol esport sense les típiques etiquetes com «marica», «marimatxo»... En el nostre cas, nosaltres realitzem Judo, i alguns diríem que és un esport «d'homes», perquè hi ha contacte físic i les dones no som capaces de realitzar-lo simplement perquè se suposa que les dones no tenim força mentre que els homes sí, vinga va! Però a més hi ha molts xics discriminats perquè realitzen un «esport de xica», com el ballet. En aquest cas, ambdues tenim amics en comú que realitzen un esport paregut a aquest, i no els avergonyix, ni molt menys.
En aquest vídeo es representa com la societat classifica els colors en masculins i femenins. Les xiquetes van amb vestits roses, sabates roses, els llavis pintats de rosa, és a dir, van completament de rosa; en el cas dels xics, aquestos van totalment de blau. Fins que un xic i una xica es cansen del tòpic del color rosa i del blau i ixen «a l'exterior». Una vegada fora veiem com molts xics i moltes xiques estan en la mateixa situació, en quant als colors. Per mitjà d'una metàfora amb els colors, unixen ambdós formant el morat, i aquest transmet un missatge que dóna a entendre que fa igual el color que t'agrade, o el color amb el qual vistes, ja que els colors no canvien a la persona i per mitjà dels colors no ens identifiquem.
Blau o rosa? Per què no uns altres colors com taronja o morat? Nosaltres som xiques i el nostre color favorit és el blau, hi ha cap problema?
Hola, bona vesprada a hui us vaig a parlar sobre el vídeo rosa i blau.
Aquest vídeo és una reivindicació conta la diverfobla. Explica que els colors rosa i blau no sol te que ser rosa per les xiques i blau per als xics, pot ser del reves. En el vídeo ixen 3 xics i 3 xiques, en el 3 xics hi ha un xic que destaca per la seva manera de ser, i en les xiques el mateix.
Pense que aquest vídeo és una manera de publicar a l'associació contra la diverfobla, però també que és una manera d'informar els que visiten el blog. També pense que està bé que es publiquen perquè així nosaltres els alumnes podem difondre la informació, l'associació per a què vagen a la reunió de tots els dilluns de cada mes
Aquest vídeo tracta d'un cançó en la que al principi els nois i les noies estan separats. Els xics tenen que fer les coses que fan els xics com jugar a futbol, fer lluita... ; i les xiques tenen que fer coses com pintar-se, ballar... I un xic i una xica, no volen fer el que li diuen, el xic agafa una nina i la xica vol llegir.
La meua opinió es que aquest vídeo, em pareix molt be que els xiques i els xics volen fer el que fa el altre sexe. M'agradat que en aquest vídeo al final lis dona igual el que diguen els demés, si vols fer els que fan els del altre sexe.
Bon dia som Alba Bernat i Dani Gonzalez a hui anem a parlar sobre un tema molt important de aquest segle que tracta dels colors del xics i de les xiques antigament als xics sels identificava amb el color blau i a les xiques amb el color rosa. Actualment també passa aixó però de altra manera
mes moderat. En aquest vídeo se pot veure a tres xics vestits de blau i altres tres xiques vestides de
rosa, en un moment del video es pot veure com un xic toca una nina de color rosa i els companys es acerquen com si haguera fet algun delit o algo paregut després el xic i la xiqueta es van juntar i es van a adar la ma amb el color rosa i blau per a juntarlos.
La nostra opinió es que el vídeo ens a paregut molt bona i ingeniosa i els xiquets fan molt aquest rol, i la cançó acompanya molt el cortometraje.
Bon dia a tots i totes, vaig a comentar aquest vídeo de ''nomes rosa i blau?''.
En aquest vídeo es veu a dos bandes que son les xiques de rosa i les xics de blau que després un xic i una xica fan coses del que ''deurien '' de fer del altre sexe. Doncs que el fan els altres es descloure de seu grup i els porten un altre grup ,com un lloc fosc i marginat perquè no fan el deurien de fer el que el fan el seu sexe, després els dos grups es ajunten.
Bé, aquest vídeo representa els rolls que moltes persones pensen el que deurien de fer tot el món ,si una persona surt del roll que deuria de ''ser'' es aparten i marginen. Quan a un xic no li agrada jugar al football es aparta i li diuen marica, gay, nenaza i altres coses. Quan una xiqueta li agrada jugar per exemple al call of duty li diuen marimacho, rollo bollo, macho-men i altres paraules . Estem en el segle XXI i a estes altures la gent fa aqueix tipus de comentaris. Que mes da el que li agrada la gent, que mes da com una persona i que mes da com es identifica aquesta persona. Tens o no tens pluma, eres gay, lesbiana o altres coses , no som persones com altres?.
Demés de negre o blanc existixen mes colors, els colors es cadascuna i el que li agraden, eixistixen la taronja.....continuara....
Bona vesprada, anem a comentar aquesta cançò de Benny anomenada ''Little Game''. En ella hi ha una part on les xiques van vestides totes de rosa i altra on hi ha xics que van tots de blau, però en les dos hi ha u que no vol fer el que fan ells ni estar allí. Aleshores, el xic i la xica que no ''encaixen'' van a una altre lloc on hi han més persones com ells i també pols de colors rosa i blau. Doncs, ells s'emporquen les mans amb la pols (la xica de rosa i ell amb el de blau) i es donen la mà de manera que es mesclen els colors.
La nostra opinió és: perquè han de ser el blau i el rosa? Perquè no taronja o verd? Els color donen igual, tu pots posar-te el color que et de la gana sigues home o dona. La lletra de la cançó és molt interessant, ja que reivindica aquest tema.
Bones!
Per a començar he de dir que el video d'aquesta entrada m'agradat molt, em pareix creative i interesant, a més que deixa que pensar en quant a una o, per aquelles persones que ja se hajan plantejat aquest tema, altra reflexió des d'altre perspectiva diguem, més directa o inclós dinàmica...
Jo alguna vegada he pensat en una distinció similar entre xiques i xics, deia que cada uno debia tenir la seua “identificació”, no es podien “mezclar”, i altras tonteries, per què el que son tots aquests pensaments son aixó, pures tonteries...
Ja está bé de tant classificar, xiques per açi amb els seus vestits, les seues “coses femenines”, el seu color rosa o sól colors “bonics” i “adorables”, res de blau, rotge... i els xics sí amb eixos “detalls” o aspectes que els “caracteritzen” i que és molt més normal per exemple que estiguen coberts de vell sense problema i preocupació alguna, tots amb el seu rotllo molt masculí i “normalitzat”... qué passa? Que les xiques som altra especie d'altra galaxia amb un aspect similar al dels essers humans però realment no som essers humans com els xics?? es que es fa tan “complicat” pensar en algo “paral.lel” que inclós pot “distanciar-me” amb algú “disparate” del tema!
Jo soc xica, bé, i m'agrada molt, per example, algunes prendes de ropa habituals dels xics, el meu color favorit és el blau, el negre, el gris.... tots els colors m'agraden i no per aixó em sent menys dóna... a la final, tots som humans i per tan, som “iguals” i el posse entre cometes perqué les xiques alguna diferencie tindrem amb els xics, tan fisica com psicológicament, peró hem de recordar que les coses han ido cambiant al llarg dels temps, i encara segueixen cambiant, i aquesta diversitat, alguns dels seus cambis o, tots, podria dir, sempre i quan no trauren problemes, els accepte, mentres totes i tots seamos feliços i tot esté com deu d'estar, bé o millor inclós, en societat... Bé! ….
... Unes salutacions! ...
10 REASONS WHY I WEAR PINK:
(10 RAONS PER LES QUALS JO PORTE ROSA)
-It was my last clean shirt
(Era la meua ultima samarreta neta)
-My mum made me wear it
(La meua mare em va fer ficar-me-la)
-I make this colour look good
(Faig que aquest color es veja bé)
-My dad did the laundry
(El meu pare va fer la bugada)
-I wear this shirt to annoy you
(Porte aquesta samarreta per molestar-te)
-Smart people wear pink
(La gent intel·ligent porta rosa)
-It’s my party shirt
(És la meua samarreta de festa)
-Pink is the new black
(El rosa és el nou negre)
-It’s a fashion statement and last but not the least...
(És una declaració de la moda i l’últim però no el pitjor...)
TOUGH GUYS WEAR PINK!
(ELS XICS DURS PORTEN ROSA!)
“When boys or men wear pink, it’s not just a color but is used to make a statement- in this case, the statement is spelled out.” (Quan els xics o els homes porten rosa, no és tan sols un color però és utilitzat per fer una declaració- en aquest cas, la declaració està explicada).
Aquestes raons o motius es troben a la samarreta d’un xiquet de set anys, qui va decidir ficar-se el rosa. Considere que aquesta forma de reivindicar-se és important per aconseguir un canvi i és per això que he volgut iniciar amb açò el meu comentari.
En aquest vídeo es reflecteixen els prototips encara vigents al nostre segle: el rosa per a les xiques, el blau per als xics, les nines per a les xiques, els cotxes per als xics... Per què? Per què no acabem ja d’una vegada amb totes aquestes etiquetes que ens reprimeixen i ens fan mal? Per què no volem ser més lliures?
M’indigna el fet que hi haja gent que participa en la violència verbal d’aquests fets. A mi no m’agrada el rosa i no per això sóc més o menys femenina. El fet de tindre altres gustos o que la teua orientació sexual siga diferent no et fa cap monstre. La diversitat ens enriqueix i es per açò que les persones no hem de comportar-nos davall cap model que ens impedisca ser nosaltres realment.
Aprofite també per donar suport al grup Stop diverfòbia per voler eradicar tots aquests estereotips, per fer-nos més lliures i per lluitar a favor de la diversitat, em sembla admirable. La vida no és blanca o negra, la vida no és tan sols rosa o blava. La vida és del color que tu vulgues pintar. Fes ús del teu pinzell i ajuda a pintar el món!
Hola, sóc Andrea Becker i vaig a comentar «Només blau i rosa»
En el vídeo apareix un grup de xics que van de blau i un altre de xiques que van de rosa.
Els dos grups estan separats, el rosa per un lloc i els xics per un altre.
A mi no em pareix bé que una xica a soles tinga que anar de rosa, i els xics de blau perquè tots i totes som lliures d'anar com vulguem. Com si un xic va de rosa i què passa ?????
Bon dia,
En primer lloc vaig a felicitar a Benny per la cançó, a mi m’agrada molt, ja per la lletra de la cançó que diu veritats com a temples “a viure segon els roles de gènere” “i a tenir mentes absentes”. Efectivament, la lletra és boníssima, perquè és veritat que hem de viure amb les etiquetes de ser xic o ser xica, de rosa o blau.
En segon lloc analitzant el vídeo, podem veure que els xics dos juguen a deports com són el "Basket" i l’altre serà boxejador, mentes que, el xiquet restant està al voltant de jocs de color blau i de “xics” i quan vol agafar la nina de color rosa, els seus companys van en contra d'ell. Això pot representar que quan naixes “t’assignen” el teu futur i el teu color, i socialment és així; xics blau i com a futur el deport. Quan un xic vol eixir d'eixa “etiqueta” sol ser criticat quan és l’únic que no vol ser un més, quan no vol ser una etiqueta, i el més important quan no vol ser un ninot de la societat.
Seguidament, l’escena en les xiques es repeteix, ninetes totes de color rosa i amb faldes. Crec recordar que les dones ja portem pantalons i sabates de fer esport, no anem amb faldes i tacons, això també és una reivindicació dels nostres drets. Però tornant al tema, ara el color es rosa, i les aspiracions son ser una ballarina o com diu a la cançó “un vestit”, i quan la xiqueta vol llegir tal vegada seguir uns patrons, unes maneres (això és el que representa el llibre al cap) les companyes van per ella. També podem associar-ho al fet que ara n’hi ha una moda en la qual pensar és de ser avorrit i no estudiar és el millor que has de fer.
Per concloure, vull dir que les següents escenes són molt rellevants, ja que és quan ells descobreixen que no estan assoles en eixe món desterrat on van tots aquells que no són patrons o ninots. On està la diversitat, la curiositat tal vegada, el millor és que decideixen ajuntar els rols i “donen la vida” als que portaven, tant de temps, tancats en eixe món fosc. El mateix món que pateixen les persones que són insultades per gent que no li agrada la diversitat.
Jo vull un món de color violeta. I tu, quin món vols? Un com
Bon dia;
Em pareix patètic que hui en dia encara s’utilitzen frases com “si em fas ficar-me condó no m’estimes” escolta, si t’estima, assoles que no vol ser mare a l’edat que tinga o no li abelleix tindre malalties.
Les conseqüències de no rebre una educació sexual són aquestes frases que les persones “amb educació sexual” les veiem incoherents o incomprensibles; ja que si aquest xiquet (la “marxa enrere” normalment solen fer-ho els xics) no ha rebut una educació sexual, és obvi que no sàpiga que abans de ploure plovineja i que això ja pot fer que la dona quede embarassada, a més a més en el segle XVI, qui no sap que ni hi ha una gamma de preservatius que fan “Sentir més plaer”? Normalment, comencem criticant amb la persona, però sent madurs s'ha de criticar a la societat i a l’educació que ens hi ha transmet.
Sense anar més lluny, normalment, la persona que va dient com és la sexualitat és qui dóna una aparença de saber moltes coses, però realment no sap res de la sexualitat. I això fa, que els estereotips de la sexualitat o mites queden en l’aire i en la societat, fins que, hi ha un moment que pareix ser real tot el fet contat. Una companya i jo vàrem llegir que si es practicava la penetració de peu, una dona no es quedava embarassada. Fins que punt les pagines, o els mitjans de comunicació fan una volta de mites i estereotips? Que és realment la sexualitat? Assoles penetració? Quan es deixa de ser verge, en la primera penetració o en el primer lloc amb la parella?
També cal saber que molts xics (no tots) utilitzen eixes frases com a xantatge emocional: “si no fas açò, no m’estimes, haurem de tallar”, s’observa la pressió, no? Vaig a pensar que no s’adonen del que estan dient, ja que en eixe moment no és que pensen en el cap. Per a defensar també un poc als xics, moltes vegades pensem que “tots són iguals”, “que volen el que volen”, “després d’un pols, no et va a cridar” “pensen amb el penis”... Normalment, tant ells com nosaltres generalitzem d’una manera, però no és culpa nostra, sinó del patriarcat, perquè ens ha educat a utilitzar etiquetes, xic o xica, heterosexual o homosexual, quan no, hi ha voltes que està millor eixir d'eixa etiqueta de “normalitat” i ser un poc únic, encara que, hui està mal pertànyer o eixir del rol anomenat “l'habitual” “xic o xica”; més que mal, criticat.
Amb tot això vull dir, que no s'ha de tindre vergonya de dir, que vols fer-ho amb preservatiu i si no vol “plastificar-se-la” (fent referencia a una entrada, paraula de Gorka de física i química, crec recordar) que vaja a casa i es fique a la dutxa. Perquè ni homes, ni dones han de ser sotmeses al que vol l’altra persona de la parella, i menys si es tracta de salut, ja que SÍ existeixen les malalties, a diferència dels dinosaures, no s’extingeixen així de colp. Amb açò, també vull dir, que pels motius abans nomenats (al xic no li agrada el preservatiu) fan que les xiques i cada vegada més menudes, tinguen relacions sexuals sense condó. Encara que també s’escolta la frase “el condó que se'l fique la meua xicota”, jo pense que si es poden ficar els dos millor, però per almenys un.
Per concloure, vull dir que és normal que una família sense cap ingressos o que no es pot mantenir assoles i que ha de rebre ajuda de l’estat, els diners van a anar a menjar no a la sexualitat, per tant, hi ha eixes dades estadístiques. I per tancar aquest comentari vaig a contestar a la pregunta de perquè passa això, realment no sé per què passa, no tinc una especialització o un títol, però pense que és per la societat i la història que portem a l’esquena, des de l’època del franquisme el sexe era assoles perquè l’home poguera gaudir i la dona havia de fer per “amor” o perquè havia de ser així, el que l'home manarà. Aleshores, com anem a avançar com a societat si no eixim dels temes tabús, com el sexe? Per què no podem ser educats amb una base de sexualitat? Per què no deixem de pensar en la crisi o que els polítics estan robant-nos els diners, per centrar-nos en l’educació dels nostres fills o de l’educació que la societat està inculcant-los?
Jo reclame més educació sexual, i menys diners per l'oci. Un comiat.
Hola, sóc David Wolf,
Aquest vídeo parla sobre els colors dels xic i les xiques, i a alguns xics els agrada el rosa i a algunes xiques el blau, o un altre color diferent al rosa però té por a que els altres xiquets comencen a burlar-se d'ella, i el xic el mateix.
Jo crec que cada xiquet o xiqueta ha de portar o agradar-li el color que li done la gana, però no el que els xiquets o les xiquetes porten.
TOT ELS COLORS SÓN DE XICS I DE XIQUES!
Hola,
en aquest vídeo parlen sobre que les xiques sol poden portar maquillatge, vestits, colors roses etc. I els xics sol poden portar color blau, jerseis, pilotes etc. Peró jo opine que tot el món pot anar com vulga, no per que aixo siga de xiques lo tenen porta sol les xiques també lo poden portar els xics, per exemple el joguets de coxes habitualment lo usen els xics però també lo poden usar les xiques i aixi contínuament.
No mes Rosa i Blau?(RECUPERACIO)
Hola, en aquest vídeo parlen sobre els xics que son de color blau y els xiques de color rosa. Els xics sol podien tindre roba blau, guants de boxa i tot allò relacionat amb els xics, en canvi els xiques sols porten roba de color rosa, nines i tot allò relacionat amb els xiques. Però quan a un xic o una xica li agrada el color contrari ja ha de ser rar. Però jo crec que cada persona te els seus gusts o intencions i ha de ser criticada per ningú.
Què passa que no existeixen més colors?
El que està passant actualment és que ens hem oblidat un poc de la diversitat de pensament, i de la diversitat en general.
Hui en dia es jutja a tots aquells xiquets als que no els agraden els cotxes si no les nines, a totes les xiquetes a les que lis agrada el futbol i no el xiquets i açò opinem que és una tonteria de la que la societat s'ha de desfer.
Hi ha que deixar que la gent siga com vulga ser, que decidisca per sí mateixa i que perseguisca els seus somnis i faja realitat els seus desitjos perquè la diversitat no és roïna, tot el contrari i per això tots hauríem de ser lliures fer allò que volem sense restriccions.
Per altra banda hem deixar de costat també la societat patriarcal en la que vivim i els rols als que estem sotmesos tant les dones com els homes, perquè cadascú té els seus gustos i tots han de ser respectats i no hi ha que classificar a la gent segons dos colors generals com són el rosa per a les xiques i el blau per als xics. Si ens fixem, tot el dot dels bebès està determinat per colors, si ets un xic segurament els colors que hi trobaràs seran blaus, verds, o colors d'aquest tipus però mai un crema o un rosa per a un xic perquè no està ben vist per certa gent i nosaltres som els responsables de que açò canvie, i de que un xic puga vestir de rosa i una xica de blau, que una xica puga jugar a futbol i un xic cuinar i deixar a la gent llibertat perquè quant diversitat més coses per a elegir hi haurà, no?
Per acabar direm que estem completament a favor del vídeo del joc aquest i que demanem que es veja en més parts del món i es prenga consciencia de que són temps nous en tots els sentits i no sols en la tecnologia i que no s'ha de insultar ni molt menys arribar a qualsevol altre tipus de maltracte amb ningú perquè al fi i a la cap som persones i tots tenim dret a tot.
Un comiat.
Bona vesprada, començaré felicitant a En primer a Benny per la cançó, ja que m’agradat molt per la seva lletra. Té tota la raó del món, per culpa de la societat, “vivim segons els roles de gènere” tot es blau o rosa, doncs bé, no hi han mes colors? Perque no morat, o verd o taronja?
En el vídeo, es pot veure com els xics juguen a jocs i esports de "xics " i cuan l’altre noi vol agafar una nina, els seus amics el miren mal i van en contra d’ell. El blau es per als xics, i el rosa per a les xiques. Seguidament, les xiques juguen amb nines de color rosa i amb faldes. I cuan volen fer algo de ‘’de xic’’ les altres s’ enfaden.
Estem al segle XXI, pensé que estem prou avançats com per ha seguir amb la tontería aquesta del que es masculí o el que es femení, cadascú es com es, i cada persona té uns gusts, així que no hi ha que jutjar a ningú per la seua forma de ser.
Per que una xica no pot agradarli el futbol? O a un xic ballar? Ho veig una tontería molt gran, i he de dir també que el respecte va per davant de tot, cal respectar als demés ja que ningú es millor que ningú.
En conclusió, fora la norma de blau i rosa, vull un món multicolor.
En aquest vídeo, ens parla sobre la diferència de gènere en els xiquets i xiquetes. Ací ens mostra idees de com hem de ser i comportar-nos, les xiques i els xics des de xicotets, com hem de jugar i amb què, com ens hem de vestir, de què color hem d'anar, que tenim què estudiar i moltes coses més...
Al principi, per una banda apareix un grup de xics i per l'altra de xiques, en els xics com bé hem dit abans, sol poden jugar amb: figures d'acció, pilotes de bàsquet, guants d'assalts, etc.
Les xiques en canvi es maquillen, intenten ser menys grosses, ser molt més precioses, tindre l'esquena més recta, ser més altes i convertir-se en unes xiques perfectes.
En el cas dels xics (que són tres), un d'ells arriba a veure una nina rosa de joguet i allarga el braç per a aconseguir agafar la nina i jugar amb ella, però en el mateix moment que va a agafar-la els seus companys es giren i el miren malament, aleshores comencen a apropar-se amb un rostre d'odi, el xiquet s'atemoreix i intenta fugir d'ells.
En el cas de les xiques (també tres), dues estan amb un llibre en el cap per a tindre l'esquena més recta, l'altra per curiositat vaobrir el llibre per a llegir-ho, per-ho com esta mal vist, les altres dues es giren, amb cara d'odi (passa el mateix cas que en els xics).
Després, els tiren, a un lloc fos ple de xiques i xiquets segons la meua opinió, els tiren hi ha perquè no compleixen les (''normes''), al llarg del camí es troben, amb gent tira al terra, al final del camí es troben amb dos bols, un amb pintura blava i l'altra amb pintura rosa.
Actualment la diversitat, com a concepte general esta cobrant imporancia, però ¿hi arriba a tots els aspectes?
Al franquisme, com és pot veure en altra entrada del bloc, no a sols és jutja, si no és considera com a una malaltia el fet de que hi ha xiquets als que no els agraden els cotxes si no els nines i homes que lis agrade la cuina. És suposa, segons aquests criteris, que a les xiquetes no els pot agradar el futbol i menys encara que esten fisicamente preparades per a jugar-ho i, sense donar-ens compte, pareix que l'evolució i els drets humans que defenen l'igualtat no acaben d'arribar al segle XXI.
La nostra societat és caracteritza, en part per ser patriarcal. Tenim unes bases imposades que ens parlen de com es suposa que deuria de comportarse, segons es considera la manera correcta d'actuar, una dóna i un home. I així arribem, directament, a léntrada : ROSA I BLAU. No hi ha mes colors per a posarlis als nens i a les nenes? Nosaltres som els responsables de açò canvie, i de que un xic puga vestir de rosa i una xica de blau, que una xica puga jugar a futbol i un xic cuinar.
Son temps nous però., hi hi ha persones noves?
Bon dia.
A l'entrada del blog “Només rosa i blau?” trobem el videoclip d'una cançó denominada “Little Game” el autor de la qual es Benny. En aquest videoclip es fa una crítica als rols de gènere que ens assignen, ja que afecten de forma negativa en la societat, ja que si no ens atenim a ells i ens comportem de forma diferent correrem el risc de ser discriminats o violentats i també sembla convidar-nos a trencar-los.
Pel que fa a mi, considere que tant el videoclip com la lletra d'aquesta cançó és fantàstica perquè reflecteix molt bé com és la societat en què vivim, en el sentit que quan no complim l'estereotipus de dona o d'home marcat pels rols de gènere la gent et considera rar i sembla que pel fet que no segueixen un model que els definisca els que ho compleixen se senten amenaçats.
Com he mencionat abans, sembla que el videoclip ens convida a trencar els rols de gènere i crec que és el que s'hauria de fer. Simplement s'ha educat tant als homes com a les dones perquè es comporten i visten d'una determinada manera, i perquè tinguen uns determinats gusts, però realment no hi ha límits. Per exemple en el cas de la roba, hi ha tendes de per a xics i per a xiques, però realment la roba en si mateixa no té gènere ni els colors tenen gènere sinó que a un tipus de roba i a una determinada forma de vestir s'ha decidit que tenen característiques considerades femenines o masculines. Per aquest motiu si a alguna dona li agrada la roba que es considera que han de portar els homes o al contrari no hauria de considerar-se rar, ni com moltes vegades es fa, atribuir-li una orientació sexual ni en la identitat sexual pel fet de vestir d'una determinada manera.
De la mateixa manera que vestir d'una determinada manera manera no et fa menys home ni menys dona, comportar-te d'una determinada manera tampoc. Per exemple, si un home és molt sentimental, ja li diuen coses com que és homosexual o que això és de dona, però realment no és que hi haja un comportament que siga en si mateix femení o masculí sinó que no estàs complint amb l'estereotipus que tenim d'un home o una dona. Ja que, com he mencionat abans, ens han educat atribuint-nos un determinat comportament i uns determinats gustos per al gènere femení i el masculí.
Per tant, hauríem de tindre en compte el que ens transmet la lletra de la cançó i no tindre cap problema amb aquells que rompen amb els rols de gènere, ja que no hi ha cap cosa que en si mateixa siga pròpia del gènere femení ni del gènere masculí.
En aquest vídeo “nomes rosa o blau?” critica els estereotips que hi han a la nostra societat, pot ser que en aquest moment ha disminuït una mica però encara estan. Quan naix un xic li preparen l'habitació de color blau o verd i quan es una xica de rosa o violeta. Jo crec que quan naix una persona es mes façil de canviar les coses que li agraden a cadascú, això passa perquè som mes vulnerables.
En la meua pròpia experiència, el meu color preferit es el blau, perquè per a mi simbolitza la mar en calma, encara que jo siga un terratrèmol en persona però quan era petita de veritat m'agradava el rosa, només vaig tindre que créixer i tindre la meua pròpia personalitat.
També quan som petits i estas en totes les teues amigues jo jugava a mares i pares, però si jugaves al cotxes era com si els feies malament. L'estiu passat vaig de cuidar dels meus cosins i estaven jugant a mares i pares i un dels amics del meu cosí quasi no li deixa jugar perquè deia que era només un joc per a xiques, jo vaig flipar perquè pensava que ara les coses havien canviat una mica. Només m'alegre de que a la meua família no pensen així.
Bon dia,
comente aquesta entrada perquè el vídeo m'ha paregut molt interessant i emotiu i a més tracta d'un tema molt comentat últimament, encara que pense que és molt extremista per tant, poc realista .
Es cert que encara es segueix insultant a les persones que no compleixen els comportaments que es suposa que tenen que adoptar sent xics o xiques però veig que ha avançat molt i amb el pas del temps ja no sembla tan estrany veure a un xic amb una camiseta rosa o a una xica sense vestit(per exemple)inclús en països que pareix que son molt extremistes amb aquestes coses , com el meu( i ho dic per que ho he pogut presenciar) , de fet, crec que en alguns aspectes, la «cosa» esta donant la volta. Per exemple, hui en dia es molt menys freqüent veure a una xica amb un vestit pel carrer i poc a poc es veuen més i més xiques amb un aspecte que es suposa que es per a xics i ja resulta molt més normal veure a un xic amb una camiseta rosa ,cosa que resultava mot estranya no fa molt de temps. aleshores considere que aquestes coses deuen ser reconegudes .
A vegades em pregunte el per qué d'aquestes coses, per què som tan estrictes amb estes coses , per què estem tan determinats i tan definits i qui va decidir totes estes coses. A vegades pense que no está mal que haja alguna diferència entre els homes i les dones (apart del cos) sempre que no es porte als extrems ja que tampoc em pareix bé que s'insulte a una persona per això, per qué, com avans vaig dir, no entenc per qué som tan estrictes amb aquestes coses.
Pense que aquest tema té molt a vore amb la educació que rebem i la societat que ens rodeja ja que , si desde xiquetes ens ensenyen que les nines , el rosa, els vestits , els pendents(entre altres coses ) són per a xiques i que els cotxes, el blau, el no plorar (entre altres coses) són per a xics és "normal" que la majoria cresquem amb aquests pensaments. A mi, per exemple, m'han educat d'aquesta manera i no ho critique per a res als meus pares ja que a ells també els han educat d'aquesta manera i als seus pares també i així, contínuament. Així que, altra vegada estaríem ante la pregunta : qui va decidir aquestes coses?, no trove una resposta clara . Hui en dia hi ha moltes persones que critiquen aquestes coses sin saber el principi d'elles i pense que això tampoc está bé, tractar de cambiarles és una millor opció, crec jo.
Ara soc major i tinc les meues opinions pròpies de les coses: he de reconéixer que l'educació que vaig rebre continua influint en mi d'alguna manera però encara així no se m'ocorreria de cap manera ficar-me amb algú per açò ni per res , ja que tampoc entra dins de la meua educació i perquè conec un concepte que s'anomena "respecte". A més, insultar una persona per estes coses vol dir a la insulte perquè és "diferente" i llavors pense en que jo també he sigut insultada per ser "diferente" (en altres aspectes) i ha sigut horrible. Som persones i tenim sentiments al fi a la cap.
He fet aquest comentari amb tota la sinceritat perqué considere que és molt important a l'hora d'opinar i perqué veig que sempre que es comenten aquestes coses es fa el típic comentari mono que es suposa que ho fa una persona que está indignada amb aquestes coses i la veritat és que el que el que m'indigna és la seua indignació, la seua falsa indignació perqué a moltes de les persones que critiquen tant aquestes coses els he sentit dir "mira, si parece un tio" quan veuen que una xica té el pel molt curt(exemple). Vos invite a pensar aquestes coses amb temps i a ser sincers amb les vostres opinions, perquè entre les nostres opinions, si que hi ha una clara diferència. está clar que no tots podem pensar el mateix i tampoc tenim que fer-ho, dic jo.
14.11.15
Bon dia,
comente aquesta entrada perquè el vídeo m'ha paregut molt interessant i emotiu i a més tracta d'un tema molt comentat últimament, encara que pense que és molt extremista per tant, poc realista.
Es cert que encara es segueix insultant a les persones que no compleixen els comportaments que es suposa que tenen que adoptar sent xics o xiques però veig que ha avançat molt i amb el pas del temps ja no sembla tan estrany veure a un xic amb una camiseta rosa o a una xica sense vestit(per exemple)inclús en països que pareix que son molt extremistes amb aquestes coses , com el meu( i ho dic per que ho he pogut presenciar) , de fet, crec que en alguns aspectes, la «cosa» esta donant la volta. Per exemple, hui en dia es molt menys freqüent veure a una xica amb un vestit pel carrer i poc a poc es veuen més i més xiques amb un aspecte que es suposa que es per a xics i ja resulta molt més normal veure a un xic amb una camiseta rosa ,cosa que resultava mot estranya no fa molt de temps. aleshores considere que aquestes coses deuen ser reconegudes .
A vegades em pregunte el per qué d'aquestes coses, per què som tan estrictes amb estes coses , per què estem tan determinats i tan definits i qui va decidir totes estes coses. A vegades pense que no está mal que haja alguna diferéncia entre els homes i les dones( Apart del cos) sempre que no es porte als extrems ja que tampoc em pareix bé que s'insulte a una persona per això, per qué, com avans vaig dir , no antenc per qué som tan estrictes amb aquestes coses.
Pense que aquest tema té molt a vore amb la educació que rebim i la societat que ens rodeja ja que , si desde xiquetes ens ensenyen que les nines , el rosa, els vestits , els pendents(entre altres coses ) són per a xiques i que els cotxes, el blau, el no plorar (entre altres coses) són per a xics és "normal" que la majoria cresquem amb aquests pensaments. A mi, per exemple, m'han educat d'aquesta manera i no ho critique per a res als meus pares ja que a ells també els han educat d'aquesta manera i als seus pares també i així , continuament. Així que , altra vegada estaríem ante la pregunta : qui va decidir aquestes coses?, no trove una resposta clara . Hui en dia hi ha moltes persones que critiquen aquestes coses sin saber el principi d'elles i pense que aixó tampoc está bé, tractar de cambiarles és una millor opció, crec jo.
Ara soc major i tinc les meues opinions própies de les coses: he de reconéixer que l'educació que vaig rebre continua influint en mi d'alguna manera però encara així no se m'ocorreria de cap manera ficar-me amb algú per açò ni per res , ja que tampoc entra dins de la meua educació i perquè conec un concepte que s'anomena "respecte". A més , insultar una persona per estes coses vol dir a la insulte perquè és "diferente" i llavors pense en que jo també he sigut insultada per ser "diferente" (en altres aspectes) i ha sigut horrible. Som persones i tenim sentiments al fi a la cap.
He fet aquest comentari amb tota la sinceritat perqué considere que és molt important a l'hora d'opinar i perqué veig que sempre que es comenten aquestes coses es fa el típic comentari mono que es suposa que ho fa una persona que está indignda amb aquestes coses i la veritat és que el que el que m'indigna és la seua indignació, la seua falsa indignació perqué a moltes de les persones que critiquen tant aquestes coses els he sentit dir "mira, si parece un tio" quan veuen que una xica té el pel molt curt(exemple). Vos invite a pensar aquestes coses amb temps i a ser sincers amb les vostres opinions , perque entre les nostres opinions, si que hi ha una clara diferéncia. está clar que no tots podem pensar el mateix i tampoc tenim que fer-ho, dic jo.
14.11.15
Publica un comentari a l'entrada