El ball de saló és binarista i sexista: l'home porta i la dona el segueix. Però podria ser d'una altra manera. Per exemple, en el tango queer, no hi ha obligatòriament un home i una dona, sinó un/a líder i un/a seguidor/a, i els papers es van intercanviant fins i tot en la mateixa cançó. En realitat, el tango queer s'assembla més al que serien unes relacions igualitàries i no tancades en uns rols establerts. T'hi animes??
16 comentaris:
El tema d'aquesta entrada m'ha encantat, diu que el tango (una forma de dansa molt coneguda i antiga) sempre s'ha ballat amb un xic i una xica, però aquesta entrada vol donar a conéixer el tango queer, que sols es forma per un/a líder amb un/a seguidor/a.
Els amants del ball, com jo, diran que eixe ball és molt vell i que sempre s'ha ballat així, donant l'excusa de què és la tradició, però jo pense tot el contrari, aquest tipus de ball mai no s'ha dit que siga un xic i una xica, sols estem acostumats a veure eixa imatge i el que realment veien és un portador i una seguidora i definitivament, si m'encanta, la idea de canviar els pape'ls.
En conclusió, una cosa perquè siga tradició i cultura, no és raó per ha que siga seient així i no es puga canviar, si no es canviaren les coses que són tradició doncs, seguirem tenint algunes festes on eren maltractats animal o coses pitjors.(5-2-18)
El ball, com a molts altres elements que ja formen part de la història de la humanitat, és un costum ple d'història. Mentre avancen els anys, els éssers humans també avancem i canviem de pensament i maneres d'actuar. Aquesta entrada reflecteix un exemple perfecte de com veiem amb nous ulls els elements històrics.
En l'entrada llegim que els balls de saló són binaristas i sexistes, ja que l'home és el que dirigeix el moviment i la dona es limita a seguir-li el ritme. No obstant això, jo considere que no és tan extremadament greu. Seguint el context històric és lògic pensar que l'home és el que dirigeix el ball, ja que en la porció més gran de la història humana l'home era considerat com a superior. És, òbviament, un pensament rudimentari i en absolut beneficiós per al progrés de l'ésser humà. Però no crec que l'objectiu del posicionament de participants en el ball siga denigrar a la dona i fer-la veure com a inferior. És cert que en aquesta situació la dona no ocupa el paper principal. Però açò no vol dir que s'intente mostrar que l'home siga superior, ni gens semblant. No és tan greu, però tampoc és excusa per a pensar que deu ser així.
Tornant al tema principal i en l'actualitat, el tango queer em sembla una bona iniciativa per a mostrar que aquest tipus de coses poden ser diferents de com s'han vist des de sempre. Al meu veure, l'objectiu d'iniciatives com aquesta no és col·locar a la dona sobre l'home, sinó igualar-los; No veure les coses com un home o com una dona, sinó com una persona humana.
El tango és un ball que transmet la relació de cada ballarí amb el seu cos i el de la seua parella, i que pot fer arribar al públic incomptables emocions, des de l'amor, el desamor o la sexualitat que transmet la parella, fins al tipus de relació que tenen o interpreten: si és una relació dramàtica, passional o una relació trencada. És un sentiment que es balla.
Fa uns anys ha sorgit el tango queer, un moviment que proposa ballar el tango sense que els rols estiguen fixats al sexe dels ballarins, un ball que s'isca de l'estil clàssic. No té res a veure les arrels del tango amb la tendència sexual de qui vulga ballar-ho perquè l'art manca de sexe, és art independentment de qui ho faça.
Aquest ball és un dels meus favorits per tota la càrrega emocional que fa arribar, m'és igual que ho ballen un home i una dona, dos homes, dues dones o que siga la dona la que porte a l'home. El tango mai m'ha semblat un ball sexista, de fet la vertadera essència del tango és que l'home dirigisca a la dona amb respecte perquè ella és qui té l'última paraula. Com he esmentat abans, el tango és un sentiment que es balla i l'important és el que els ballarins aconsegueixen que sentes amb cada moviment.
El tango és un ball especialment marcat pel gènere i el masclisme. Aquesta dansa que té el seu origen en Argentina, a la seua versió original i convencional es balla per parelles (home-dona), on els rols de gènere estan molt definits. L'home és qui domina i condueix a la dona i aquesta li segueix de forma submisa. Però, perquè no canviar això i fer que la dona guie i l'home l’acompanye?
Així doncs, hauríem d’actuar com va dir Maya Angelou, poetessa i novel·lista nord-americana «Si no t'agrada alguna cosa, canvia-ho. Si no pots canviar-ho, canvia la teua actitud». Aquesta és exactament la proposta del tango queer, on el ball no ha de ser necessàriament entre una parella hetero on és l'home el que domina. Ací els rols de gènere s'intercanvien i per tant són freqüents les parelles de ball del mateix sexe, a més està obert a qualsevol tipus de parella independentment del sexe biològic.
En els dos vídeos que es mostren en aquesta entrada, es poden apreciar parelles de diferents sexes ballant el tango; ells realment gaudeixen d'aquesta dansa. Podem afirmar que és una manifestació dels drets humans, encara que segurament en alguns racons del món on la intolerància i l'homofòbia segueixen existint, ho veurien malament i dirien frases típiques com «dos homes ballant junts? On s'ha vist això?»
En conclusió, el tango, a més de ser una forma d'entreteniment i de comunicació a través del llenguatge corporal, podem dir que també és un art i com tal no té per què seguir unes normes prefixades amb rols establerts. És necessari poder triar lliurement al company o companya de ball i per descomptat el rol que cadascun desitge ocupar, respectant aquesta postura i sense ser jutjats per això.
Bona Vesprada.
És el tango masclista? Aquest ball si és masclista com també la societat que l’envolta. El tango es caracteritza per tindre uns rols clars, es realitza en parelles heterosexuals i la posició del ball és segons el gènere. Un home està guiant i marcant mentre que la dona per altra banda segueix i obeeix els passos que ell marca. Però per a anar canviant a sorgit un nou moviment.
L'any 2006 aparegué el termín ‘Tango Queer’ en Buenos Aires, aquesta proposta és per a oblidar-se dels esquemes anteriors i que cada u adopte el rol que desitge. Aquest moviment no és sols per a parelles homosexuals, sinó que també anima a apuntar-se a parelles heterosexuals, on la dona pot aprendre a conduir a la parella i els homes a la reva.
En els dos vídeos de l’entrada podem veure com els que ballen són una parella del mateix sexe. En el primer vídeo mostra a dues ballarines com són Liliana i Luko, que ofereixen classes de ‘Tango Queer’, donen l'oportunitat de trencar els antics codis i anar passant-se els rols. Bàsicament és una oportunitat de viure el ball des d'altra perspectiva, per a sentir el tango més enllà de la persona amb la qui balles.
En conclusió el tango és una manera d’expressar-se corporalment que no té que establir unes normes fixades. No importa el sexe de la parella amb qui balles, per això cal que es puga elegir obertament el company i la posició que prendràs.
El tango es podria predominar com un ball masclista, ja que l'home és qui marca els passos i la dona ha d'obeir-ho. En aquest ball tenen els rols predominats, llavors en ser una parella del mateix gènere ja no saben qui és l'home o la dona, per la qual cosa es torna una mica més lliure i deixa de ser tan masclista.
En aquesta entrada mostra la reacció de les persones quan ballen tango amb una altra parella del seu mateix gènere. Les reaccions són diverses clarament, però tots tenen alguna cosa en comú, a tots els fa vergonya i no els agrada massa la idea.
L'experiència és molt bona, ja que les parelles que ballen ja no són una dona i un home, ara són parelles completament diferents, ja que són parelles d'un mateix sexe i cadascun experimenta noves sensacions i aprendre el vertader sentiment del tango: el sentiment.
A més d'aquest vídeo, podem veure un altre vídeo on podem veure dos homes on ens mostra el diferent, ballen tango amb molt estil i elegància, acompanyat d'una bella cançó clàssica. Aquest vídeo també pot ser jutjat per part de la gent homofòbica, però cal ver l'art que percebem i el sentiment que posen, no ver solament que ho ballen dos homes.
Des del meu punt de vista, està molt bé compartir aquesta experiència, ja siga amb un home o amb un home, l'única cosa important és el que un aprèn i que es divertisca. Hem de trencar amb les tradicions que el tango solament ho ballen parelles compostes per un home i una dona i posar com a tradició el gaudir a cada pas que dónes en aquest ball.
Tango Queer: trencant motlles.
És cert que al ball de saló i al ball en general, la parella que balla està formada per un home i una dona, i és l'home el que porta a la dona i aquesta la segueix, una actitud clarament masclista.
És per això que aquest ball; el Tango Queer, vull conscienciar que no hi ha un home i una dona, sinó qui lidera el ball i qui el segueix, sense distinció de gènere.
No veig res mal en què l'home lidere a la dona, sempre que no tinguem en compte el gènere i gaudim del ball, simplement veient a dues persones ballant, sense distinció de gènere.
I és per això que la gent ha de començar a gaudir del ball i té altres tantes coses sense criticar o ratllar-ho abans de temps a soles pel gènere.
Com que aquest tipus de ball sempre ha sigut home i dona, estem acostumats que la parella estiga formada per aquests, però hem d'entendre que hem evolucionat i que no és res mal veure un ball amb una parella del mateix gènere.
Hem de trencar amb les tradicions que el tango solament ho ballen parelles de diferents sexes.
Vaig a parlar sobre el segon vídeo, a causa que el primer no carregava.
En la meua opinió, em pareix que han fet una dansa increïble, una coordinació, uns moviments i una professionalitat increïbles. A mi m’agrada molt el fet que es trenque amb l’ideal que la dona s’ha de deixar portar i l’home és qui porta les rendes...
En deixar que dues persones siguen del mateix sexe a l’hora de ballar, trenca amb l’ideal d’home i dona i deixa que cadascú agafa el paper que vulga, siga de dominant o de dominat, encara que en aquest cas s’intercanvien els papers fent que siga més bonic e interessant.
Ja és hora que la gent vaja canviant moltes coses o millor dit, perfeccionant les i ampliant les, perquè el tango entre home i dona no té res de roí però al ser del mateix sexe, es dóna més llibertat a l’hora d’atribuir-se els papers
I una altra vegada, comencem a trencar barreres sexistes. En aquest cas, en la dansa, amb una nova forma de ball de saló, anomenat tango queer. Aquest tipus de ball prové de la zona d’Uruguai i Paranà, i ja es començava a practicar l'any 1920.
Tango Queer és una forma nova de ballar el tango fora de les seues normes i codis tradicionals. En aquest s'experimenta l'intercanvi de rols de gènere. Per tant són freqüents parelles de ball del mateix sexe. El terme queer, provinent de l'anglés, designa en aquest context no solament a la comunitat LGBT, sinó també a totes les ballarines i ballarins heterosexuals que es proposen ballar el tango sense que els rols segueixen fixos al sexe dels qui ho dansen. D'aquesta manera es desenvolupa una comunicació més oberta entre els ballarins.
La dansa del tango en la seua versió convencional part de la premissa que la parella posseeix 'naturalment' una forma heterosexual i la posició en el ball es defineix segons el gènere. Des del pensament sexista, el gènere masculí era concebut com l'actiu, el dinàmic, l'enèrgic, mentre que el femení s'associava amb el passiu, el receptiu, el domèstic, el sacrificat. Per açò, l'home assumia un rol actiu, protector i conductor enfront d'una dona posicionada social i plàsticament com a passiva, protegida i conduïda.
Ara, com he explicat, les persones que practiquen aquesta dansa trenquen amb el convencional per a posar un punt final més a l’actitud masclista i sexista. És una forma d'evolucionar que ja s’està posant a la pràctica, ja que hi ha moltes escoles de dansa que l'ofereixen al seu públic. Per tot el món ja pots apuntar-te a aquestes sessions, inclús a la nostra ciutat, Valencià.
Per això, gràcies a l’expansió de noves tàctiques de ball, com aquesta, promoven una actitud menys sexista a la nostra societat. Si comencem trencant els rols de gènere, les noves generacions creixeran amb una ment més oberta i amb una actitud més humana. Però lamentablement, aquest és solament un petit pas capdavant enfront de tot un llarg camí. Perquè si volem una societat ideal, sense discriminació, encara cal fer molts canvis, des dels llibres infantils a les grans pel·lícules.
Bona vesprada, en aquest video podem veure una vegada més la mentalitat de les persones en fer alguna cosa que se suposa que és per a una home i una dona, i ho fan dues dones o dos homes.
Crec que en aquest cas, és una estupidesa pensar que està mal vist que l'he de balle només entre un home i una dona, és un ball, i les dones no ens tenim a veure inferiors als homes en aquest ball perquè és dirigit per un. Som igual de capaços O fins i tot més.
En el segon video podem veure a dos homes ballant tango, els quals ho fan igual de bé que una dona, però a diferència d'elles ballen sense demostrar el seu talent per por de ser rebutjat.
Al meu entendre pense que aquestes coses en el segle XXI, ens deurien ni existir, és una vergonya que un home o una dona que pot fer el que li agrada per por, és intolerable que el sofriment d'algunes persones siguen pel qual diran.
Aquest tema hem pareix super interessant i super curiós, és una bona forma de canviar lo que sempre se ha fet al llarg del temps i poder tindré un altre punt de vista. Aquesta classe de tango és una cosa que mai havia sentit, al veure els dos vídeos, hem pareix una nova forma de ballar.
És una forma de veure el ball diferent i amb els rols canviats, ja que sempre hem vist que dirigia el home i la dona segui a l’home.
És d'agrair que la dona també tinga un lloc i un rol diferent i així dona veure que la dona també pot portar la direcció i no tan sols això sí no que també un home pot ser dirigit per un home i ficar-se en la pell d’una dona.
En aquesta entrada que seguidament comentaré ens diu que els balls de saló solament són per a parelles compostes per home i dona. Diu que és sexista, ja que l'home és el que mana i la dona l’únic que fa és seguir a aquest. Es pot ver que el tango està en ple procés de canvi on les parelles canvien de sexe.
No estic d’acord amb res de l’entrada, no pense que aquest ball siga masclista perquè en tots els bailes hi ha una persona que mana, quan és una xica no passa res però quan es donà el cas del fet que és un home és masclisme, no!!! Per exemple hi ha un tipus de ball que s’anomena ball lliure on és la dóna la que mana i la que pot fer de tot mentre que l’home es dedica a seguir-la. No crec que la posició de la dona en aquest ball signifique que siga inferior a l'home, perquè sinó ja estaria prohibit ballar, etc. És cert que en aquesta situació la dona no ocupa el paper principal, però pense que açò no és masclisme ni res.
L’únic que m’agrada d’aquesta entrada és que el tango ha passat de ser home-dona a home-home o dona-dona.
El ball, és una forma d'expressarse a traves del nostre cos, els nostres sentiments i fer-los florir amb cada pas i gir. Sóc una persona que ama tot tipus de ball, des del mes provocatiu al mes rar i rapit, açò si , si importar el sexe.
En aquest video es pot veure com diverses parelles ballen tango, un ball que consisteix a seguir els passos de la teua parella a traves de la musica, normalment la xica al xic, però que mes dóna si és al reves? És veritat que el tango des de quasi sempre s'ha ballat, dona i home, però si la teua parella és del mateix sexe que el teu el veig una bogeria criticar-lo, és un ball, un art que no entén de sexe, raça o edat.
M'ha semblat una bona forma de canviar els costums de xic i xica, i barrejar les parelles i disfrutar d'una forma o una altra del ball i la sensació de sentirse lliure amb aquesta activitat.
Per a mi aquest tipus de ball té el seu encant com tots, però el Tango Queer és una forma nova de ballar el tango rioplatense fora de les seues normes i codis tradicionals. En el Tango Queer s'experimenta l'intercanvi de rols de gènere. Per tant són freqüents parelles de ball del mateix sexe.
El terme “queer”, provinent de l'anglès, designa en aquest context no solament a la comunitat “*LGTB”, sinó també a totes les ballarines i ballarins heterosexuals que es proposen ballar el tango sense que els rols estiguin fixos al sexe dels qui ho dansen. D'aquesta manera es desenvolupa una comunicació més oberta entre els ballarins.
Personalment m'agrada que sorgeixen noves maneres de ball o noves modificacions, és divertit veure com hi ha canvis en els models de xic i xica i consideri l'han sabut fusionar molt bé.
El tango és un ball especialment marcat pel gènere i el masclisme. Aquesta dansa d’origen Argentí, a la seua versió original i convencional es balla per parelles (home-dona), on els rols de gènere estan molt definits. L'home és qui domina i condueix a la dona i aquesta li segueix de forma submisa. Però, perquè no canviar això i fer que la dona guie i l'home l’acompanye? Quan jo ballava vaig fer-li aquesta pregunta a la mestra i ella va dir-me que és perquè els hòmens sempre són els que manen per les seus característiques, son més grans, més forts…
Com va dir Maya Angelou, poetessa i novel·lista nord-americana «Si no t'agrada alguna cosa, canvia-ho. Si no pots canviar-ho, canvia la teua actitud» i aquesta és exactament la proposta del tango queer, on el ball no ha de ser necessàriament entre una parella home/dona on és l'home el que domina i la dona la submisa que li segueix. Ací els rols de gènere s'intercanvien i per tant són freqüents les parelles de ball del mateix sexe.
En els dos vídeos que es mostren en aquesta entrada, es poden apreciar parelles de diferents sexes ballant el tango; ells realment gaudeixen d'aquesta dansa, i no importa el seu gènere, senten goig ballant i res més. Podem afirmar que és una manifestació dels drets humans, encara que segurament en alguns racons del món on la intolerància i l'homofòbia segueixen existint, ho veurien malament i dirien frases típiques com “Dos homes ballant junts? On s'ha vist això?”.
En conclusió, el tango, a més de ser una forma d'entreteniment i de comunicació a través del llenguatge corporal, podem dir que també és un art com qualsevol dansa i com tal no té per què seguir unes normes prefixades amb rols establerts. És necessari poder triar lliurement al company o companya de ball i per descomptat el rol que cadascun desitge ocupar, respectant aquesta postura i sense ser jutjats per això.
Bon dia a tots i a totes. Avui comentaré l’entrada “TANGO QUEER: TRENCANT MOTLLES”. Aquesta entrada dirigeix a un on vídeo mostra com a l’hora de ballar no necessàriament ha de ser un home amb una dona. Un home pot fer-ho perfectament amb un altre home, i el mateix passa amb una dona. Al primer vídeo es veu com en Argentina es du a terme aquest ball; inclòs han ballat en una competició molt important d’aquest tipus de ball.
Hi hagué una temporada que, es podria dir que estava un poc obsessionada amb el ball i em passava molt del meu temps mirant vídeos de competicions de ball, del que fora. En un d’aquests vídeos ballaven dues xiquetes en una competició. Aquesta competició era mixta, el que vol dir que participaven tan parelles d'una xica i un xic, tan parelles de dues xiques o de dos xics.
Personalment, no em pareix que el fet que el xic siga el que «domine» a la xica siga un fet masclista o injust. Solament sempre ha sigut així. Però algú haurà de ser qui controle i conduïsca en la coreografia, perquè si no, algú dels dos podria perdre's i destrossar tot el ball. No crec que pel fet que siga home ha de ser ell qui porta a la dona i ella ha de ser la que el segueix.
Al Tango Queer ho fan variat, és a dir, la persona que porta no sempre és la mateixa, és a dir, inclòs en la mateixa cançó poden intercanviar els papers i que la persona que seguia ara porta i la persona que portava ara segueix a l’altra.
Aquest tipus de ball és molt bona opció per a aquelles persones que vulguen portar però que sempre han seguit i per a les persones que sempre han volgut seguir però que sempre han dut.
Publica un comentari a l'entrada