Entrada de Cèlia (Batxillerat artístic)
L'avortament és un tema que ha creat molta polèmica al llarg dels anys. I és que aquest pot ser segur (quan és legal) o clandestí (quan no ho és). En molts països l'avortament encara és il·legal, i aquest fet comporta greus conseqüències per a les dones, ja que les deixa amb una única opció: avortar clandestinament, és a dir, amagar-se de la llei per a realitzar-lo en secret. Avortar de forma clandestina és un procés molt perillós que la majoria de vegades acaba amb la mort de la dona, ja que no es garanteix la seguretat del procediment. A més, si la dona no mor durant la intervenció, pot morir més tard per falta de recursos. Segons un titular del periòdic "El País” (octubre del 2009) “70.000 dones moren a l'any en avortaments clandestins”.
A Espanya, l'avortament va ser legalitzat el 1985, encara que només es podia dur a terme en cas de malformació del fetus, violació o problemes de salut. No obstant això, la llei va ser modificada el 2010, i aquest passà a ser lliure, a partir dels 16 anys d’edat, fins a les 14 setmanes d'embaràs –encara que el termini es pot ampliar fins a la setmana 22 si hi ha risc per a la vida o salut de l’embarassada, greus anomalies en el fetus o incompatibilitat amb la vida.
Malgrat que al nostres país siga possible avortant, no podem oblidar que altres països continuen lluitant per la necessitat d'una llei d'avortament que faça justícia a totes les dones. Aquest és el cas d'Argentina, país on, després de moltes mobilitzacions amb el lema "avortament legal, segur i gratuït”, la proposta va arribar a la cambra de diputats, que el 14 de juny va votar-ne a favor de la despenalització. Aquest fet provocà l'alegria de milions d'argentines i argentins i es va considerar un pas històric. No obstant això, perquè la llei fóra instaurada, havia de passar l'última fase: ser aprovada en el senat. El 9 d'agost, la llei va rebre 31 vots a favor, 38 en contra i dues abstencions; de manera que no va ser autoritzada.
Necessitem més lleis que protegisquen les dones! Necessitem la legalització de l'avortament en tots els països! En el cas d'Argentina, a pesar que milions de dones es van mobilitzar als carrers, el resultat va ser que hòmens sense úter continuen tenint el poder de decisió sobre els cossos i les vides de les dones. Com bé diu la política argentina Maria dels Àngels Sacnun: "la mort per avortament clandestí és un feminicidi per omissió de l'estat”.
Volem justícia, i la volem ja! Perquè al llarg de la història les dones hem estat callades, donant per fet que les faltes de respecte cap a la nostra integritat eren assumibles; però eixa història està arribant al seu final. Volem ser les ames dels nostres propis cossos i volem que se’ns reconega el mateix valor que als hòmens. Estem deixant de ser adversàries per començar a comportar-nos com a germanes, perquè “la revolució serà feminista o no serà". Com va dir l’escriptor Roy Galán: "No es tracta d’estar a favor o en contra de l’avortament; es tracta d’estar a favor o en contra de la llibertat de la dona".
18 comentaris:
No hauríem de ser totalment lliures respecte a les decisions que prenem del nostre cos? No se suposa que hi ha llibertat d’elecció? Diem que tenim sort perquè des de 1985 en Espanya el nostre país-, està legalitzat l'avortament. Però de veritat basem un dret a tindre sort o no?
Ja hem vist que en molts llocs es produeixen avortaments clandestins, és a dir, avortaments en molt males condicions que es produeixen de forma il·legal- perquè no hi ha altra manera-, cosa que provoca malalties i inclòs, moltes dones arriben a morir per aquestes condicions, per un dret del qual se’ls ha privat.
Aquest és un tema molt complex, ja que hi ha diferents punts de vista segons cada persona, i això és respectable, tot el món pot tindre la seua opinió i pot fer les coses que considere sempre que no prive de la llibertat d’altra persona. On comença la llibertat d’algú, termina la d'altre. És per això que totes les dones del món -ja que som les que patim l’embaràs durant nou mesos i durant el naixement del xiquet- hauríem de poder triar entre tindre una vida més a la que cuidar incondicionalment, cosa que porta grans responsabilitats o avortaren en cas que no volen tindre el fill.
La prohibició d’aquesta pràctica solament porta conseqüències negatives. Que passa si la dona no té els recursos econòmics suficients per a mantenir al seu fill? No tenim el dret de l’autodeterminació? És el nostre cos, la nostra vida i podem fer el que vulga'm. A més, el fetus no és una persona en si, amb la qual cosa, solo existeix la decisió dels pares. En conclusió, el dret de decidir sobre el teu cos hauria d'existir en tots els països del món, però no com una sort sinó com una cosa normal.
Tindre fills és una de les coses més boniques que dos éssers humans poden donar a lloc, però no totes les parelles pensen el mateix, o no és el millor moment per a formar una família, o simplement no volen tindre fills, o la dona ha embarassat sense la seua voluntat... com veieu hi ha molts motius el qual moltes dones tenen embarassos no desitjats.
I, què passa quan una dona vol llevar-se el “bebé” que porta dins? Doncs hi ha molts països que no prohiben l'avortament, però hi ha molts països en què no és legal, i moltes dones posen fi a la seua vida per avortar amagada de la llei. Un país en què ocorre és a Argentina, que és l'exemple que posa l'escriptora d'aquest comentari. La gent va tractar de canviar aquesta llei fent vagues, i després de quasi aconseguir-ho, finalment va quedar denegada.
L'avortament no és un acte que hauria de ser qüestionat pel govern, perquè ells no haurien de tindre cap poder sobre les dones, però vivim en un món el qual es pensa que sí que poden decidir per les dones, poden decidir sobre els cossos de les dones, limiten la llibertat de les dones... on veieu vosaltres la llibertat? On veieu una dona que puga decidir què fer amb el seu cos? On veieu canvis amb la història? Açò ha de terminar, una dona mai ha de ser limitada per ningú, perquè ningú té eixe dret, però a l'igual que les dones, els hòmens tampoc haurien de ser limitats. Així busquem la igualtat, i la igualtat s'ha de trobar des de l'arrel, ja que el problema de què les dones no siguen lliures és i ha sigut sempre per les decisions de hómens.
És molt fàcil ficar lleis o prohibir coses quan no has de patir les conseqüències, això passa amb aquest tema, amb l'avortament. És una mica injust que persones que poc tenen a veure amb el tema decidisquen sobre el present i futur de les dones i sobre la seua salut. Val més la vida d'un bebé que pràcticament ni existeix encara que la d'una dona? És clar que hi ha diversitats d'opinions sobre el tema.
Com comenta aquesta entrada, al voltant de 70000 dones moren cada any per practicar avortaments clandestins a causa de no estar legalitzat, cosa que és extremadament incoherent, tant com ficar la vida d'un bebé que encara no està ni format per davant de la nostra.
És clar que hi ha diferents opinions sobre el tema, el dret de poder tomar decisions lliurement sobre que fer amb el nostre cos hauria d'estar instaurat en tots els països, però desgraciadament sols en alguns existeix aquest dret. Com comenta l'entrada un d'aquests països es Argentina, on les dones contínuament inicien revolucions per aconseguir que els seus drets siguen legalitzats.
La prohibició d'aquesta tan sols ens porta conseqüències negatives, ja que incentiven a les dones a haver d'arreglar les coses com puguen, per això apareix l'avortament clandestí. Les raons per les quals es toma la decisió d'avortar no és tan sols per ser una nena i no tindre cuidat, que passa si has sofrit una violació? I si no pots mantenir al teu bebé?
Cada persona hauria de ser lliure d'elegir que fa amb el seu cos i per tant quines decisions toma sobre ell, tal com intentem evolucionar dia a dia per tal que les dones puguem tindre els nostres drets, hem de continuar lluitant per poder decidir que fer amb el nostre cos. Ningú hi ha d'imposar-nos que hem de fer.
L'avortament és un tema que per a alguns pot ser molt polèmic o per a uns altres un tema normal, aquest tema crea molt conflicte ja que el veuen des del punt de vista ètic o "correcte".
L'avortament s'ha fet molt conflictiu degut, des del meu punt de vista, per la religió, que ens mengen el cap que és alguna cosa que a Déu no li agrada que fem, que estem matant a un ésser humà, etc. Pinso jo que aquest és un tema que té a veure més enllà de la religió i del que diguen les altres persones amb mentalitat tancada o endarrerida, això té a veure de la llibertat de la dona ja que elles són les que porten el fetus dins i per tant són els qui haurien de tindre el dret de decidir si avorta o no.
Si l'Argentina va poder quasi aconseguir la legalització de l'avortament això significa que és possible aconseguir-ho en quasi qualsevol part del món on no és legal l'avortament, el canvi està en nosaltres mateixos, a reconéixer la llibertat de la dona i deixar d'una vegada que altres persones trien el que creguen correcte sense tindre en compte als vertaders afectats.
El cos és d'un només, no de les decisions d'uns altres
L’avortament és un tema molt debatut en aquests últims anys. Sempre que m’han preguntat si opine que està bé o està mal no sé què respondre amb exactitud. Pense això perquè és una arma de doble tall pel qual explicaré a continuació.
L’avortament, com ja he comentat, té la seua part bona i la seua part mala. Per un lloc, està bé que a les persones que han sigut víctimes d’alguna violació se les permeta tindre l’opció a desfer-se del continu record d'haver patit aquest abús. Haver de portar a un xiquet fruit d’una violació nou mesos ha de ser una tortura per la qual cap dona mereix passar.
En el cas que la vida de la mare perille, l’avortament també està justificat. No cal jugar-se la vida obligatòriament i menys quan tant el fill com la mare poden morir, millor si un dels dos se salva.
Per altra banda, permetre avortar a dones embarassades per no haver usat preservatiu o algun altre mètode anticonceptiu no em pareix molt just. Si es permet avortar perquè sí i sense cap pudor, la gent no toma consciència de les seues accions i pensa que no importa res.
Sempre cal recordar que avortar és igual a arrabassar el dret a viure d’una persona, per això sempre s'ha de pensar-ho bé abans de tomar una decisió tan important.
En conclusió, vull dir que l’avortament té sentit en algunes situacions i en altres no. Per això, és tan difícil de decidir si s’està a favor o en contra i més inclús crear una llei que concrete tots els possibles escenaris que es poden donar lloc. Pense que hi ha dones que es mereixen poder avortar i per això hauria de ser legal per a tots i així tampoc haurien morts per avortaments clandestins.
El dia de Sant Valentín se celebra anualment el 14 de febrer. És una data en la qual multituds de parelles es fan regals, tal vegada per a demostrara el seu amor. Però, és una estratègia de màrqueting?
En primer lloc, pensem que estar enamorat d'una persona es demostra tots els dies de l'any i no és necessari fixar una data. Moltes persones utilitzen aquest dia per a reconciliar-se amb la seua parella, fent-li un regal. D'aquesta manera, sent un dia capitalista.
D'altra banda, per a demostrar l'amor, ja que aquest és un sentiment, es demostra dia a dia, amb respecte a la teua parella, amb simples paraules… De veritat que és necessari un regal? Cal posar-li preu a un sentiment?
I la gent que no té parella? Se senten deprimits ja que no estan amb algú per a demostrar-li el seu amor. Pensem que aquesta data és una ximpleria que simplement serveix per a traure diners
Açò de l'avortament és un tema molt tractat i molt difícil a la vegada. La veritat és que jo no estic gens d’acord. Per a mi l’avortament és una manera de matar a qualsevol persona, però personalment crec que la gent no pensa així perquè no veu a la persona en físic.
És una persona com tots, això crec jo. Encara que no veges a la persona, la sentes i un sentiment crec que ja és un pas per a no voler matar a una persona. La veritat és que jo no estic d’acord una perquè és el pensament que m’ha donat la meua família i de segona és que com creient que sóc no el veig moral.
No em cap al cap com una persona és capaç de matar a altra. Pot ser un fetus i a lo millor no el veus amb vida, però sí que la té. També pense que el teu cos sofreix, el maltractes amb l’avortament. Sofreixes psicològicament i físicament.
És un dolor físic perquè supose que haurà de doler i psicològic perquè ha de deixar seqüeles. Crec que no és possible que expulses un ésser viu del teu cos i pugues seguir amb la teua vida. Hi ha moltes més opcions o això pense jo, per a no matar a una persona. Crec que el pots tindre i donar-lo en adopció si no vols fer-te càrrec de la criatura o no tens cap medi econòmic o familiar per a mantenir-lo.
En resum, no veig factible la mort d’una persona pel suposat benestar de la mare, pare o familia. Pots seguir gaudint amb de la teua vida donant al teu fill en adopció. Òbviament la vida et canvia molt fent-te càrrec d’un xiquet, és una responsabilitat molt gran, que si no pots comprometre, no la faràs bé. Supose que molta gent no està d’acord amb el que he dit, però és el meu pensament.
Les decisions que prenem en la nostra vida no se suposa que han de ser nostres i de cap persona més? No se suposa que el dret de fer amb el teu cos el que vulgues és nostre? Aleshores per què han d'establir una llei que ens impedisca tomar una decisió important, com en aquest cas l’avortament?
Si, l’avortament com qualsevol altra cosa té la seua part bona i roïna, no tot és bo. L’avortament implica expulsar del teu cos una vida humana i a moltes dones, després d’avortar sofreixen traumes pel que han fet, però tal vegada no han tingut una altra opció. Moltes dones dia a dia són violades i a causa d’açò es queden embarassades i senten que tenen la necessitat d’avortar perquè no volen tindre un fill que ha sigut conseqüència d’una violació. Imagina’t que tens 14 o 15 anys i et violen i a causa d’açò et quedes embarassada, que faries? Tens un fill amb 14 anys que tu no has buscat ni vols?
La prohibició de l’avortament a soles té conseqüències negatives per a les dones, ja que moltes no tenen una altra opció que avortar il·legalment i amb condicions molt poc segures i amb molts riscs, que poden posar en risc la seua vida. És açò el que volen que passe amb la prohibició de l’avortament? Que moltes dones hagen de posar en risc la seua vida?
Per raons com aquestes, pense que avortar hauria de ser legal en tots els països, ja que cada persona té el seu dret de tomar les decisions que pensen que són les correctes o el que necessiten fer. Les persones som persones lliures i per tant aquesta llibertat ha d’aplicar-se també a la de decidir si vols traure al món a un bebé o no i cap persona haguera d'influir en aquesta decisió.
L’avortament és un tema que causa moltes discussions actualment. És, també, un tema que demana llibertat, una llibertat sobre el cos femení i les decisions de les dones i que, com la majoria, és un dret sobre les dones que decideixen, en la seua majoria, els homes.
Pense que l’avortament és un dret que totes les dones del món hauríem de tindre, ja que no és a soles la vida d’un xiquet, sinó que també és la teua. És a dir, és el teu futur, és la vida i els recursos que has de tindre per al futur xiquet, són les persones al teu voltat i és la teua decisió, és com vulgues que siga la teua vida. Realment no entec com encara hi haguem persones amb un passament tan arcaic com per a pensar que l’avort està mal. El que tampoc entenc, i una de les coses que més em molesten, és que aquesta decisió tan important de fer l’avort legal o no siga una decisió feta per homes majoritàriament. Ells no tenen aquest problema, no van a saber mai el que és avortar i encara recau sobre ells la responsabilitat de donar o no un dret.
L’avortament no hauria de ser qüestionat, ni pel govern, ni per ningú. Sempre que es parla d’avortament hi ha gent,que està més que equivocada, que creu que pot estar o no justificat, però no és així. Quan parlem d’avort “justificat” ens trobem con comentaris com: “si és una violació és normal que vulga recorrir a l’avort” o “si la vida dels dos perilla…”. Segons la llei, en aquests casos es té que favorejar l’avort. Per altra banda, ens trobem amb l’avort “no justificat”. En aquests casos hi ha gent que comenta: “si ha tingut relacions sense condó es culpa seua…” o “si s'ha trencat el condó és per un mal ús i per tant es culpa seua…”. Fins i tot hi ha gent que pensa que en aquestos casos la gent li llevaria importància al fet d’avortar. Estan molt equivocats.
L’avort és una decisió molt difícil per tot el que implica tant físic com psicològicament. I per últim, per a mi, a part de totes les raons que puguen portar-te fins a aquesta decisió, la millor raó per a avortar és simplement que no vulgues tindre al futur xiquet, darrere de tota la situació en la qual es trobe la dona.
La següent entrada, tracta sobre l'agressió sexual, en el que comença per un vídeo, en el que a una adolescent de 16 anys, va ser agredida i violada sexualment, per un home de 45 anys, i a pesar de què l'adolescent es negava a fer-ho l'home la va forçar i va aconseguir violar-la.
Desafortunadament, aquell es solament un cas de cents o milers de casos que passa cada dia en el món, i segons un nombre mes oficial, 2.500 persones van ser condemnades per aquests tipus d'agressions en Espanya, pel que imagineu-vos el comú i freqüent que es aquest delicte, que tant dany provoca a una dona, i no parli del de acós als homes, perquè no hi ha o es molt poc comú.
Un exemple, que fa el nostre company, es de la "manada", que és tan conegut que pense que no cal explicar, doncs el problema que hi ha, es que el judici es va fer abans de Nadal, i condemnats a presó i que el jutge va deixar que estiguen en casa les festes. Per a mi aquestes persones/violadors, es un perill per a la societat, ja que aquest acte es típic d'un animal irracional i no racional com es el ésser humà, que pensa els seus actes, i no estic d'acord amb l'acte del jutge, perque va provocar que puga haber passat de volta.
En l'actualitat, hi ha molta por de part de les dones que hi hagi agressions d'aquest tipus, i estic d'acord amb elles, i pense que no hi hauria de haber aquesta por, en la nostra especie, considerada racional, però desafortunadament no es del tot així, i aquest fet fa que per culpa del home fa que es qüestione la racionalitat del ser humà, que realment es així la cosa, en la nostra especie i en l'època que estem.
Hola, avui parlaré sobre l´avortament que és un tema que està molt de moda en l´actualitat i també és un tema que ha creat molt de polèmica al llarg dels anys.
En primer lloc, a l´entrada posa que a Espanya es va legalitzar l´avortament en l´any 1985, però encara hi ha països, on la llei d´avortament no està autoritzada com és el cas d´Argentina i on les dones fan un avortament clandestí, és a dir, que fan un avortament il·legal i això provoca un procés molt perillós, ja que la majoria de vegades acaba en la mort de la dona, per culpa de què no es garanteix la seguretat del procediment, ja que la dona pot morir durant la intervenció o pot morir més tard per la falta de recursos.
També posa a l´entrada que Argentina continua lluitant per la necessitat d´una llei d´avortament que faça justícia a totes les dones i després de fer moltes mobilitzacions amb el lema “avortament legal, segur i gratuït”, aquesta proposta va arribar a la cambra dels diputats, i es va votar a favor de la despenalització. Aquest fet va alegrar a milions d´argentines i argentins però perquè la llei fóra instaurada, havia de ser aprovada pel senat, cosa que no va succeir, ja que va rebre 31 vots a favor i 38 en contra i per tant no va ser autoritzada.
El que pense sobre això, és que tots els països haurien de legalitzar la llei d´avortament, ja que les dones no tenen per què passar per perills e inclús per la mort, per culpa d´un senat que no està a favor de l´avortament i com va dir l´escriptor Roy Galán “No es tracta d´estar a favor o en contra de l´avortament; es tracta d´estar a favor o en contra de la llibertat de la dona”.
Primer de tot m’agradaria dir, que estic d’acord amb tot el que ha dit la meua companya i amiga Celia en aquesta entrada. Crec que les dones poc a poc han aconseguit tindre més drets, però, encara queda molt camí per recórrer, moltes coses que aconseguir de forma universal, entre elles, el dret a avortar.
Crec que l’avortament, es un tema amb el que no s’hauria de debatre, sinó que s’hauria de legalitzar en tots els llocs del món, perquè, a banda de per una violació, un perill per a la dona, o la malformació del fetus, per què una dona no pot avortar si s’ha quedat embarassada i no vol tindre un fill?
Jo respecte totes les opinions (sempre i quan siguen respectables, és a dir, que no siguen una barbaritat) però hem fa gràcia la gent que defensa que hauria de ser il•legal l’avortament perquè una dona està per tindre fills, o perquè seria un assassinat del bebé. O siga, en quin segle estem? En el XXI o en el XIV?
Per la mateixa regla, aleshores, les dones estan per rentar, cuinar, i cuidar la casa i els fills? Doncs, òbviament no. Si això et pareix de bojos, prohibir l’avortament també hauria de parèixer-t’ho.
Que sort tenim per tindre una llei que ens diu que podem avortar però, si tenim aquesta sort, perquè en la pràctica ja no existeix?
Malgrat tindre aquest dret, molts ens impedeixen decidir sobre el nostre cos per excuses com són les preguntes: És que no voldràs al xiquet?, o, Perquè no ho vas pensar abans? Ara estàs matant una vida. Aquestes són les preguntes que em van fer unes companyes, en sentir que jo estava a favor de l'avortament legal, doncs, per a la seua religió no estava bé i per això havien de lluitar per a evitar, el que elles deien, una decisió sense el consentiment del bebé.
Per a començar, moltes vegades s'utilitza un primer mètode anticonceptiu i es pot trencar o pot simplement no funcionar, com és el condó o anticonceptius com la “T”. Aquests mètodes no són poc efectius, però imagina que alguna cosa passa, segur que eres jove o simplement no tens diners per a traure a una família capdavant. Molts et diran de donar-ho en adopció però, imagina que estàs estudiant i no pots deixar el teu curs a mitat, no et pots permetre els nou mesos d'embaràs, llavors perquè no avortar?
El millor és avortar i segur que si algú pròxim a tu ha hagut de fer-ho, sabràs que no sempre et diuen que és valguda la teua situació per a poder parar l'embaràs o que ja és massa tard. Sabràs que només queda un altre camí i és l'avortament clandestí, el qual no està preparat per a salvar a les pacients si alguna cosa no ix bé. El més probable és que agafes una infecció o que durant el procés mora la dona.
Cada dia són més les dones que volen avortar i per això hem d'estar preparats per a evitar que una més caiga per la senzilla raó de decidir sobre el seu propi cos.
L'avortament ha sigut un tema molt polèmic en la societat. En alguns paisos açò és ilegal i en altres no. Molts països ho fan per intentar que n’hi haja menys avortaments però aiço no és aixi. L'avort no es legalitza per haver-hi més avortaments si no per a que siguen legals i n’hi hajen el minim de dones mortes.
En els paisos que aço és ilegal les dones que no es poden permetre tindre un fill avorten igualment sometint-se a processos que poder causar-li fins i tot la mort. La gent que está en contra de l’avortament és principalment per no llevar-li la vida a l’embrió. I que les dones que aborten siga ilegalment o no són unes poques “guarres” que no saven fer us d’anticonceptius.
Usen també l’argument de que l’avortament es un procés perillós i el que és realment perillós es fer-ho clandestinament. També que el preu és molt alt i no és realment així . Ix molt més rentable uns avorts ben fets que molts casos de dones que arriben a l’hospital per avortaments mal fets.
L’avortament és un tema que està relacionat amb els drets de la dóna i la seua decisió de fer o no fer el que vulga amb el seu cos i ja entra en un debat feminista. Es a dir el home afirma que les coses dels fills i ocupar-se d'ells és més cosa de la dona que d'ells però en el moment que la dona vol avortar i l'home no vol que avorte ja tenen el dos la mateixa importància a pesar que l’avortament i el fet de parit també ho porta solament la dona.
També n’hi ha molts casos tristament on la dona s’ha quedat embarassada i l’home no vol saber res i simplement desapareix deixant el fill al carrec únic de la dona
Els riscos per a la salut de l’avortament depenen principalment de si el procediment és realitza de forma segura o no. Açò és molt important per a la mare, ja que podria anar la seua vida en això, l'avortament hauria de ser lliure, ja que algunes dones no volen al beu, no estan preparades o inclús han sigut violades.
A Espanya abans de que es legalitzara l'avortament les dones havien d'anar-se'n a altres països per a poder fer-ho, o tenien els xiquets i després els donaven en adopció. M'agrada saber que en molts països s'ha permés l'avortament, ja que les dones són les que han d'ocupar-se del beu durant tota la seua vida i haurien de ser elles les que trien quedar-se'l o no. Cada persona hauria de ser lliure d’elegir que fa amb el seu cos i per tant quets decisions presa sobre ell. També m'entristix que no en tots els països es puga avortar i que els que decidisquen per la mare siguen bé el marit (que no té úter per a saber com se sent la seua dona) i inclús la família, em referisc a casos molt extrems o en països tercermundistes. No és just per a la que realment es va a encarregar de la criatura.
Vivim en una societat on la qual ens marquen uns estàndards, tant amb el nostre cos com amb la nostra llibertat i jo crec que ja és hora d'anar canviant això, ¿no? Cada persona hauria de poder triar per ella mateixa, perquè jo crec que tenen la suficient capacitat per a fer-ho.
Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre l’avortament. He elegit comentar aquesta entrada que tracta de l’avortament perquè és un tema amb molta controvèrsia enrere i que últimament ha cobrat més importància gràcies a les manifestacions produïdes a Argentina.
Tècnicament l’avortament és la interrupció i finalització prematura de l’embaràs de manera natural o voluntària, dut a terme abans que el fetus puga sobreviure fora de l’úter. Actualment a Espanya, l’avortament és legal i lliure a partir dels 16 anys, fins a les 14 setmanes d’embaràs, encara que el termini es pot ampliar fins a les 22 setmanes si hi ha risc per a la vida o salut de l’embarassada, greus anomalies en el fetus o incompatibilitat amb la vida. Però la problemàtica radica en què a molts països encara és il·legal l’avortament, fet que du a fer que les dones amb la voluntat d'avortar a hagen d'elegir un avortament clandestí en el qual es juguen la vida.
A Argentina per exemple, s’ha intentat legalitzar l’avortament per tal de tractar de reduir el nombre de víctimes mortals de dones que causa l’avortament clandestí. Malgrat que finalment no s’ha aconseguit. Des del meu punt de vista a aquests països en els quals encara l’avortament és il·legal, haurien de fer una llei que almenys deixarà avortar a les dones víctimes d’una violació, ja que realment elles no tenen culpa de res i no se les pot obligar a tindre un fill, en casos en què la vida de la mare estiga en risc o en casos en els quals el fetus tinga alguna malaltia.
Jo estic a favor de l’avortament, no només perquè som lliures de fer el que vulguem amb el nostre cos, sinó perquè ningú t'ha d'obligar a tenir un fill si no vols. Sobretot als casos de violació, en què la pobra víctima ha sigut sotmesa i no té el perquè tindre el fill amb l’agressor.
Avortament és un tema molt complex del qual s'hauria de parlar més. Hi ha persones que estén en contra i altres que estén a favor, però la meua pregunta és: no és decisió de cada u que vol fer amb el seu cos? Hi ha persones que vol prohibir avortament però per què? No estem intenten canviar el món? No volem tots la igualtat i la llibertat? Si és així, per què les dones no poden decidir que fer? Jo crec que aquesta decisió ha de decidir la dona, ja que és ella la que està embarassada i els homes no han de decidir sobre el cos d’una dona.
Hi ha molts casos que la dona té un embaràs no desitjat i hauria de ser lliure en la decisió que vol fer i el govern no hauria de tindre cap poder sobre aquesta decisió
A mi em pareix bé que està legalitzat en Espanya i crec que s'hauria de legalitzar en tots els països.
En molts llocs es produeixen avortaments clandestins, és a dir, avortaments en molt males condicions que es produeixen de forma il·legal, perquè no hi ha altra manera-, cosa que provoca malalties i inclòs, moltes dones arriben a morir per aquestes condicions, per un dret del qual se’ls ha privat.
En aquesta entrada, una companya del batxiller artístic ha donat la seua opinió sobre el tema de l’avortament a Argentina que tanta polèmica ha donat tots aquests mesos. Jo no tinc intencions de debatre res, només donaré la meua opinió per damunt sobre el tema general de l’avortament, no només a Argentina.
En primer lloc, i per anar situant-nos, he de dir que jo sóc partidari de l’avortament legal, però no del fet que siga gratuït, i tant de bo pogués ser-lo de que fora totalment segur. Per què dic això? Perquè per supost, només des de la meua opinió, és molt més efectiu ensenyar a la població sobre sexualitat i sobre seguretat perquè siguen responsables en els seus actes abans que avortar. Aleshores pense que una bona educació, prevendria en molts països ja no l’avortament clandestí quan aquest és il·legal, sinó la necessitat d’avortar en si.
Per que defenc que l’avortament siga legal? No és per motiu de seguretat de les dones que el facin de manera clandestina, ja que segons certs estudis, posant com a exemple a l’Argentina, l’avortament, parlant en dades estadístiques no suposa vertaderament un perill per a la població. D’altra banda, encara que siga a un hospital, l’avortament mai podrà ser totalment segur. Aleshores per que? Doncs per simple llibertat, crec que qualsevol parella que per algun tipus d’accident estan esperant un fill no desitjat, hauria de tindre el dret a deixidir el no tindre’l (mentre aquest no s’hagi desenvolupat lo suficient) sense ser durament judjats.
Publica un comentari a l'entrada