Informació del documental:
"Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l'òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L'oblit de la ciència no és casual. Perquè la sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat que la imatge d'un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.
Al desconeixement anatòmic s'hi suma un imaginari ple d'estereotips que costa molt desterrar: "Les dones són més emocionals"; "les nenes i les àvies no tenen sexualitat"; "les dones tenen orgasmes sobretot durant el coit"; "o s'és heterosexual o s'és lesbiana"...
L'escola és el lloc on s'haurien de desmuntar aquests tòpics, però les lleis d'educació de Catalunya i d'Espanya no inclouen l'obligació d'introduir aquesta matèria als currículums i, amb sort, els alumnes en reben un taller de dues hores al llarg de tota l'ESO. Una situació que és a anys llum dels països nòrdics, on des de mitjans del segle passat la sexualitat ha entrat amb normalitat a les aules. Enmig d'aquesta falta de respostes, molts adolescents àvids d'entrar en un món que els atrau hi accedeixen a través de models pornogràfics en què rarament la dona busca activament el seu plaer.
La xarxa sanitària és l'altre gran dèficit. Es calcula que, pel cap baix, una de cada cinc dones té en algun moment de la vida dolor durant les relacions sexuals. Un home amb una disfunció sexual es deriva a un andròleg o un uròleg; les dones només poden esperar que l'atzar les porti a la consulta d'un dels pocs ginecòlegs o psicòlegs formats en sexologia, en uns estudis que la carrera de Medicina no inclou.
Al reportatge fem un recorregut per aquests dèficits i pels motius que els han fet aparèixer. Ens hi ajuda el testimoni generós de moltes dones que ens parlen de sexe, masturbació, culpa i desig amb una franquesa molt poc habitual.
Un reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro. Imatge: Txus Navarro. Producció: Jèssica Montaner. Muntatge: Xavier Bonet."
Entrevista amb la directora del documental:
5 comentaris:
La represió de les dones durant anys ha provocat que actualment la gent esté desinformada, s'haurien de treballar més aquestos temes a les escoles i promoure una societat lliure de tabús on les dones puguen parlar de la seua sexualitat comodament y sense vergonya.
Totalment d'acord, anònim! Això fem, treballar-ho. I cada vegada més gent!!
Gràcies per passar pel blog!
Com a dona de 63 anys he passat per la vida vivint la sexualitat a cops, vull dir sense gaudir-la i sentint-me moltes vegades culpable d'haver-la exercit. Feia el que creia que s'esperava de mi i amagava el que jo era i volia, unes vegades per mandra al veure la manca d'interès de l'altre i unes altres per vergonya d'expressar el que sentia. Espero que les pròximes generacions siguin més sinceres i tots puguin expressar-se tal i com son. M'ha encantat el documental. Gràcies 😘
Gràcies a tu, Mushi, per compartir la teua vivència. Jo crec que les noves generacions estan molt pressionades per un model de sexualitat que és encara molt androcèntric, i això dificulta poder expressar-se amb llibertat, en especial les xiques. I sense una educació sexual que realment busque el canvi en profunditat, la situació canviarà molt a poc a poc. Ah, a mi també m’ha agradat molt el documental!
Al llarg de la història, el sexe de les dones ha sigut el “sexe ignorat” per culpa dels dogmes religiosos/científics, per ser desconegut, inclús per les dones, per la nostra cultura i estereotips, etc. que continuen presents fins al món actual i cal que tots siguem conscients que açò ens perjudica. En aquesta entrada veiem un tros d’un reportatge de televisió amb Mariona Bassa i Txus Navarro on han escrit un llibre dedicat a la sexualitat de la dona i es parla de temes molt interessants.
En aquesta entrevista apareix un tros d’un documental on apareix un taller dedicat a les dones on descobreixen els seus òrgans sexuals. És per això que, en aquest fragment, es pot veure com un grup de dones es miren els seus genitals amb un espill amb l’objectiu que totes elles els descobreixen millor i els ensenyen moltes coses noves que no es sabia. Açò va servir perquè aquestes xiques es conegueren més enllà del que es veu a primera vista, en comparació amb els xics, que a tota hora poden veure els seus genitals sense necessitat de tenir un espill perquè no estan tan amagats com els òrgans genitals.
La directora del documental afirma que som una societat hipersexualitzada, i ningú ho pot negar, però mai s'aprofundeix en aquest tema, al contrari, es parla sempre de tabús i sobretot, es desterren tabús. A més, presenta que el sexe femení, sempre s’ha relacionat, assoles, amb la reproducció, amb el fet de tindre fills/filles. Però cal saber que les dones no som màquines de criar fills i cal trencar aquesta idea que es té del sexe femení perquè la nostra funció és molt més que tindre fills i no assoles els nostres òrgans serveixen per a la penetració com sempre s’ha considerat.
Mariona, escriptora del llibre, ha declarat que l'església és un dels culpables que el sexe femení siga ignorat, ja que, aquesta està en contra del canvi de la dona, de l’educació sexual a les escoles, etc. i açò afecta els més petits, perquè com diu Mariona, “És com si els done-em una bomba i no els explicarem com funciona”.
També es parla de què tothom tenim accés a la pornografia, però açò suposa un problema perquè la que tenim més a l’abast és la que tracta violentament a la dona i no es busca que tinguen plaer. A continuació, nomena el gran tabú que és la masturbació femenina. Des de ben xicones ens censuren a l’hora de començar a masturbar-nos, cosa que als hòmens el fan al contrari i els animen a començar com més aviat millor, però açò és altre problema que cal solucionar perquè les dones hem d'explorar-nos i descobrir-se a si mateixes per vorer de quina manera es gaudeix.
En conclusió, el sexe femení continua sent ignorat per culpa de molts factors socials que han provocat dogmes i estereotips equivocats que cal trencar encara que coste molt i aquestes dones, com també moltes altres ajuden al fet que ni hi haja temes tabú ni que es desconega el sexe femení. Entre totes hem de ajudar-nos a fer que tot açò acabe.
Publica un comentari a l'entrada