A la ciència sempre li ha incomodat el clítoris perquè es tracta d’un òrgan que només té una funció coneguda: la de proporcionar plaer. Abans es pensava (i encara queda gent que pensa així) que l’objectiu de la sexualitat era la reproducció; aleshores, l’existència d’un òrgan que no fóra útil per a aquesta funció no tenia cap lògica. Per aquesta raó, el clítoris només s’ha tingut en compte quan es pensava que estimular-lo era beneficiós per a la fertilitat de les dones. Per exemple, el pare de la medicina Hipòcrates creia que les dones produïen esperma en orgasmar i aquest era imprescindible per a la concepció.
Tal com s’explica en el documental “El clítoris. Aquest estimat desconegut” (2003, França, Michele Dominici), la història del clítoris ha sigut com la del Guadiana: aparicions i desaparicions. Els primers estudis daten del segle XVI. L’anatomista italià Reinald Colombo va ser el primer a parlar-ne i a considerar “el seu descobriment” com un òrgan útil i bonic. En la mateixa època, el seu mestre Vesalius havia descrit els òrgans reproductors femenins. “Curiosament”, el treball de Vesalius és reconegut hui en dia mentre que de Colombo se’n van oblidar. Un segle més tard, un altre anatomista, l’holandés Regnier de Graff, va pensar que era el primer a estudiar el clítoris, un òrgan que considerava fonamental perquè sense la seua intervenció cap dona –creia ell– voldria tindre fills.
Durant el segle XVIII i part del XIX, el clítoris va tornar a desaparèixer dels llibres mèdics fins que, el 1844, l’alemany Georg Kobelt el tornà a estudiar i en publicà uns dibuixos molt detallats. Tanmateix, el desvetllament dels mecanismes de la reproducció, que deixaven definitivament fora el clítoris, va tornar a provocar el bandejament d'aquest òrgan. Per exemple, el 1900 el clítoris aparegué en L’anatomia de Grey, l’anomenada bíblia de la cirurgia; però en l’edició de 1948 ja no hi estava, tal com explica la uròloga australiana Helen O'Connell en el documental esmentat (vg. vídeo més avall)
També Freud va contribuir a la menysvaloració del clítoris perquè, tot i anomenar-lo en distingir dos tipus d’orgasmes: el clitoridià i el vaginal, va establir-ne una jerarquia. El primer (l’orgasme clitoridià) es considerava immadur i infantil, propi de dones amb un desenvolupament psicològic i sexual inadequat; i el segon (l’orgasme vaginal) era considerat adult, madur psicològicament, més profund, intens i plaent. Fins i tot el DSM (Diagnostic and Stadistical Manual of Mental Disorders), el catàleg més important de malalties mentals publicat per la Societat Nord-americana de Psiquiatria, replegava com a trastorn la impossibilitat d’arribar a l’orgasme amb el coit, fins que l’evidència que hi havia més dones “malaltes” que “sanes” va provocar-ne l’eliminació.
La desconsideració del plaer femení –fruit de la ignorància, del masclisme i potser en alguns casos de la malvolença– ha portat a fingir els orgasmes a milers de dones i, tristament, continua passant en l’actualitat en dones de totes les edats. Algunes adolescents han comentat que fingeixen els orgasmes durant la penetració perquè no volen que les seues parelles masculines pensen que “no ho fan bé”. A més a més, una bona part de l’alumnat desconeix què és el clítoris i/o on es troba.
Tal com explica Natalie Angier en el documental, l’orgasme vaginal no existeix sinó que, quan s’orgasma mitjançant la penetració –aproximadament ho fan el 30% de les dones–, és perquè s’estimula el feix nerviós clitoridià. La vagina té poques terminacions nervioses i la penetració no és el mitjà més eficaç perquè les dones arriben a l’orgasme. Per això, esperar que només amb la penetració vaginal totes les dones han d'arribar-hi sempre és una quimera, i insinuar que el 70% de les que no tenen orgasmes vaginals pateixen disfunció o són immadures és producte de la ignorància i/o de la desigualtat.
El 1998 Helen O’Connel va demostrar que el clítoris era molt més gran i més complex que les descripcions fetes a les obres d’anatomia. El gland, i la seua caputxa, és l’única part visible. Situada a la part superior dels llavis menors, constitueix aproximadament la desena part del volum total. El clítoris no solament és major del que es pensava sinó que és l’òrgan que més terminacions nervioses té de tot l’organisme, fins i tot és més sensible que l’òrgan masculí, afirma la uròloga. El penis té de 4.000 a 6.000 terminacions nervioses. El clítoris en té 4.000, que arriben des d’ambdós costats (les arrels) i culminen en un xicotet apèndix amb 8.000 fibres nervioses comprimides en un espai molt reduït, fet pel qual a moltes dones no els agrada el contacte directe ja que els resulta excessiu, i prefereixen l’estimulació indirecta. El clítoris amida 8 cm de mitjana i, a més de les arrels, té dos bulbs de teixit erèctil que descendeixen al llarg de la vulva. També aquests s’unflen amb el flux sanguini i creen una zona particularment erògena al voltant de la uretra i de la vagina.
De la desconsideració i falta d’interés pel plaer femení, i de la supeditació de la sexualitat de les dones a la reproducció podem posar alguns exemples. Un estudi fet a Gran Bretanya en el 2000, concloïa que, dels quinze manuals sobre educació sexual utilitzats en aquell país, només en cinc es parlava del clítoris; en els altres deu, ni s’esmentava el clítoris ni l’orgasme femení. El segon exemple és l’episiotomia, un tall a l’entrada de la vagina que es realitza durant el part de manera quasi sistemàtica (i sovint sense advertir la dona), i que té com a efecte col·lateral la destrucció de part de la plataforma orgàsmica. En tercer lloc, la doctora Júlia Ojuel explica que, quan va estudiar Medicina als anys 90, la paraula clítoris no va aparèixer mai al llarg de la carrera; en canvi s’advertia que calia anar amb compte amb la uretra i la vagina perquè es podien desenvolupar tumors.
És casualitat que s’haja tardat tant a estudiar el clítoris i l'orgasme femení amb la mateixa profunditat i rigor que el penis o l'orgasme masculí? Pensem que no, que no és casualitat sinó androcentrisme i sexisme. L’androcentrisme provoca que el coneixement sobre la sexualitat dels barons, –l’única, de fet, que s’ha estudiat profusament–, s’aplique directament a les dones, com si la seua resposta i funcionament fora o haguera de ser exactament igual. El sexisme comporta un tractament desigual de les dones; per això no s’estudia la fisiologia del plaer femení.
I pel camí se'ns oblida que els drets sexuals són drets humans. Que hi ha el dret a la informació i educació, i el dret a gaudir del progrés científic. La ciència ha avançat molt i ara coneixem realitats que a l'antiguitat ni tan sols imaginaven. Per això és fonamental que deixem enrere les ocultacions i que fem emergir el coneixement perquè mai més romanga ocult per a ningú!!!
Entrada publicada anteriorment amb al títol: Dret a gaudir del progrés científic.
Mira també aquest divertit vídeo de la Psicowoman: "El clítoris sigue siendo...¡¡Ese gran desconocido!! |Psico Woman y Píkara Magazine"
Mira també aquest divertit vídeo de la Psicowoman: "El clítoris sigue siendo...¡¡Ese gran desconocido!! |Psico Woman y Píkara Magazine"
11 comentaris:
El plaer femení ha estat majoritàriament enfocat a la reproducció i no al que realment es, plaer. Per culpa del sexisme i el masclisme (entre altres), la ignorància en el plaer femení i els òrgans reproductors ha sigut molt gran, i també alguns científics tragueren conclusions errònies del nostre aparell reproductor, en concret el clítoris.
Com es veu en aquest vídeo el clítoris ha estat menyspreat, ja que abans no apareixia en alguns llibres de medicina, i això es una barbaritat. O també abans no tenia importància el clítoris en el coit, just quan el clítoris es l'òrgan més sensible i amb més nervis, i amb el qual tens orgasmes.
¿Però nosaltres pensem que ha acabat la ignorància amb el clítoris?, pues no, ja que en països menys desenvolupats com Àfrica es fa l’ablació de clítoris. Per a qui no u s’apiga, l’ablació de clítoris es una extirpació del clítoris que li fan a les xiquetes amb una navalla, o fulla d’afeitar, etc. Ho fan per a que les dones no tinguen plaer en el coit i això ho van prohibir fa poc de temps, però ho volen posar de nou, així que aquest problema no està resolt.
Tenim les persones que lluitar per a que es prohiben tots aquests actes sexistes i masclistes, que les dones tenim els mateixos drets que els hòmens, així que ens mereixen el mateix respecte. I per acabar volia dir que el sexe heterosexual no es a soles la penetració vaginal, que hi ha molts altres factors, maneres i òrgans per aprofitar.
Bon dia, soc Ernesto West i al llegir l’última entrada del bloc de «Karices» m’han sorgit algunes preguntes com: perquè abans solament pensaven que el sexe era per a reproduir i no per al plaer també?, perquè la gent té més en compte el penis que el clítoris?...
Després de tot això he deduït que tendria que ser que la societat sòl pensar més en el plaer del home a l’hora de tindre relacions sexuals, però en realitat fer l’acte sexual es per a que les dues persones disfruten, es a dir, que el plaer siga per als dos (tant com si eres dona o home).
Tot allò en lleva a dir que la societat té altra errada ja que el sexe no es solament penetració, per a les dones la penetració no es el millor mitja per arribar al orgasme i això es tendria que tindre en compte.
Altra qüestió son els estudis que feien entre els segles XV i XIX sobre els aparells reproductors femenins que menyspreaven la participació de la dona a lora del plaer i sempre la situaven en el segon lloc, cosa que hui en dia ha canviat considerablement, però falta una mica d’evolució.
Com diu en el text «La desconsideració del plaer femení –fruit de la ignorància, del masclisme i potser en alguns casos de la malvolença– ha portat a fingir els orgasmes a milers de dones i, tristament, continua passant en l’actualitat en dones de totes les edats.» tot això es veritat ja que s’ha normalitzat que les dones simulen els seus orgasmes i un clar exemple pot ser en series o pel·lícules, doncs moltes dones al fingir el seu moment de plaer sense donar-se conte ho posa en segon lloc i en primer lloc va el plaer masculí, cosa que no tindria que ser així.
Finalment jo pense que si dues persones tenen relacions sexuals es per a que els dos tinguen plaer i no solament una persona i això per a mi es un problema.
Antigament, es pensava que l’objectiu principal o l'inic objectiu de mantindre relacions sexual era per reproduir-se, per tindre fills. Aleshores, on quedava la finalitat de sentir plaer? La veritat és que aquest fet em fa replantejar-me moltes coses. Com ja s’ha dit en aquesta entrada, els homes arriben a l’orgasme per mitjà de la penetració, per la qual cosa, aquesta finalitat reproductiva no els afectava; però què passa amb totes aquelles dones que únicament podien arribar a l’orgasme amb la masturbació del clítoris?
Molts estudis has demostrat que el 70% de les dones no arriben mai a l’orgasme mitjançant la penetració, i la causa principal d'això és la ignorància sobre la sexualitat femenina. Des de fa molt de temps, molts ciéntifics i pensadors han estudiar l’aparell reproductor masculí profusament, en canvi, fa molts pocs anys que es va conèixer l'existència del clítoris, l'existència d’un òrgan tan essencial per a la sexualitat de la dona.
Coses com aquestes són les responsables de les desigualtats entre homes i dones. Aquestes desigualtats no están unicament presents en el masclisme o la falta d’oportunitats laborals de les dones en front de la dels homens si no que va molt més enllà, ja que arriba a una cosa tan trivial i important com és la sexualitat. Conidereu que és realment
Hem trobe en classe de sexualitat a l'institut, aprenc les malalties que poden ocórrer en les quan practiquem relacions sexuals, aprenc molt, fins i tot a posar un condó a una maqueta que representa un penis, però ningú em parla del clítoris. He d'entendre jo, que si no em parlen d’ell, és perquè és un òrgan inútil que no té importància?
En primer lloc vull dir que aquesta situació m’ha passat diverses voltes, però no sols a mi sinó que moltes xiques adolescents en ple segle XXI desconeguem part del nostre cos. Continue sense entendre perquè coneixem perfectament les parts sexuals masculines i les femenines no. Potser perquè a l’escola o l'institut ens han ensenyat majoritàriament i amb més importància un aparell que altre?
Per altra banda, pense que això està relacionat amb una societat masclista que posa més importància, en tots els àmbits, a l’home. Com pot ser que jo una nena de 16 anys haja escoltat més i m’he hagen informat més de com estimular un penis i no el meu propi òrgan? Hauríem de tractar per igual ambdós òrgans perquè serveixen per al mateix, per donar plaer.
Parlant de tractar igual... Perquè una xica que perd la seua virginitat prompte te que aguantar comentaris com que és una “guarra”, que es baixa les bragues amb el primer que passa i un xic és un triomfador per a la seua colla d’amics? Estic farta d’escoltar aquests comentaris, però hem sembla més greu que, moltes vegades, aquests comentaris vénen de la boca d’una dona cap a altra?
Des del meu punt de vista, puc resumir amb una frase aquesta situació: “Les dones som jutjades, fem el que fem i anem a trobar-nos per sota de l'home en molts àmbits”. Hem pregunte, quan canviarà aquesta situació? O encara millor, aquesta situació canviarà alguna vegada?
Fa aproximadament 4 anys, quan jo tenia al voltant de 13 anys, el meu germà em va preguntar si sabia que era el gland masculí. En eixe moment li vaig respondre que era la “caputxeta del penis” i que ho sabia perquè ho havia donat eixe mateix dia a classe de biologia, estàvem estudiant els aparells reproductors masculins i femenins.
En escoltar eixa explicació, el meu germà em va preguntar que si coneixia, aleshores, que era el clítoris. Com que no vaig reconéixer eixa estranya paraula vaig començar a riure, pensava que el meu germà s’estava rient de mi perquè mai abans havia escoltat el terme clítoris. Quan el meu germà em va explicar que es tractava d’una part de l’aparell reproductor femení, de la meua vagina, em vaig quedar molt confosa, no entenia com mai abans l’havia escoltada.
Ara ho entenc, i és que l’explicació és molt simple, encara que molt trista. Des de fa molts anys se li ha donat molta més importància als homes que a les dones, i així doncs, a l’aparell reproductor masculí i al seu estudi.
Abans es pensava (i, desgraciadament, encara queda gent que pensa d’eixa manera) que l’objectiu de la sexualitat era la reproducció, engendrar fills, i no el plaer; aleshores, l’existència d’un òrgan que no fóra útil per a aquesta funció no tenia cap lògica, i aquest era el cas del clítoris. Que coincidència que aquesta finalitat reproductiva únicament afectara en l’obtenció del plaer femení i no del masculí, no?
Aquesta desconsideració i falta d’interés pel plaer femení s’ha donat des de fa molts anys, tot i que encara es continua donant. Han sigut molts els pensadors, anatomistes, científics… que van contribuir en aquesta menysvaloració del clítoris. Un d’aquests va ser Freud, qui es va atrevir a considerar dos tipus d’orgasmes; el clitoridià, que es considerava immadur i infantil, propi de dones amb un desenvolupament psicològic i sexual inadequat; i el vaginal, considerat adult, madur psicològicament, més profund, intens i plaent. Una vegada més, que coincidència que una de les pràctiques sexuals de les dones es considera-se inadequada mentre que cap de les dels homes estiguera mal vista, no?
Aquesta desconsideració del plaer femení, fruit de la ignorància de la societat en la qual vivim i el masclisme que regeix aquesta, comporta conseqüències que afecten directament a les dones, ja que com va demostrar Natalie Angier, únicament el 30% de les dones apleguen a l'orgasme mitjançant la penetració vaginal, front un 70% de dones que es veuen obligades a fingir-los perquè si no apleguen, es considera que és la seua culpa donat que, o no saben fer l’amor, o pateixen disfuncions o són immadures. Una mica injust, no vos sembla?
Com ja he insinuat anteriorment, tots aquests successos no són casualitats, sinó que són conseqüències de pensaments i comportaments masclistes. Els drets sexuals són drets humans, com també el nostre dret a la informació i educació i a gaudir del progrés científic. Em sembla surrealista que en ple segle XXI la major part dels estudis d’aquesta rama es centren en la funcionalitat, estructura, parts… de l’òrgan reproductor masculí però, on queda el femení? Com ja he referit anteriorment, les dones també tenim drets, dret a tindre una bona educació sexual i al plaer. Aquest fet té un nom, i es tracta d’androcentrisme i sexisme.
És trist i injust que les dones no puguen viure la seua sexualitat i la seua vida sexual de la mateixa manera que ho fan els homes i, simplement, perquè siguen dones. No pot ser que la dona se senta obligada a fingir els seus orgasmes i el seu plaer davant l’home, i molt menys, que es considere que aquestes són immadures, o fins i tot, que pateixen disfuncionalitat si no apleguen a culminar l’acte sexual.
La causa de tots aquests problemes, els quals acabe d'esmentar, és la mateixa que provoca que les dones patisquen agressions sexuals, se'ls oferisca menys oportunitats de treball que als hòmens, representen una figura menys important que la de l’home… i aquest es tracta del masclisme.
Si la ciència avança, perquè no ho fem també nosaltres? Crec que ja és hora que ens posem a la feina i que comencem a treballar junts per construir una societat igualitària, que oferisca les mateixes oportunitats tants als homes com a les dones.
Encara que únicament afecte a les dones, aquest problema és de tots, i per tant, tots hem d'intentar solucionar-lo i construir una societat més sana.
“Què és el plaer en les relacions sexuals?” Eixa és la pregunta que moltes dones es fan, un 70% de dónes que durant la penetració no senten eixe plaer que s'hauria de sentir, i és que la dóna és més “complicada” perquè durant l'acte sexual arriben a l'orgasme. L'encarregat de fer que una dóna senta plaer és el clítoris, i la manera d'estimular-lo no és penetrant i ja, l'home necessita saber que açò no és suficient i necessita saber com fer que els dos arriben a tindre plaer.
La ignorància sobre aquest prové de què a les escoles no s'educa bé sobre les relacions sexuals, fins al punt de què la gent adulta fins i tot no reconeix una figura d'un clítoris sacat en 3D. A més l'home arriba a ser fins i tot egoista perquè a soles se centra en el seu plaer, i és que la societat encamina a què açò siga el “normal”; a més, antigament, a soles es feia l'acte sexual per a reproduir-se i l'home era el que sentia plaer.
Les relacions sexuals són considerades temes tabú i no amb tot el món pots parlar sobre la sexualitat, i aquest és un error enorme, ja que és algo humà, que fa o que farà tot el món, i una forma de sentir plaer amb altra persona. Parlar sobre el genital femení és considerat més tabú que parlar sobre el masculí, i ho podem comprovar pensant en quants mots té el pene i quants té la vagina. Penseu-ho, veritat que hi ha'n moltíssims masculins? I a què no hi ha'n tants femenins?
El clítoris és bé! Com ja hem llegit l'entrada, ja sabem el problema amb el clítoris, que és un tabú innecessari en l'actualitat. Com que és una part del cos femení que no té cap funció reproductora no apareix als llibres de l'escola, quan per aquesta raó — que és part del cos humà femení — hauria de aparèixer als llibres, perquè sinó, com van a aprendre els xiquets sobre el cos femení?
Els llibres de text que actualment s'utilitzen a les escoles i instituts, potser són antics, per aquest motiu assoles apareixen els termes que vulga la persona que els ha editat, si alguna cosa és roïna, o no adequada per als xiquets (com és aquest cas) no la fiquen, i les coses que ells consideren bones sí, però jo em pregunte, si la funció del clítoris és donar plaer a la persona que el tinga, encara que no tinga cap funció reproductora, que té de roí? Perquè no apareix als llibres?
No té res de roí, és més, a la gent que el te li agrada que algú li dóna plaer per eixa zona, i no cal amagar aquesta dada, és així, a la gent li agrada el plaer i punt, però com la societat, se suposa que avançada, continua deixant aquests termes amagats, com tabú, mai evolucionarem i obrirem la nostra ment.
És com el tema de la masturbació, que tot el món ho fa i què a tot el món li agrada, però després, a l'hora de parlar d'aquests temes, callem. Cal aprendre a deixar-nos llevar, oblidar-nos dels problemes, i deixar-nos ja de tonteríes, que al món hi ha molts problemes, més importants que aquests.
En conclusió, els llibres de text s'han d'actualitzar, igual que totes les persones de hui dia que continuen tenint un pensament tancat i simple. Hem de canviar la nostra manera de vore el món, i fer veure a les pròximes generacions que vivim a un món a on no importa com sigues per ser acceptat per les persones del teu voltant.
338
Quan per primera en cinqué o sisé de primària ens ensenya la part d'aparell reproductor, la part masculina de forma completa però la femenina no. El gran exemple és quan fins a una certa edat no coneixem el que és el clítoris si és que arribem a conéixer-lo i gràcies a això és quan passa que només se centra en el coit i no realment en el plaer de la dona, per tant deriven els mites típics femenins sobre els orgasmes i altres. És curiós com amb el pas del temps l'han experimentat i investigat però molta vegades l'han trobat inútil o simplement l'han eliminat del llibre de biologia o anatomia.
Segons la meua pròpia opinió per a evitar això , és parlar més de la sexualitat femenina, tindre més classes de sexualitat per a ensenyar-nos des de ben joves les diferents formes de plaer que hi ha, però sobretot totes les parts que tenim i les fonamentals de les nostres parts intimes així evitar temes tabú, i que el plaer femenina siga tan com prohibit i d'alguna forma aconseguir que siga igual d'important que el masculí .
Avui en dia tant el clitoris com la masturbació femenina no estàn molt vistos, encara que cada vegada hi ha més gent que parla d'aquestos temes amb naturalitat. Però hi ha mltes xiques a les que li fa vergonya parlar i escoltar d'açò. Encara hi han molts estereotips sobre aquestos temes com per exemple que les dones no ens mastubem, que si ens martube tenint parella li faltem el respecte perquè es com si la teua parella fora insuficient, que si existeixen els orgsmes vaginals, que si no tenim tant apetit sexual com els homes, que si ens agrada el sexe tant com als homes, etc. Inclòs hi ha dones que tenen por o vergonya de dir que es masturben o de masturbar-se perquè pensen que està mal o que assoles poden el xics,etc.
Però la realitat es que la majoría de les xiques es martuben, la major part de les dones li agrada e sexe, li agrada masturbarse i estàn, fins i tot, igual o més eixides que els xics. Però per desgracia aquest tema és un tema tabú encara en la nostra societat, perquè emcara hi ha gent que pensa que les dones no tenen dret per a donar-se plaer, encara hi ha lloc on li tallen a les xiquetes el clitóris per a que no puguen disfrutar del sexe, encara hi ha persones que est diuen guarra, puta, fàcil,etc quan dius obertament que a tú t'agrada el sexe. Afortunadament, també cada vegada hi ha és gent que ho veu com la cossa normal que és i cada vegada hi ha més dones que ho diuen obertament i sense por rés, i cada volta hi ha més gente que ho parla amb naturalidad i no ho tracta com un tema tabú.
En conclusió, nosaltres pensem que el tema del sexe és molt natural i que no té sentit que perquè sigues un home o una dona no pugues parlar d'aquest amb tota la naturalitat del món. Ademés de que cada volta aquest tema és molt tractat en les películes i amb molta naturalitat però, desprès a la vida real es tracta com un tòpic tabù, sobretot amb els adult que moltes vegades no volen ni que sàpigues que és la regla o no et parlen del sexe perquè epensen qu eaçò o tens que desobrir tú mateix, però el que no pensen és qu emoltes vegades si fan aixó es molt més roí qu eno parlar-nos perqué després anem a cegues i podem tindre disgusts per no estar ben informats.
La sexualitat d'una persona és molt important, és a dir, que no tan sols es tracta de fer l'acte sexual, sinó que es tracta que les persones que participen en aquest tipus de relació al final senten el mateix, que gaudisquen, però el problema de hui és que la societat assoles pensa que per fer el sexe sempre hi ha una satisfacció sexual completa i no, doncs per a la dona fer l'acte sexual pot ser com un preliminar més, el que fa que a la dona gaudisca d’això és el clítoris, un òrgan que amb el sexe no té un paper principal, i això vaig a comentar.
Què és el clítoris? Què funció fa? La veritat que és un òrgan molt important en la sexualitat d’una dona, és un òrgan que fa que la dona senta plaer i que fa que gaudisca del sexe. El problema és que no es valora el que és, no té la mateixa importància com té el gland, no és tant conegut i açò és un problema molt seriós, perquè es reflecteix el masclisme que hi ha a la nostra societat i sobretot el que s'ha d'aprendre i no tindre vergonya de parlar d’aquestes coses, NO és un tema tabú, forma part de la vida de totes les persones i no parlar d’aquestes coses fa que no hi haja una educació sexual bona o inclús no hi haja educació sexual. Per exemple com en el vídeo de Psicowoman es pot ver com les persones entrevistades diuen que no saben què és el que la xica els mostra i quan la xica després de donar diverses pistes la gent ja pot dir el que és, la seua resposta al saber que era açò és que no les van ensenyar res. Doncs açò és un problema molt gran, ja que la gent en realitat no sap com són les parts de l’aparell sexual de les dones. I açò és el que s’hauria de canviar no fer com si fóra un tema tabú, és natural.
Finalment dir que m'ha agradat molt aquesta entrada, però desgraciadament no m’agrada la funció que té, la qual és donar com una xicoteta classe de biologia i sexualitat perquè la gent puga saber com és el cos d’una dona.
Publica un comentari a l'entrada