La gordofòbia és la fòbia a la grossària i provoca que pensem que les persones grosses no són atractives ni desitjables. A més, la societat creu que la discriminació de les persones grosses és acceptable perquè es fa pel seu bé, ja que convé que s’adonen que el seu cos està malament i que s’han d’aprimar.
En realitat, estar grossa o prima no és sinònim de bona o de dolenta salut perquè aquesta no depén tant del pes com de l’estil de vida. De fet, moltes persones primes ho estan a costa d’utilitzar mètodes gens saludables: dietes molt restrictives, laxants i diürètics, injeccions amb anabolitzants i esteroides, operacions, etc. Malgrat això, s'assumeix que la salut és sinònim de primesa, i s'oblida que una persona grossa que es cuida, que fa exercici i que menja sa, pot tindre tan bona salut com una de prima.
Vivim en una societat que rendeix culte al cos i divideix les persones en atractives (blanques, altes, guapes, primes...) i no atractives (de color, lletges, grosses...). Fins i tot en els contes de Disney, els personatges dolents són lletjos (per exemple, la bruixa) i els bons són guapos. També hi ha una llarga tradició fílmica de personatges grossos que només estan per a fer gràcia.
No és cap descobriment dir que la bellesa és subjectiva, i que malgrat el desig d’homogeneïtzació, la gent té gustos diversos, i tots els cossos poden ser desitjables. Però anar contra el corrent és molt difícil. Us imagineu que un xic prim i atractiu, segons els cànons actuals, isca amb una xica grossa? De segur que s’emportarà més d’una mirada reprovatòria.
No és cap descobriment dir que la bellesa és subjectiva, i que malgrat el desig d’homogeneïtzació, la gent té gustos diversos, i tots els cossos poden ser desitjables. Però anar contra el corrent és molt difícil. Us imagineu que un xic prim i atractiu, segons els cànons actuals, isca amb una xica grossa? De segur que s’emportarà més d’una mirada reprovatòria.
Un informe de l’OMS, fet en 42 països d’Europa i Nord-Amèrica, va revelar que el 43% de les adolescents de 15 anys creia que estava massa grossa, quan en realitat només el 20% pesava per damunt del que es considera estàndard. Què significa això? Que la pressió pel físic provoca un munt de gent insatisfeta i infeliç. I aquest és el vertader perill; no els quilos. Els complexos que provoca la discriminació o no ajustar-se als models d’èxit són més perjudicials per a la salut que tindre un IMC (índex de massa corporal) elevat.
Diu la feminista i escriptora Naomi Wolf que la dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones, i afegeix que la fixació cultural per la primesa femenina no és una obsessió per la bellesa sinó per l’obediència femenina (El mite de la bellesa, 1991).
Diu la feminista i escriptora Naomi Wolf que la dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones, i afegeix que la fixació cultural per la primesa femenina no és una obsessió per la bellesa sinó per l’obediència femenina (El mite de la bellesa, 1991).
Patologitzar la grossària amb l’excusa de la salut és una forma més d’amagar la diversitat dels cossos i de perpetuar un sistema sexista obsessionat per l’aparença externa, però cec i sord davant del vertader patiment humà. Stop gordofòbia!
Fragment de la fantàstica sèrie britànica My mad fat diary, basada en el llibre "My Fat, Mad Teenage Diary", escrit por Rae Earl. Ambientada a Stamford en 1996, és la història d'una adolescent de 16 anys que ha estat internada durant quatre mesos en un hospital psiquiàtric. Rae intenta refer la vida i reprendre l'amistat amb la seua millor amiga de la infància Chloe, que no és conscient de la salut mental de Rae ni dels problemes d'imatge corporal que té, ja que li van dir que Rae havia estat tot aquell temps a França. Rae amaga el seu internament i tracta d'impressionar els amics de Chloe: Izzy, Archie, Chop i Finn.
24 comentaris:
LA GORDOFOBIA
La societat té a la ment que hem de ser prims, la meua opinió sobre les persones grosses és que no passa res perquè una persona siga grossa o prima, una cosa és estar grossa i un altra estar obesa, estar grossa no passa res doncs no té res que vore amb l’obesitat, l’obesitat és un problema de salut cosa que la persona que està grossa és per físic, el físic no importa, la veritat pot ser millor una persona grossa que una persona prima, jo pense que el físic en part sí que importa, no ha de ser com ara que totes les persones han d’estar primes però ¿per què no podem ser grosses/os? Per què fins xicotets ens fiquen en el cap que hem de ser prims, no ho diuen directament.
El vídeo ens parla de la gordofòbia, una realitat vigent hui en dia que encara s’invisibilitza. El vídeo es il·lustrat amb un clip de la sèrie temàtica ‘’My Mad Fat Diary’’, on tracta sobre la visió dels xics davant les xiques grosses.
Aquest tema l’he conegut de prop perquè jo també sóc una xica una mica grossa.
Abans pesava uns dotze quilos més, i vaig perdre’ls perquè em vaig conscienciar del fet que la meua salut estava empitjorant i amb la meua edat ja era hora de cuidar-se mentalment i física una mica. Clar, que aquestes per a mi van ser les raons, més enllà del físic o de veure’m ‘’bé’’. Observe en les xiques que el seu únic motiu és estar més primes i, encara que és una raó respectable perquè tots tenim dret a decidir sobre la nostra imatge, el seu plan per a perdre pes no es gens sa ni respectable; moltes deixen de menjar o inclús de beure, altres recorren a les ‘’dietes miracle’’ creant-li al seu cos una gran falta de nutrients. També hi ha de xiques que no ho fan ni per elles, sinó per agradar a la gent o inclús a les seues parelles! Una total bogeria.
Estigues grossa o gros jo crec que la salut és un factor important, no perquè sigues més prima o prim estàs més sa. La pressió social per seguir els cànons de bellesa sempre ha sigut un estigma per curar. No a tots ens agrada l’ideal de bellesa del moment, no a tots ens agrada lluir de la mateixa manera. I, francament, si hi ha gent que es basa en el físic per trobar una relació ‘’seria’’, crec que haurien de reconsiderar els seus ‘’paràmetres romàntics’’. Tanmateix, si la nostra parella es jutja pel nostre físic, és hora de dir-li adéu.
La gordofóbia és un problema que afecta una alta quantitat de persones de la nostra societat, ja que la gent amb sobrepès i obesitat no és acceptada per la societat. Aquest rebuig sol significar que la societat hauria d'estar composta per individus amb bona salut, però tenir sobrepès no sempre significa tenir mala salut.
Hi ha gent amb pes de més que té millors hàbits de vida que una altra gent prima. No obstant això, al no tenir un cos "desitjable", se'ls considera com a persones amb mala salut. Jo, per exemple, tinc sobrepès, i no em sento a gust amb el meu cos (encara així, ho accepto tal com és) però tinc una millor salut que altres persones que conec i són primes. La gent que pateix sobrepès no només ha de bregar amb el problema que suposa el propi excés de pes, sinó amb la discriminació per part de la societat, gran part de la qual rebutja el sector de gent que pateix aquest problema.
Tots hauríem d'aprendre a acceptar com som i com són els altres per posar fi a la discriminació, sigui el que sigui.
El vídeo va sobre una xica que s'anomena Rae, que estava assentada sola en un parc, i després vi la seua amiga i li va començar a parlar de que creu que té nóvio, Rae al principi va començar a riure però després va començar a sentir incomoda perquè la seua amiga li va començar a fer-la sentir menys sense que es doní compte que l'estava ofenent, bo això el que he entés del vídeo de la Gordofobia.
La meua opinió:
El que pense de la gros fòbia és: tots som iguals, gord\@, flac\@, que mes dóna, que importància té al final tot això, si estes amb una persona gord\@ que mes dóna, si riuran de tu? Això segur sens dubte! Però que importància té al final sinó pots estar amb algú sense que et critiquen amb la persona que el teu vols i desitges estar amb ella, perquè no ens posem taps en les oïdes per primera vegada i deixar d'escoltar les critiques i les mirades de fàstic, que té la societat, perquè no mirem només la persona que esta al nostre costat sense pensar com la miraran els altres perquè no pensem en “com l@ miraré yo” i no en “com em van a mirar els altres si em veuen amb el/ella”, els altres i la societat en què vivim mai ens deixara de criticar, fem el que fem, flac@s, gord@s,buen@s, mal@s mai deixara de mirar-nos malament, i ningú és perfecte en este món, ni el gord@, flac@, així que millor mirar cap avant sense que ens import el que ens diguen, tal vegada és difícil en molts casos i que és molt difícil deixar d'escoltar el que els altres diguen dels nostres cossos perquè les seues veus són molt forts i no la podem evitar amb un sol tap sinó amb uns quants taps i a vegades fins hem d'imaginar que totes eixes persones que ens critiquen i ens miren malament, que ens imaginem que són només unes estàtues que no parlen ni té vot i que estan congelades en la nostra ment com els seus cors vaciás, així que em consell per a tota aquella persona que creu que és, fe@, gord@, massa flac@, no es vist bé, etc.
No és veritat, la teua eres perfecta i el/la mes guap\@ en el teu interior no importa el teu físic, tal vegada este comentari ho vaja a llegir un persona que creu que totes eixes coses negatives estan en ella/el, i que diga que jo no se'l que significa ser criticat per la gent, pels amics i fins pel chic\@ que t'agrada, que et donen l'esquena quan assenten vergonya d'anar amb tu pel carrer agafada de la mà, i t'assegure que jo sé molt bé el que significa tot això, però al final em farte i seguix pel meu camí i posa els taps en les oïdes i imagine eixes persones com a estàtues i me n'ha anat molt millor valorant-me i volent-me sense importar-me el que diguen els altres de mos.
Al llarg de la meua vida he sentit moltes coses sense sentit respecte a la grossària, coses que em fan tindre clar que fa falta un canvi, coses que em fa vergonya escoltar... Coses com:
“Mira-la, de segur que cap xic la mira, si està grossíssima...”
Creieu-me, malgrat que s’intente convéncer del contrari, si us dic que l’ideal de bellesa no és un, no té mesura, i si la tinguera, de segur que no seria una bàscula. La bellesa no és una “S” de roba, una S és a soles una lletra, i una xica a soles una xica, sense més qualificació. Dic xica, en aquest cas, perquè als hòmens no se’ls sol exigir tant com a les dones, quan es parla de físic.
“En realitat em dóna pena, però és la seua culpa, si portara una vida sana...”
No es tracta d’açò, en absolut. La societat ens ha convençut que la persona prima és la que és sana, la que menja bé i s'alça a les 6 del matí a córrer. No és així. L’efecte que aconsegueixen és l’augment d'anorèxiques, bulímiques o sotmeses a operacions. Fina i tot si seguim així, el premi de bellesa s’atorgarà a la xica que més pastilles es prenga.
Com deia, al llarg de la meua vida he vist als ulls de moltes xiques un crit d’auxili, una petició d’ajuda. No volen estar preses en els seus cossos, no volen que aquests siguen carcels, volen sentir-se a gust i caminar pel carrer pintant-lo amb cada pas que donen, segures amb si mateixes.
Per això hem d'adonar-nos, lluitar amb d’elles. I tindre clar que el món es trenca un poc a cada moment que passa mentre la gordofòbia segueix viva.
Hola, sóc Christian Paul i aquesta vegada us aniré a comentar el vídeo d’aquesta entrada del blog anomenat “Gordofòbia”, on es pot veure com es tracta els problemes de pes davant la societat, amb la història de la protagonista, Rae, que té els seus propis problemes amb el pes, però el que em dóna més tristesa, és que no té problemes de salut, a soles té problemes per pressió social i açò és un tema molt important.
Pense que per desgràcia la població humana en si mateixa és un conjunt de prejudicis acopats -parlant en temes generals-, ja que no és millor una persona sense problemes de pes que les que si en tenen, ja que moltes vegades les persones que no tenen problemes de pes si tenen altres tipus de problemes, com la vigorèxia, o altres. Des del meu punt de vista és més important viure feliç sense problemes amb un parell de quilos més (o amb un pes ideal), però sense viure una mentida on a soles fas exercici al gimnàs per aconseguir que la gent t’admire, sinó on al gimnàs gaudisques, i et rius i t’ho passes bé.
Si tota la gent sabera que la resta de les persones que no estan dins de les mesures perfectes poden ser tranquil·lament més feliços que els que si ho estan, no farien cap comentari com “l’amiga” de Rae, que pense que més bé l’ha feta pols, perquè Rae en cap moment li pregunta res com”Perquè no agradaré als xics?”, ni res d’aquest estil. Espere que en un temps pròxim la gent sàpiga combatre aquesta pressió social, que no fa més que enfonsar moltes autoestimes.
Aquesta entrada parla sobre la gordofòbia, és a dir, el rebuig de la gent cap a les persones que es veuen grosses. Però... per què quan es veuen grosses de seguida pensen que estan fent alguna cosa malament?
Bé, la societat en la qual vivim avui dia, ens ha «ensenyat» que per portar una vida saludable, cal que estiguem prims i fem exercici o activitats esportives tots els dies. Però tot no és així, ja que cada persona, és com és, és clar que també intervé la teua alimentació o l’exercici que faces, però hi ha gent que per la seua constitució, no pot ser prim, o al contrari, no pot ser gros.
A més a més, estar un poc més gros d’allò que la gent veu «normal», no significa que no estiguem sans, perquè perfectament es pot menjar molt bé i fer molt exercici però després pel que siga, no poder estar tan prim com qualsevol altre/a.
Però, sincerament pense que aquesta societat és molt hipòcrita. Ja que personalment conec a molta gent que diu, que les persones que «pareixen» estar un poc més grosses, no s’han de sentir mal per això, que tampoc és un insult i que una persona s’ha de voler a un mateix. Fins ací estic molt d’acord, però hi ha molta gent que diu que no passa res per no «complir» l’estàndard de bellesa, i després són els primers o les primeres a criticar o humiliar-los/les per eixa simple raó i també són els primers o les primeres que si veuen a un xic o a una xica que potser siga la millor persona que s’han pogut creuar en les seues vides, si no les veuen prims o primes, ja les critiquen o simplement comencen a passar d’elles per això.
A més a més aquest absurd estàndard de bellesa, l’únic que fa, és crear inseguretats en les persones o fer patir infermetats molt greus com l’anorèxia o la bulímia. I totes aquelles persones que cauen malaltes, és per culpa de les inseguretats que la gent ha creat en ells/elles simplement per no complir el maleït ESTÀNDARD.
A aquest vídeo anomenat «Estic grossa» publicat en Vimeo ens conta com es viu el dia a dia des de la perspectiva d’una xica «obesa». Avui dia considerem que l'estar obés significa tenir uns pocs quilos de més i que ens fa ser menys atractius físicament parlant. Aquests fets ens fan saber l'estereotip que ha creat la societat sobre les persones, ja que perquè una persona, ja siga home o dona, siga atractiva per a altres individus ha de complir uns requisits estètics entre els quals es troben l'atractiu físic.
Actualment l'atractiu físic té una gran importància en la societat ja que ha adquirit un gran efecte en les relacions personals i professionals. Fins i tot alguns comerços només contracten a persones amb un aspecte físic més o menys agradable. Per exemple, un requisit per a ser models és superar un mínim d'alçada. Així que podem dir que l'aspecte físic condiciona algunes professions i facilita l'accés a elles. A més, aquesta idea de tenir un atractiu físic està en continu creixement i ho podem demostrar amb tan sol veure la rutina de moltes persones. Aquesta rutina consisteix a sotmetre's a estrictes dietes, fer molt exercici físic, utilitzar cosmètics o fins i tot en casos extrems el recórrer a la cirurgia estètica.
En el vídeo es mostra clarament l'efecte de la societat (més concretament els homes) de rebutjar en certa manera a les dones obeses a causa que les veuen molt poc atractives i fins i tot en molts casos, repel·lents. He de dir que el ser obés és una malaltia molt greu i perjudicial per al subjecte que la pateix, per açò no hem de jutjar a una persona pel seu físic, sinó per la seua forma de ser. No solament el ser atractiu es troba en l'àmbit físic, sinó que hi ha uns altres factors que fan atractiva a una persona com el sentit de l'humor, l'amabilitat o la forma de gaudir la vida.
En aquesta entrada ens parla sobre la «gordofòbia» i com la societat infravalora a la gent amb sobrepès i la tracta com si no foren atractives o com si no serviren per a res. A més trobem com és justificable, segons el criteri de la societat, faltar-los el respecte o insultar-los perquè «és pel seu bé».
És apreciable a primera vista com volen fer-nos creure que hem de tindre un cos prim, estètic i seguir sempre la moda, com si el cos de cadascú no fora ja perfecte com és. L'únic que cal aprendre, és a acceptar-se com som i entendre que un cos més prim i més alt no és millor que qualsevol altre cos amb característiques diferents, i és que ara mateix considerem un cos «bonic o superior» fa anys era un cos «roí», per exemple a l'antic Egipte.
No han parat de bombardejar-nos amb pel·lícules, anuncis, series i talles de roba ultra xicotetes fins a fer-nos creure que el 60-90-60 és el sa i el millor per al nostre cos, quan en realitat no cal estar prim per a tindre un cos saludable, que és l'única cosa important.
Només al moment que entenga'm que no cal parèixer ningú i que cap cos és més bonic i més únic que el teu, serem capaços d'obrir els ulls i adonar-nos-en que ja som perfectes com som.
ÉS LA TEUA ELECCIÓ. ALIMENTES UNA FALSA CULTURA DE LA GORDOFÒBIA O LLUITES PEL QUE ES JUST I T'ADONES QUE SOM PERFECTES COM SOM?
Jo em quedaré amb la segona opció, és la millor, no creus?
El títol d'aquesta entrada és la Gordofobia i el seu tema és sobre aquest odie que tenen les persones delgades a la gent obesa, una discriminació a les persones que no són com ells, com diuen ells, normals. Tota aquesta gent delgada fa aixo, perquè no complien les estadístiques de bellesa o perquè no encaixen en els seus esquemes de ser normal.
Els gordofobistes no entenen que a les persones que odien, tenen problemes com alguna malaltia con la que li costa viure i tu fent lis sentir inferiors no ajudes a res, sinó que els empitjores, fent què estén pitjor o podent llegar al suïcidi.
La Gordofobia és com el masclisme i el racisme, una lluita constant pera què desaparega d'aquest món.
Canviat de tema, el vídeo és del segon capítol d'una sèrie anglesa molt famosa d'una xica de 16, Rae que és xica jove quan una malaltia, la qual per la seua culpa ha estat en un centre psiquiatre per a controlar el seu pes. La serie, diu que pesa 104 quilos, li costa al principi, però viu con això, intentant superar-se cada dia. Tindrà altra vegada contacte amb una amiga seua d'abans anomenada Chloe, la qual no saps nada del centre i Rae intentara encaixar en el seu grup d'amics.
En la meua opinió, jo no estic a favor de la Gordofobia, perquè jo crec que són persones normals, per a mi sí que entren en el meu esquema perquè els meus pares em van educar així i els que les hagueren d'inculcar des de molt xicotets tots els pares als seus fills.
Jo estic a favor del respecte mutu, perquè les persones per fora som iguals, encara que algunes siguen més altos, baixets, delgats, grossos, negres, blancs, etc. Tots sentim, vivim i somiem que és el més important, tots vivim en el mateix món i lluitem pel nostre propose't.
I llegant al final, la meua opinió sobre la sèrie és que és un bon exemple per als joves, que diu que no totes les series las tenen que protagonitzar gent que són delgades i perfectes, com diuen alguns.
La meua conclusió és que el que creuen en la Gordofobia, han d'aprendre a respectar a les demes per com som per l'interior, el de fora sol és una part de la nostra imatge.
(20-11-17)
El títol d'aquesta entrada és la Gordofobia i el seu tema és sobre aquest odie que tenen les persones delgades a la gent obesa, una discriminació a les persones que no són com ells, com diuen ells, normals. Tota aquesta gent delgada fa aixo, perquè no complien les estadístiques de bellesa o perquè no encaixen en els seus esquemes de ser normal.
Els gordofobistes no entenen que a les persones que odien, tenen problemes com alguna malaltia con la que li costa viure i tu fent lis sentir inferiors no ajudes a res, sinó que els empitjores, fent què estén pitjor o podent llegar al suïcidi.
La Gordofobia és com el masclisme i el racisme, una lluita constant pera què desaparega d'aquest món.
Canviat de tema, el vídeo és del segon capítol d'una sèrie anglesa molt famosa d'una xica de 16, Rae que és xica jove quan una malaltia, la qual per la seua culpa ha estat en un centre psiquiatre per a controlar el seu pes. La serie, diu que pesa 104 quilos, li costa al principi, però viu con això, intentant superar-se cada dia. Tindrà altra vegada contacte amb una amiga seua d'abans anomenada Chloe, la qual no saps nada del centre i Rae intentara encaixar en el seu grup d'amics.
En la meua opinió, jo no estic a favor de la Gordofobia, perquè jo crec que són persones normals, per a mi sí que entren en el meu esquema perquè els meus pares em van educar així i els que les hagueren d'inculcar des de molt xicotets tots els pares als seus fills.
Jo estic a favor del respecte mutu, perquè les persones per fora som iguals, encara que algunes siguen més altos, baixets, delgats, grossos, negres, blancs, etc. Tots sentim, vivim i somiem que és el més important, tots vivim en el mateix món i lluitem pel nostre propose't.
I llegant al final, la meua opinió sobre la sèrie és que és un bon exemple per als joves, que diu que no totes les series las tenen que protagonitzar gent que són delgades i perfectes, com diuen alguns.
La meua conclusió és que el que creuen en la Gordofobia, han d'aprendre a respectar a les demes per com som per l'interior, el de fora sol és una part de la nostra imatge.
(20-11-17)
El vídeo que vaig comentar a continuació tracta sobre la grosfòbia, és a dir, el sentiment de repulsió o malestar contra les persones considerades grosses.
En aquest curtmetratge representa a dues amigues que una d'ella és flaca i té nuvi i l'altra és més ampla i mai pensa trobar a algú tenint aqueix aspecte, ja que “una grossa” als xics no els agrada per no sentir-se avergonyits.
Des del meu punt de vista som persones i hi ha tot tipus, per tant no devíem descartar a cap, ja que pots trobar molt més en una persona més ampla que en una més flaca. Devia haver-hi més persones que és guia per sentiments i no pel físic.
A part d'açò cal posar-se en la pell de la xica que pensa que no va a trobar mai a algú que la vulga pel seu aspecte, pensar el que pot patir una persona i no solament per no tenir nuvi, sinó per tota la societat. Pensar en el molt que danyen les xarxes socials, les models i altres, i també pensar en quantes persones han patit anorèxia, bulímia, i més tan sols per sentir-se volgudes i atractives.
Un altre cas a part és l'obesitat, ja que açò ja no és solament pel físic sinó per salut i el benestar d'aquella persona.
En conclusió, no cal discriminar a ningú pel seu aspecte, també hi ha dones atractives més grosses, més afectuoses i molt millors persones. Que no t'enganye els ulls en veure una persona “grossa”, ja que hi ha molt més darrere d'açò, és una persona igual que tu.
Bon dia.
En aquesta entrada anomenada Gordofòbia caldria destacar que persones obeses no tenen que tindre ningú tipus de malaltia per a estar aixi. Estar gorda no significa tindre sobrepes ,no fer esport o tindre una mala alimentació. La diferencia de aquestes persones es la constitució ,depenent de com siguen els seus pares o avis la seua constitució i els seus ossos van a ser semblants al dels seus progenitors.
La societat esta dictaminada con que les millors persones han de ser les més boniques, primes, altes amb físic que agrade a quasi tothom. Vivim en una societat en la qual hi ha un ideal universal i no altres tipus de opinions respecte a la bellesa. Podem observar al vídeo que es discrimina molt a aquestes persones quan la seua amiga diu que l’ideal dels xics són les xiques que hem mencionat abans, i si tingueren una novia com a protagonista del vídeo seria la riota dels seus amics. Per que una ideologia diferent a la que dictamina la societat té que ser pitjor?
El dia 28 de novembre al canal cuatre sobre les 22:00 varen fer un documental que es titulava Samanta i la bellesa, el qual tractava diferents opinions sobre la bellesa que són distints al de la societat. EN aquest video tractaven sobre tres diferents opinions ; la primera era sobre les persones tatuades, una bellesa que no a totes les persones li agraden, els sentiments que patixen les persones al ser discriminades per no ser l’esteriotip usual; la segona era la mateixa reportera que anava a un cirurgia plàstic, la dona estava contenta amb el seu cos i el cirurgià li proposà fer-se una operació de 40.000 euros per a ser l’esteriotip perfecta que dictamina la societat; i la tercera era una dona com la protagonista del video que estem tractant, la qual patia obessitat i tenia novi, la seua parella i a ella li agradava com un joc que era fer menjar a la xica,per a que menjara tot el que volia el seu novi.
Vivim en tal societat on ens fem els ignorants, i pensem que el que és tendència, és el millor. Cada u és el mateix, no hi ha cap persona igual a una altra, cada una té uns gustos, aficions o físic únic.
Pense que pel fet d'estar prima o grossa no hi hauria de ser ningú problema, si no fora per la societat actual i fora com abans, seria normal.
Fa molt segles arrere, en tots els quadres o escultures en les que hi havien dones no estaven tan primes com ara, mes be ara es considerarien obeses. Da Vinci o qualsevol artista solien pintar la «perfecció» i el que era natural , dones que no estaven en els ossos com ara moltes.
El problema es que la gent jove es preocupa molt per la seua imatge, ja siga en la vestimenta i físicament, els datos que dona questa entrada de que un 43% dels joves preguntats en la enquesta pensava que estava gros da molt del que pensar quan assoles el 20% superava la suposada «mitjana». Això tampoc vol dir que estar per damunt de la mitjana no pugues dur una vida sana.
En el àmbit de les relacions es veritat que tu a un xic guapo no el trobes amb una xica grossa, segurament per por al que li pugueren dir o ,mirar pel carrer. Axó es culpa de la publicitat i la televisió que donen una imatge de les persones que no es la mes correcta saludablement i estètic
Hola a tots i a totes
Vaig a comentar aquesta entrada titulada 'Gordofobia' on apareix un vídeo de la sèrie 'My Mad Fat Diary' en el qual apareixen dues amigues, una d'elles és prima i l'altra no, per tant pensa que ella mai tindrà nuvi pel seu físic ja que la seua amiga li diu que als xics "no els agraden les xiques així".
Des del meu punt de vista, pense que no hauria d'haver-hi importància de si som més o menys prims la qüestió és que la societat d'avui en dia ens ha implantat des de xicotets uns cànons de bellesa de "si estàs prima està ben i si estàs grossa està mal i per tant hauries de cuidar-te més", hi ha molta gent que està grossa i açò no vol dir que no facen exercici, no porten una vida sana i coses per l'estil ja que també hi ha molta gent que està prima i és tot el contrari al que he dit anteriorment.
A la gent li hauria de donar el mateix com siga el nostre físic ja que al cap i a la fi tot açò es perd, cal voler-nos tal com som i deixar de pensar i donar-li importància al que diga la gent sobre el "físic perfecte", el perfecte és voler-se tal com eres.
Aquest vídeo ens parla de la gordofobia, està sacat amb un clip de la sèrie temàtica ‘’My Mad Fat Diary’’, on tracta sobre la visió dels xics davant les xiques grosses.
La gordofobia i la societat van molt agafades de la mà des del començament del segle XXI. Els cànons de bellesa porten torturant a homes i dones des que va arribar la televisió a les nostres vides i fins i tot abans. I és ara, amb disset anys que m'adone que tota la societat gira entorn del seu ideal de bellesa, marginant a aquells que som diferents.
Sí, estic grossa, i sembla que açò sempre ha sigut un problema, no per la meua salut ni pel meu estat mental sinó pel meu físic. La meua mare, amics, professors… tots m'han dit que aprime i em sentiré millor. I si no em dóna la maleïda gana?I si pas de més dietes i esports que odie?A cas faig mal a algú, molest als altres? Mentre la salut no estiga en risc, considere que hauria de poder fer el que volguera sense ser jutjada constantment.
SER GROS ESTÀ MALAMENT. Açò és el que no para de dir-nos el món: quan les teues amigues es queixen davant l'espill i diuen les grosses que estan, quan en les tendes de roba no passen de la talla 42, quan no et cap al cul en els seients dels avions, quan la roba interior només es fa per a joves primes, quan tots parlen del seu xic/a ideal i és de tot menys gros/a. Sempre ema vaig sentir culpable per ser el que sóc, mai he tingut referents de bellesa diferents, una altra perspectiva. Ara gràcies a aquest blog sóc capaç de sentir-me defensada i reflectida en cada post.
Començar a voler-nos i valorar-nos és el primer pas per a dir-li a aquesta societat gordofóbica que la seua merda de cànons no ens serveixen i que malgrat tot ens agradem perquè SOM GENIALS. Si superem tots els prejudicis i la por podrem canviar el que la societat pensa de tots aquells que som diferents. Quan comencem a sentir-nos bé amb nosaltres/as mateix/as podrem deixar de sentir vergonya en menjar-nos una hamburguesa o demanar-li eixir a algú per por de què no li agrade una persona grossa. Aquest és el meu cas personal però parle en nom de tots els que no cabem en el cànon: cal trencar-ho d'una vegada per sempre. Jo ja em sent ben amb mi mateixa, i el que uns altres puguen dir no em rellisca, m'importa perquè significa que hi ha prejudicis en el seu interior i no els apliquen solament amb mi. Valorar-nos, i ajudar als altres a voler-se. Aqueixa és la clau per a educar a les persones i demostrar-los que la bellesa està dins de tots nosaltres, però cal saber cercar-la.
Bon dia, encara que jo no estiga el que es considera gros, vinc d'una família on almenys la meitat d'ella està grossa. Al llarg de la meua vida he hagut d'escoltar comentaris referint s'a la gordura de familiars molt propers a mi, i açò em feia sortir de polleguera, i saltava a defensar-los, però com l'altra part ho feia per a burlar-se simplement reien de mi, Amb el temps vaig aprendre a passar de la gent que em feia aqueixos comentaris, i gràcies a açò al final van deixar de fer-los, però aquesta no és la solució, la megarexia és la malaltia de pes, més comuna i acceptada de totes, açò s'ha de canviar, s'ha de veure com una malaltia més, encara que siga genètic, com diversos metges han dit, si canvia la visió d'açò es podria acabar amb els insults i menyspreus cap a la gent grossa.
Hola som Lydia i Vanesa.
Hui volem parlar sobre la gordofòbia perquè nosaltres no pensem igual que els altres, no discriminem a ningú pel seu físic.
Tindre sobrepés és una malaltia la qual pot arribar a afectar a la salut de l’individu. Hi ha persones que es fixen més pel físic abans que la personalitat, i en fixar-se en una persona amb aquesta malaltia no la troben atractiva, perquè pensen que ser gros és el mateix que ser lleig i no és així perquè totes les persones són boniques, cadascuna a la seua manera. Un cos bonic pot canviar a ser molt lleig en uns anys, perquè la bellesa no dura per tota la vida.
Que la gent pense així de les persones amb grossor pot generar-les problemes psicològics i poden arribar al suïcidi, a l'anorèxia o a autolesionar-se, perquè li produeixen complexos i intenten canviar per a evitar critiques i bullying.
Comentari de text “Gordofòbia”
Aquesta entrada parla sobre la gordofòbia, és a dir el rebuig cap a les persones que es veuen grosses.
Actualment, la societat ens ha “ensenyat” que per portar una vida saludable cal estar que estiguem prims i fer activitat física cada dia. Però cada persona, té una forma de cuidar de si mateix, o bé a través de la seua alimentació o a través de l’esport.
Estar un poc més gros d’allò que la gent considera “normal” no vol dir que no estiguen sans, ja que pot dependre de moltes coses, una persona pot estar grossa i estar molt sana, inclús més sana que una persona que està prima i això depén de la seua constitució.
Però la societat és molt hipòcrita, perquè a la gent que està un poc més grossa del que es considera “normal” reben milers i milers d’insults i és senteixen mal. Les mateixes persones que es claven en les altres diuen que tots hem d’estimar-mos a nosaltres mateixos, per aquesta raó pense que la societat és molt hipòcrita.
1er bach c
Gordofòbia
Aquesta entrada tracta sobre la gordofòbia que és la fòbia a la grossària i provoca que pensem que les persones grosses no són atractives ni desitjables. La societat és la que provoca la gordofòbia perquè les modeles són molt primes igual que actrices i això no em pareix res bé.
En realitat volia comentar aquesta entrada perquè jo me obssesioné pel meu cos i em veia grossa aüque no ho estava. La societat ens dividí en atractives /primes, guapes../ i no atractives /grosses, lletges../. Per aquestes etiquetes hi ha xiques amb malalties com bulímia i anorèxia. La salut i el cos no tenen res a veure perquè com ja he dit que hi ha xiques amb aquestes malalties, són primes pero no comen o comen molt poc i això és molt mal per nostre cos i existeixen xiques o xics grossos però que fan exercici i es cuiden però nosaltres tenim la visió equivocada perquè de seguida quant vegem una persona grossa la critiquem o pensem coses males i quan vegem una xica prima pensem que és atractiva, amb bon cos i que es cuida.
Les pel·lícules no permeten l'amor propi per les persones grosses perquè sempre es acaben burlant dels personatges grosses. Existeix un cànon de bellesa que tots volem seguir i això em pareix molt mal perquè no podem definir bellesa.
En conclusió aquest cànon de bellesa hi ha d’desaparèixer perquè tots som belles i no depén del cos. Aquesta societat allò que fa és destruir la gent perquè simplement si no ets prima no ets guapa o desitjable. Gràcies als comentaris com ‘’eres grossa’’ o ‘’has d'anar al gym’’, etc. hi ha tanta gent amb desordenes. Jo per exemple tenia anorèxia perquè quant vaig vore els anuncis o pel·lícules, sempre hi havien xiques primes i jo volia aconseguir aquesta ‘’perfecció’’. Això ha de canviar perquè tots som perfectes i belles.
Què és la gordofòbia? És un concepte que serveix que porta a discriminar, objectivar i menysvalorar a les persones amb sobrepés. Desafortunadament, és una cosa que ens afecta a tots, cap persona s’escapa. Totes les persones en el fons pensem que tindre sobrepés no està bé i que mai estarà acceptat per la societat.
Podem dir que la gordofòbia és una pilota i a mesura que passa els temps aquesta pilota es va fent més i més gran fins que un dia explote. Pot semblar que no, però els anuncis influeixen molt al llarg de la nostra vida, anuncis que et diuen una frase curta i apegalosa perquè el seu producte tinga èxit, el problema ve quan la frase és: “Si vols lluir un cos perfecte en estiu toma’t aquest producte”, al principi pot semblar que és un anunci que et suggereix una cosa però en realitat és un missatge dient que o tens un abdomen pla o no pots mostrar-lo en públic i em sembla vergonyós.
Després estan els models que cada vegada són més primes, inclòs arribant al límit de posar la seua vida en perill. Açò és un reflex de la societat, tan sols ens importa aparentar res més. D’altra banda, curiosament els actors i actrius de les pel·lícules adolescents romàntiques són realment prims amb una bellesa extraordinària i la societat mai acceptaria el fet que una persona amb sobrepés ocuparà eixe paper, no permetria que eixe cànon es trontollara.
És un problema molt gran, milions i milions de persones en el món estan sofrint agressions, burles i menyspreu dia a dia. Provoca infermetats com l'anorexia, la bulímia i en moltes ocasions fins a la mort i no estem fem res per a solucionar-ho, moltes vegades es culpa a la víctima, i no, no ha d'aprimar-se, tu has de canviar el teu pensament retrògrad.
Bon dia a tots i a totes. Soc Espe Thompson de 1r de batxillerat artístic. Avui comentaré l’entrada “GORDOFÒBIA”. L’entrada adjunta un vídeo on conta com una xica que te sobre pes sofreix. Mentrestant la seua amiga li conta el seu “problema”: estava preocupada perquè no sap si té nòvio o no. Cosa que fa que l’altra xica s’entristeix-ca més pel fet que ella mai ha tingut nòvio i pensa que mai el va a tindre perquè està grossa.
Quan la xica arriba a casa es posa damunt del pes per beure quan marca, al bore-ho es ve abaix. S’imagina com seria deixar a part el seu cos i deixar bore un “millor” cos. Desfent-se així dels temors que té com per exemple que la deixen de part, perquè ningú vol ser la seua amiga o que ningú vulga ser la seua parella.
Aquesta situació desgraciadament la passen moltes persones. Pel simple fet del seu exterior les persones les jutgen i no li donen cap oportunitat per conèixer-la i fer-se amic de ella/ell. A més, les persones que es senten diferents a les demés creen una barrera que fa que s’aïllen del món; i a la llarga son tímides, retraigudes, etc.
Es veritat el fet que hi ha distintes personalitats. És a dir, hi ha persones que s’ofenen avans que atres; però, pense, que el millor és ficar-li un poc d'humor a la vida i saber riures d’un mateixa. Cadascú sap on té els seus límits.
Jo pense que aquesta societat tant que defensa la igualtat, la diversitat moral, sexual, religiosa,... deuria de fixar-se en inculcar a les noves generacions la importància que te respectar als demés tal i com son. A més això faria que les persones es mostraren tal i com son i no tractaren de seguir els models fixats.
Si tots cumplirem la regla de fer als demés el que ens agradaria que ens feren, tots aquests problemes i debats no hi hauria de tractar-los.
Les persones grosses tenen dret a viure sense ser tractats amb inferioritat, hi ha un problema amb els canons de bellesa, problemes que més baix parlarem, qué és la bellesa? Pregunta que poca gent sap respondre o ho fan malament. I ha molts problemes amb les persones que tenen més pes del que les persones actualment veuen normal… Però, us propose altra pregunta, no seria més avorrit si tots fossem iguals?
En la meua opinió, la bellesa, és un terme molt complex, que poques persones saben explicar, que se entén per aquesta definició? Actualment la bellesa, majoritàriament, es veu en les persones flaques, amb muscles, altes, etc, però la gent no sap que a l'antigüetat, el canon de bellesa era estar gros, ja que açò significava tindre molt de menjar, és a dir, ric. No es pot tractar a una persona amb inferioritat a causa del seu pes o a la seua forma física, és un acte que demostra al món com pot arribar a ser una persona, irrespectuosa i incomprensible, hem d’aprendre a respectar a totes i cada una de les persones que tenen el mateix dret que qualsevol a viure amb tranquil·litat d'eixir al carrer sense que ningú comente la seua vestimenta o el seu pes. Si tots forem iguals, que gràcia hi hauria? No hi hauria cap mena de varietat. Hui dia hi ha molts problemes, com guerres, la fam al món, la contaminació…, problemes que són molt més preocupants que el pes, com per a fixar-se en com és una persona, en pareix una tontería molt gran.
En conclusió, aquest em pareix un tema que hauria d'estar ja conclòs en aquesta societat, però com que la gent no actualitza la seua mentalitat i viu al passat, he de fer aquest comentari, potser no el lliga ningú. La vida hi ha que gaudir-la, deixat llevar.
311
"My mad fat diary" és una sèrie que tracta el problema de la Gordofòbia, malaltia que està present en molts dels adolescents entre 14 i 17 anys. Aquesta ve a causa dels canons marcats per la societat sobre com has de pesar, de vestir, etc.
Al vídeo d’aquesta entrada Rae, la protagonista, parla amb la seua amiga sobre les seues preocupacions que són principalment el problema per a tindre nuvi per ser una xica grossa i això fa que els xics no es fixen en ella per por del que dirà “Piensan que si salen con alguien que es grande los otros chicos solo se burlarían.”
La gordofòbia és un problema que afecta una alta quantitat de persones, ja que la gent amb sobrepés i obesitat no és acceptada pels demés. Aquest rebuig sol significar que la societat hauria d'estar composta per individus amb bona salut, però allò que no saben és que tenir sobrepés no sempre significa tenir mala salut. Les persones que pateixen aquesta malaltia solen ser persones amb l'autoestima molt baixa o deprimides per això necessiten constantment ficar-se amb els altres, cosa que fa que les persones amb sobrepès puguen caure en depressió.
La sèrie “My Mad Fat Diary” és un exemple de lluita contra els estereotips, sobretot en els adolescents, això ens mostra la duresa que la vida ens pot portar en moltes ocasions i la manera en què actuem. Mostra a través de la conversació entre dues amigues que a la vida hi ha diferents punts de vista i no sempre tot és blanc o negre.
En aquest fragment també es mostren els valors d'una amistat vertadera, on no tenen por a dir- se amb sinceritat allò que pensa de veritat una de l'altra, o ajudar i recolzar com es puga a la seua amiga, ja que moltes vegades el suport i l'amor de les persones del teu voltant o dels amics en una situació com aquesta és fonamental.
En conclusió, el que vol mostrar aquest fragment és que hui en dia les persones es guien més per un físic que per l'interior i això fa que les persones amb sobrepés no tinguen l'oportunitat de donar-se a conéixer ni de ser conegudes de veritat. La lliçó més important és que hem de tindre una gran autoestima deixant les inseguretats a un costat, no importa allò que la gent diga, hem de ser feliços com som.
Publica un comentari a l'entrada