Pink Boy, 2015, EEUU. Dir. Eric Rockey (15’). Documental.
Aquest documental és "un retrat íntim d'un nen creatiu en el gènere que creix en la conservadora i rural Florida. Sa mare és una lesbiana masculina que ha evitat tota la seua vida els vestits fins que adopta Jeffry /.../"
Aquest documental és "un retrat íntim d'un nen creatiu en el gènere que creix en la conservadora i rural Florida. Sa mare és una lesbiana masculina que ha evitat tota la seua vida els vestits fins que adopta Jeffry /.../"
#TransfoBus
També és molt interessant:
Growing up trans. USA. 2015. Dir. Miri Navasky i Karen O’Connor. (86 min.). Documental.
Aquest important documental de la cadena PBS mostra la primera generació de xiquets nord-americans que han canviat de gènere en una edat ben primerenca. Els protagonistes són 8 adolescents d’entre 9 i 19 anys, i les seues famílies i amistats.
8 comentaris:
PINK BOY
Aquest documental d’Eric Rockey del 2015 tracta del dia a dia d’un xiquet transsexual a Texas. Jeffrey, que és el protagonista d’aquesta historia, està atrapat en el cos d’un xiquet i per això pateix el bullying al seu entorn. Les seues mares li recolzen i l’ajuden en totes les seues decisions, però desgraciadament no tot el món pensa com elles. Els seus companys és burlen d’ell i el seu vecindari encara és severament religiós per a veure’l amb bons ulls.
En la meua opinió hi haurien de fer més documentals com aquest. Aquestos casos s’han de visualitzar molt més, ja que és l’hora, en el segle XXI, de pegar el bot que hi haurien d’haver fet molts anys enrere. Hi ha de deixar de veure una cosa tan normal com la transsexualitat amb tanta antinaturalitat.
És una autentica vergonya que xiquets de deu anys o persones adultes encara continuen sent insultades per la seua orientació sexual o la seua orientació del desig. I és encara més vergonyós que en alguns països estiga prohibit i penalitzat amb la mort. Si, pots creure molt en la teua religió, però mai pots matar per les teues creences, sinó acceptar-les, ja que aquesta actitud ens ha portat abans a molts conflictes.
Hi ha que acceptar que la gent és diferent, que no tot és blanc i negre, sinó que també pot ser multicolor. I açò és el que fa més bonic el nostre mon, la diversitat.
25/09/2017
María Zambrano
Primer de Batxillerat Humanitats
Bon mati. Acabem de vore un video molt interessant i educatiu. És un vídeo on ens ensenyen com és la búsqueda de la identitat de génere . Intenta mostrar el dia a dia de un xiquet que es sent dona. Ens agrada la manera en la que s'ha mare l'ajuda i no s'avergonyeix del seu fill.Te ensenya a què apesar de la societat en què vivim, gràcies al amor propi i al de la seua família no li importa el que penen d'ell.
El tema del video es la transexualitat, cosa què està millor vista que abans, encara què es segueix tinguent una mentalitat tancada en aquest tema.
Hauria que millorar, no podem canviar la mala mentalitat de alguns, però si intentar fer lo més fàcil possible el procés a aquestes persones i no deixar que els fajen bullying, escomençant per les escoles i instituts.
Aquesta entrada és un documental molt interessant i educatiu sobre un nen creatiu que creix a Florida. Al vídeo veiem com Jeffry està atrapat dins d’un cos que no li pertany, ja que no se sent còmode sent un xiquet, vol ser una xiqueta, per tant el tema principal és la transsexualitat. Les seues mares són molt masculines i mai haurien imaginat estar envoltades entre vestits, però quan adopten a Jeffry accepten la idea i li recolzen ajudant-lo amb tot el que poden.
Durant tot el vídeo, podem veure com viu dia a dia Jeffry i com afronta que els altres no accepten la seua vertadera identitat. Al col·legi tots els seus companys li fan bullying i als carrers els seus veïns són molts conservadors i el veuen com una persona estranya. El problema més greu es que senten rebuig social i acaben trobant-se malament amb ells mateixos.
Aquest documental reflectix molt bé com la societat actual, tant xiquets petits com persones adultes, són intolerants cap a les persones que són considerades diferents a ells. Molta gent pensa que ser transsexual és una malaltia i no es donen compte de que a aquestes persones els ha tocat viure en un cos diferent del que haurien de tindre i per tant solament estan buscant la seua identitat.
En la meua opinió aquesta entrada és necessària tant per a informar de que és la transsexualitat com per a explicar que moltes vegades els xiquets amb edats primerenques com Jeffry, son capaços de identificar el seu gènere. És molt important conscienciar a la societat, (pares, col·legis, amics...) per a que donen recolzament sense jutjar la diversitat.
Aquest documental de la cadena PBS conta la historia d’un xiquet cridat Jeffrey, el qual va ser apartat de la seua mare biològica quant tenia tan sols 2 mesos i que ara viu amb la seua «tia-iaia», la qual havia tingut una dura infància.
Jeffrey es un jove que ja des de molt menut comença a mostrar els seu efeminament, i ho mostra per mitjà dels seus gustos :vestir-se amb falda, quasi sempre va de color rosa (que es el color que «segons moltes persones» representa a les xiques) i parlar i fer gestos efeminats, i que són mes apropiats a les xiques. La seua tia-iaia ha apuntat al xic a classes de karate per que esta convençuda de que en el futur i van a discriminar i pensa que té que tindre alguna manera de defensar-se ell mateixa. Pense que la seua «tutora legal» pensa així perquè també ha sofrit el bullying per la seua condició sexual (lesbiana) i no vol que Jeffrey passe per això com ho va fer ella.
Ja en Halloween, la seua «mare» li deixa disfressar-se de princesa, que es el que ell havia volgut des de fa dos anys. Quan es disfressa, per primera vegada Jeffrey es sent còmode i com realment és.
Aquest vídeo té que conscienciar a molta gent de que no importa el gènere ni la condició sexual que sigues, sempre hi ha que tractar a les persones per igual. Com mostra el cort, vivim en una societat on la transexualitat es mal vista per moltes persones, i açò porta a que els familiars de la persona que és «diferent» (per dir-ho d’una manera) es senten alarmats i estiguen en un estat de preocupació pel futur de aquesta persona.
No em pareix res correcte el que fan moltes persones de riure-se’n de la homosexualitat, transexualitat, bisexualitat... Aquest documental tindria que ser molt més difós a totes aquestes persones heterosexistes, que pensen que soles pots estar amb persones d’un mateix sexe.
En primer lloc començaré explicant de què tracta l'entrada del blog de “Pink Boy”. Es tracta d'un documental de 15 minuts sobre un xiquet transgènere anomenat Jeffrey, que està a càrrec de la seua tia àvia. Aquesta es va fer càrrec de Jeffrey quan el van apartar de la seua mare, i un dels motius que la van animar a fer-ho va ser que era xiquet, pel fet que ella havia sigut una dona homosexual bastant masculina al llarg de la seua vida. Però quan Jeffrey va començar a mostrar interès en coses que se li atribueixen al gènere femení, encara que la seua tia-àvia no havia sigut una persona femenina, aquesta va tractar de fer el possible per fer coses més femenines per a poder compartir aquelles coses que a Jeffrey li agradaven.
A continuació donaré la meua opinió sobre el documental. Considere que és molt important que es facen aquest tipus de documentals relacionats amb els xiquets transgènere per a fer a la gent prendre consciència d'aquest tipus de temes. Sobretot per evitar les burles i l'assetjament a aquests, per exemple, al documental la tia-àvia li preguntava al xiquet que si els seus companys de classe s'havien rigut d'ell per posar-se un vestit i aquest li va contestar que sí. Crec que això és una de les coses que hauríem d'evitar, el fet que per portar un calçat determinat, una roba determinada, un tall de cabell determinat o pel simple fet d'identificar-se sexualment d'una forma o altra porte fer-li burla algú.
En l'anterior paràgraf he mencionat que el fet de vestir-se d'una forma determinada pot fer que es burlen d'algú, això ho he mencionat perquè hi ha per exemple, homes que es posen “roba de dona” i en moltes ocasions els insulten o els miren mal... I ho he posat entre cometes perquè jo crec que la roba en si no té gènere sinó que se li ha atribuït a cada gènere com s'ha de vestir. Al mateix temps opine que els talls de cabells no tenen gènere, per més que veiem que molts homes porten el cabell curt i moltes dones que porten el cabell llarg no vol dir que és així com ho han de portar i que pel fet de no portar-ho així s'identifiquen sexualment d'una forma o altra. Per exemple he vist com per portar un tall de cabell determinat ja li diuen a una dona que és lesbiana i em pareix una falta de respecte a la seua llibertat.
En conclusió, hem de viure i deixar viure a les persones independentment de la seua vestimenta, tall de cabell o identitat sexual (sobretot als xiquets) perquè al cap i a la fi tota persona mereix mostrar-se com és sense tindre cap problema.
Correcció del meu comentari:
Aquest documental d’Eric Rockey del 2015 tracta del dia a dia d’un xiquet transsexual a Texas. Jeffrey, que és el protagonista d’aquesta història, està atrapat en el cos d’un xiquet i per això pateix el bullying al seu entorn. Les seues mares li recolzen i l’ajuden en totes les seues decisions, però desgraciadament no tot el món pensa com elles. Els seus companys es burlen d’ell i el seu barri encara és severament religiós per a veure’l amb bons ulls.
En la meua opinió hi haurien de fer més documentals com aquest. Aquestos casos s’han de visualitzar molt més, ja que és l’hora, en el segle XXI, de pegar el bot que hi haurien d’haver fet molts anys enrere. Hi ha de deixar de veure una cosa tan normal com la transsexualitat amb tanta antinaturalitat.
És una autèntica vergonya que xiquets de deu anys o persones adultes encara continuen sent insultades per la seua orientació sexual o la seua orientació del desig. I és encara més vergonyós que en alguns països estiga prohibit i penalitzat amb la mort. Si, pots creure molt en la teua religió, però mai pots matar per les teues creences, sinó acceptar-les, ja que aquesta actitud ens ha portat abans a molts conflictes.
Cal acceptar que la gent és diferent, que no tot és blanc i negre, sinó que també pot ser multicolor. I açò és el que fa més bonic el nostre món, la diversitat.
CORRECCIÓ DEL COMENTARI:
Aquest documental de la cadena PBS conta la historia d’un xiquet anomenat Jeffrey, el qual va ser apartat de la seua mare biològica quant tenia tan sols 2 mesos i que ara viu amb la seua «tia-iaia», la qual havia tingut una dura infància.
Jeffrey és un jove que ja des de molt menut comença a presentar els seu efeminament, i ho mostra per mitjà dels seus gustos: vestir-se amb falda -quasi sempre va de color rosa (que és el color que «segons moltes persones» representa a les xiques)- i parlar i fer gestos efeminats, i que són mes apropiats a les xiques. La seua tia-iaia ha apuntat el xic a classes de karate perquè està convençuda que en el futur el van a discriminar i pensa que ha de tindre alguna manera de defensar-se ell mateixa. Pense que la seua «tutora legal» creu açò perquè també ha sofrit el bullying per la seua condició sexual (lesbiana) i no vol que Jeffrey passe per això com ho va fer ella. Ja en Halloween, la seua «mare» el deixa disfressar-se de princesa, que és el que ell havia volgut des de feia dos anys. Quan es disfressa, per primera vegada Jeffrey se sent còmode i com realment és.
Aquest vídeo ha de conscienciar a molta gent del fet que no importa el gènere ni la condició sexual que sigues, sempre s’ha de tractar a les persones per igual. Com mostra el curt, vivim en una societat on la transexualitat es mal vista per moltes persones, i açò porta que els familiars de la persona que és «diferent» (per dir-ho d’una manera) es senten alarmats i estiguen en un estat de preocupació pel futur d’ aquesta persona.
No em pareix gens correcte el que fan moltes persones de riure-se de l’ homosexualitat, transsexualitat, bisexualitat... Aquest documental hauria de ser molt més difós a totes aquestes persones heterosexistes, que pensen que sols pots estar amb persones d’un mateix sexe.
Aquesta entrada tracta d'un documental de la cadena PBS, la qual mostra la primera generació de xiquets nord-americans que han canviat de gènere en una edat ben primerenca. Com a protagonista d'aquest documental tenim a Jeffrey, un xiquet creatiu de la Florida Rural. En aquest documental s'explica una tendra història d'amor entre una mare marimacho i el seu fill femení, en un sentit oposat, però units per la determinació de ser els qui realment són.
Realment cal veure el documental per a poder apreciar i entendre aquesta història, omple de valors i sobretot bonica. Al voltant d'aquesta història observem com Jeffrey cada dia se sent més segur de si mateix/a, ja que compta amb el suport de la seua família i no se sent rebutjat per la gent del seu entorn. És tendre veure com les persones (almenys les que apareixen en el documental), fan que Jeffrey seguisca avance, que es divertís i desfruiti i al màxim tot tipus d'activitats que estiguin al seu abast.
Posicionant-nos en el cas de les persones que no accepten o no entenen, aquest tipus de canvis que dóna una persona, ja siga un xiquet/a xicotet, un adolescent, adult... Perquè realment se senta destinada/o a ser així, és a voltes complicat de fer-los comprendre que no és dolent el canviar de sexualitat, és a dir, que vulgues canviar de sexe no vol dir que no sigues tu mateix, simplement no t’asseguis còmode amb el teu sexe o solament et vinga de gust viure altres experiències… la veritat no sóc la més indicada per a analitzar aquest tema, a causa que no sóc un exemple, però si he de dir que aquesta qüestió la majoria de vegades és tabú, i no es tracta el que es deuria.
Finalment, m'agradaria dir que aquest vídeo m'ha semblat molt atractiu, interessant, entretingut, i consideri que està molt bé el que ho diftonguen, perquè és un suport per a les persones que siguin així i les que no.
Publica un comentari a l'entrada