El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, és més senzill dir-ho que viure-ho. Què pot fer que una xica no demane el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria? De vegades és la falta d’informació; altres, són les expectatives contradictòries; i sobretot, i per damunt de tot, són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que és el normal i tot el món ha d'actuar així.
En els consultoris sexològics especialitzats que atenen les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més els xics que criden angoixats per problemes d'erecció, provocades en la major part dels casos per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:
“Hola. Bueno, verán, las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo 17 años y ella 18, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho un lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”
La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és: Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca, o fracassar com a amant? La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, bon amant no és qui creu que ja ho sap tot perquè té molta “tècnica” o “habilitats”, sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores. I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes? Sense dubte, les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)
La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altrx ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit l'hem de posar les dues persones, amb la nostra creativitat i fantasia, i no esperar que l’altrx siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).
La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-nos qüestionats com a persones. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que també tenen por, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de saber-se valorats. I les xiques haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.
Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual sense donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que es pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques, o creient que si hi ha amor tot seran flors i violes. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball i l'ètica personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.
Entrada publicada amb el nom de: Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3) , que forma part d'una sèrie de 4 entrades sobre la primera vegada:
1 comentari:
Això que diu el xic és un tema que el preocupa a moltíssimes més persones: la preocupació que no li agrades a la teua parella al llit, de pensar que, potser, no està gaudint o que no li agraden les coses que fas. Jo també pense que per a calmar aquests dubtes cal parlar tranquil•lament amb la parella, ja que, al cap i a la fi, és la millor persona que et pot ajudar.
En la meua opinió, jo crec que no té per què ser pitjor al llit el que acaba de perdre la virginitat i això, en part, és culpa de la pornografia, que dóna una imatge enganyosa de la realitat sexual i dóna a entendre que la nostra parella està disposta a fer de tot i que li agrada.
És veritat que, en aquest cas, el xic no té tanta experiència com pot tindre la seua nòvia, però això no té res que veure, i no vol dir que haja de ser desastrós i potser allò que haga que isca malament és la por que sent la persona a l’hora de fer-ho. Per què no has de poder arribar al nivell de la teua parella? Hi ha realment un nivell establit a l’hora de practicar sexe? Pense que no. Tot el món ha tingut una primera vegada, bona o mala, però és una cosa per la qual s’ha de passar. Si una persona té la confiança suficient en les seues capacitats, eixirà bé.
No obstant, això, si una persona té dubtes, la comunicació és la millor opció. És més, pense que aquestes conversacions són obligatòries perquè coneguem els gustos de la nostra parella i també per saber allò que li agradaria fer. Si dins de la relació hi ha confiança cal mantenir aquestes conversacions perquè la satisfacció siga mútua y no surten sentiments de frustració o ressentiments cap a l’altre.
Com he dit, una de les coses fonamentals dins de la parella és la confiança. Si una persona ha de demanar ajuda a un altra persona, significa que alguna cosa falla. És la teua pròpia parella la que pot opinar sobre les vostres relacions i no una tercera persona, que potser no té ni idea. Si la parella ja ha desenvolupat el nivell de confiança, ja pot parlar de sexualitat sense repressions: pregunta-li si li agraden totes les coses que fas, si no li agrada alguna cosa, pregunta-li què coses preferiria fer… tu també pots opinar i contar-li les fantasies que tens, sense tindre por.
Recorda, però, que no t’has de sentir malament si diu que no li agrada alguna cosa i que, si la teua parella no comparteix les teues fantasies sexuals, no pots obligar-la. Si fas coses que només t'agraden a tu, només faràs que la teua parella no gaudisca. Aquesta conversació es tracta d’arribar a un acord en el qual la sexualitat siga més satisfactòria tant com per a tu com per a l’altra persona. D’aquesta manera, la parella arribarà a una vida sexual plena.
Publica un comentari a l'entrada