Interdependència i Stop Diverfòbia 16-17

El caragol, i nosaltres, vivim en un món on la norma és créixer. El creixement es presenta com la solució a les crisis, però el caragol i nosaltres sabem que hi ha altres alternatives. Per exemple, el decreixement, que en lloc d’insistir en l’augment de la producció i del consum, posa en el centre la sostenibilitat de la vida, una vida que meresca la pena ser viscuda. Per a això, hem de reconèixer que som éssers ecodependents i interdependents. 

Saber-se ecodependent significa adonar-se que estem lligadxs a la naturalesa i que no és possible créixer infinitament en un planeta limitat on els recursos són finits. Per això, quan oblidem la nostra ecodependència, trenquem els ritmes i equilibris de l’ecosistema en el qual vivim. Ser interdependents significa que estem lligadxs a la cura entre nosaltres, i que sense cuidar-nos i sense relacions no podem sobreviure. La vida és una realitat d’interdependència, i el decreixement visibilitza i valora les activitats de cura. 

A Stop Diverfòbia ens reconeixem ecodependents i interdependents, i per això ens cuidem i cuidem el nostre entorn perquè la diversitat sexual, de gènere... no siga motiu de burla ni de cap tipus de violència, sinó de celebració. Amb aquest objectiu, i malgrat la meua absència durant aquest curs, hem decidit continuar les reunions que iniciàrem el curs 2015-16 gràcies a la col·laboració d'Esther (exalumna de l'IES Isabel de Villena) i el suport incondicional de la direcció del centre. 

La primera sessió (03-09-16) va començar amb el vídeo que explica el decreixement i amb un altre vídeo que mostrava el maltractament d’un adolescent cap a un altre en els vestidors d’un institut, davant de la mirada impassible d’un bon grup de companys. El debat va girar al voltant del paper dels espectadorxs i de la necessitat d’implicar-se per a parar la violència, encara que la persona que l’està rebent no siga la nostra amiga. (Al blog Els punys no parlen podeu trobar més informació sobre els diferents actorxs en situacions de violència.)

Enllaçant amb el tema de la interdependència, va eixir el concepte de “sororitat”. El terme prové del llatí sor (germana) i significa: “amistat entre dones diferents i iguals, còmplices que es proposen treballar, crear i convéncer, que es troben i es reconeixen en el feminisme, per a viure la vida amb un sentit profundament llibertari”. La sororitat es tradueix en “germanor, confiança, fidelitat, suport i reconeixement entre dones per a construir un món diferent; valorar que des de temps antics hi ha dones que treballen per a aconseguir relacions socials favorables per a elles i per a nosaltres, i recordar sempre que totes som diverses i diferents”.[1] 

Elena Simón inclou la sororitat (ella l’anomena soritat) en la seua proposta per a una Democràcia vital, en la qual, als principis clàssics de llibertat, igualtat i fraternitat, s’afegeixen els principis feministes d’equitat, paritat i soritat. [2] 

• Llibertat + Equitat = Autonomia
• Igualtat + Paritat = Equivalència
• Fraternitat + Soritat = Solidaritat 
• Autonomia + Equivalència + Solidaritat = Democràcia vital 

Equivalència no significa ser igual a ningú, sinó tindre el mateix valor, tractament, consideració... sense perdre els trets diferencials. La fraternitat (del llatí frater, que vol dir “germà”) no garanteix la solidaritat. La solidaritat entre homes i dones, o entre persones LGTBI+ i persones normatives, no és caritat sinó justícia. A Stop Diverfòbia no busquem ser “iguals a” la gent “normativa” o que aquesta, en un acte de “caritat”, ens accepte com a diferents, sinó que busquem l’equivalència, és a dir, tindre el mateix valor i, a més a més, encomanar a tot el món les ganes de donar visibilitat a la seua diversitat. 

Un altre tema que va sorgir va ser el de la violència en la parella i l’amor romàntic, però com que se n’anava una mica dels objectius d’Stop Diverfòbia, es va decidir tractar-ho a part i de manera específica. Per a properes sessions, els temes que es tractaran seran la identitat de gènere (possiblement comptarem amb l’assistència de l’activista trans Víctor) i la gordofòbia. També intentarem donar visibilitat al grup i a les propostes amb alguna cartellada. 

Anima’t a vindre!! T’hi esperem el primer dilluns de cada mes de 15 h a 16 h.

[1] Mujeres y espacio público: construcción y ejercicio de la ciudadanía. Silvia Cobos, coordinadora, Universidad Iberoamericana 2008.

[2] Democracia vital. Elena Simón (Narcea ediciones, 1999)