Eli. 1r de Batxillerat artístic
En aquesta entrada podeu trobar dos vídeos de la cançó “Mrs Potato Head” de la cantant Melanie Martinez. Un d'ells conté la lletra traduïda al castellà i l'altra, el videoclip original. que pertany al disc “Cry Baby”. Aquesta cançó aborda críticament el tema de la cirurgia plàstica, les seues conseqüències i la lluita per arribar a l'estereotipus de bellesa en el món modern, especialment per a les dones. Per aconseguir això, com es pot observar al vídeo original, empra moltes metàfores.
En aquesta entrada podeu trobar dos vídeos de la cançó “Mrs Potato Head” de la cantant Melanie Martinez. Un d'ells conté la lletra traduïda al castellà i l'altra, el videoclip original. que pertany al disc “Cry Baby”. Aquesta cançó aborda críticament el tema de la cirurgia plàstica, les seues conseqüències i la lluita per arribar a l'estereotipus de bellesa en el món modern, especialment per a les dones. Per aconseguir això, com es pot observar al vídeo original, empra moltes metàfores.
Per a entendre la cançó
millor potser caldria saber que durant elspas de Melanie per Los
Angeles, mentre s'ocupava de les produccions d'EP i àlbums, es va
adonar de com d’influent que és la branca de la cirurgia plàstica
a Hollywood. Ella va veure com les persones sucumbeixen a les
pressions de l’ideal de perfecció de Hollywood sotmetent-se a la
cirurgia plàstica com si foren una versió real de "Mr. and
Mrs. Potato Head", un famós joguet que consisteix en un model
plàstic d'una creïlla que pot decorar-se amb una varietat de peces
de plàstic que es poden unir al cos principal.
Melanie declarà que aquesta cançó no pretenia atacar les dones que es fan la cirurgia plàstica, sinó més aviat preguntar-se per què s'ho fan, si ja són boniques sense necessitat d’operar-se.
33 comentaris:
Bona vesprada a tot el mon, avui al connectar-me a karicies, lo primer que he vist ha sigut la cançó de Melani Martínez i sense durar-ho m’he posat a escoltar-la cançó, amb la intenció de recordar veis moments, però fixant-me be en la lletra, m’he posat a reflexionar, quanta gent a plorat per ell que els altres consideren bellesa? Quant sofriment, o diners tirats, per un par d’anys mes de bellesa?
La cançó de Melanie es allò el que expres, la necessitat d'acceptació per part del rest del mon, i ho fa mediant una xiqueta que esta ‘desesperada’ per ser bella després de bore un anunci en la televisió. Mes tard en la televisió també explica, la obediència de la dona frent a un home que vol ‘millorar-la’ regalant-li un bonó per a operar-se, esta clar que al final tot va terminar mal, però el mal ja estava fet.
La societat ha construït uns estatus de bellesa enfermitzos, en el que la gent mata per ser bell, però no entend per que no volen ser ells mateixos, no cobrir-se amb kilos de maquillatge o estirar-se la cara amb operacions que no estén al alcans de la teua cartera, pera que al final no quede res. Deuriem de començar a acceptar-nos tal i com som, per a que canviar, si al fi i al cap serem bells pera alguns, no per a tot el mon
Bon dia, hui vaig a comentar el vídeo de «la bellesa és dolor?»
Aquest vídeo tracta d'una dona que esta menjant galetes mentre veu la televisió, i escolta com diuen que per estar bé físicament tens que prendre unes pastilles que suposadament fan efecte en el teu cos. Doncs en el vídeo posen una historia de una dona que ja es que guapa de naturalesa, però no li bastava, el seu pare li paga una cita amb el cirugia plàstic, i ella molt contenta amb la esperança de que li va a fer mes guapa. Quan ja li han operat i arriba a casa, es quita de la cara les vendes, i veu que li han deixat un desastre de cara, i es comença a plorar.
He de dir que per a sentir nos guapes no fa falta operacions,ni maquillatge ni res de res. Solament fa falta estimar mos a nosaltres soles i dir que som guapes. No tens que gastar-te diners en operacions, a demés que estarem pitjor. Doncs no et que importar lo que els demés diguen de tu, eres lliure de fer i pensar com tu vulgues.
El vídeo tracta sobre una xica que esta veient la televisió que ix un anunci d'una xica guapa, amb un cos perfecte i ella volia ser com ella «perfecta».
Comença a operar-se, posant-se botox en en els llavis i implantes en les mamelles i m'aprimat prou"
"la meua opinió d'açò és que no per ser mes prima o mes guapa eres mes perfecta que altres, no has de canviar per res ni per ningú"
En aquest vídeo podem observar com canvien a una dona per a que siga mes atractiva, aquest vídeo vol ensenyar que cada un té les seues coses bones i que no cal canviar res perquè li hages d'agradar a ningú.
La meua opinió d'este vídeo és que hi ha algun moment que fa fàstic però explica molt bé el que vol que se sàpia.
A mi no m'agradaria operarme la cara porque costa un dineral i encima sols te dura uns anys. hay que aceptarse com son.
L'ideal de bellesa ha sigut molt diferent al llarg dels anys. Si ens referim al gènere femení, que és al que més se li exigeix físicament i a qui més se'n critica, podem trobar en la història cànons molt diversos: altes, baixes, grosses, rosses... La veritat intocable és que la bellesa és bella, i ho és comprenent una infinitat de tipus de dones.
La cançó de Melanie Martínez, “Mrs Potato Head”, explica la tendència de la societat a idealitzar un tipus de dona i el fet de convéncer a les dones que no l'acompleixen, així com les fan creure que no són boniques. A més, s'hi tendeix a insistir que una persona que no és bella, és un incordi per a la societat, molesta i no serveix per a res, cosa que és totalment fals.
"Mrs Potato Head" compta, en primer lloc, amb una lletra forta, clara i que fa pensar. Aquesta lletra és una denúncia a la societat i a la cirurgia plàstica per tal de canviar el teu aspecte. Denúncia que està molt present en frases com: "Cien mil dòlars per alguns complits", o "No sigues dramàtic, és tan sols quelcom de plàstic".
Per altra banda, el vídeo és molt impactant, potser massa dràstic, però al fi i a la cap cal actuar dràsticament amb aquests temes. Mostra a una xica, de fet molt guapa, i feliç, que arriba a la casa d'un xic a viure. El xic és prou atent, li regala flors, un collar... Fins que arriba un moment en què el regal canvia un poquet i el mateix xic tan atent li dóna amb un somriure una cita amb una cirurgia plàstica, per tal de fer-li un parell de canvis en l'aspecte. Quan la xica s'opera la cara, el resultat és horrible, és tot plàstic, tot artificial, fins i tot els cabells li canvien. La història acaba, de fet, quan la xica surt per la ventana i veu al xic regalant-li flors a una altra xica.
"L'ideal de bellesa" no és ideal, no fa bé ni és bonic, sinó que és una malaltia creada per la societat, i que està matant a la seua creadora, o almenys a les persones que la formen. L'únic que es ha de tindre clar de la bellesa és que és bella, en totes i cadascuna de les seues formes.
En el videoclip de la cançó, podem veure com una xica -que veu des de xicoteta, que l’ideal de bellesa és ser rulla, anar maquillada i tindre cos i monyo de nina- acaba canviant tota la seua cara amb cirurgia per complaure a la seua parella.
Primerament, l’error principal es veu al començament del vídeo: l’ideal de bellesa imposat per la societat. La xica no para de veure per la televisió el que es considera ser una dona atractiva, i ella mateixa veu que no es pareix gens, cosa que acaba desesperant-la i llevant-li autoestima.
Aquesta inseguretat que du ella damunt, arriba fins al punt de deixar que la seua parella decidisca per ella i li faça canviar-se, ja que ella mateixa no es veu atractiva, ni tan sols bonica, i acaba creent, que la cirurgia farà que la seua parella i els altres la vegen millor, inclús creu que quan estiga canviada deixarà d’estar insegura.
Personalment, no em pareix atractiu que una persona es canvie amb cirurgia, i més si ho fa per complaure a la resta, ja que amb açò només es mostra inseguretat i que tenen un problema amb elles mateixes, com passa en el vídeo. Pense que el que és realment atractiu és que la persona estiga segura de si mateixa, amb els seus defectes i virtuts, que accepte les parts que no li agraden i que estime moltíssim les que si, es a dir que tinga més en compte el caràcter, perquè no tot és físic i cadascú té el seu atractiu.
Per a mi, el físic que té la xica al final del vídeo, és una bellesa d’utilitzar i tirar, que no condueix a res més que a transmetre que no t’agrades; de fet,he escoltat a molts xics que quan veuen a una xica “de plàstic”, diuen obertament que això no és natural i que no els agrada. Crec que s'hauria de promoure que les persones es vulguen més, sobretot pel que fa a les xiques, i deixar de fixar-se en es cossos de revistes i els ideals de bellesa que la societat marca.
En aquest videoclip de la cançó "Melanie Martinez - Mrs. Potato Head" ens mostra una història en la qual ens presenta, primerament una relació entre un xic i una xica en la qual a primera vista se'ls veu felices i alegres. De sobte, ens ensenya com el xic li ofereix com a "regal" una cita amb el metge, en aquest cas per a una cirurgia estètica. Les raons mes comunes per a fer-se aquest tipus de cirurgia són: fer retrocedir el temps, semblar més bonica, millorar en atractiu, esborrar errors (cicatrius, ferides….), desfer-se de l'excés de “jo”, que es parle més del meu en alguns llocs, per a fer "feliç" a la meua parella, per a arreglar el que està trencat (cirurgia reconstructiva), perquè el sexe siga millor (perquè em veuré i sentiré més atractiu), per a estar feliç amb la meua aparença.
Al meu semblar, aquest és un cas excepcional que s'acostaria al fet de fer "feliç" a la teua parella, encara que en aquest vídeo pense que a causa que li l'ofereix la seua pròpia parella, és perquè el xic li veja mes atractiva. Aquest fet m'ha semblat un cas clar d'egocentrisme en el qual es veu clarament com el xic no li ofereix l'operació per a fer acontentar a la seua parella, sinó per a fer-se a ell mateix mes feliç.
Una vegada la xica s'ha operat, es mira a l'espill i veu la destrossa que li han fet estèticament parlant. Gens més veure aquest desastre quirúrgic, el xic en comptes d'afrontar el problema, ix corrent sense pensar-li-ho dues vegades, deixant així a la seua núvia sola i desconsolada. Uns dies més tard, la xica veurà al seu nuvi regalant flors a una altra dona.
Finalment, dir que estic en contra de la cirurgia plàstica perquè crec que aquest tipus d'operacions solament hauria de ser usada per a persones que han patit un accident greu que li ha suposat la pèrdua d'alguna part de la cara. Molta gent es fa aquest tipus d'operacions per a sentir una major autoestima o, com he explicat abans, per a fer "feliç" a les seues parelles, i pense que aquests factors no són vàlids per a operar-se, ja que per modificar el teu rostre natural no vas a solucionar els teus problemes diaris ni molt menys. A més, si la teua parella et vol realment tal com ets, no et va a regalar una operació estètica o plàstica.
En aquesta entrada podem observar el missatge que transmet la cantant Melanie Martínez a través d'un dels seus videoclips. Aquest missatge tracta de llançar una pregunta als espectadors; fins a quin límit han d'arribar les persones per a sentir-se belles i acceptades per la societat?
Actualment, com ja bé sabreu, viure en societat està relacionat a viure envoltat d'estereotips, etiquetes i estrictes canons de bellesa. Desgraciadament, aquesta situació és molt comú i té conseqüències negatives, ja que pot provocar en les persones una necessitat continua de canviar la seua pròpia apariència o ideologia amb el fi d'estar a l'altura dels canons imposats.
En aquest cas, Melanie Martínez, ha decidit crear una lletra i un videoclip que denuncien d'alguna manera el fet que les persones no han de guiar-se per les opinions externes i transformar-se físicament per a sentir-se acceptades o simplement, més belles. Amb aquesta cançó, l'artista no critica a les persones que han decidit realitzar-se una intervenció quirúrgica estètica, sinó el fet de realitzar aquesta acció per sentir-se acceptat en una societat que manipula a les persones per obtenir beneficis.
Personalment opine que aquest videoclip reflexa clarament la realitat. Milers de persones es realitzen aquestes intervencions simplement perquè pensen que tindre unes característiques en concret les farà més belles. Pense que aquests ideals que les persones volen alcançar i pels quals es realitzen intervencions estan imposats per la societat. Doncs si la societat no disposara de canons de bellesa i acceptara igualitàriament a totes les persones independentment del seu físic, aquestes, mai pensarien que un tipus de cós és més bell que altre -i viurien sense complexos.
Desgraciadament, trencar amb els estereotips és una dura faena, i encara que moltes persones cada vegada estén més conscienciades i lluiten contra aquest fenomen, una gran part de la població continua sent incapaç de fer-li front.
1er Batxillerat B.
Bon dia!
Primerament en aquesta entrada de ''La bellesa és dolor?'' observem un videoclip ''Mrs Potato Head” de la cantant Melanie Martinez on aquesta canta per expressar-se que no tot és un físic bonic i que cal acceptar-se'n tal com és; la cirurgia és una ximpleria.
Així doncs, destaca una frase en la qual diu ''Y cien mil dólares para algunos cumplidos'' en la que té tota la raó, la majoria de casos en els quals es fan les dones la cirurgia és per agradar als altres, però, si no t'agrades tu mateixa, com pots agradar a altres persones? Eixa és la qüestió, i és que, els anuncis, els prototips, els models, han fet molt de mal en els nostres dies, doncs, les dones pateixen molts trastorns (com la bulímia) en recerca d'una ''perfecció'' que no existeix. A continuació, pateixen assetjament escolar o al treball, per tindre per exemple; un nas lleig... I és així, com acudeixen als especialistes on es deixen mig ronyó.
En conclusió, devien deixar les opinions de les altres a un costat, ja que mai ens van a fer bo i mai ens aportarà a la nostra vida. Hauríem de pensar en nosaltres mateixos i en què no som perfectes, però som nosaltres, diferents de cadascun, amb qualitats i caràcters distints i això, ni la cirurgia pot llevar-ho. Pense que una vegada eixes de fer-te aquesta ja no eres la mateixa, perquè sempre has tingut els teus defectes que és el que et feien única i a molta gent li agradaria més això que ser una nina artificial; a soles per aconseguir una perfecció; que en el temps se n'anirà.
Adéu!
Aquesta entrada ens mostra el videoclip de la cantant Melanie Martínez on ens transmet un missatge molt clar. Aquest missatge ens fa reflexionar i fer-nos una pregunta. Fa falta retocar-nos per a ser bells i estar acceptats a la societat?
Actualment, la societat està plena d’estereotips i de gent que etiqueta als altres per com es comporten o com són. A més viure en societat implica una gran preocupació per a molta gent: la bellesa. Desgraciadament, aquesta situació és molt comú i té conseqüències negatives. No voler'sé un mateix pot provocar una necessitat continua de canviar la seua pròpia aparença per tal de sentir-se acceptats per la societat a la qual viu.
En aquest cas, Melanie Martínez, ha decidit crear un videoclip on denuncia el fet que les persones es canvien per tal de sentir-se acceptades per la societat. L’artista no critica a les persones, sinó que critica a la societat o a l’acció de canviar-se estèticament per tal d'agradar a persones que potser ni et coneguen.
Aquest vídeo és un reflexe de l’actualitat. Com persones arriben a sentir pena d’elles mateixes i no dubten en anar a operar-se per tal de tindre característiques d'altres persones famoses com els models o actors/ius que apareixen en pel•lícules. Pense que aquests ideals que les persones volen aconseguir i pels quals es realitzen intervencions estan imposats per la societat. Aquest problema es resoldria si no hi haguera estereotips i la societat acceptara a tots per ser com són i no es jutjara la seua bellesa ni el seu físic.
Desgraciadament, trencar amb els estereotips és una dura faena, i encara que moltes persones cada vegada estén més conscienciades i lluiten contra aquest fenomen, una gran part de la població continua sent incapaç de fer-li front.
Bona vesprada a tots i a totes
Avui vaig a comentar la cançó de la cantant Melanie Martinez la qual parla de si la bellesa és dolor, ja que la protagonista del videoclip comença a operar-se tot per a ser "més guapa" segons ella.
El videoclip comença amb la cantant Melanie que interpreta a una nena petita i està mirant la televisió a on comencen a posar anuncis de bellesa i coses per l'estile, açò moltes de nosaltres l'hem vist igual en la nostra infància i ara en la nostra adolescència també i segurament també el seguirem observant en el futur, ja que per a la societat una no sempre està bonica del tot i sempre s'ha de fer algun arregle per molt xicotet que siga, ja siga com posar-se més pits i més coses.
Com bé diu una part de la cançó "la suau pell de bebé es converteix en cuiro" i és que quan t'operes deixes de ser tu per una part, a lo millor et sentiràs més bonica però eixa no seràs la vertadera tu, amb això no vull meterme amb les persones que s'operen, ja que tot el món té la llibertat de fer amb el seu cos el que vulga, però el que vull dir és que no cal deixar-se influenciar amb la societat que ens rodeja.
També n'hi ha altra part a on la cantant fa la pregunta "una cara bonica em farà millor?" i és que açò a lo millor moltes persones s'han preguntat en qualsevol moment de la seua vida i és que com bé he dit abans la societat ens influeix molt en aquestes cuestions, ja que a lo millor qualsevol persona et pot dir que estaries més bonica si et feres algun retoc o coses per l'estile.
La meua conclusió és que no cal deixar-se influenciar amb aquestes coses per cap persona, ja que t'has de voler com eres i la gent que està al teu entorn també t'ha de voler com eres.
Bona vespada.
En l’entrada ‘‘La bellesa es dolor?’’ podem trobar dos vídeos sobre la cançó ‘‘Mrs. Potato Head’’ de la cantant americana Melanie Martinez, en el vídeo podem veure com vol donar un missatge a la gent i fer-nos pensar on esta el limite.
Primerament voldria dir que aquesta cançó ja l'havia escoltat fa temps doncs sóc una seguidora de la cantant. Qui sapiguem qui és ella sabem com totes les seues lletres són un poc fortes però ens fan pensar. Des del primer moment que la vaig escoltar el primer que es va passar pel meu cap va ser: Per què les persones no ems acceptem com som?
La inseguretat que afecta una persona per l'ideal de bellesa que n’hi ha en la societat. Açò es representa al començament del videoclip on la xiqueta esta veient la televisió i en aquesta es veu el que es considera que és una dona atractiva, com ella veu que no es pareix fa que vulga canviar i açò fa que es desespere per aconseguir un ideal.
La segona part del videoclip ens mostra a una dona diferent il·lusionada per un xic que anava a vore-la, ell comença a fer-li regals fins i tot li regala una cita per a una cirurgià plàstica per a què fer-se uns canvis. Al final ella accepta i es veu com el resultat és horrible, ell la veu i es dóna compte del seu aspecte encara que li fa veure a ella com que no passa res. El videoclip acaba amb ella preparant-se per a vores amb ell però emportant-se la sorpresa de vori-lo amb una altra.
Com al començament de la cançó diu pareix que si no naixes amb ell (o siga amb l'ideal de bellesa) sempre ets pots fer un ajust per a canviar. No estic d’acord doncs si vols operar-te endavant però que siga perquè tu vols no per un estúpid ideal de bellesa.
En conclusió hem de deixar de fer cas a les opinions dels altres, és una cosa que no ens fa bé i sempre estarem pendent d’això. Trencar amb els estereotips que ens marca la societat és una tasca difícil però necessària per a començar a voler-nos mes i acceptar-nos com són.
En aquesta cançó de Melanie Martínez podem veure com l’artista fa una crítica que podria arribar a entendre's de manera errònia. La lletra parla de com si no t’agrada com eres no passa res, doncs aconseguiràs canviar-te amb una sèrie d’adorns que no són difícils d’aconseguir. Aquesta lletra podria entendre’s malament i fins i tot, l’artista va aclarir que la cançó no estava dirigida a les persones que s’operen amb cirurgia plàstica, sinó a la societat que espenta a les persones a creure que la necessiten.
Vivim en l’era de la superficialitat. Ningú és feliç amb el cos que té, perquè és molt fàcil trobar-se un defecte. En aquesta societat ens ensenyen el cànon de bellesa perfecte: el cos que hem de voler tindre, la figura que hem de desitjar, el pes ideal que hem de tindre... Ens ensenyen a no estar satisfets amb nosaltres mateixos, a trobar les diferències entre uns i altres i, en compte de fer-nos estimar la diversitat, ens mostren com això és roí i hem d’odiar aquesta diversitat i assemblar-nos més entre nosaltres, i ser més iguals.
El desig d’aconseguir ser “ideal” i tindre un cos “de deu” porta a les persones a voler canviar-se i somtre’s a operacions estètiques que els facen ser el que no són. Però no solament existeix la necessitat de ser perfecte per encaixar millor en aquesta societat, sinó també la por a envellir.
I quin tipus de por és aquesta? Per què les persones eviten el fet més natural del món? Créixer i envellir. Per què fugim de la vellesa? Cremes anti-edat, tractaments contra les arrugues, liftings facials i qualsevol cosa que ens faça semblar més joves, i tot per què? Perque hem de mantenir-nos així: joves, enèrgics, forts i bells.
La societat està malalta. Educa persones amb problemes, depressions i por de no donar la talla, de no ser suficients, de no encaixar. És clar que la crítica no va dirigida a aquelles persones que decideixen canviar-se i operar-se, doncs ells són solament peons d’un joc molt més gran. La crítica va dirigida a aquells que eduquen en la superficialitat i no ensenyen a estimar-se a un mateix, a acceptar la diversitat i a aprendre a viure amb allò que anomenem defectes, quan en realitat són els trets que ens fan únics i especials.
Aquesta entrada està composta dos vídeos de la cançó de "Mrs Potato Head", en la qual es reivindica de forma crítica la cirurgia plàstica que cada vegada es practica més, en major mesura per les dones, per poder aconseguir la perfecció estètica, però sense pensar si realment aquestes persones volen operar-se o ho fan només per encaixar en una societat superficial.
Al videoclip original, podem trobar com una dona està passant-ho malament perquè va cometre l'error de creure que la cirurgia plàstica anava a fer-la perfecta. Ella no es va adonar que no el necessita i menys encara l’hauria de fer per la seua parella, la qual intenta convèncer-la per l'operació. No el va decidir ella mateixa, ho va fer per ell i al final podem veure com tot i que ella ha transformat tot el seu cos per ell, ell la menysprea per no quedar bé i és va amb una altra dóna.
Moltes vegades, no ens sentim bé amb nosaltres mateixos pel nostre cos, però pense que la causa principal d’això és la societat en la qual vivim, ens influeix constantment amb missatges sobre la importància de la bellesa i la joventut, i moltes persones recorren a la cirurgia plàstica per a corregir certs «defectes», o per a intentar detindre el pas dels anys.
La cirurgia plàstica no és dolenta, en moltes ocasions per exemple, ha ajudat a corregir o reconstruir parts físiques que han pogut quedar danyades per un accident, però en altres ocasions es pot convertir en un problema, com s'ha pogut veure en diferents casos de persones que s'han operat i després volen més i més, arribant a convertir-se per a ells en una obsessió.
En conclusió, jo crec que aquest tema és bastant polèmic a més de ser molt interessant perquè hui dia sembla que el més important és l'exterior, el que provoca que moltes persones s'operen solament per pujar la seua autoestima o per a trobar-se millor front a la societat, sense pensar en ells mateixos o en si el necessiten realment o no.
Aquest vídeo ens ensenya a una xica que està veient uns anuncis en els quals les pastilles o una simple perruca et fa molt més bonica.
Vivim en una societat on et fan creure que si no eres atractiva ningú et va voler. Mai estem a gust amb nosaltres mateixes, sempre ens traiem defectes i açò *deberiamos de canviar-ho perquè ningú és perfecte i la bellesa no es troba solament en el físic.
La bellesa causa dolor? Des del meu punt de vista sí, i potser moltes persones pensen el mateix que jo pel simple fet que no mengem per a estar més flaques, per no voler eixir de casa sense estar *maquillada i tapar les nostres imperfeccions perquè sinó estem lletges o per invertir milions de diners en operacions fins que finalment no et reconegues ni a tu mateixa i aconseguisques enganyar-te que així eres molt més bella.
Des del punt de vista d'un xic sol ocórrer alguna cosa semblant. Els importa bastant el seu físic fent exercici, *peinandose, etc.
En la meua conclusió, hem de deixar d'importar-nos ser perfectes sinó que hem de ser únics, ja que açò ningú ho podrà igualar mai. Un bonic cos no et fa ser una altra persona, ni et fa més bella sinó que et fas mal intentant agradar als altres. No més pastilles per a aprimar, ni més maquillatge per a cobrir el nostre rostre ni molt menys les operacions per a canviar-ho. La imperfecció et fa ser perfecta. Demostra al món que eres bella tal com eres, així, natural.
Bon dia,
Aquest vídeo que acabe de vore tracta sobre la bellesa de les dones. Hui en dia les dones busquen una bellesa artificial i antinatural, els estereotips que té la societat fa que les dones quan no es beuen igual que les models o que alguna dona guapa que hagen vist per algun anunci o qualsevol costat, es senten malament amb elles mateixes, i no hauria de ser així.
La bellesa que mostren les propagandes o les models és una bellesa creada que és com «LA DONA PERFECTA» i realment no existeix la dona perfecta, darrere d’això hi ha milers d’operacions, de retocs, de passar fam... i de milers de coses més.
Cada dona té el seu cos i la seua constitució i hauríem d’acceptar-nos cadascuna tal i com som i no jutjar-nos per com vol la societat que siguem. Recorde que hi ha dones baixetes, més primes, més grosses, de diferent color... Per això crec que aquest vídeo és important per a conscienciar a tots del que estem fent amb els estereotips.
En aquesta entrada es ve un videoclip de Melanie Martinez de la cançó "Mr. and Mrs. Potato Head". A on es ve una xica jove, molt guapa i amb moltes ganes que coneix a un home que al principi pareix tractar-la molt be però com va passant el vídeo es ve com li pressiona per a que canvie coses que no li agraden a ell físicament. Ella va a anar a fer-se una operació estètica i li van a deixar molt mal ell seguia volent que canvia-se mes coses , ella tan sols podia pensar com estava abans de les operacions i perquè ell li va fer que ella canviara si pareixia voler-la , no s'agradava gens. Al final ella va ver al seu marit con altra dona jove i ella el va entendre tot.
La lletra de la cançó parla sobre com la societat fa que no ens vulguem, de com et pot causar molts coses males tan sols per un assumpte estètic i a mes que pots quedar-te pitjor de com estaves com el cas de la protagonista. De que tan sols et tens que agradar a tu mateixa i que els demés no tenen que opinar sobre el teu físic. La cantant no como una critica a la cirurgia estètica si no per a que les dones pensen per a que ho fan si per a ells o per als demés.
Jo crec que cadascun te que verse be tal i com es si no ho fa pot fer-se cirurgia però tan sols si es per ell o ella mateix. La societat té un canon de bellesa al que molta gent no es sent identificada i les creen molts problemes com els alimentaris.
Tot el mon deuria verse be com es i no com el diuen.
En l'entrada “La bellesa és dolor?” podem vore dos vídeos, de la cançó “Mrs Potato Head” la qual parla de les cirurgies estètiques. No pretén criticar a les persones que ho fan, les xiques majoritàriament, però vull preguntar-se per què ho fan.
És veritat que molta gent, normalment les dones més que els homes, volen canviar alguna cosa del seu cos, el nas, els llavis, les mamelles, etc.
I realment pensen que han de canviar necessàriament perquè no es veuen boniques.
Tots som boniques, no necessitem cap canvi, som com som i tot el món ha d'acceptar-ho
Estic d'acord amb què és el teu cós i fas el que vulgues, els altres no decidien per tu, però has de saber que és una cosa que et fa mal i que no és res bona.
Moltes persones vulguen aconseguir l'ideal de bellesa implantat per la societat, vulguen arribar a ser com el seu ídol, sense tindre en compte que són com són i que no és necessari ser altra persona que no eres.
Els ideals de bellesa implantats per la societat disten molt de la realitat, i la gent no vull veure'l.
Aquesta entrada consta de dues parts, jo m'he centraré ha parlar de la primera cançó que té el nom de "Mrs Potato Head" de Melanie Martinez, es tracten temes com la bellesa o la cirurgia per arreglar la cara, la cara d'una dona que està molt bé conservada, però per culpa del seu marit si es pot anomenar aixína, ha de operar-se i acaba molt mal.
De vegades no ens adonem del que realment passa al voltant de les nostres vides que ens afecta directament en elles. En aquest cas al principi del vídeo es pot observar com en un anunci una xica pren pastilles per a sentir-se prima, però de Veritat? On està el límit? Quan es considera que ets prima o grossa? Ja que per aquestes regles de 3 s'ha de tindre en compte uns altres factors com l'estatura, la genètica o les condicions físiques de cada persona i no sols jutjar el físic, ja que això no ho és tot.
Quan critiquem, quan jutgem, quan parlem sense pensar, quan diem les coses sense sentit, quan parlem d’una persona sense saber, en tots aquests casos, podem arribar a fer mal a la persona qui pateix o qui sofreix, ja que de vegades no som conscients del mal que fem, cridem lletja a la persona més bonica per dins, cridem grossa a la persona qui més problemes té, cridem imbècil a la persona més llesta del món, i s a soles perquè no supere aquells canons de bellesa que la societat estableix, aquells mateixos que són l’espill de moltes adolescents, que sofreixen perquè pensen que la dona més bonica, és la guapa, la llesta, la que té bon cos...I potser no és així, hauríem de restablir els canons de bellesa i a partir d’ara en tots aquests anuncis on amb forma intencionada o no intenten influir en les nostres ments sols per a fer màrqueting, quan realment el que fan és mal.
Finalment, dir que últimament ja s’han acceptat models amb unes cames més grosses que aquell “canon” estableix, amb una esquena més ampla o simplement amb una cara que no entra dins dels conceptes de les persones hipòcrites que pensen que sols les guapes, les belles, les llestes són persones. Aquesta iniciativa de la qual parlava abans és una de moltes que canviara aquesta societat en la qual vivim que es preocupa més de qui porta una samarreta de 50 euros, menyspreant moltes vegades a qui la porta de 5.
La bellessa és dolor? Aquesta entrada comença amb aquesta frase,i la podem interpretar de diverses maneres.
Primer, el text fa una crítica cap a la cirurgia plàstica i les persones (la majoria dones) que la practiquen. Algunes persones no accepten el seu cos o la seua cara, o es veure influenciades per alguns estereotips que hi ha a la nostra societat, motiu pel qual volen canviar i sometre’s a aquestes operacions.
Jo pense que hem d’acceptar-nos a nosaltres mateixos i que no cal fer-se la cirurgia, a més, si ho fas, pot no agradar-te el resultat i ja no podràs tornar enrrere, La bellessa natural és millor.
També hi ha dos vídeos d’una cançó de Melanie Martinez, un es el videoclip oficial i l’altre té la lletra traduïda al castellà. Aquesta cançó parla d’aquest tema amb un videoclip que, a més, impacta per algunes imatges i et fa pensar, en el qual apareix una xica influenciada pels estereotips de bellessa de la nostra societat que s’opera per a veure’s millor. No obstant, no es el resultat que espera obtindre.
Com ja he dit, el videoclip et fa reflexionar i adonar-te dels aspectes negatius de sometre’s a operacions com aquestes. Has d’acceptar-te com eres i no deixar-te influenciar per ningú. 2.12.17
Bon dia avui vaig a comentar l'entrada de la primera cançó que es diu "Mrs Potato Head" de Melanie Martínez, en el vídeo es pot veure que del que parla és de la bellesa i de la cirurgia estètica i es veu la cara d'una dona que es conserva molt bé però per culpa del seu marit s'opera i acaba molt mal.
Per un altre puesto, mai ens adonem realment de les coses ja que en el vídeo es veu com la dona pren pastilles per sentir-se més "prima" quan en veritat no fa falta arribar fins a aquest extrem ja que cadascun és com és i no podem criticar al del costat perquè és diferent, a l'inrevés cal acceptar-ho tal com és ja que cadascun té un cos diferent amb una genètica diferent.
Sempre que parlem malament d'una persona és per criticar-la quan en veritat no t'has de rayar, la critica defineix al crític no al criticat. I realment no ens adonem del dany que li podem estar causant a aquesta persona ja que no sabem que li ha pogut passar en el seu passat, és a dir, si té sobre pes pot ser que tingui problemes de tiroides i li dóna per engreixar, però el físic és alguna cosa que es veu a primera vista i no es pot jutjar sense realment saber com és aquesta persona, amb això vull dir que no es pot jutjar a un llibre per la seva portada.
Per ultimo vull dir que més o menys la societat "ha entrat en raó" ja que ara segons vaig llegir en una revista de moda estan fent talles més grans ja que quan vas a una tenda la XS si te la posen però la XL és en alguns casos inesistente ja que per a ells si gastes més d'una 40 ja estàs sobrepassada en pes i han d'entendre que no és així. I també han triat a models segons ells de talles grans (cosa que el nom em sembla molt mal lloc) i a poc a poc sembla que s'estan conscienciando però pensar-ho, Hi ha models de talles petites? No veritat, doncs són totes models sense distinció de talles.
Bona vesprada, avui vaig a comentar l'entrada "La bellesa és dolor?", en aquesta entrada hi ha dos vídeos, el primer és el videoclip de la cançó de Melanie Matinez "Mrs Potato Head", en aquest videoclip ens ensenya com la cirurgia plàstica pot canviar-te la vida però a pitjor, com el que crees que és el millor i que et pot fer feliç es converteix en la teua destrucció.
El segon vídeo és la mateixa cançó però amb la lletres traduïda a l'espanyol, la lletra ens explica la realitat de la cirurgia, com la gent pensa que va a ser més feliç sent més bonica o tenint uns llavi mes grossos, o uns pòmuls mes marcats. I realment l'ésser bonic no et dóna-la felicitat fins i tot l'intentar ser-ho te la pot arruïnar i que no ho és tot el físic.
La societat d'avui dia té uns cànons de bellesa establits i creuen que per a ser perfecte cal ser així. Des del meu punt de vista açò cal canviar-ho perquè cada persona és perfecta a la seua manera i que fer creure a la gent que si no és així no la van a voler li pot crear problemes molt seriosos.
Gràcies
Hi ha moltes xiques que no les agrada com són i les agradaria ser com altres, com per exemple tothom hem escoltat alguna xica o dona comentar que li agradaria tindre alguna part del cos o el cos d’un altra, el d’una model o alguna xica més prima, sense apreciar el nostre propi. Cada xica o dona és com es, al igual que qualsevol home, ningú és igual que altre i tothom tenim diferents cossos, caràcter, gusts,...És veritat que podem coincidir en moltes coses, però cadascú és diferent i únic i hem d'acceptar-nos com som, sense trobar coses negatives pel simple fet de no no ser com la majoria o no ser com aquella model de la televisió.
El títol de l’entrada «La bellesa és dolor?» l’escoltada moltes vegades, inclòs ma mare m’ho ha dit. No diria que per a ser bell o bella has de sofrir ni fer alguna cosa, cadascú és bell sent com és, no fa falta posar-se els cabells d’un color o d’altre, ni vestir d’una manera o altra, ni maquillar-se per a ser més bell o bella. Són unes «normes de bellesa» que han posades, per a ser guapa i gustar-li a algun xic has de ser prima, quan estés amb ell portar una faldeta, un vestit, estar bé rentada i maquillada,... Si el xic està amb tu és perquè li agrades tal i com eres, no fa falta vestir-te o maquillar-te perquè siguis bella per ell.
També el tema d’estar guapa per algú no m’agrada, si una xica va amb vestit o falda, alguna camiseta més curta és perquè ella vol anar així, no té perquè vestir-se o arreglar-se per algú. Els comentaris com «Per què no et poses faldes?» o «Per què mai vas maquillada?» sobren, si a la xica no li agrada anar així no significa que siga rara o «poc femenina», simplement no li agrada. Ningú té dret de criticar-te per no ser com els demés o no complir amb les etiquetes de la societat, tothom som bells i belles sense la necessitat de canviar el nostre cos o vestimenta.
En aquest vídeo de Melanie Martinez pot veure en la primera escena com una xiqueta veu anuncis sobre perruques, pastilles i maquillaje per a ser més ''guapa'', després es va al bany es maquilla i es posa papel higiènic en els pits per poder parèixer a les dones dels anuncis, quan es fa tot allò es va de nou al televisor plorant a ver de nou la televisió. Doncs apareix una historieta d'una dona que viu amb un home i li dóna de regal un collar i se el posa, després li dóna un altre regal, que una cirurgia plàstica. A la nit la dona és preparada per la cirurgia i es va a dormir. Al dia següent l'home paga la cirurgia i li diu el que vol que li opere a la dona, després en la operacio és veu com ho fa i tota la porqueria que li posa. Quan és l'hora de quitarle el bandades li talla els cabells i es comprava que no li va fer un arreglet sino li va estropejar tota la cara. Quan l'home veu que no li agrada li dóna una perruca.
Al final és veu que l'home no li agrada la xica i es veu amb altres. Torna'n a la realitat la xiqueta que veu la televisió ja no vol ser com les dones la televisió. Aquest vídeo és un crítica de no ha contentat les demes i no hi ha de sofrir per complir les ''regles'' de la societat hi ha de ser com cadascun és sense cap hi ha de dir-nos res
D'aquesta publicació cal dir que és un vídeo d'una cançó que crítica els canvis que fan les persones al seu cos perquè no se senten còmodes simplement perquè la societat les ha espentat a veure el model de dona perfecta o home ideal i per això el que volen és canviar-se per a encaixar en aquest model.
Gràcies a aquesta cançó podem ver amb més facilitats com la societat ens espenta a competir entre nosaltres per a ver qui té millor corp., per això no podem parar de comparar-nos uns amb els altres per a ver qui es pareix més a les persones dels anuncis. Aquesta comparació dona llugar a un desig de bellesa que fa que tant homes com dones és someten a cirurgies estètiques sense fer-les falta.
Per a mi el problema està en l'educació i als medis, perquè no s'està educant a les persones per a acceptar-se tal com són i a més els medis potencien que ens veiem incomodes amb el nostre cos i que el que són diferencies el vegem com defectes.
Per a mi aquest vídeo és un crítica òbvia a les persones que s'operen o es modifiquen estèticament solament per a agradar-li a la societat,el problema amb la societat d'avui dia és que implanta unes idees de perfecció no assolibles. Les persones, tant homes com a dones, se senten pressionades a seguir aqueixa imatge, i algunes vegades per voler fer açò poden arribar a tenir trastorns alimentaris.
Però açò no vol dir que la cirurgia plàstica siga dolenta, solament és dolenta quan ho fas per a agradar-li als altres, una xica es pot posar més llavis només perquè a ella li agrada i açò no té gens de dolent, perquè ella estarà més feliç amb si mateixa i tindrà més seguretat. Un xic pot anar al gimnàs perquè vol estar feliç amb si mateix, açò tampoc té gens de dolent, ja que ho està fent per a agradar-se més. No sempre et pots voler tal com eres, no sempre pots estar feliç amb totes les parts del teu cos.
Jo crec que aqueix és la fi de la cirurgia, canviar coses que no t'agraden però la societat en implantar aqueixos estereotips de bellesa ha obligat a moltes persones a canviar coses que tal vegada abans sí que li agradaven o han fet a persones insegures de x coses.
En conclusió, la cosa que s'ha de canviar són els estereotips i la mentalitat de molta gent per a què no insulten a les persones que no els segueixen.
En el videoclip de la cançó “Mrs Potato Head” de la cantant Melanie Martinez, podem veure com una xica que des de petita ha estat mirant els canos de bellesa acaba canviant tota la seua cara amb cirurgia per complaure a la seua parella, per poder apropar-se a l'ideal que buscava.
L'error principal es veu al començament del vídeo: l’ideal de bellesa imposat per la societat. La xica no para de veure per la televisió el que es considera ser una dona atractiva, i ella mateixa veu que no es pareix gens al cànon que es marca, cosa que acaba desesperant-la i llevant-li autoestima.
Aquesta inseguretat que du ella damunt, arriba fins al punt de deixar que la seua parella decidisca per ella i li faça canviar-se, ja que ella mateixa no es veu atractiva, ni tan sols bonica, i acaba creent, que la cirurgia farà que la seua parella i els altres la vegen millor, inclús creu que quan estiga canviada deixarà d’estar insegura.
Personalment, no em pareix atractiu que una persona es canvie amb cirurgia, i més si ho fa per complaure a la resta, ja que amb açò només es mostra inseguretat i que tenen un problema amb elles mateixes, com passa en el vídeo. Pense que el que és realment atractiu és que la persona estiga segura de si mateixa, amb els seus defectes i virtuts, que accepte les parts que no li agraden i que estime moltíssim les que si, es a dir que tinga més en compte el caràcter, perquè no tot és físic i cadascú té el seu atractiu.
Per a mi, el físic que té la xica al final del vídeo, és una bellesa d’utilitzar i tirar, que no condueix a res més que a transmetre que no t’agrades; de fet, he escoltat a molts xics que quan veuen a una xica “de plàstic”, diuen obertament que això no és natural i que no els agrada. Crec que s'hauria de promoure que les persones es vulguen més, sobretot pel que fa a les xiques, i deixar de fixar-se en els cossos de revistes i els ideals de bellesa que la societat marca.
Bon dia, vull parlar d'aquest tema perquè em sembla bastant cridaner, el fet que una persona haja d'operar-se per a ser bonic/a és inacceptable. La gent ha d'aprendre a voler-se tal com és, no fa falta tenir un cos desitjable o que els altres et alaguen per a sentir-te bonic/a. A part una operació d'aquest tipus sol ser molt cara, amb molt risc, i si es fa malament pot ser un desastre que arrossegues tota la teua vida, sense parlar del dolor que és el postoperatori. Aquesta moda es pot considerar que ve de la gent famós, als quals se'ls veu com a rics/as i bonics/as, es pot dir que aquests són el que la gent té com a objectiu estètic. Com he dit abans un ha d'acceptar-se tal com és, i la resta ha de fer-ho com a tal.
Hola hui vol parlar sobre els cossos i els models.
Últimamente hi han moltes disputes sobre el tipus de cossos dels models, ja sean xics o xiques, a l’hora de fer un desfile de moda. Tots els models sempre son molt prims i això ho ven com si fora bonic i després quan alguna de les dones comença a pujar de pes li diguin que si no adelgaza no la tornen a llamar i le costará volver a encontrar treball.
Hi ha algunes cadenes de televisió que posen anuncis on ixen xiques grosses, donant la volta a tot lo normal respecte als actors, models…
Avore si de una vegada en els desfiles de moda ixen més dones gordetes i no solament flaques, hi ha que canviar la societat i la visió dels directors de cada grupo de marcas, que creen roba per a gent amb sobrepès, per que a l’hora de fer la ‘’entrevista’’ i persones ambs sobrepés vulguen eixir en el desfile puedan fer-lo sin cap problema.
En aquesta entrada es ve un videoclip de Melanie Martinez de la cançó "Mr. and Mrs. Potato Head". A on es ve una xica jove, molt guapa i amb moltes ganes que coneix a un home que al principi pareix tractar-la molt be però com va passant el vídeo es ve com li pressiona per a que canvie coses que no li agraden a ell físicament. Ella va a anar a fer-se una operació estètica i li van a deixar molt mal ell seguia volent que canvia-se mes coses , ella tan sols podia pensar com estava abans de les operacions i perquè ell li va fer que ella canviara si pareixia voler-la , no s'agradava gens. Al final ella va ver al seu marit con altra dona jove i ella el va entendre tot.
La lletra de la cançó parla sobre com la societat fa que no ens vulguem, de com et pot causar molts coses males tan sols per un assumpte estètic i a mes que pots quedar-te pitjor de com estaves com el cas de la protagonista. De que tan sols et tens que agradar a tu mateixa i que els demés no tenen que opinar sobre el teu físic. La cantant no como una critica a la cirurgia estètica si no per a que les dones pensen per a que ho fan si per a ells o per als demés.
Jo crec que cadascun te que verse be tal i com es si no ho fa pot fer-se cirurgia però tan sols si es per ell o ella mateix. La societat té un canon de bellesa al que molta gent no es sent identificada i les creen molts problemes com els alimentaris.
Tot el mon deuria verse be com es i no com el diuen.
“Ningú t'estimara si no ets atractva” aquesta frase ens la inculquen a les dones des que som xicotetes ja siga indirectament o directament, però la bellesa són modes, un dia pots ser guapisima i a l'un altre horrible. Amb el pas del temps hem pogut veure com canviaven els canons de bellesa i com SOLAMENT la dona s'esforçava per estar dins d'ells, en aquestos últims anys la medicina a avançat molt i açò inclou també a les cirugies plàstiques, moltes dones han arribat a desfigurar-se el rostre i el cos per intentar ser els que la societat demanava, i és que avui en dia si no ets atractiva no tens futur.
Des del moment que tenim ús de raó ens marquen psicologicament amb la frase “tens que ser bella”, no comes molt perquè et ficaras grossa, no comes tan poc que te estas quedant anorexica, no et maquilles tant que sembles un pallasso, maquillat mes que sembla que estes malalta, posa't tacons que aixi sembles mes alta, no et poses tacons que sembles una puta… Mai ens deixen ser el que volem, no ens deixen espressarnos com ens agrada perquè si ets una dona mai és suficient, sempre volen mes i mes de tu, per açò ens mostren, com per exemple, en els anuncis que pastilles prendre per a estar mes prima, que clinica és la millor per a fer-te canvis estetics, que dieta està de moda, que vestit has de comprar-te… però mai es veuen anuncis d'aquests tipus per als homes, perquè encara seguim en una societat masclista on la dona és un objecte sexual.
El mateix ocorre en els treballs, les empreses sempre preferixen escollir a una dona atractiva perquè l'empresa “done bona imatge” independentment de que els seus coneixements siguen valits o no, per açò inciten a certes dones a canviar el seu fisic completament fins que les persones creen que és bonica.
L'altre dia estabem veient un video d'una modelo que explicava en el seu canal de youtube que abans d'anar a un càsting per a una pel·licula o fotos per a una revista li diuen que quantitat de maquillatge portar i en la matjoria dels casos les obliguen indirectament a portar bastant, mentre que els homes poden anar com vulguen, açò és perquè intenten mantenir la imatge de dona perfecta tapant el que ells consideren imperfeccions. Són xicotets detalls però que un darrere l'altre creen els problemes greus que té la societat amb les dones, hem de deixar d'intentar canviar-nos per agradar-li als demés, hem de deixar de ser maniquís als quals canvien com volen.
Bon dia a tots i a totes. Avui comentaré l’entrada: “LA BELLESA ES DOLOR?”. El vídeo que esta adjuntat a aquesta entrada és el videoclip de una de les cançons de Melanie Martinez. Compta una historia sobre el ideal de bellesa que encara avui en dia esta tan present. La xiqueta esta disposta a fer-se una operació a la cara per la seua parella que suposadament la vol molt.
Quan es fa eixe canvi la seua parella al vore el desastre de cara que li havien deixat a ella la deixa de part. Finalment la xica descobreix com la seua parella està coquetejant amb baltra dona que per a ell és més guapa.
Avui en dia els ideals de bellesa també tenen molta importància en les persones --encara que no tanta com abans. Sí que és de veres que la gent d’ara intenta crear noves tendències que creen un impacte en la generació d’ara per tal que les seguisquen. Per exemple, l’alte dia ma mare em comptà que va sentir en la radio que ha sorgit la moda de canviar-se el color de l’iris. Una dona volgué canviar-se els seus ulls marrons per uns blaus, encara que sabera que aquesta operació tinguera efectes secundaris i poguera quedar-se sega. Encara així la dona volgué fer-se-la. A més aquesta pràctica està prohibida en Europa, així també s’arriscava a què la pillaren.
Aquest es un dels molts exemples que hi ha sobre gent que pasen per situacions que poden causar efectes secundaris molt greus o inclòs poden causar la mort.
En concució diré que les persones tenim la llibertat de elegir el que ens fem en el nostre cos tinguent en compte els beneficis i els inconvenients de els canvis que volem fer, però primer deuríem d'aprendre a voler-nos a nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada