Jocs Olímpics i masclisme

En els Jocs Olímpics de Rio 2016, el 45% de participants eren dones, però la premsa no va vore esportistes lluitadores i talentoses sinó mares, esposes, xiquetes o trossos de carn. No és que ens estranye, però sí que ens indigna, i molt!

La Universitat de Cambridge ha publicat un estudi on explica que els mitjans de comunicació tracten de manera distinta la informació esportiva en dones i hòmens. Després d’analitzar 160 milions de paraules en diaris, blogs i xarxes socials, l’estudi conclou que els hòmens reben tres vegades més espai o temps que les dones en la informació esportiva, i a més a més el que es diu d'unes i d'altres és significativament diferent. Quan es parla d’elles se sol al·ludir a l'aspecte, l'edat o la situació civil, i les paraules més utilitzades són “edat”, “embarassada”, “soltera”, “casada” o “major”; mentre que en el cas d’ells es parla de les qualitats esportives, i els adjectius més emprats són “ràpid”, “fort”, “gran” o “fantàstic”. Segons els cronistes esportius, les dones -a les quals s'infantilitza anomenant-les sovint "xiques" o "xiquetes"- “competeixen”, “lluiten” o “participen”, mentre que els hòmens -rarament anomenats "xics"- “dominen” i “guanyen” en les “batalles”. 

Els Jocs de Rio ens han “regalat” titulars ben masclistes on es destaca el mèrit dels seus entrenadors, si estan casades o fadrines, el seu rol de mares amatents i/o la feminitat de les esportistes -no siga cosa que pensem que no són femenines si practiquen esports!:

• Katinka Hosszu va fer pols el rècord mundial de natació en 400 metres estil, però en acabar la carrera la càmera va enfocar el seu entrenador i marit, i el comentarista de la cadena nord-americana NBC va exclamar: “Aquí està l’home responsable”. 
• La nadadora nord-americana Katy Ledecky va guanyar tres ors a Río, i ja comptava amb diversos títols i rècords mundials, però per a la premsa i comentaristes els seus triomfs es devien al fet que "nada com un home". El nadador Ryan Lochte va dir el mateix quan analitzava els èxits de Ledecky. 
• "Rivas, l'home que va convertir en or les rabietes de Carolina" (AS). Aquest era el titular després que Marín -tractada pel seu nom- guanyara l’or en bàdminton. En l’article, el mitjà enaltia els mèrits de l'entrenador -anomenat pel seu cognom- cosa que ocorria també en els titulars d'altres mitjans: "Fernando Rivas, el desitjat gurú que murmurava a Carolina Marín" (El Mundo). Si comparem les notícies dedicades als esportistes barons, difícilment trobarem que els protagonistes no siguen ells sinó els seus entrenadors. En un altre diari, es destacava l’admiració de l'espanyola pel tennista Rafa Nadal, i se la infantilitzava anomenant-la “xiqueta”. "Carolina Marín, la xiqueta que admira a Nadal, primera no asiàtica que guanya l'or olímpic" (lainformacion.com). 
• “La dóna d’un jugador dels Chicago Bears guanya una medalla de bronze” (Chicago Tribune, USA). Cory Cogdell, una atleta guardonada en altres competicions, va aconseguir una medalla de bronze en tir, però l’èxit esportiu no va ser prou per a posar-ne el nom al titular. El protagonisme va ser per al seu home, un jugador no massa destacat de l'equip de futbol americà Chicago Bears. 
• "Una Hèrcules amb maquillatge" (ABC). "Lydia Valentín, l'exuberant bellesa de l'olímpica de bronze" (L'Español). Sobre Lydia Valentín, la lleonesa que va guanyar la medalla de bronze en halterofília, alguns mitjans destacaven el seu maquillatge o "la seua exuberant bellesa", i dedicaven titulars on ella prometia “ser flaqueta" quan deixara de competir i on explicava (segurament perquè se li preguntava) que es maquillava a les competicions "perquè li agrada veure's bonica, com a totes" (L'Español). 
• "El trio de les grossetes frega el miracle olímpic" (Quotidiano Sportivo, Itàlia). El diari esportiu italià parlava així de les tres tiradores d'arc italianes, Guendalina Sartori, Lucilla Boari i Claudia Mandia, que van quedar en quarta posició. La indignació i la protesta van provocar la dimissió del director. 
• "Teresa Almeida, una portera sense complexos" era el titular que Marca portava al seu Twitter sobre la portera de la selecció d'handbol d'Angola, seguit de la frase "Fa 170 cm d'alçada i pesa 98 quilos", i una foto de l’esportista amb icones d'una hamburguesa i creïlles fregides. 
• "Maialen Chourraut, una mare d'or" (Marca). Era la primera vegada que Espanya guanyava un or olímpic en piragüisme d’aigües braves, però per al periòdic la maternitat de Chorraut era molt més important. També El Periódico titulava el triomf així: "La mare d'un or molt brau". Si ho comparem amb els esportistes barons, és difícil trobar un article on se'n destaque la paternitat. 
• Una foto de Mireia Belmonte triada per Marca també va generar una enorme polèmica en les xarxes socials. A més, les notícies que parlaven de les medalles aconseguides per Belmonte, donaven protagonisme a l’entrenador, tal com passava amb Cristina Marín o amb la saltadora Ruth Beitia. El País dedicava aquest titular a la nadadora: "L'entrenador de Mireia: No és la més talentosa, però ha guanyat amb treball, passió i ganes". De veritat no té talent una esportista que ha guanyat un or? Pedro Morata, periodista de la Ser, destacava de l'esportista que era guapa, simpàtica i que estava prima.
• Abans dels JJOO ja circulaven en els mitjans de comunicació llistes de les esportistes més atractives: "Les sis esportistes més sexis" (Món Esportiu), "Buenorres internacionals en els Jocs de Rio" (El Mundo). Després de les protestes, El Mundo va decidir canviar el titular per "Les atletes olímpicament atractives". 
• De Simone Biles, guanyadora de 5 medalles en gimnàstica artística, la comentarista destacava que no perdia el somriure durant els exercicis. No he sentit fer referència al somriure de cap atleta masculí! Quan un periodista li va preguntar si es considerava la nova Usain Bolt o la nova Michael Phelps, ella contestà: “Sóc la primera Simone Biles”
• Aquesta setmana estan celebrant-se a Rio els Jocs Paralímpics, i la nadadora Teresa Perales, que ja té 22 medalles (les mateixes que Michael Phelps abans d’assistir a Río), aspira a aconseguir-ne 6 més; però la lliga de futbol ja ha començat i acapara els titulars. Ser dona i amb diversitat funcional no pot competir amb 22 hòmens darrere d’una pilota.  

Com a positiu d’aquestos JJOO destaquem: 

• Per primera vegada en uns JJOO les persones trans han pogut competir sense haver de certificar una cirurgia de reassignació de sexe i sense l’exigència de certificar almenys dos anys de tractament hormonal i documents legalitzats amb el canvi de nom. Concretament hi han participat dues dones trans angleses i el ciclista nord-americà Chris Mosier, famós activista trans. 
• 41 esportistes s’han declarat obertament homosexuals. A Londres ho van fer 23. Com a anècdota podem citar la proposta de matrimoni en el camp de joc de la jugadora de rugbi Isadora Cerullo a la seua xicota Marjorie Enya. 
• Per primera vegada, una esportista d’elit ha parlat de la regla. Va ser la nadadora xinesa Fu Yuanhui, que després de competir en els 4×100 va afirmar que li havia vingut la menstruació i estava cansada, i per això només va poder ser quarta. 
• Andy Murray va guanyar el segon or consecutiu en unes olimpíades i, quan un periodista de la BBC el va felicitar per ser la primera persona en tindre dos ors olímpics en tenis, ell respongué: "Venus i Serena en tenen quatre cadascuna”. 
• Per primera vegada també hi han participat refugiats de Síria, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud i Etiòpia en un sol equip, ja que els conflictes armats dels respectius països els impediren poder-ho fer amb normalitat. 

Tant de bo en les properes olimpíades, les bones notícies superen les dolentes!