10 anys de karícies, 600 entrades i més de 1.000 comentaris del meu alumnat adolescent. No està gens malament per a una dècada!!! Gràcies, alumnes, per compartir les vostres opinions amb mi i amb el món!!!
I ací us deixe el comentari que em va dedicar Laura Goldman l'any 2014 i un mapa amb les persones que ens visiten:
Laura Goldman ha dit...
Bon dia, primer volia felicitar al blog pels seus 5 anyets i a la seua autora perquè sense ella açò no hauria sigut possible.
M'agrada, d'alguna manera, haver format part d'aquest blog amb els meus comentaris –encara que de vegades me'ls deixe i ara en dec uns quants–; però pense que el blog és una bona idea. Sincerament, no vull ofendre ningú, però de vegades és un poc repetitiu i extremista, perquè hi ha coses que són una mica rebuscades i pense que ningú li donaria tantes voltes per vore si una situació té un aspecte masclista.
També he de dir que aquest blog pot obrir-te molt els ulls, perquè sí que hi ha coses òbviament masclistes, sexistes, materialistes... de les quals no ens adonem. I gràcies a Karícies pots posar-te les ulleres violeta i adonar-te'n, ja que moltes vegades és necessari fer-ho i tractar de canviar-ho. A més, encara que tan sols puges un comentari, pense que ja estàs movent-te, i això és molt bo. Perquè pots pensar que no serveix de res, però 5000 comentaris de gent en un blog de sexualitat, comentant les seues idees i queixant-se o donant suport a d’altres, no és cap ximpleria.
Jo conec aquest blog una cinquena part de la seua vida, i sentir que un xicotet percentatge de comentaris és meu, m'alegra. Aquest blog té una xicoteta part de mi, de les meues idees i de les meues paraules, de les meues opinions escrites perquè tothom puga llegir-les. Vaig començar fent comentaris de dues línies, amb prou faltes d'ortografia, i ara ja puc escriure comentaris més grans i intente no cometre tantes faltes. Crec que escric un poc millor i que a poc a poc continuaré millorant; encara que ara porte una temporada una mica pasota...
Volia acomiadar-me ja felicitant el blog, i desitjant que continue durant molts anys! Gràcies per deixar-me formar part d'aquest xicotet, però cada vegada més gran, món cibernètic. Adéu :) 7.2.14
6 comentaris:
Ja fa 10 anys de l’aparició d’aquest blog. Supose que va ser creat amb la intenció d’apropar als jóvens a aquestos temes i a la vegada ajudar a aprendre a escruire en valencia, fent comentaris. Puguem felicitar tant a Rosa - pel gran treball que ha fet durant tots aquestos anys – i a tots els alumnes que també han fet possible aquest treball. Però vull destacar la labor de rosa , tant en la creació d’aquest blog com tot el que fa en el nostre institut (l’ IES ISABEL DE VILLENA) participa tant en l’equip de mediació com en un grup que crec que ha creat ella que es diu «STOP DIVERFOBIA» en aquests grups ens volen ensenyar valors i sobre tot empatia per a que ningú tinga que suportar burles, assetjament i bulling, creant empatia en els jovens i educant-les desde la curta edat a respectar tot, tant els diversos pensaments, les distintes sexualitats , les distintes formes d’afrontar l’adversitat... continuara
Ja fa 10 anys de l’aparició d’aquest blog. Supose que va ser creat amb la intenció d’apropar als jóvens a aquestos temes i a la vegada ajudar a aprendre a escriure en valencià, fent comentaris. Podem felicitar tant a Rosa - pel gran treball que ha fet durant tots aquestos anys – i a tots els alumnes que també han fet possible aquest treball. Però vull destacar la labor de rosa , tant en la creació d’aquest blog com tot el que fa en el nostre institut (l’ IES ISABEL DE VILLENA) participa tant en l’equip de mediació com en un grup que crec que ha creat ella que es diu «STOP DIVERFOBIA» en aquests grups ens volen ensenyar valors i sobre tot empatia per a que ningú tinga que suportar burles, assetjament i bulling, creant empatia en els jóvens i educant-les desde la curta edat a respectar tot, tant els diversos pensaments, les distintes sexualitats , les distintes formes d’afrontar l’adversitat. Haurien de aprener de Rosa molts professors i professores ja que hi han molts amb una mentalitat una mica de la edat mitjana. Pot ser que al principi quan tenim per primera vegada a Rosa ens xoca que parle d’aquestos temes tan lliurement, pot ser per que en el col·legi no els donen i la nostra família els tracten com a tabú però ara veient-lo amb la distancia puc dir que em pareix una boveria, ja que desde 6º primaria ja estem parlant de sexe doncs perquè escoltar parlar de sexe ens pareix raro si és de part d’una professora. Bo et vull dir que moltes gracies per fer algo diferent als demes i preocupar-te per temes que ens seveixen per a evolucionar i canviar el mon ja que son el futur.
Doncs FELICITATS A TU ROSA!! A KARICIES!! I A TOTS ELS QUE FAN POSIBLE EL TEU PROJECTE!!!
Simplement felicitats a Rosa, 600 sis centes entrades i més de mil comentaris, que es diu ràpid… gracias per tot l'esforç que ha fet per aconseguir que aquest blog arribe a ser visitat per tantes persones. És molt difícil encifregar-se diàriament d'una pàgina con aquesta, a on tens que estar pendent de pujar les entrades, imprimir els comentaris, encarregar-se que tot està correcte…
Si aquest curs no haguessem tingut aquest blog no haguérem après les coses que hem après, no haguérem practicat l'activitat de comentar, que es molt important, i a més és un gran geste que la Rosa ens deixe practicar en una de les seues clases.
Com a conseqüència, un blog com aquest, necessita gent que comente les entrades i gent que les llitga, nosaltres, els alumnes de Rosa, som alguns dels encarregats de publicar els nostres textd comentant, però, si no els fem, com va tindre la web de la nostra professora actualitzacions? Hem de ser responsables ja que ens ha deixat la responsabilitat de millorar el seu blog, que tans anys té i tan que li ha costat de aconseguir fins a on es troba ara, 600 entrades i més de 1000 comentaris.
També, gracias a Rosa, tenim l'oportunitat d'aprendre un centenar de coses noves, sobretot de sexualitat, un tema del qual fa falta parlar, i molt, i gràcies a Rosa això és possible. A més, gràcies a la nostra professora, hem tingut l'oportunitat d'eixir en un dels documentals de la TV3, la televisió de Catalunya, i en un dels capítols de la sèrie “Oh mai god” de la televisió Valenciana aPunt.
En conclusió, fan falta persones con Rosa en aquests moments, persones que no tinguen por de dir les coses com són, d'explicar con són les coses, de parlar de temes que a molta gent li incòmoda parlar. Simplement gràcies i moltes felicitats per el teu blog.
En aquest comentari vull felicitar Rosa ja que el seu projecte de crear una pàgina web d'educació afectiu sexual ha sigut un èxit, en deu anys ha aconseguit recopilar sis-cents comentaris i mil entrades, una xifra espectacular.
Jo he entrat enguany per primera vegada a la seua pàgina però en el poc temps que porte llegint les entrades, independentment del tema de cadascuna, he aprés moltes coses, he aprés paraules noves i els seus respectius significats.
A pesar que comentar les entrades siguen deures no són els típics deures de feix aquests exercicis i després a l'hora de corregir-los estan bé o estan mal sinó que són uns deures “lliures” d'alguna forma perquè tens sis-centes entrades diferents per a comentar i si cerques sempre trobaràs alguna cosa que et cride l'atenció ja siga perquè t'agrada o perquè simplement aqueix tema et sembla significatiu.
Al meu aquest blog en certa manera m'ha obert els ulls, és a dir, m'ha fet adonar-me que hi ha mes masclisme i sexisme del qual la societat en si vol que es veja i t'adones que la teua volent o sense voler-ho formes part d'això.
A més que no solament participa la gent de l'Isabel de Villena sinó que participa molta mes gent des d'altres llocs d'Espanya i des d'altres països del món com Finlàndia, Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, el Marroc, etc , i jo crec que això fa que ens adonem que el blog no és cap ximpleria ja que participa molta mes gent de la qual Rosa en principi pensava que anava a participar en aquesta proposta inicialment educativa i que ara té per dir-ho d'alguna manera un abast internacional.
Rosa, felicitats per aquests deu anys de Karicies i que complisca molts més.
Aquest 10 de febrer del 2019, ha sigut el déu aniversari d’un dels blogs de la nostra professora Rosa, el blog de Kàricies. Fa deu anys jo encara estava al primer curs de la primària, i òbviament no tenia ni idea de la seua existència. De fet, comparat amb el temps que porta existint, el conec des de fa molt poc, exactament tres anys.
A segon de l’ESO vaig conèixer a Rosa Sanchis com a professora, ens donava tres classes de valencià a la setmana, però sempre utilitzaven una de les classes per anar a l’aula d’informàtica i comentar en aquest blog. Al principi jo no entenia res, hi havien coses que mai havia escoltat, i sent sincer, el meu ‘’jo’’ de segon pensava ‘’waw, una classe menys a la setmana, genial’’. Però a poc a poc em vaig adonar que era una classe com qualsevol altra, inclòs en la que és podia aprendre una persona totalment castellana com jo a redactar i a escriure en valencià.
D’altra banda, els temes proposats deixaren de semblar-me estranys, vaig obrir la meua ment i descobrí que realment tractava, i segueix tractant temes molt interessants i necessaris, que la major part dels joves desconeixen. Doncs encara que no siga encara un bon escriptor, i ni tan sols un mitjà, gràcies a aquest blog he aprés moltíssim més del que hauria aprés sense el.
I per últim, però potser la millor cosa que m’ha brindat aquest blog, es la capacitat de haber pogut obrir la meua ment cada dia més amb nova informació i opinions que abans podien haver – me semblat estranyes o rares només per no estar acostumat a escoltar-les, però que ara sé que son tan importants i necessàries conèixer-las.
Per finalitzar, només desitje una llarga i prospera vida a aquest blog, i que siga servint d’ajuda a la nostra professora per, en primer lloc; fer-nos bons escriptors, i en segon, per fer-nos bones persones.
Publica un comentari a l'entrada