[Amb mesos de retard, arriba el vídeo i el text]
LA NECESSITAT D’UNA REVOLUCIÓ FEMINISTA
Coneixen la víctima en una revetlla. Ella està sola, asseguda en un banc –ha perdut de vista els seus amics– i un grup de 5 xics insisteixen a acompanyar-la fins al cotxe. Durant 500 metres van recorrent els carrers i és en aqueix moment quan és envoltada i l’entren per la força en un portal. Li lleven la roba, li tapen la boca perquè no cride l'atenció i comencen a violar-la brutalment. La penetren analment, vaginalment i oralment, un a un, de dos en dos, de l'un al cinqué. Mentre un ho grava, la resta la viola per a posteriorment difondre-ho entre col·legues. Després d'uns quants minuts, les bèsties es cansen i ixen del portal, no sense abans furtar-li el mòbil a la víctima, qui en estat de xoc i totalment desconnectada, no pot demanar ajuda.
Hores més tard, una parella troba la jove i truca al 112. “No em deixes sola”. Un plor desesperat que no és capaç de descriure tot el dolor, tota la ràbia, tota l'agonia d'una víctima a la qual criminalment ha sigut arrabassada la llibertat. Totalment desbordada, la víctima és incapaç de parlar fluidament amb els agents. Els assenyala el lloc del crim. “No em deixes sola”, diu plorant mentre agafa una agent del braç.
No eren una “manada”, els animals no farien mai res així. Eren monstres capaços de tot per satisfer la seua luxúria. Mentre unes eixien de festa a passar-ho bé, uns altres eixien al món a arruïnar vides.
Company, pensa en la teua germana, en la teua mare, en la teua filla, en la teua neboda… I si li haguera tocat a una d'elles? I si la pròxima vegada la fulla de la violació penetra les seues carns? Per a tu potser es tracte d'un altre cas més, però per a la víctima, la petjada roman. Dia a dia, mes a mes, any a any, el record no s'esborra.
Quasi un any i mig més tard, s'obri el procés judicial. Un judici que torna a deixar en evidència la manca de rigorositat de la Justícia espanyola, patriarcal i conservadora. Convertir les víctimes de violació en sospitoses, i fer-les responsables per no haver-se defensat, reobri el debat de per què costa tant denunciar una violació: el cost d'una denúncia d'aquest tipus és tan excessivament alt que moltes víctimes acaben sent silenciades per a tota la vida.
Vivim en un context masclista que contagia la interpretació i l'aplicació de lleis i l'acaba per convertir en una legislació patriarcal que posa els focus dels casos d'abús sobre la víctima, en comptes de sobre l'agressor. Com bé diu Yolanda Besteiro (presidenta de la Fundació Dones Progressistes), “al final les dones sempre són les responsables de no haver-se defensat, d'haver provocat, d'haver eixit de nit”, però als agressors amb prou faenes se’ls culpabilitza.
És de bojos admetre l'informe d'un detectiu privat com a prova en el judici de la “Manada” –on es tractava de constatar com en els mesos posteriors a l'agressió sexual la víctima va fer vida normal–, i en canvi, no fer el mateix amb els missatges de whatsapp anteriors i posteriors a la violació. També és de bojos assegurar que en les imatges del vídeo de la violació –sí, un dels vídeos que van difondre les bèsties– el seu rostre i la seua veu no demostren que allò no va ser sexe consentit, o que els mitjans de comunicació parlen de presumpta violació en comptes de culpabilitzar aquests assassins. Però jo la crec a ella i no a aquest sistema de merda que exigeix a les víctimes que denuncien però després les qüestionen.
Abans de finalitzar, voldria remarcar unes sàvies paraules d'Iñaki Gabilondo que, com una mena de resum, defineixen un context social que portem massa assimilat en el nostre interior. Diu així: “Per què excepte en casos minoritaris, no existeixen casos de dones que abusen d'homes? Hi ha moltes dones abandonades per l'alcohol i les drogues, geloses, desarrelades i que viuen en guetos infestats de violència, però no els passa el que a nosaltres sí. Els hòmens tenim una teranyina mental en la nostra ment que ens impedeix sentir-nos interpel·lats com a gènere davant aquests abusos contra les dones i fins que no acceptem la revisió dels nostres hàbits i ments, la nostra societat seguirà quedant en el llast i seguirem acceptant que tots aquests crims seguisquen apareixent”.
Quin mal ha fet el masclisme i quin mal seguirà fent fins que no li posem fi. No es tracta de penes de presó ni de castracions químiques, els violadors pateixen una malaltia incurable i quan tinguen l'oportunitat, aquestes bèsties tornaran a eixir de caça: es tracta d'assegurar-se que aquests assassins de somnis i valenties no tornen a posar mai cap mà damunt de ningú, que mai més tinguen la mínima oportunitat d'eixir al món i seguir arruïnant vides. Açò és una guerra contra les bèsties, una guerra amb el patriarcat que solament es pot combatre amb feminisme. Cal desfer-se de les bèsties, cal posar fi al patriarcat.
17 comentaris:
Aquest vídeo tracta sobre el dia contra la violència masclista mentres parlen ells en el vídeo apareixen unes imatges sobre la dona feminista como per exemple: `no tinc por´ o `el homes que maltracten a les dones necessiten altre tipus d'esposes´ etc.
En el vídeo parlen sobre una dona concretament en el que un home l'ha violat i ell no pensa que també s'he li pot fer a una familiar seua i de segur que ell no sentiria lo mateix.
La meua opinió es que ningú te que violar a ningú i no se te que fer res de violar perquè per exemple si el fan a una de la seua família no pensaria lo mateix.
A aquesta entrada anomenada «la necessitat d'una revolució feminista» es parla de com el masclisme afecta l'igualat entre homes i dones, i la necessitat que els hòmens entenguen que significa un NO i totes les diferències entre homes i dones que encara existeix malauradament a aquesta societat.
Encara existeixen persones que pensen que si una xica és violada serà per culpa de com anava vestida o perquè haurà provocat en compte de pensar que les persones que no entenen un NO per resposta han d'estar fora d'una societat estable, on no es permeta ni una violació ni una mort més per violència masclista, que encara no hem sigut capaços d'aconseguir que termine d'una vegada per totes.
Només aquest any passat ja són 44 les dones que predigueren la vida a mà de les seues parelles o exparelles, i cal fer focus a les escoles i qualsevol logar públic que hi ha eixida. És indubtable que la diferència entre homes i dones encara és alta i injusta, com podem bore a la bretxa salarial que trobem al nostre país i a molts altres, i com així, molts masclismes que passen de passada a aquesta societat patriarcal.
NO PODEM RENDIR-NOS-EN ARA, ES TEMPS PER FER CANVIAR LES COSES.
Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré l’entrada de “La necessitat d’una revolució feminista”, una trista història de masclisme, violència, violacions, i molta falta d’un canvi a la nostra societat, ja que tristament, encara aquesta societat necessita canvis, tant psicològics, com judicials, com ara explicaré.
A aquest vídeo, es narra la història d’una xica que en deixar-la sola els amics, es perseguida per cinc monstres, que acaben violant-la vaginalment, analment i oralment, d’una forma brutal, fins destrossar la vida d’aquesta xica. No és no, i aixó té que assimilar-se a la societat, ja que elles no diuen que no “per fer-se les estretes”, ni diuen no “però és un no que vol dir que sí”, sinó que no és no, no té cap altra volta, i aixó s’ha de mentalitzar, s’ha d’acabar amb el masclisme, però per desgràcia, sempre hi ha imbècils impresentables que ho faran.
I vull fer una cridada a aixó, no tenim que focalitzar-nos en ells mateixos, sinó que hem de focalitzar-nos en poder prevenir aquestes conductes a les pròximes generacions, hem d’eliminar el masclisme, i hem de donar-li més importància a aquestos casos judicialment; perque no són elles les que provoquen, no són elles les que es tenen que defensar. SÓN ELLS ELS QUE LES TENEN QUE RESPECTAR, i pense que es quasi igual de pitjor el fet que no es fera un judici fins un any després de la violació, perque ells han estat un any feliços i contents, mentre han arruïnat una vida.
Espere que compartiu la meua indignació, encara que malauradament el que més m’indigna es la simple idea de tindre que indignar-me per coses com aquestes, que mai tindrien que ocorre.
TOTS SOM AMB VOSALTRES, NI UNA MÉS.
Bona nit, en aquest video fet pel dia del masclisme pels alumnes de Ciències de l'Institut Isabel de Villena, tracta sobre la violació d'una xica, a la qual uns homes van abusar sense pietat i no suficient amb açò la van deixar tirada sense mòbil.
He de reconèixer que aquest video em va arribar al cor, en escoltar la història m'he posat en el lloc d'aquesta xica i em va donar molta pena pensar en la por i el dolor que pot passar una xica és aquesta situació.
Moltes vegades he pensat que la ment humana aquesta malalta, aquests actes no són propis de la ment humana, una persona amb els cinc sentits no faria alguna cosa així.
El vídeo ve acompanyat d'unes frases en cartolines fets pels alumnes dels 3 batxillerats d'aquest Institut, podem veure frases molt bones com la de " Educa als homes amb els valors d'una dona".
En la meua opinión, aquestes coses em donen molta ràbia, els actes d'homes que no pensen en res mes que el sexe, em dóna molta ràbia i impotència, és una pena que hi haja dones que tinguen fills així.
El feminisme propugna un canvi en les relacions socials que conduïsca a l'alliberament de la dona –i també de l'home– a través d'eliminar les jerarquies i desigualtats ens els sexes. La teoria feminista es refereix a l'estudi sistemàtic de la condició de les dones, el seu paper en la societat i les vies per a aconseguir la seua emancipació. Encara que el feminisme no és homogeni, ni constitueix un cos d'idees tancat –ja que les mateixes postures polítiques i ideològiques que abasten tota la societat, s'entrecreuen en els seus diferents corrents interns– podem dir que aquest és un moviment polític integral contra el sexisme que expressa la lluita de les dones contra qualsevol forma de discriminació.
Algunes autores situen els inicis del feminisme a finals del s. XIII. Unes altres rescaten com a part de la lluita feminista, quan comença una lluita organitzada i col·lectiva. Les dones van participar en els grans esdeveniments històrics dels últims segles, però en forma subordinada. És a partir del sufragisme quan reivindiquen la seua autonomia.
La lluita de la dona comença a tenir finalitats precises a partir de la Revolució Francesa, i a les noves condicions de treball sorgides a partir de la Revolució Industrial. Olímpia de Gouges, en la seua “Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana” afirma que els “drets naturals de la dona estan limitats per la tirania de l'home, situació que ha de ser reformada segons les lleis de la naturalesa i la raó”.
La Revolució Francesa no va complir amb les seues demandes, i elles van aprendre que havien de lluitar en forma autònoma per a conquistar les seues reivindicacions. La demanda principal va ser el dret al sufragi, a partir de com esperaven aconseguir les altres conquestes.
Encara que en general els seus líders van ser dones de la burgesia, també van participar moltes de la classe obrera. EUA i Anglaterra van ser els països on aquest moviment va tenir major força i repercussió. En el primer, les sufragistes van participar en les societats antiesclavistes dels estats del nord. En 1848, convocada per Elizabeth Stanton, es va realitzar en una església de Sèneca Falls el primer congrés per a reclamar els drets civils de les dones. Acabada la guerra civil, es va concedir el vot als negres però no a les dones, la qual cosa va provocar una etapa de dures lluites. En 1920, l'esmena 19 de la Constitució va reconéixer el dret al vot sense discriminació de sexe. La primera guerra mundial va produir una bolcada de la situació: el govern britànic va declarar l'amnistia per a les sufragistes i els va encomanar l'organització del reclutament de dones per a substituir la mà d'obra masculina en la producció durant la guerra; finalitzada aquesta, es va concedir el vot a les dones.
Un clar exemple que podem veure és la dona al llarg de la dictadura de Franco aquí a Espanya. El prototip de dona, el model femení que encaixava amb aquesta missió serà presentat per la jerarquia eclesiàstica de la següent forma: havia d'anar convenientment vestida, és a dir, amb mànigues llargues o al colze, si escots, amb faldilles folgades, per a no concentrar atencions indegudes. La roba no podia ser curta ni tampoc s'havia de transparentar. Quan es tractava de dones joves, aquestes no havien d'eixir soles als espectacles o anar acompanyades per persones de sexe oposat, llevat que anaren parents. Tot açò unit a una intensa pràctica religiosa i a un objectiu clarament *hogareño* del que només era apropiat desviar-se momentàniament per les circumstàncies concretes del treball al qual les dones s'anaven incorporant durant aquests anys. Aquesta era, a més, el model de dona espanyola, explotat fins a l'esgotament.
Verdaderament hem de posar fi a aquesta injusticia cap a la dona. Poc a poc estem avançant com persones madures i concients. Esperem, que d'ara en davant, anem cap a l'igultat.
Bon dia, en el comentari d'avui vaig a parlar sobre un vídeo que uns companys d'institut van fer, es diu "la necessitat d'una revolució feminista". En l'es escolten diferents veus, cadascuna amb el seu diferent autor personal, no importa el sexe ja que parlen dones i homes, i en el parlen i ens donen a conèixer de la necessitat que hi ha que hi haja una revolució feminista.
Cada persona que parla té un paper principal, nomena, recita o llig una pancarta en la qual diuen la necessitat que hi ha, posen diferents casos... com el cas que si una dona diu que no, és que no. El cas que una dona pot decidir quan tenir sexe i quan no. Que una dona pot anar amb la roba que vulga perquè les persones es vesteixen per a agradar-se a elles mateixes, no per a provocar als homes, i jo em sé una frase molt lògica i és... una dona no val menys per ensenyar més.
Jo personalment pense que ha dia d'avui moltes dones estan intentant prendre el control que antigament van portar les dones quan defensaven els seus drets per sobre de qualsevol cosa, però sí que ho estan prenent més tranquil·lament. Jo crec que a una dona no se li ha d'educar para "que fer si un home et persegueix" o "que fer si un home et viola", jo crec que en comptes d'inculcar aqueixes coses dónes del col·legi, s'hauria de donar una educació als xics amb el lema "no es viola, tots som iguals, i tots mereixem el mateix", no sé ha d'educar a les xiques al que fer sinó als xics perquè de primeres no ho facen.
Pienso que las personas tenemos nuestro voz y voto, seamos mujeres o seamos hombres. Pero viendo como se comporta la sociedad de hoy en día, opino que sí, que necesitamos la revolución feminista.
En aquesta entrada podem visualitzar un vídeo i un text escrit per un company de classe sobre la importància del feminisme en el dia a dia. Primerament, al vídeo, podem observar un grapat de fotografies. Cada una d’elles està composta per cartells amb frases que fan al·lusió al masclisme, per a reivindicar així, la necessitat d’una societat feminista i igualitària. Aquests cartells varen ser escrits per companys de l'IES Isabel de Villena com a mostra de què a les aules també es treballa per millorar i canviar el tipus de societat a la qual vivim.
Seguidament, si llegim el text que acompanya el vídeo, podrem comprendre una de les centenars situacions injustes que les dones pateixen. Concretament, es narra la situació que va viure fa pocs mesos una jove que va ser violada per cinc homes. Si analitzem millor el text, podrem observar com l’autor tracta de conscienciar a tot aquell que el llegisca, de què la situació que viuen les dones actualment -encara que ha millorat amb el temps- continua sent desigual i injusta.
És necessari aleshores, que comencem educant als xiquets des de una perspectiva feminista, per a què així quan creixen, sàpiguen viure en una societat dominada per l'equitat, no pel masclisme. I és necessari fer aquest gran canvi a l'igual que molts altres perquè la societat en la qual vivim es desenvolupe de forma sana, sense desplaçar a ningú ni discriminar-lo. Com bé sabeu… La revolució serà feminista o no serà!
En aquesta entrada podem veure un vídeo i un text escrit per un company de la nostra classe enguany, parla sobre la importància que té el feminisme, i la lluita que fa dia a dia amb la societat per aconseguir finalment una societat igualitària i justa. Al vídeo podem observar un grapat de fotografies on cada una d’elles conté uns cartells amb fets masclistes, fet que vol reivindicar la importància de la revolució feminista per a la nostra societat.
Quan llegim el text de l’entrada ens adonem de la quantitat de desgràcies que pateixen les dones dia a dia, solament per ser dones en un «món d’homes». El text tracta de conscienciar a la gent què la situació que viuen les dones dia a dia, encara que ha millorat prou des de fa molts segles, segueix sent injusta, desigual i sense equitat, perquè hui en dia les dones segueixen sent abusades, violades i menyspreades en els treballs, a les escoles, etc.
Doncs, aquesta entrada és un exemple més de la necessitat de la revolució feminista al nostre món i hem de fer que d’ací endavant les generacions que vinguen hagen crescut educades en una societat equitativa i igualitària amb ambdós sexes, perquè així ningú siga discriminat, desplaçat o odiat sols per la seua condició sexual, orientació o quelcom cosa. Com diu la meua companya Clara Zetkin: «La revolució serà feminista o no serà!».
Aquest vídeo, anomenat "la necesitat d'una revolució feminista" conta l'ocurrit amb la violació de l'anomenada "la manada", com un grup de homes varen destrossar la vida de una xica que no mereixia això.Al vídeo es mostren una sèrie de frases que defensen una igualtat de gènere.
L'ocurrit amb aquest cas de violació, es una clara mostra de lo mal que funciona la justícia a Espanya.La víctima de la violació amb la seua vida desfeta per culpa de una homes que no tenen vergonya de res, damunt, ha de defensar-se de acusacions com que no va fer res per impedir-ho, que sigué culpa d'ella, i que està bé i ha passat pàgina.
Em dona vergonya compartir aire amb aquesta gent, i ojalá algún dia els homes respecten el NO d'una dóna.
Aquest video tracta sobre la història d’una xica que es violada pero 5 xics i a partir d’açò li destrossen la vida. Necessitem una revolució femilista perquè s’adonen que si una dona diu que no, no es pero fer-se la difícil ni res d’això, i molt menys dir que si una xica a sigut violada era perquè anava provocant.
Aquests temes, sobre la violació de xiques innocents hem posa de mal humor, com en ple segle XXI una dona no puga anar tranquil·la pel carrer perquè té por que li passe com a les dones que apareixen per tots els noticiaris i que són violades per homes i no sols per u, si no per un grup damunt la graven i no sols açò també com tenim que aguantar que els homes ens diuen de tot per el carrer o inclús que se te queden mirant i que tu et sentís com que eres un objecte.
Estic farta que no puga fer la vida normal , que sempre hem tinga que preocupar de no anar a soles per el carrer o tinga que anar-me antes d’un lloc per així poder anar a soles, deuríem de ajudar-nos entre tots tant homes com dones i poder disfrutar sense preocupar-se.
En aquesta entrada se'ns mostra un vídeo realitzat per alumnes de 1º de batxiller científic de l'IES Isabel de Villena en el qual descriuen els successos ocorreguts a Pamplona en relació amb la violació de "la Rajada" a una jove indefensa de 18 anys. Després de creuar-se La Rajada amb una xica en el centre de Pamplona, els seus membres acompanyen a la jove fins al seu cotxe, aparcat en la zona del soto del Ezkairu. En el camí, un d'ells accedeix al portal d'un edifici i flama a la resta perquè acudisquen. Agarren a la jove, la fiquen en el portal, “tapant-li la boca i dient-li que callara i no cridara”, segons el relat de la fiscal, que detalla: “Valent-se de la seua superioritat física i numèrica i de la impossibilitat de la víctima d'exercir la més mínima resistència, davant el temor a patir un dany encara major, ni fugir del lloc, actuant de comú acord i amb ànim libidinós, li van obligar a realitzar diferents actes sexuals amb cadascun d'ells”.
La suposada agressió sexual va incloure fel·lacions i penetracions sense utilitzar preservatiu, que van ser gravades en diferents arxius —set vídeos— per dos acusats, mentre uns altres prenien fotografies del moment. "S'animaven i s'ovacionaven entre ells", va assenyalar el jutge instructor en una de les seues resolucions. Abans d'abandonar el portal li van robar el mòbil a la xica. Aquesta pateix estrès postraumàtic i haurà de ser indemnitzada amb 100.000 euros pels acusats si prospera la petició del ministeri públic.
Com bé ens expliquen els nostres companys de batxiller científic, són actes que deurien ser castigats molt durament perquè no tornaren a ocórrer. El que no pot ser és que en molts casos de violació cap a dones els violadors isquen impunes i sense càrrecs. Si ocorre açò, altres violadors eixiran a la llum i ho seguiran fent en vista que no els ocorre gens a uns altres com ells. Són actes humillantes i degradants cap a la dona violada. Les dones no són cap objecte, són persones amb els mateixos drets que els homes.
Bona nit
Avui vaig a comentar l'entrada titulada "la necessitat d'una revolució feminista" a on bé es pot veure que hi ha un vídeo a on pràcticament es mostren cartells amb frases feministes.
Pense que la societat d'avui encara no ha evolucionat el suficient com bé poden pensar algunes persones, i hem preguntareu, perquè no hem evolucionat segons tu? Bé, jo et respondre a la qüestió, vivim en una societat a on a la dona a part de veure-la sempre com un objecte sexual i com el sexe inferior també suportem dia a dia des de la nostra infantesa els típics comentaris masclistes, i això segur tan sols amb 6 anys. Avui en dia la dona segueix cobrant menys que un home encara que estiguen en el mateix treball, en el mateix post i fent les mateixes coses.
I a part d'això després està la part més roïna de totes, l'anterior part ja és molt roïna pel fet que en realitat ens estan discriminant, però a pesar d'això també ens assassinen. I encara n'hi ha gent que diu que la vaga del dia 8 de març no és necessària.
Necessitem una revolució feminista JA! Pel nostre bé i pel bé de les xiquetes del futur perquè no hagen de passar per tot el que sofrim nosaltres.
“La necessitat d’una revolució feminista”, és el títol de l'entrada, la qual ha fet el meu company Carles, tracta el tema de la violació narrant una agressió que va patir una xica. La veritat, nostre sistema de justícia és molt permissiu amb aquest tipus d’agressió, aprovant evidencies com un investigador privat.
“No em deixes sola”, va dir la xica amb molta por. Això no sabem de veritat quant de mal pot fer a una persona per a poder arribar fins i tot al suïcidi, però els agressors queden en llibertat o amb unes condemnes mínimes es incomprensibles. El sistema jurídic d’Espanya és una merda, necessita una reforma immediatament al mateix que les sancions i el compliment d'elles.
Un altre problema és la protecció de les víctimes, gran part de les víctimes de violència de gènere són assassinades quan suposadament estan segueres baix protecció. La única “solució” és cridar al 016, però la prioritat és conscienciar a tota la gent per eliminar tota aquesta escòria de la societat i que les dones no tinguen por d’anar pel carrer assoles. “Ni una mes”
Bon dia:
Aquest vídeo conta en forma de narració una violació a una xica. La varen violar 5 hòmens, penetració anal, vaginal i vocal, mentres uns la violaven uns altres el graben tot i aixi successivament .Això no hi ha dret, eixa xica te dret a decidir amb qui te relacions sexuals i amb qui no, ja que es el seu cos i ella decideix.
Jo crec que per coses tan miserables com aquestes, fa falta una revolució femista, per a acabar en coses com aquestes, per a que ja d’una vegada aquesta societat començe a tractar-nos per igual, que som dones però també som PERSONES al igual que els hòmens, que acabe també la desigualtat de salaris, la desigualtat de les feines de la casa i lo mes important: que la societat escomeçe a acceptar que les dones i les dones som iguals, podem fer el mateix treball que fan ells, podem també encarregar-mos dels mateixos càrrecs polítics que tenen ells...
També deuríeu ser conscients els xics que els vostres pirops, les vostres mirades i tot aixo es degradable, asqueros i vergonyós per a nosaltres les xiques, ja que no som cap joquet sexual i no ens vestim per a provocar i tampoc es vestim al gust de ningú
Amb la lluita de les dones lo que volem es arribar a una igualtat entre el home i la dona i no estar reprimides com ha passat tota la vida, i amb aixo també llevar ja d’una vegada el MASCLISME.
En aquesta entrada es parla d'una violació d'una xica entre 5 "animals" que li fan de tot. Ens conta com la violen: la violen analment, vaginalment i oralment, mentre li tanquen la boca perquè no puga cridar SOS i altre grava tota la "salvatjada, barbàrie" per anomenar-lo d'alguna manera.
Anem a veure, jo no pense que aquesta siga una causa per a la revolució feminista, sí que pense que una causa de revolució feminista pot ser la desigualtat entre homes i dones, que es pense que el treball a casa és solament de dones, la diferencia de salari, etc. Però una violació!! Crec que el que es necessita és una reforma del nostre sistema judicial que per aquests casos és molt fluixet, per a tindre una justícia més barata. El que s'hauria de fer amb aquests animals que no tenen cap cura, és encerrar-los per a tota la vida i que a la carcel pateixen el que han fet patir a altres persones. Sobretot el que pense és que s'hauria de protestar per una reforma del nostre sistema judicial i començar a castigar als violadors com es mereixen.
L'últim que vull dir és que es deu castigar la violació siga home a dona o dóna a home de la mateixa manera.
En aquesta entrada es pot veure un vídeo dels alumnes de primer de batxiller en el qual conten el que ha ocorregut a Pamplona amb el tema de “La Rajada”
Hi ha per una banda una agressió sexual i inclouen fel·lacions i penetracions sense persevatiu i aquestes coses van ser gravades i hu han dos acusats per fotografíes i s´animaven entre ells i abans de fugir del portal de la xica de la que van abusar li van furtar el móvil
Aixó i com ben expliquen els companys de batxiller aixó en ple ségle XXI no pot seguir aixi, tenim que demostrar que hem millorat perque per aixó passen els anys no per que passen a soles, sino que tenim que fer algo per a cambiar tot aixó que está passant ja que són actes humillants
1ºBatxillerat humanitats
Publica un comentari a l'entrada