Entrada de Lucia (Bat. científic)
Em pareix interessant escriure aquesta entrada i, a més a més, fer-la en primera persona, com si fora una persona bisexual la que us parla, encara que jo no ho siga. Moltes entrades es fan en tercera persona, però jo vull que sentiu realment qui està davant vostre perquè us trobeu cara a cara amb qui us està dient tot açò. Comence, doncs, per desmuntar alguns dels tòpics sobre la bisexualitat.
En primer lloc, m’agradaria deixar clar que la bisexualitat no és una etapa ni ser bisexual significa estar experimentant. Efectivament, es pot tindre un gènere de preferència o et poden agradar ambdós per igual, de la mateixa manera que a tu et pot agradar el xocolate i la vainilla al mateix temps. Ser bisexual és una qüestió pròpia però no significa que per això m’hagen d'agradar totes les xiques o xics del món; tampoc vol dir que vulga fer un trio. És la meua sexualitat i l'has de respectar.
En segon lloc, els bisexuals no es troben confosos. La societat té la necessitat de classificar-ho tot i, si no entres en eixos dos grups (heterosexuals o homosexuals), et miren malament, i ells mateixos es troben incòmodes, i al seu torn et fan sentir a tu també incòmode. No arriben a entendre que pot haver-hi un altre grup més –anomenem-lo “C”–, i tot això passa perquè no són capaços d’obrir la ment a una realitat que tenen davant dels ulls.
Com he dit abans, hi ha qui pensa que al dir que som bisexuals ens ha d'agradar tot el món; però no és així, ja que la gent bisexual també pot tindre un prototip de persona preferida, com qualsevol de vosaltres. Per altra banda, hi ha qui pensa que per ser bisexuals som més infidels ja que ens poden atraure ambdós sexes. La gent no entén que em puguen agradar els dos sexes per igual; pensen que me n’ha d'agradar un més que l'altre. En realitat, tant se val de quin sexe siga la persona; això és el menys important. L'amor no està només en el plaer d'un bon cul o d’uns pits. Els bisexuals també ens podem sentir atrets per una ment, igual que els heterosexuals.
En conclusió, no voldria acabar sense dir que en els darrers temps hem millorat amb la visió i l’enteniment d’aquest tema. Però el que m’agradaria que quedara clar és que siguem blancs, negres, bisexuals, heterosexuals, sud-americans o el que siga, hem de voler-nos per qui som en realitat, no per l’orientació, l’ètnia, la procedència o el color de pell.
19 comentaris:
La bisexualitat, un terme que encara molta gent no sap el que significa, o simplement no entenen que una persona puga enamorar-se tant d'un home com d'una dona. La llibertat sexual a Espanya encara no està molt desenvolupada, hi ha moltes discriminacions cap a grups minoritaris com pot ser els bisexuals.
És una llàstima que encara hi ha gent que no puguen manifestar els seus gustos sexuals sense que la gent faça comentaris o els mire malament.
És veritat que el més comú és les relacions heterosexuals, però hi ha moltíssima gent que no se sent identificada amb aquest terme.
Hem d'ampliar les nostres fronteres, no podem ser tancats de ment, no entenc com hi ha gent que pensa que no és equitatiu el matrimoni heterosexual a l'homosexual, ja que al cap i a la fi totes són parelles enamorades de l'altre i el sexe d'aquesta és secundari.
Per combatre la falta d'informació sobre aquest tema. crec que hauríem de fer xarrades explicant aquest tipus de relacions.
A vore, la bisexualitat està tan mal vista? Hi Haurà qui pense que sí, pot ser, jo no tinc totes les respostes, però crec que s’exageren un poc les coses. Jo conec gent bisexual, amics propers sense anar més lluny i mai he sentit que es queixen per ser criticats per no ser heterosexuals o homosexuals. Aleshores, quins problemes tenen?
Com es diu a l’entrada, per ser bisexual la gent pensa que ets més infidel o que t’agradaria fer un trio, res més lluny de la realitat, si bé és veritat que hi ha més possibilitats que t’enamores pel simple fet que t’agraden els xics i les xiques i no sols uns, això no vol dir que sigues més infidel que un heterosexual. La infidelitat ve dada per la persona i no per la teua orientació sexual.
Respecte a el de fer un trio, és una altra bogeria. Si tu vols a la teua parella i sols vols compartir la teua intimitat amb ella, per què voldries afegir una tercera persona? Encara que hi ha gent que li agradaria fer un trio, aleshores, si la teua parella està d’acord llançat a l’aventura. Jo conec un exemple d’una parella d’una xica bisexual amb un xic heterosexual, però la seua relació és oberta. L’objectiu del xic és arribar a fer un trio amb la seua parella i no crec que l'aconseguisca, hi ha gent que pensa que tres són multitud.
Jo pense que tindre un amic bisexual pot ser millor que qualsevol altre amic, amb els bisexuals es pot parlar tant de xics com de xiques, no hi ha limitacions mentre que els heterosexuals o els homosexuals no abasten tanta diversitat.
En conclusió, els bisexuals no tenen res de roí, són persones normals que poden aportar-te més del que creus i un consell, no et crees tot el que diu la gent, la meitat són mentides i l’altra són mitges veritats.
Ningú pot negar que els bisexuals són un dels col·lectius que més prejudicis genera al seu voltant i dels que més desconeixement es té.
No és cap sorpresa que molta gent adulta i no tan adulta desconega en què consisteix exactament ser bisexual i que només siga capaç de relacionar aquest terme amb els vídeos pornogràfics o el morbo.
És per tots conegut l'estigma de promiscuïtat que gira al voltant d'aquells que senten atracció física, mental, sexual o romàntica per persones tant del sexe oposat com del seu propi i els dubtes que hi ha sempre sobre aquesta orientació sexual.
Probablement molta gent bisexual haja patit en algun moment de la seua vida preguntes com: "Aleshores, tu et montes trios amb ties i tios?" "Estàs amb un home i una dona a la vegada?" o comentaris com "Si ara t'agraden més les dones ja veuràs com al final és que només t'agraden les dones".
I, precisament aquest últim comentari, és el que ens fa reflexionar sobre l'existència d'un pensament generalitzat (i equivocat) que recolza que la bisexualitat és una fase, un pas previ a la decantació entre l'homosexualitat o l'heterosexualitat.
Cal educar donant visibilitat també a aquesta opció tan valida i real com les altres, i tenir en compte que si no parlem d'ella amb naturalitat és possible que molta gent s'autoconvença que només pot agradar-li un sexe i mai és trobe del tot a gust ni gaudisca de la sexualitat plenament.
“Li agrada la carn i el peix, li dóna a tot” aquesta és la típica frase que es diu quan es parla d’una persona bisexual, o encara que no la diguem, alguna vegada l'hem pensada quan algú ens ha dit que ho és. Encara que no és un insult directe, aquest dit pot ferir els sentiments de la persona a la qual és referida perquè és considerada com un viciós/viciosa.
Personalment, tinc uns quants amics i amigues que ho són i és de debò que al principi sí que és una època dubtosa o això és el que m’han contat des de la seua experiència. Tenint en compte el que m’han dit, pense que quan t’adones que t’agraden els dos sexes pots sentir-te un poc estrany, però no deus sentir-te com una bestiola rara com tracta molta gent als d’aquest col·lectiu, sinó que has d'estar còmode i sentir-te a gust pel que sents.
Per altra banda, és cert que és difícil sentir-te bé amb tu mateix quan els teus gustos es troben fora de el «normal» i les teues persones properes no et donen suport. Però, afortunadament a poc a poc la cosa està canviant i ja no costa tant acceptar tindre un amic, familiar o fill homosexual. Encara així hi ha moltíssima gent que es sent desplaçada i fingeix per molt temps el que de veritat és.
Tots els mites que ha contat la meua companya desafortunadament són certs i diàriament estan al voltant nostre al costat de molts més que denigren el col·lectiu LGTB. Pareix broma que en ple segle XXI, hi haja gent que no accepte que els seus gustos no tenen per què ser els de la persona del costat.
M’agradaria afegir per a finalitzar que cal lluitar per fer desaparéixer les frases, insults o mites que fan burles als homosexuals. Com ja vaig dir una vegada, hi ha 7,53 milions de persones al món, és impossible que compartim els mateixos gustos. S'ha de lluitar per la diversitat.
En aquesta entrada la meua companya Lucia Becker ens parla del tema de la bisexualitat on cada vegada, és més freqüent els insults a aquestes persones, siga com siga és molt molest per a aquestes persones com si és una broma.
Existeixen persones que quan s’adonen que els agraden els dos sexes es queden estranyats, doncs no deurien estar-ho, ja que cada un es lliure de ser com vulga i no sentir-se diferent a la resta perquè tots som humans i res més.
Doncs aquest és el principalment problema de tots els bisexuals, ja que tots tenen por de no ser acceptat per la societat, inclús de la seua família, els quals han sigut criats per uns pares que eren homòfobes, aleshores el que hauríem de fer és canviar el tipus de pensament de tots perquè sinó aquest pensament passarà de generació en generació i aquestes persones mai podran gaudir d'allò que són en veritat i viure tota una mentida.
Sense adonar-se segur que tens algun amic al teu costat que ho siga però per por a no ser acceptat als seus amics no ho diu i segueix vivint en una mentida. Però hi ha altres que sí que tenen amics que l’acompanyen i deveres aquestes persones són més feliços que mai. Per això cal que tots fem igual que en el cas d’aquesta persona i tots viurem feliços de ser com som.
En conclusió, cal que canviem per a bé, que canviem de pensament, que canviem de visió cap a la resta, que canviem perquè tots siguen feliços de ser com són sense tindre por a res.
Crec que totes estem fartes que s’estigmatitze a les persones bisexuals amb els tòpics que estem cansades d’escoltar. No seria la primera vegada que en una conversació amb pares i altres familiars he sentit coses de l’estil: “A veure, jo als homosexuals els respecte, però als bisexuals de veritat que no els entenc, com et poden agradar els dos gèneres?”
Ací el problema no són els bisexuals, ni la confusió per la qual tan preocupats estan els seus familiars. Per què hem de suportar tots aquests comentaris i que damunt eixes persones queden com les bones de la pel·lícula perquè no volen que patim? No és just.
Un altre tema completament diferent és la sexualització d’aquest col·lectiu, sobretot del sexe femení. Ha de quedar clar —i per aconseguir això cal molta educació i també reeducació— que els bisexuals no són uns viciosos ni es munten orgies cada dos per tres. D’aquesta manera, també s’hauria de reformar cadascú les idees al cap i deixar de jutjar a aquestes persones només pel fet de ser bisexuals.
En conclusió, si ets bisexual, no et sentes culpable pels comentaris desagradables, tant de familiars o amics com de desconeguts; i si ets amic, familiar, pare, mare o qualsevol persona, intenta reconduir la teua conducta cap a la tolerància i pensa sempre en l’impacte que pot tindre una sola frase en algú que no se sent a gust en el seu entorn perquè no és acceptat ni normalitzat.
Bon dia, he triat aquesta entrada ja que m'ha agradat molt la manera d'explicar i expressar-se de l'autora d'esta entrada, sobre tot la idea de fer-ho en primera persona que és diferent del que estem acostumats, tot açò podria ser molt positiu per al blog en general i per a les persones que setmanalment o amb més freqüència llig les entrades.
També m'ha cridat l'atenció la frase que ha utilitzat,” la bisexualitat no és una etapa”, per que si que és veritat que he escoltat molt però mai m'havia parat a pensar, per això li pregunte a uns amics meus que segons l'etiqueta que els ha posat la societat (la societat sempre posa etiqueta a tot...) són bixesuales i això no significa estar confús, igual que et poden agradar dos joguets al mateix temps o dos equips de futbol et poden atraure dos sexes i des del meu punt de vista la societat no té per que posar etiquetes per a classificar totes les persones.
Un dels meus millors amics és bisexual i no és que jo fora homofogo ni res d'això però sincerament m'ha obert els ulls que hi ha moltíssims tipus d'orientació, això no vol dir que hi ha molts tipus de persones ja que tots som iguals, - com si entreu en una botiga i hi ha xiquets que els agraden un tipus de joguets i a altres, un altre tipus però això no lleva que tots eixos foren joguets i són el mateix- i la veritat és que estic molt agraït amb el meu amic per tot el que m'ha ensenyat al mateix temps que jo també a ell, per que d'això va la vida, d'anar aprenent i respectar.
La bisexualitat, desgraciadament, porta amb si una sèrie incòmodes comentaris perquè la gent sempre pensa que aquesta orientació sexual és simplement una etapa o una experimentació per a descobrir si són en realitat homosexuals/lesbianes o heterosexuals.
La bisexualitat és com una altra qualsevol orientació, no hauria d'haver-hi cap problema en què una persona s'assega atreta per tots dos sexes.
Abans vaig esmentar sobre una sèrie de comentaris que solen rebre les persones bisexuals, ara parlaré de com algunes persones pensen sobre aquestes persones, per exemple, algunes persones pensen que els bisexuals són "viciosos" perquè no es conforma amb un gènere; també diuen que aquestes persones els agrada fer trios únicament pel fet que se senten atrets per tots dos sexes.
Les persones no saben que els bisexuals també són persones simples i senzilles, també mereixen ser respectats i no mereixen rebre els comentaris o adjectius obscens.
Jo tinc moltes amistadas pròximes que són bisexuals i tenen la sort que no reben aquests comentaris ni discriminacions.
Des del meu punt de vista, qualsevol persona en aquest món mereix ser tractada amb respecte independentment del seu gènere, raça, ètnies, etc.
Bisexualitat. Molta gent està confosa amb el que comprén aquest terme i també, sincerament, fa que tinguen un pensament del més retrògrad. Aquesta entrada explica que la bisexualitat no és una etapa i que les persones bisexuals moltes vegades se senten excloses del seu col·lectiu.
Principalment, vull dir que les persones bisexuals són persones completament normals i no entenc alguns dels comentaris que es fan sobre aquest tema. És a dir, no entenc per què una persona bisexual ha de ser “millor amic” que una persona homosexual o heterosexual, a la fi som tots persones i no hi hauria d’haver cap problema en parlar amb una persona que no siga bisexual de xics o de xiques. Pense que aquest tipus de comentaris el que fan a soles és ressaltar més a les persones bisexuals, però no en el bon sentit, sinó ressaltar d’una manera que arriba a l'exclusió. Tampoc entenc comentaris com “hi ha més probabilitat que t’enamores sent bisexual”, ja que ets una persona normal i corrent i no pel fet que t’agraden ambdós sexes tens més probabilitats d’enamorar-te, que és un altre estereotip. Com el que si ets bisexual tens més probabilitats de ser infidel, açò és una bogeria i no vull ni comentar-ho.
Un altre tema és que qualsevol persona que estiga un poc adonada de la història del col·lectiu LGBT sabrà tot el que han patit els bisexuals. Bé, durant molt de temps, la “B” d’aquest col·lectiu (que òbviament fa referència a “bisexual”) ha estat de certa forma oblidada. Les persones bisexuals han estat excloses del seu propi col·lectiu durant molt de temps, i la veritat és que hem sent molt orgullosa del fet que estiga canviant açò perquè tinc persones molt propers a mi que són bisexuals.
En conclusió, totes les persones som lliures i hem de fer i sentir el que volem i no per això estar exclosos, ja siga de la societat, d’un col·lectiu, de la mateixa família… Hem d'aprendre a ser lliures i deixar ser lliure, sense importar res més que el fet que tots som persones.
Moltes persones pensen unes certes coses de les persones bisexuals que son totalment incorrectes. Algunes són:
Pensar que les persones bisexuals tenen els drets dels heterosexuals i no és així (com hauria de ser), molts bisexuals lis costa molt eixir de l’armari. Un altre mite és que totes les persones naixem sent bisexuals i això el que fa és restar-li importància a la seua sexualitat i a la seua orientació sexual. Pot interpretar-se també com un punt de partida per decidir quin dels dos sexes t’agrada.
Últimament he escoltat a molta gent parlant sobre que la gent bisexual es fa bisexual per follar més i per que li agrada el vicio. Es tan difícil pensar que a una persona li poden agradar els dos sexes sense fer-ho per follar més? Que una persona folle més o busque fer-ho és totalment independient de la seua orentació, per a mi sona totalment estúpid aquest comentari .
D’altra banda trobem també a molta gent que opina que la bisexualitat és una etapa de transició per ser gay o lesbiana . En aquest estic en part d’acord amb que molta gent que li dóna por eixir de l’armari com a gay o lesbiana i comença dient que és bisexual, pero això és solament culpa de la LGTBIfobia que encara es un problema actual per a la societat. Però això no vol dir que totes les persones bisexuals es troben en aquesta etapa.
També el sol generalitzar dient que totes les persones bisexuals es senten atraídes un 50%/50% per cada sexe i aixó es totalment fals. Cadascú viu la seua sexualitat d’una forma diferent, podent estar més atraídes per un sexe que per l’altre . Per favor deixem de fer com si coneixerem la bisexualitat i si volem comentar ens em de posar en la seua pell i interessarnos per conèixer de veritat els seus sentiments, per que al final és amor com tu pots sentir hacia el gènere que volgues
Quan una persona considera que la seua orientació sexual és la bisexualitat ja es diu que està confosa i no té clar el sexe que li agrada, és a dir, es diu que la bisexualitat és una etapa o que la persona que es considera bi està experimentant per a saber realment quina orientació sexual és la que li agrada, però açò no és cert.
Com qualsevol orientació sexual que no es troba “normal” per als altres, la bisexualitat porta una sèrie de comentaris que ofenen a la persona bi, com per exemple “li dónes a la carn i al peix” o “tu li dónes a tot”, que fan sentir a aquestes persones incòmodes o inclús estranyes per dir el que realment els agrada, ja que per a moltes persones, els bisexuals són uns viciosos i a soles volen muntar-se trios.
Moltes persones, quan algú diu que és bi, s’aparten perquè pensen que aquesta pot sentir atracció per ell o ella o que li pot agradar i això és un altre pensament erroni, ja que ser bi no vol dir que t’agraden tots els xics i totes les xiques, cada persona té el seu prototip de xic o xica. Jo per exemple tinc amics i amigues que són bisexuals i no em sent res incomoda a l’hora d'estar amb ells ni ha canviat per a res la nostra amistat per la seua orientació sexual.
En conclusió, cap persona hauria de sentir-se incòmoda ni discriminada per decidir que és el que li agrada, si els xics, les xiques o ambdós perquè al fi i a la cap és la nostra vida i com nostra que és tenim la plena llibertat d’elegir el que ens agrada, independentment de si als altres els pareix bé o mal perquè són els nostres gustos i no fa falta compartir-los amb els altres.
Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre la bisexualitat, perquè com anuncia la meua companya Lucia, aquest tema és un dels més mitificats a la nostra societat actual. I és que qui es declara bisexual en la societat dels nostres dies, ha d'enfrontar-se a comentaris com: viciós, infidel, promiscu…
La bisexualitat és l'atracció romàntica, l'atracció sexual dirigida tant a homes com a dones o bé l'atracció romàntica o sexual a persones de qualsevol sexe o identitat de gènere. Per tant, la persona qui sent aquests tipus d’atraccions, és conscient que vol i no és una etapa o un temps de transició en el que decideix quin dels dos sexes, únics acceptats per la majoria de la societat, elegeix.
D’altra banda, els bisexuals també són catalogats de viciosos, promiscus… Aquestes desqualificacions els són atribuïts perquè la gent pensa que aquests són uns pervertits perquè senten atracció per tots dos gèneres, i en definitiva això és una actitud discriminatòria cap als bisexuals. Per exemple, tu pots ser bisexual, però ser tancat en assumptes sexuals i sols per ser bisexual, ja et qualifiquen de viciós. A més a més, no per ser bisexual has de ser promiscu, sinó que simplement sents atracció pels dos gèneres.
En aquesta entrada, la nostra companya Lucia, encara que no pertany al col·lectiu fa una xicoteta però important reflexió sobre el que significa ser bisexual i sobre els prejudicis que moltes persones tenen sobre aquesta manera de gaudir la nostra sexualitat.
Comença fent una referència al títol de l'entrada, ‘’La Bisexualitat no és una etapa’’, i és que una part molt gran de la població, almenys d’aquest país, encara que puga veure la bisexualitat amb tolerància, segueix cauent en molts tòpics, i aquest és sense dubte és el més extens de tots. Quantes voltes hem escoltat tots les mítiques frases de ‘’només és jove i està perdut/perduda’’, ‘’Tan sols vol experimentar’’, ‘’Tranquil que de segur no és més que una etapa’’, i moltes és pareguda. Les persones en la seua majoria són realment incapaços d’acceptar que la bisexualitat és una elecció com qualsevol altra, que no depén d’estar confós o no tindre les coses clares i que tant com et poden agradar els homes o les dones, poden agradar-te ambdues.
Un intent de comprensió fallit, per dir-lo d’alguna manera, és anar-se’n al contrari, al fet de pensar que per ser una persona bisexual automàticament han d’agradar-te totes les persones del teu torn, ja que ‘’si t’agraden tant homes com dones, és perquè t'agrada tothom’’. Això òbviament és un error, només cal aplicar una pregunta amb una mica de lògica a aquesta situació per fer-la caure. A tu, home o dóna heterosexual, t’agraden tots i cadascú dels individus de l’altre gènere? En un 99% dels casos la resposta de segur és ‘’no’’. Aleshores, si tu ets home i no vols estar amb totes les dones, o eres dona i no vols estar ab totes les dones, ¿Per que una persona bisexual hauria de voler estar amb totes les persones?
Aquestes confusions, d’altra banda, si ens fixem són degudes al fet que aquesta societat tendeix a classificar – el tot, inclòs les persones. Tots nosaltres naixem amb aquesta filosofia i ens criem amb certs coneixements, però que ocorre si un dia descobrim que per exemple, no tots som o heterosexuals o homosexuals? Per supost, que encara que vulguem entendre’l, la nostra ment entrarà en col·lapse i caurà en la desinformació sobre aquest tema.
En conclusió, pensem que més que mai, en aquesta era de la informació, tots i totes hauríem de buscar informació sobre el desconegut per a no caure en prejudicis, i tindre la capacitat de donar recolç a aquest col·lectiu, per arribar un dia a una vertadera igualtat entre tots.
“Però què t'agraden més: els homes o les dones?” o “No serà que en el fons eres homosexual i et costa reconéixer-lo?”.
Aquestes són dues de les preguntes que amb major freqüència reben les persones bisexuals, aquelles que asseguen atracció sexual i afectiva tant per persones del seu mateix sexe com de l'oposat.
El món està tan dissenyat per a ser o estar d'un costat o de l'altre (home o dona, bo o dolent, sí o no, blanc o negre…) que es perden el sense fi de tonalitats de grises que hi ha pel mig.
Fins i tot, hi ha pares o familiars que quan un dels seus fills els diu que és bisexual, creuen que es tracta d'un estat provisional o d'una etapa de confusió que prompte superaran. “A penes tinga una núvia (si és home) o un nuvi (si és dona) li passarà”, diuen. I aqueix “li passarà” significa que el seu fill acabarà per ajustar-se a l'heterosexualitat, mai a l'homosexualitat. No obstant això, en l'adolescència algunes persones diuen que són bisexuals per a “matisar” l'estigma que els portaria identificar-se com a homosexuals.
Citant un comentari d'un informatiu:
“En aquests casos, presentar-se com a bisexual és vist com a part d'un procés d'assimilació d'una orientació sexual qüestionada com l'homosexual. Seria la manera en què algú que assega atracció per persones del seu mateix sexe, comence a través d'aquesta ‘*mixtura’, a acostumar-se a si mateix i als altres a la seua orientació sexual”, assenyala Camperol llicenciat en psicologia i sexòleg especialista en gènere i diversitat sexual, radicat a Montevideo (l'Uruguai).
Les parelles, com ben sabem, no han d'estar formades sempre d'un home i una dona, també poden ser de dos homes, de dos dones, de tres persones, de quatre... Com veiem, hi ha'n molts tipus de gustos, de relacions... hi ha persones a les quals li agraden a soles les dones, els homes, li agraden les persones en general... i també hi ha persones a les quals li agrada tant un home com una dona.
A les persones que senten atracció tant per un home com una dona són etiquetades com a "bisexuals". I, desgraciadament, he escoltat comentaris de gent molt propera a mi sobre les persones amb aquesta orientació sexual que no m'han agradat gens, però els que més m'han impactat són que "ser bisexual no és només que una etapa, que qui és bisexual ho és perquè no té res en clar i porta el cap perdut, o que el que realment volen és cridar l'atenció del sexe el qual realment li agraden..." barbaritats que per més que vull no puc trobar-li cap sentit.
Aquest és un pensament molt equivocat des del meu punt de vista, perquè és una orientació sexual com ho pot ser qualsevol altra, aleshores no entenc perqué s'ha de dir açò sobre les persones que ho són. Sentir atracció per dos sexes és igual de normal que sentir atracció per a soles un, o atracció a cap... el que siga. El cas és que em pareix massa fastijós que encara hi haja gent amb aquest pensament, i pitjor de tot és que els que més ho pensen són els més majors és clar, però els joves també, gent homosexual, gent heterosexual jove.
Pense que la gent hauria d'opinar més respecte a la seua vida i deixar que la resta faça el que vulga, si a algú li agrada un home però també li agrada una dóna, quin és el problema? Perquè la gent vol endinsar-se tantíssim en la vida de la resta fins a la mateixa orientació sexual? No ho entenc, crec que mai ho entendré, i m'indigna massa que es qüestione tantíssim a la gent, que hi haja aquesta desigualtat, aquests pensaments prehistòrics en la gent més major, que es limite la llibertat en general... Hauríem de parar i pensar que cadascú té la seua vida, hauríem de pensar només en la nostra vida, pensar que és el que ens agrada a NOSALTRES i lluitar per millorar la nostra vida, i si vas a endinsar-te en la vida d'altre que siga només per ajudar, però no per a tallar-li les ales.
En aquesta entrada s’explica que la bisexualitat no es una etapa ni un període sinó es la preferència sexual d’una persona, ja que com hi ha persones que li agraden nomes un sexe a altra li poden agradar ambdós, hi tot això entre en el àmbits dels gustos.
Aquest fet no significa que perquè li agraden dels dos sexes siga promiscua o li agraden totes les persones ja que dins d’una preferència sexual hi ha el prototip i els gustos de cada sexe. I aquesta posició i gust s’ha de respectar com qualsevol altre. A més a més, es generalitza que aquestes persones siguen infidels i que son molt vicioses ja que com li agraden tant homes com dones podrien estar amb qualsevol. Per tant, molta gent que parla de la bisexualitat encara no sap que significa i comenta sense saber res.
Aquestes persones han de canviar els pensaments tan retrògrades i discriminatoris contra els gustos que son diferents. Per llàstima molta gent té aquestes pensaments i per aquesta raó moltes persones no son capaces de expressar i compartir les sues preferències, per aquestes reaccions de la gent mal informada.
Com les persones que son heterosexuals no tenen cap crítica del seus gustos sexuals, han de comprendre que aquestes persones també han de ser comprendides i no tenen perquè ser etiquetades com promiscues, ja que una persona heterosexual també podria ser-ho, per tant no depèn de la sexualitat sinó de la persona i de la seua vida i gustos.
Alejandra Yoslyn i Noelia Mill
La bisexualitat es denomina com l’atracció sexual cap a homes com dones, i no per aquesta conducta sexual han de ser diferents o racionalitzats per la societat per els seus gustos.
La bisexualitat no és un tema que avui en dia es parle amb naturalitat, ja que seguix sent un tabú per a moltes persones, arribant al punt en què la societat pensi que els bisexuals només són persones confoses i que per aquest motiu trien una opció de transició cap a una altra sexualitat o altres comentaris com que els bisexuals que són més infidels pel fet que els agraden els dos sexes. Perquè han de dir això, a cas una persona heterosexual no pot ser infidel a la seua parella? Perquè sempre han de relacionar les parelles no ´´comuns´´ amb la promiscuïtat.
Aquests certs comentaris són falsos perquè no per ser bisexual has de ser infidel pots ser el mateix fidel com una persona que es considera heterosexual o que les persones pensen que una persona bisexual aquesta confosa perquè en realitat no ho són. Potser les persones es troba tancades a certs pensaments, ja que no es donen compte que els pensaments canvia i això no és dolent, no podem estar sempre amb un mateix pensament tancat hem d'aprendre a acceptar i respectar a totes les persones pel simple fet que tots som éssers humans i que tots som iguals no hem de jutjar a les persones que són bisexual, homosexuals, heterosexuals, etc.
perquè d'això no es tracta. Es tracta de ser feliç i acceptar-nos tal com som i sense criticar a ningú ni inventar varietats de mentides, ja que cada persona té un món en el seu cap i hem d'acceptar nous pensaments perquè si tots tinguérem un mateix pensament la forma de veure la vida seria una mica avorrida.
En conclusió, considere que les persones hauria de canviar la seua manera de pensar i acceptar tots els canvis, ja que no són dolents.
Aquest tema m’afecta directament, m’interpel·la i em fa vibrar, per això he triat l’entrada. I és que a mi, de petit, em feien bullying a l’escola, i vaig patir molt –fins i tot vaig haver d’anar al psicòleg–, i l’insult estrela era “maricó”.
Jo sóc bisexual, ho tinc clar des de primer de l’ESO. I, igual que jo, hi ha milers de persones més que durant tota la seua vida han patit i continuaran patint, per desgràcia, comentaris, bromes o insults.
Des que vaig adonar-me que, a més de sentir-me atret per dones, també tenia sentiments similars amb homes, vaig començar a menjar-me el cap, pensant que hi havia alguna cosa que no anava bé, i que jo no podia pensar coses així ja que, tal com estava establert des del naixement, hauria de ser un home masculí i heterosexual.
Per dins, tenia un sentiment de por i angoixa que no em deixava viure amb tranquil·litat. Em sentia en l’obligació de fingir i d’obligar-me a ser qui en realitat no era. Em va portar temps i treball acceptar-ho i acceptar-me, i vaig decidir eixir de l’armari.
El que més por em feia de tot era la possibilitat que cap persona m’entenguera i quedar-me sense amics. Quan ho vaig contar, vaig rebre diferents respostes com:
-“Tu ets maricó, però no ho vols acceptar”.
-“No ho digues encara a ningú per si és una idea passatgera i al final ets gai”.
-“Jo ja sabia que eres especial”.
-“Però, et van més les ties o els tios?”.
-“Tu estàs mal del cap”.
Després d’aquesta situació, i passat el temps, m’he adonat que he tingut sort de tindre un cercle d’amics amb el qual de veritat puc ser jo mateix. Arran d’això, he tingut l’oportunitat de veure el món d’una altra manera i de poder conèixer gent que, com jo, ara està sent qui vol ser i com vol ser. Tinc amics heterosexuals, homosexuals i bisexuals, i per a mi, tots són iguals. Per què per a algunes persones heterosexuals no podem ser tots iguals?
[Komentari korregit]
La bisexualitat és un dels orientacions sexuals més tabú avui en dia, perquè la societat és molt monosexista/monocentrista (esta en contra de la bisexualitat, perquè es creure que tan sols et pot agradar un sexe) inclús n'hi ha bifobia al col.lectiu LGBT+.
La gent pensa que la bisexualitat es una etapa de confusió perque moltes persones la utilitzen en un moment de la seva vida ja que es senten identificades. Les persones bisexuals no son un percentatge hetero i un altre homo, son 100% bisexuals; no tires les bisexuals volen fer tríos, no tots son promiscus, açò va amb la personalizar de cadascun no amb l'orientacio sexual, no cambien d'acera depenent de amb qui están, son bisexuals estén amb qui siga. A més a més, els homes bisexuals són els que pitjor el passen perque la gent diu que són gais oprimits, i no, són bisexuals i punt, açò es bifobia i els recau molt fins i tot al col.lectiu
Publica un comentari a l'entrada