Com reaccionaries si et preguntaren per la primera vegada del teu fill? I la de la teua filla? Alguns pares reals responen a aquestes preguntes en un vídeo creat per l'empresa farmacèutica de l'Urugai Urufarma en el Dia Internacional de la Dona del 2016.
23 comentaris:
Aquest vídeo tracta de que alguns pares comenten com seria la primera vegada dels seus fills i deien que podia ser divertit, que s'ho passaria bé... En canvi quan li pregunten com seria la primera vegada de la seua filla deien que es complicava la cosa, que fins a certs anys no ho li deixaven, que era millor fer-ho més tard que prompte perquè segons els pares les dones són més fràgils, delicades, dèbils...
La nostra opinió és que si es divertit per als homes per a les dones també, no hi ha que ser masclistes per estes coses les dones ho poden fer quan vulguen igual que els homes. Ells no tenen dret a controlar-nos quan el fem i quan no.
Hola som Nerea Moozoni i Lucia Stone
Aquest vídeo tracta de pares que parlen del que opinen de la primera vegada dels seus fills/es.
Primer els pregunten ' que opinen de la primera vegada d'un fill' i ells responen amb un 'no passa res', per ultim els pregunten 'que si fora la primera vegada de la seua filla' i ells responen...'això és mes complicat, per que les nenes tots les vem mes sensibles'.
Nosaltres opinem que aixo no es veritat, una primera vegada es clar que no es el mateix per a un xic que a una xica, però en teoria per els dos pares si se preocupen per la filla també es tenen que preocupar el mateix del fill, els dos son iguals de sensibles als dos els va a afectar la PRIMERA VEGADA per que si per això vas a perdre a la teua filla també al teu fil
La primera vez, que sea lo más tarde posible y con amor. A pesar de lo que se dice actualmente, "que los jóvenes empiezan cada vez más pronto", y que se vea como algo moderno. Lo moderno no significa lo bueno. Todo con amor. Un saludo
Hola Encarna,
moltes gràcies per comentar en Karícies, i sobretot per fer-ho amb educació i amor (que hi ha molt d'odi a les xarxes). D'altra banda, jo estic molt pagada del meu alumnat, que en general és madur i responsable per a saber quan tindre relacions.
Una abraçada.
Rosa
Bon dia,
Volia dir que quan he començat a veure el vídeo i he vist les preguntes, ja m'esperava les respostes i això ha de canviar, ja que si se suposa que estem a una societat moderna i avançada on tots som iguals (hòmens i dones), no entenc per què segueix havent-hi tanta diferència (i més quant a temes de sexualitat). Vull dir també (com vaig dir en una altra entrada) que quan jo siga pare, si tinc una filla i un fill, els criaré en la igualtat, igual en temes d'aquests perquè a soles es pot canviar açò actuant. I no dic amb açò que els vaja a educar com si no passara res i com si aquests temes no foren importants, no, els educaré ensenyant-los que han de tenir precaució i pensant el que fan però que no es limiten, com han de fer les filles dels homes del vídeo, perquè així no anem a arribar a cap lloc mai.
Un home del vídeo diu: «Un macho es un macho», o siga, que un xic és un matxo i per això pot tirar-se a qualsevol xica a qualsevol moment i en qualsevol lloc? No, jo sóc un xic i no sóc un «matxo», jo sóc igual que tu, que ell i que ella, no sóc un «matxo». Per això dic que cal educar igual al xic que a la xica, per a fer que el xic no acabe pensant que ell és el «matxo» i que és més i més important que la seua germana. Fent açò podrem acabar canviant la societat i canviant-nos a nosaltres mateixos.
No tinc molt més a dir, gràcies per haver-me llegit i un comiat.
Bon dia,
Hui estic per a comentar com els pares veuen molt diferent la primera vegada del seu fill i la gran diferencia que tenen amb la primera vegada de les seues filles.
El primer que vull comentar es com veuen els pares la primera vegada al sexe dels seus fills, ja que ells com a homes també han passat per eixa situació i saben el que és. Ademés volen que la primera vegada dels seus fills siga molt bona i que la recordem per a tota la seua vida.
Per altra banda; i com a segon que volia comentar, aquests pares quan pensen en la primera vegada de la seua filla; no li venen tots els bons pensaments que li podien passar pel cap, ja que com diu un pare d'aquest vídeo; ''veig a la meua filla més fràgil'', i no és que les dones siguen més fràgils que els hòmens, perquè poden haver-hi dones emocionalment o físicament més fortes i menys sensibles que alguns hòmens; però els seus aquests pares com els han criats i les han vist créixer, pensen açò.
Per acabar (dir) que aquests pensaments encara molts pares el tenen; i per a la meua opinió, encara amb els pas dels anys seguiran tenint aquests pensaments, però esperem que amb el pas dels anys aquestes situacions puguem acabar amb un pensament igual.
Un comiat.
Bon dia,
En veure el vídeo d'aquesta entrada, m'agradaria comentar allò que jo diria al meu fill i a la meua filla.
Doncs bé, primer de tot, no faria cap distinció entre ell i ella, ja que és totalment innecessari i masclista. I allò que els diria seria que ells han de perdre la virginitat quan estiguen a gust amb la persona, situació i que l'altra persona també vulga fer el pas (mai obligar a cap persona). L'edat és a soles una xifra insignificant, crec que no hi ha una edat predeterminada per a tindre experiències amb cap persona (o tu mateix). L'única condició per la meua part (i seria molt estricta) seria la utilització de preservatiu sempre i sense cap excusa, no vull que cap fill meu haja d'emmalaltir per una estona de plaer. Ara bé, si és amb preservatiu, per mi no hi ha cap inconvenient de què tinguen totes les relacions sexuals que vulguen, tant ell o ella.
Si les coses es fan amb cap i premeditació, de forma que tothom estiga a gust i cap persona se senta obligat/ada a fer res, tindran la meua aprovació, sense cap dubte. Un comiat!
Bon dia,
Després d'haver vist aquest vídeo en el qual ens mostren una entrevista feta a uns quants pares, preguntant-lis com s'imaginen la primera vegada dels seus fills i filles he sacat les meues pròpies conclusions.
En primer lloc li han preguntat pels fills, i s'ha vist totalment el masclista que és la societat, ja que quan li preguntaven pel seu xic no es negaven per ningú dels casos a respondre orgullosos, dient que serà de la mateixa forma que la de tots els homes. Mentre que quan li han preguntat per la filla, pel cap a soles li han passat mals pensaments, de seguida s'ha pogut escoltar sospirs, cares pensants, inclòs quan uns dels pares ha fet un simulacre de carregar un arma, o ha dit que veu a la seua filla "fràgil".
Per què? Pel mateix de sempre, per la mentalitat tan esclava que té aquesta societat, tan quadriculada i tenebrosa. Ja una sufragista estadounidense va dir que "La prolongada esclavitud de las mujeres es la página más negra de la historia de la humanidad". A aquest món pareix que si no eres un home, no tens dret a gaudir dels plaers que et dóna la vida.
Però de nou, no em sorprén aquesta entrevista, no em sorprén que els pares responguen ací, i açò m'aterra, perquè, jo que sóc conscient que cal canviar el món, la societat, "no passa res", però... i la gent que ho veu normal i no fa res per canviar-ho?, que a soles es limita a dir que no hi ha res a fer, que sempre ha sigut així... Bé, el que calla atorga, i açò em fa por, perquè com deia Simone de Beauvoir, "El opresor no sería tan fuerte si no tuviese cómplices entre los propios oprimidos".
Bona nit,
En acabar de veure aquest vídeo arribe a la conclusió que sempre encara que siga una mica, viurem en una societat masclista, ¿per què? Veient als pares parlar sobre la primera vegada dels seus fills, xics i xiques, i són dos casos totalment diferents, se'ls educa diferent, se'ls tracta diferent, on està la igualtat?
Quan se'ls pregunta als pares sobre la primera vegada dels seus fills aquests contesta: No passa gens si té moltes amigues o amics, un dels pares diu “si són moltes, a dalt”. Amb els xics, no estan els pares tan damunt d'ells les xiques? De seguida se'ls veu en la cara dels pares sospirs, les cares, els gestos… Són més protectors, són les seues “nenes” les xiquetes són més “fràgils” (comparats amb els xics).
Que vol dir que “un mascle és un mascle”? Que les xiques no poden ser fortes, emocionalment i físicament? Els xics són els forts i les xiques les fràgils? On aquesta la igualtat ací?
Per la meua banda, s'hauria de criar als fills igualitàriament, per què no s'ha d'educar a una persona depenent de la seua genere, xic o xica. Les dones poden ser igual de fortes que un home. Espere que aquests pensaments que molts dels pares vagen disminuint, per què passen els anys i continuem amb aquesta mentalitat masclista. Jo si en algun futur tinc fills m'agradaria que visqueren en un molt sense masclisme, on als homes i a les dones se'ls tracten igual, on una dona no se li classifique com a "fràgil, feble..." per ser dona.
Perquè en realitat que és el que volen els pares i les mares? Que els seus fills i filles siguen felices “tot el que volem és que siguen feliços” com diu un dels pares.
Un comiat.
Hola ,
el vídeo tracta d'uns pares que parlen de la primera volta que els seus fills tenen relacions sexuals, les pregunten per la primera vegada del xic i de la xica i també les pregunten quina es la diferencia. Quan parlen dels xics els diuen que la perden prompte perquè diuen que són mes forts i que les xiques són com més dèbils. Però de les xiques diguen que quan més tard millor, que fins als 30 no poden tindre noio... I coses com aquestes. Això es injust, perquè la xica és diferent al xic?, on està la norma que diu que els xics tenen que fer-ho abans que les xiques? No te que ser aixi la edat de cada persona per a tindre relacions depén de la maduresa de la persona no del seu sexe.
En aquest vídeo li fan preguntes a pares de com va ser la primera vegada i després els pregunten com s'imaginen la primera vegada dels seus fills.
Al principi tots diuen coses paregudes i quan van a parlar de com seria la primera dels seus fills es solten més diuen que serà perfecte i quan els pregunten de com seria la primera vegada de les seues filles ja diuen que prefereixen no imaginar-se-lo o com un diu «que hasta los treinta años sabe que no puede hacer nada» i tots aquestos homes podrien obrir-se més quan van a parlar de coses sexuals de les seues filles.
Jo el que pense es que haurien de soltar-se més quan parlen de les seues filles i també en el vídeo hauria de tindre més coses com per exemple preguntar-les també a les mares, que estes a lo millor quan parlen de les seues filles s'obrissen més que els homes.
En aquest vídeo apareixen pares parlant sobre com s'hi imaginaben la primera vegada dels seus fills. El primer pare té 3 fills, el segón pare té 2 fills al igual que el tercer, en cambi el quart té 7 fills. Per a alguns d'ells és la primera vegada que li fan aquest tipus de preguntes.
La primera pregunta és: Com t'imaginaríes la primera vegada del teu fil? Ells diuen que se ho imaginen bé, que ell sería el que manara, l'home es l'home y que si ho fa amb moltes chiques molt millor.
En cambi quan fan la mateixa pregunta però canviant la paraula de fill per filla, aleshores... aixó és un altre tema. Quan li fan la pregunta cambien absolutament la cara a una de negació i circunstància.
La resposta aquesta vegada es totalment diferent, açí diuen coses com: no, no, no, encara no, es a dir fins al 30 anys encara res, que aixó és més difícil, que la nena és més fràgil, etc.
CONTINUARA...
En aquest video els fan preguntes a diferents homes de distintes ètnies i edats, totes relacionades amb el matèix tema, que és com s'imaginen la primera vegada dels seus fills.
Primer els pregunten quants fills tenen, i després els pregunten com creuen que serà la primera vegada del seu fill baró, i quasi tots contesten com si fóra natural, que no es veu com alguna cosa dolenta. En canvi, quan els pregunten sobre com s'imaginen la primera vegada de la seua filla, tots se senten incòmodes i posen cara d'angoixa. A més de no saber com contestar bé a la pregunta, tots mostren una miqueta de rebuig a la idea que la seua filla perda la virginitat, i inclús un home fa una broma com si recarregara una escopeta.
En la meua opinió, aquest prejudici s'hauria d'eliminar ja que jo crec que tant xics com xiques poden tenir sexe i gaudir-lo.
Bon dia.
Vaig a comentar aquest vídeo perquè em pareix molt be que li fessen aquestes preguntes als pares.
Primer els pregunten ' que opinen de la primera vegada d'un fill i els responen con un no passa res o com es un xic es mes lliure de fer el que vulga.
Després li pregunten i la primera vegada de la teua filla i responen que no es el mateix que una xica es més sensible, jo pense que no es el mateix la primera vegada d'un xic que una xica, pense que la primera vegada d'una xica te que ser més agradable i con més passió, per al xic també, però no es el mateix
La xica recorda la primera vegada més que el xica, o la majoria.
Els pares es preocupen més per la xica perquè diuen que es més dèbil, però si una xica vol perdre la virginitat con el seu novio ami em pareix bé.
Bones.
En aquest vídeo apareixen homes, i els pregunten que com se imaginen la primera vegada del seu fill, i tots contesten que bé, que els seus fills tenen a la xica més guapa, que ho faran bé. Després els pregunten per la seua filla i aleshores ja contesten que això no s'ho imaginen, que fins els 30 anys no tinguen nóvio, i sona com si foren masclistes.
Jo pense que algun dia la nostra virginitat la perdrem. Però si perds la virginitat és amb la persona que tu cregues que és la indicada per a llevar-te-la. Si es veritat que els pares se preocupen més per la virginitat de les xiques que del xics, ja que pensen que som més dèbils. Això de no tindre parella fins els 30 anys me pareix que se passen. Si la teua filla té nóvio coneix-ho i ja dones la teua opinió, perquè si els xic poden tenir nóvia, les xiques també.
Bon dia,
Aquest vídeo m’ha sorprès molt, perquè hi ha molta diferència parlant del mateix tema, segons el que preguntes. En el vídeo li pregunten a uns homes com seria la primera vegada de la seua filla i del seu fill. Les respostes no tenen res que veure, quan els pregunten sobre els seus fills no tenen impediment en contestar, diuen que faça el que vulga, en canvi quan els preguntes per les seus filles, contesten totalment el contrari, no saben realment que contestar, i els dona vergonya parlar d’eixe tema relacionat amb les seus filles, perquè diuen que son més fràgils.
Fins i tot ells mateixos diuen que la seua resposta, es molt masclista, però el que hem sorprèn es que ells saben que és masclista, però segueixen tenint la mateixa opinió i no la canvien.
Crec que les persones que pensen així, tenen que canviar d’opinió, informar-se i vore que no tot és com ells pensen, perquè les dones tenen la mateixa llibertat que els homes, i no per ser dona i actuar de manera equivocada al que ells pensen, et tenen que insultar. La societat està acostumada a que el xic pot estar amb qui vulga i no diuen res, en canvi si es al revés, la xica és insultada. Per desgracia eixa opinió que tenen els homes del vídeo la té més gent.
La societat a de canviar i mirar a tot el món igual, sense distinció si es home o dona, i les dones han de tindre tota la llibertat de fer el que vulguen, sense després escoltar a gent que li reprotxe les seues accions.
Un comiat.
Bon dia,
Hui vaig a comentar aquest vídeo, perquè com filla i dona m'ha paregut important comentar-ho. En aquesta entrada apareixen uns pares als quals li fan la pregunta de com serà la primera vegada del seu fill, en les seues respostes semblen molt d'orgullosos. Però quan li fa la mateixa pregunta però referint-se a les seues filles, no li fa la mateixa gràcia, els seus rostres comencen a canviar, i prenen un aspecte seriós.
Però perquè ocorre això? Perquè quan parlen del seu fill el seu rostre dibuixen un somriure, però quan parlen de les seues filles tot el contrari? Des de temps immemorable les dones hem sigut considerades ser inferior, i encara que el temps ha passat i hem millorat en alguns aspectes, encara queda la característica de què les dones per natura solen ser més dèbils i fràgils, és d’ací on venen les cares de preocupacions d’aquests pares.
Ells tenen una imatge de què per naturalesa les seues filles patiran i sofriran per un noi, per això ells pensen que com a pares, com a “matxos” han de protegir-les perquè ningú li faça sentir mal. Per la meua banda pense que els pares hi han pres una actitud molt masclista, pot ser sense voler-ho o pot ser sí. Molts d’ells ho reconeixen en finalitzar el vídeo.
Pot ser aquests homes, han obtingut aquesta actitud dels seus pares, i aquests dels seus i així successivament, però encara que els seus pares hagen viscut en èpoques més masclistes, on més de la meitat de la població no sabia ni llegar ni escriure i no estaven culturitzant, em sembla vergonyós que en ple segle XXI la gent continue prenent aquesta actitud, i no haja evolucionat.
Perquè considere que cal renovar el coneixement, i que les generacions passen, els sers humans evoluciones ideològicament i a la fi, tots busquem un món igualitari i on visquem en harmonia.
Espere que amb aquesta campanya molts pares hagen reflexionat, i que molta gent canvie la visió que té de la dona, perquè nosaltres som lluitadores, independents i valentes, no necessitem sobreprotecció. Tractants igual amb igualtat, tractats com voldries que et tractaren a tu i sobretot no oblides que tots som persones, i que combatre el masclisme és cosa de tots els sexes.
Un comiat.
Bon dia,
Com ha filla, hem pareix important aquest video, així que he decidit comentar-lo.
En aquesta entrada apareixen pares als quals lis fan preguntes sobre com va ser la primera vegada dels seu fill, i aquests contesten molt orgullosos, pero la cosa canvia quan li pregunten per la seva filla, es entonces quan ja no lis fa gracia i les seves cares comencen a canviar.
La meva pregunta, sent jo xica, es.. Perque un xic ho pot fer i no pasa res, i en cnavi si ho fem nosaltres son tot males cares...? No me ho explique.
Els pares pensen que els xics com son més ‘’forts’’ o poden fer sense cap dubte, mentre que nosaltres al ser més ‘’sensibles’’ patirem més.. pero, quina bobada no? En ple segle XXI hauría d’haver plena libertad e igualtat, sí, igualtat i llibertat. La qual segueix sin haver-hi en la nostra societat.
Pot ser aquesta actitud vinga d’anys enrrere, pero no estem a l’acualitat, hem avançat tant en algunes coses i en altres como ho es açó ens hem quedat tant endarrere.. que em dona molta rabia.
Espere que tot canvie i no hi tarde molt i que amb aquesta campanya les persones reflexionen.I a les dones, dirlis, que hi som lluitadores, i que hi anem a conseguir la igualtat, pero de cap.
Juntes som més fortes encara.
Un comiat.
La primera vegada
Bona nit avui vaig comentar aquest vídeo el que tracta sobre la Primera vegada.
Bo el que passa en el vídeo, es que reuneixen a uns pares (sols a pares, ja que no he vist a ninguna dona) , i després els entrevistadors comencen a fer-les preguntes sobre com serà la primera vegada del seu fill. La majoria de els pares reaccionen positivament, en canvi quan comencen a preguntar sobre les seues filles, els pares reaccionen negativament de tal manera que els seus rostres comencen a canviar. Però per que passa això? Això passa perquè per naturalesa els pares pensen que els seus fills son mes forts que les seues filles, que no hi ha que preocupar-se sobre els fills ja que son forts i no les va passar res, i que les filles son mes fluixes i que poden ser violats etc...
En la meua opinió cadascú te la seua vida i te unes lleis que li permeten ser lliure, encara que el fill o la filla estigué vivint amb els seus pares dona igual (a veure s’entén que els pares es preocupen per els seus fills o filles), però això no vol dir que li tingues que prohibir fer el coit amb seu novii/núvia (sempre i quan li hagueres explicat els mètodes de prevenció que això es molt important). Aixo s’ha de terminar JA. QUE ESTEM EN EL SEGLE XXI ....
Aquest nou spot dirigit al Dia de la dona ens mostra, a través de preguntes a uns pares, les diferències a l’hora de parlar sobre les relacions sexuals dels seus fills y de les seues filles.
Quan pregunten als pares com s’imaginen la primera vegada del seu fill responen que estaran contents del fet que tinguen l’oportunitat de desenvolupar el paper de “matxo”, a més a més, el diuen amb un to d’orgull. Quan pregunten com s’imaginen la primera vegada de la seua filla la seua cara canvia: perquè les xiques tinguen relacions sexuals, cal que esperen uns anys més que els xics, ja que son mes “fràgils”.
Una vegada més, el baró pot divertir-se i si ix amb moltes xiques és un "campió", però si parlem de les xiques, elles no poden divertir-se perquè un xic pot furtar-se-la, perquè clar, com que no tenen la força dels xics, les xiques són éssers inferior que cal que siguen cuidades i no només per la força, sinó perquè una xica no sap el que fa. Això em pareix molt injust perquè no hauria d'haver-hi diferències entre els dos gèneres i pense que si els pares no parlen de sexe també amb les xiques, no rebran la mateixa educació sexual que potser tenen els seus germans barons.
Tots tenim desitjos sexuals perquè és propi de la condició humana i les xiques necessiten també algú que els ensenye com afrontar aquesta etapa, sense que siga alguna cosa que necessita un tracte especial perquè, com ja he dit, tots som iguals. I és que el tema de la desigualtat és tan greu que no s’aplica tan sols al sexe, sinó que si la xica porta roba cridanera o té molts amics xics també és una "guarra".
Molts defensen l’opinió dels pares perquè diuen que és normal que volen protegir a les seues nenes, però, aleshores, per què no protegir als xics de la mateixa forma? Siga qual siga el sexe, al cap i a la fi tots són fills seus i si volen protegir a les xiques, que haguen el mateix amb els xics.
Estic farta que l’home masclista es pense que té dret a dir-li allò que ha de fer o no ha de ser a una dona només per complir la seua funció d’home “protector”, terme que aplicat a altres casos com la parella seria més aviat home dominant.
Aquest vídeo tracta d'uns pares als que li pregunten com creuen que serà la primera vegada dels seus fills. tots contesten que bé, que els seus fills tenen a la xica més guapa, que ho faran bé. En canvi quan li pregunten com seria la primera vegada de la seua filla no tenen la mateixa idea, tots se senten incòmodes i posen cara d'angoixa.
Això no ten que passar ja que estem el segle XXI, aquestes coses passaven abans quan tots per alguna raó creien que els xics eren mes forts i les xiques eren mes sensibles i dèbils. Tots som iguals i ens tenen que tractar de la mateixa manera. Això es un model masclista i no esta be. També pensen això els pares perquè son molt protectors amb les seues filles per, una part esta be però per altra no ja que no les donen poca llibertat. La societat te que canviar.
Una vegada més tornem a trobar-nos amb que el masclisme esta molt més present als nostres pensaments que el que ens imaginem. A aquest vídeo trobem a nombrosos pares imaginant com serà la primera vegada dels seus fills.
De primer trobem com s’imaginen la primera vegada dels seus fills; on cauen al tòpic de que la primera vegada del seu fill serà com la de la majoria, fent-se respectar com a «mascles» que son. No els preocupa gens com, on, en quins nivells d’educació general ni tampoc quan siga la seva primera vegada ja que ells son hòmens i saben defensar-se i que fer sempre, ja que son durs i de moral infranquejable.
A continuació, els pregunten com s’imaginen la primera vegada de la seva xiqueta, on tots estan d’acord en que el tema canvia per complet. Defensen que no deixaran tindre relacions afectives-sexuals fins a una edat molt més major que la dels xics perquè les veuen més «fràgils» que als xiquets i ells, com a pares responsables, han de protegir a la seva xiqueta ja que ella no sap que li poden fer mal i perquè sempre tindran xics, que descriuen com «aguililles» esperant-la per utilitzar-la.
A més a més del descomunal masclisme que suposa aquesta situació, em crida molt la atenció com un pare es dona compte de que es totalment injust i masclista per pensar així i encara així pensa que continua tindre raó i no canvia la seva postura.
Com volem canviar la societat actual si no canviem des de nosaltres mateixa?
Cada vegada és mes urgent trobar una solució per fer entendre, i educar a la societat de que tots som exactament iguals sense importar gens la seva orientació sexual o sexe.
Convivim diàriament, no només amb micro masclismes, si no masclisme tant grans i injust com el que hui cal comentar.
HEM DE CANVIAR, LA SOCIETAT ENS NECESITA!
Per a molts progenitors, parlar del sexe amb els seus fills pot resultar incòmode, però açò no significa que no estiga present a la vida dels menors. De fet, existeix una barrera que separa els xics de les xiques a l'hora de tindre relacions sexuals. Es sol dir que per als nois es un signe de maduresa i d'honor, mentre que per a les noies és com una vergonya tindre relacions molt prompte.
En la actualitat, molts homes tenen un pacte entre ells, si tenen germanes, l'altre no pot tocar-la, la raó d'açò és perquè popularment es sap com van a tractar a la dona. És un «estereotip normalitzat», ells saben com van a tractar a les seues germanes, i no volen que ho facen. Deixen que estiguen amb altres dones, mentre no toquen als seus éssers volguts.
A nosaltres no ens pareix just aquest tracte discriminatori, perquè som iguals. Nosaltres decidim sobre el nostre cos, no té que venir ningú a dir-nos si està bé o mal. Tant els homes com les dones poden eixir mal parats d'una relació, el gènere no té res que vorer. Finalment, no ens pareix just dir que una dona és «impura» si ha tingut relacions, i una estreta si no les té, estem al segle XXI, tenim que avançar.
Publica un comentari a l'entrada