Ahir celebràrem la VI Vesprada Diversa i ens acompanyaren amics i amigues que parlaren de respecte i de diversitat: Mar, Cristian, Marta, Esther, la mamà d'un bebé intersexual, Ma. José i Miquel Missé.
Missé ens va regalar unes quantes reflexions: que el silenci és complicitat; que no cal ser lgtbi per defensar algú que sí que ho és; que valent/a no és qui insulta, sinó qui es posa del costat del diferent; que la gent popular, al cap de 10 anys ja no ho és; etc. També va llançar preguntes a l’auditori: per què trieu ser amics dels “xulos” i no dels “rars”? És normal que el xic que més lliga a l’institut siga el més “garrulo” i homòfob? Per què penseu els xics tradicionals que sou hòmens més autèntics o millors que els xics femenins o que els xics trans?, etc.
Missé va acabar la seua intervenció proposant-nos un repte: ser capacxs de construir un Isabel de Villena on la gent que està explorant la seua sexualitat i el seu gènere ho puga fer amb la major llibertat possible; un institut on estiguem orgullosxs de tindre molta gent lgtb que no és discriminada perquè som molt obertxs.
Penseu que ho podem aconseguir?
La VI Vesprada Diversa va acabar amb l'actuació de Viruta FtM. Ací en teniu un vídeo reportatge.
9 comentaris:
Bona vesprada,
He decidit comentar aquesta entrada perquè jo vaig ser una de les assistents d'aquesta gran xarrada, perquè em va agradar les coses de què parlaven i perquè els temes tractats em pareixen molt interessants i molt poc tractats hui en dia encara. Comentaré les intervencions que tant em van agradar.
A la vesprada diversa es va parlar de moltíssimes coses: de la bisexualitat, les violacions i relacions heterosexuals, de la transsexualitat, de la intersexualitat i de l’homosexualitat masculina i femenina. Vaig estar en aquesta xarrada quan anava a tercer però, com ja he dit moltes vegades, crec que aquests temes mai estan acabats.
La bisexualitat és un tema que es tracta poc. Sembla que, com s’ha dit sempre, et pot agradar una cosa o una altra però no ambdues a la vegada. Aquesta és la típica frase de “t’agrada la carn o el peix, però res més”. És per això que jo em pregunte: Ens ha d’agradar únicament la carn o el peix? No és la dieta perfecta aquella que combina carn, peix, fruites, verdures, cereals i moltíssimes altres coses?
La bisexualitat no és cap malaltia. Per què hem d’escollir una única cosa? Què no podem sentir coses per un home, per una dona o per ambdós a la vegada? Com diu el meu professor d’economia, l’assignatura no és una ciència exacta i, sempre i quan s’argumenten bé les respostes o les idees estiguen ben estructurades, cap resposta serà considerada no vàlida.
A la vida ocorre el mateix. Tenim moltíssimes assignatures: salut, diners, família i amor entre altres. L’amor no és una ciència exacta i sempre i quan sigues feliç i no et quedes estancat per sempre en una relació tòxica, qualsevol persona que estiga amb tu independentment del sexe, l’edat, el físic o els ideals serà vàlida.
Un altre fet que em va impactar va ser el tema de la violació. Em va fer molta ràbia el que li va ocórrer a la xica que ens ho va explicar i, sobretot, com de poc estem totes i tots informats. Ningú excepte nosaltres hauria de manar sobre el nostre cos perquè per això és nostre. Era admirable la valentia amb què va contar aquells fets.
Crec que totes i tots hem de conscienciar-nos més i educar en igualtat. Les dones podem eixir soles al carrer i dir que no quan no ens abellisca i els homes han d’estar educats perquè defensen els actes dels cavernícoles, perquè nosaltres puga'm eixir al carrer sense cap problema i perquè respecten els nostres no.
Miquel Missé de nou va estar fantàstic. Va causar furor amb la seua presència i les seues paraules. Un any més va estar fantàstic. Amb Miquel les meues amigues i jo vàrem aprendre a acceptar les persones que volen canviar-se de sexe perquè senten que el que se’ls ha assignat no és el que volen i que tots hem de respectar-ho.
(CONTINUACIÓ)
Pense que la transsexualitat, en aquest cas, seria com una professió. Quan som menuts anem tenint idees de què és el que volem ser quan ens fem grans i, quan arriba el moment, triem la professió que ens agrada i a la qual ens dedicarem. Una fontanera, un mestre de casa, una metgessa i una electricista són, entre moltes altres, professions igual de dignes i respectables.
Una metgessa necessita una fontanera perquè li arregle els problemes que tinga a casa i un electricista o un mestre de casa necessita un professor perquè eduquen els seus fills en igualtat. Per què hauríem de ridiculitzar una professió? La sexualitat i la identitat s’escull des que què nosaltres volem i hauríem de ser el que desitgem en el moment.
Gràcies Missé pel teu somriure i per frases com “el silenci és complexitat”. Estic segura que moltes de les persones que estaven a la sala canviaran o pensar un poc més abans de fer o criticar.
El cas del bebé intersexual em va emocionar moltíssim. És molt cruel que les persones s’hagen de sotmetre a nombroses cirurgies i a la pèrdua del plaer perquè no encaixen al determinisme binari establert per la societat. Crec que, hui en dia, els qui no encaixen són els qui no accepten la diversitat, molt ridícul no poder avançar.
Als pares d’aquesta criatura donar-los l’enhorabona per com de lluitadors que són. No només demostren quan estimen el seu bebé sinó que suposen un exemple per als qui escoltarem el que van dir. Superherois no són els qui porten capa, superherois són persones com Miquel Missé, Mar, Esther, Rosa, Marta, els pares d’aquest bebè i Cristian.
Tinc el plaer de conéixer a Cristian des que va començar aquest curs. És el meu professor de matemàtiques particular, un bon psicòleg, una bona persona i molt bon amic. Cristian és per a mi un exemple de superació, de valentia per enfrontar-se al món per trencar els estereotips i per, a poc a poc, superar les seues pors personals i les de moltes persones que no saben com eixir de l’armari. Gràcies Cristian per ser un exemple per a mi de súper persona, igual que Rosa.
Jo estic enamorada heterosexualment, bisexualment, homosexualment, intransexualment i transexualment. Estic enamorada de la humanitat, de les persones i de la vida. És per això que estime a qui sent que he d’estimar sense tindre prejudicis i seguir el que es dicta. Tots hauríem de sentir-nos així de lliures, així és com podríem progressar.
Quan anem a estimar sense miraments? Brindem amb vi, aigua, sucs i codonyat per la vesprada diversa, per les persones diverses i per la diversitat.
Bon dia
Hui vaig a parlar de la vesprada diversa. En aquesta vesprada vaig aprendre moltes coses, com que hi havia xiquets intersexuals que alguns pares els operen per a que siguen xic o xica, però la xica que ens va contar que a la seua filla li havia passat però ella i el pare van decidir no operar-la.
També em va sorprendre que una xica que va ser violada no es va adonar fins uns anys després, ja que estava amb eixe xic i ja l'havien fet però ella eixe dia no volia, i encara que li va dir que no volia ell no va parar i ella en eixe moment creia que era normal, però no, fins i tot va dir que si el dia de hui li diguera al xic el que havia fet ell li ho negaria.
Van parlar diverses persones i et feien pensar coses que mai t'havies adonat. Em va agradar molt i m'alegre que a este centre es facen coses així.
Aquest vídeo és una cançó que es va tocar després de la VI Vesprada Diversa. Nosaltres vàrem estar allà i ens va paréixer molt entretinguda. Van vindre unes quantes persones a parlar de la sexualitat, seguides pels pares d'un xiquet intersexual, i Miquel Missé. Aquest ens va contar la seua vida com a transsexual, i va contar que, quan era una xiqueta, es burlaven d'ell per la seua orientació sexual, que cada vegada que anava al bany hi havia pintades amb el seu nom i al costat posava «lesbiana de merda»; segons ell, ni tan sols «travesti de merda». Encara així, pensem que va tenir molta sort de que les seues amigues el protegiren.
En segon lloc, volem parlar dels pares d'un xiquet intersex. Contava la mare que li havien dit els metges que la «xiqueta» havia de patir una operació feminitzadora perquè «encaixara en la societat». Pensem que aquestes persones no saben el que diuen. Per què no pots ser un xiquet i dir-te Anna? Això es preguntaven aquests pares, i nosaltres pensem que tenen molta raó.
Concloent, creiem que aquesta VI Vesprada Diversa ha sigut molt educativa i adequada, i hauríem de continuar fent-la cada any.
Hola, nosaltres varem veure en el institut de l'IES Isabel de Villena la VI VESPRADA DIVERSA.
A aquest esdeveniment van vindre persones homosexuals, bisexuals, la mare d'un xiquet intersexual una persona de la associació AMPGIL a contar-nos les seues experiències quan anaven a l'institut, també van dir que tenien males experiències i no sabien como contar el seu secret per si li deien alguna cosa criticant-li.
El que mes va parlar va ser Miquel Missé, un xic transexual que ens contava com a l'institut li feien la vida imposible els seus companys de classe dient-li «bollera» però tenia unes amigues que el defensaven quan algú li molestava.
Bon dia a tothom,
Jo vaig anar a la vesprada diversa, per això us vaig vaig a parlar d'aquesta; va ser el 3 de maig per la vesprada i va durar dues hores. Parlaren Mar, Cristian, Marta, Esther, la mamà d'un intersexual, Ma. José i Miquel Missé.
Ma. José és la vicepresidenta de l'associació ampgyl i té un fill homosexual que s'enamorà d'un home i des d'aleshores ell i la seua parella estan junts.
Mar és la filla de Pilar, una profesora de valencià de l'IES Isabel de Villena. Mar ens va contar la seua vida; ella és lesbiana i quan li ho digué a la seua mare, no li va posar ni pegues ni li importà.
Marta va tindre una parella i varen durar 5 anys (continuarà...)
El 3 de maig es va celebrar a l'IES Isabel de Villena la IV Vesprada diversa. Ens van acompanyar amics i amigues que ens parlaren sobre la diversitat: Mar, Cristian, Marta, Esther, la mamà d'un bebé intersexual, María José i Miquel Missé.
Mar, filla de Pilar (una professora d'aquest centre) va ser la primera que ens va contar la seua història. Fa aproximadament quatre anys se'n va anar de viatge, allí va conèixer a una xica molt especial per a ella, i hui en dia, després de quatre anys de relació continua sent la seua parella. Després de conéixer-la, va parlar amb la seua família sobre la seua orientació sexual, ja que ells no sabien que era homosexual. La seua família va reaccionar molt bé davant aquesta notícia, i no va estar en contra dels seus desitjos.
El següent que ens va contar la seua història va ser Cristian, estudiant de psicologia. Ens va contar la seua història d'una manera completament diferent de la dels altres, ja que es va refugiar en la part psicològica i no va parlar molt de la seua infància. Al col·legi molts dels seus companys es ficaven amb ell per ser un poc més femení, és a dir, simplement per no ser tan «viril» com els altres. Li deien coses com: mariquita, bujarra, gallina... Un any li va començar a agradar un dels seus companys, així doncs es va adonar que era homosexual després de molts dubtes respecte a la seua orientació sexual. Va parlar amb la seua família sobre la seua orientació sexual i van reaccionar d’una manera molt oberta.
Marta ens va contar la seua història d'una manera una mica peculiar. En un primer moment ella no volia vindre a la vesprada diversa perquè era heterosexual, és a dir, no era “diferent” com va donar a entendre en aquell moment; doncs no entenia per què havia d'anar. Va contar la seua història de manera molt còmica, com si volguera llevar-li importància quan realment era molt interessant i important. Una de les coses que més em va impactar va ser quan ens contà que la seua antiga parella la va violar, i fins que no van passar tres o quatre anys no va entendre que això no va ser consentit, sinó que va ser forçada, violada. Per descomptat va prendre cartes en l’assumpte i va tancar eixa etapa de la seua vida.
La família d'Esther no es va prendre la seua bisexualitat tan bé com la resta de les altres famílies. La seua família era molt catòlica, tanmateix li va costar més entendre que la seua filla, cosina, neboda... es sentia atreta per ambdós sexes, però no va suposar cap conflicte ni problema entre ells.
Vaig a concloure aquesta entrada contant o relatant per damunt la infància de Miquel Missé, ja que va ser qui més em va agradar. Missé ens va contar d'una manera molt entretinguda la seua història, i a més ens va regalar unes quantes reflexions com: que el silenci és complicitat, que valent/a no és qui insulta, sinó qui es posa del costat del diferent, que la gent popular, al cap de 10 anys ja no ho és... La veritat és que tenia raó completament en tot el que deia. Va tindre una infància una mica complicada per part dels seus companys però amb l’ajuda de les seues grans amigues tot això es va fer més amé i en cap moment es va avergonyir de la seua transsexualitat.
Em va agradar molt participar en aquesta vesprada diversa i espere que es torne a fer i que puga participar. És una molt bona experiència i crec que coses com aquestes s'haurien de fer en més centres, ja que és una manera molt bona de donar a conéixer la gran varietat humana que hi ha.
Hola, bon día vaig a comentar la vesprada diversa ya que em va agradar molt, encara que va ser la primera vegada que hi asistia. Em va pareixer molt interresant ya que varies persones diverses varen contar la seua experiencia i com li ho contaren a la seua familia i també contaren si sufriren bullying o no.
La meua opinió es que em va agradar moltíssim perque em vaig empapar de sabiduría.
Bon dia.
Desgraciadament no vaig poder anar a la vesprada diversa,però vaig disfrutar d;aquesta experiència l’any passat, ademes molta gent que si va anar ma parlat de lo interessant que va ser.
L’any passat quan ens van parlar de la vesprada diversa no vaig pensar que m’agradaria tant.
Van parlar d’una forma molt acojedora, per a mi va ser una nova experiència perquè sempre m’avien parlat dels trans o del pansexuals però mai havia interactuat amb ningú, d’aquesta manera ara soc mes conscient de què formen part del meu entorn .
Recomanaria a tot el món que anase a la vesprada diversa perquè realment és molt interessant conèixer la història de totes eses persones que van passar moltes dificultes per a poder expresarse com realment són.
Publica un comentari a l'entrada