Paula i Raquel ja ens parlaren l'any passat sobre la taxa rosa. Però sembla que aquesta situació continua. Per això, Cèlia, del Batxillerat artístic, ens ha preparat una altra entrada. Ací va:
Si et digueren que hi ha un impost que es paga només per ser dona, com reaccionàries? Doncs bé, aquest existeix i rep el nom de 'taxa rosa'.
La taxa rosa (woman tax en anglés) és el nom que rep l'impost que paguen les dones en diferents productes o la pujada de preus que pateixen pel simple fet de ser productes femenins. Buscant articles que tractaren el tema, m'he trobat amb un que m'ha paregut molt interessant, del periòdic “El Mundo”, que es titulava “La tasa rosa: si eres mujer, pagas más (y no lo sabes)”. En aquest article, Marta G. Aller narra com una parella heterosexual vol comprovar fins a quin punt és cert això de la taxa rosa, així que decideixen anar un dia a fer la compra amb la llibreta a la mà. En aquest experiment, la parella descobreix que la dona pagava sempre una quantitat de més, fet que provocava a la llarga una notable diferència en la despesa econòmica. Aquests van ser els resultats:
Entre d’altres exemples, a l'hora de llavar, tallar i pentinar-se a la perruqueria, el preu que havien de pagar els homes era de 15 euros, mentre que el mateix servei per a les dones (independentment de la seua longitud o forma) costava 36 euros. El desodorant en esprai, 2,99 euros per a ells i 3,06 per a elles. El perfum d'home, a 58,6 euros; mentre que el de dona, a 101,9 euros. La maquineta d'afaitar d'un sol ús, 0,49 per als hòmens; mentre que 0,70 per a les dones. I en altres productes de vestir, com ara els pantalons vaquers, costaven 24,99 per als hòmens i 39,99 per a les dones (tot açò eren productes de la mateixa marca i categoria).
Una possible causa d'aquesta situació és el fet que les dones generalment estan disposades a pagar més diners per mantenir el seu aspecte físic, ja que socialment tenen l'obligació de complir certs estereotips, una situació que les empreses aprofiten per a posar els productes a un major preu. I és que és una realitat que les dones -que moltes vegades som les que cobrem menys-, som les que hem de pagar més. Pareix una broma, veritat?
Si et digueren que hi ha un impost que es paga només per ser dona, com reaccionàries? Doncs bé, aquest existeix i rep el nom de 'taxa rosa'.
La taxa rosa (woman tax en anglés) és el nom que rep l'impost que paguen les dones en diferents productes o la pujada de preus que pateixen pel simple fet de ser productes femenins. Buscant articles que tractaren el tema, m'he trobat amb un que m'ha paregut molt interessant, del periòdic “El Mundo”, que es titulava “La tasa rosa: si eres mujer, pagas más (y no lo sabes)”. En aquest article, Marta G. Aller narra com una parella heterosexual vol comprovar fins a quin punt és cert això de la taxa rosa, així que decideixen anar un dia a fer la compra amb la llibreta a la mà. En aquest experiment, la parella descobreix que la dona pagava sempre una quantitat de més, fet que provocava a la llarga una notable diferència en la despesa econòmica. Aquests van ser els resultats:
Entre d’altres exemples, a l'hora de llavar, tallar i pentinar-se a la perruqueria, el preu que havien de pagar els homes era de 15 euros, mentre que el mateix servei per a les dones (independentment de la seua longitud o forma) costava 36 euros. El desodorant en esprai, 2,99 euros per a ells i 3,06 per a elles. El perfum d'home, a 58,6 euros; mentre que el de dona, a 101,9 euros. La maquineta d'afaitar d'un sol ús, 0,49 per als hòmens; mentre que 0,70 per a les dones. I en altres productes de vestir, com ara els pantalons vaquers, costaven 24,99 per als hòmens i 39,99 per a les dones (tot açò eren productes de la mateixa marca i categoria).
Una possible causa d'aquesta situació és el fet que les dones generalment estan disposades a pagar més diners per mantenir el seu aspecte físic, ja que socialment tenen l'obligació de complir certs estereotips, una situació que les empreses aprofiten per a posar els productes a un major preu. I és que és una realitat que les dones -que moltes vegades som les que cobrem menys-, som les que hem de pagar més. Pareix una broma, veritat?
22 comentaris:
És veritat que moltes vegades no ens donen comte d’aquestes coses, no tan sols que hem de pagar compreses i coses així, sinó que també hem de pagar per alguns servicis o coses mes que els homes, com per exemple tallarte el monyo o simplement alguns productes d'higenie com desodorant entre altres coses.
Pareix que les dones valem or , perquè mare meua, sortim cares, entre totes les coses que hem de comprar i fer per a estar be. Pense que en aquests tipus (i en veritat en tots els aspectes) de coses es necessari que haja una igualtat, perquè les dones seguim pagant molts diners cada any.
A més a més estaria bé difondre el consum de productes d’higiene femenina que siguen mes respectables amb el medi ambient com per exemple compreses de tela, copes menstruals, desodorants naturals… Entre altres coses.
A pesar que com he dit abans no hi ha difusió d’aquest tipus de productes però nosaltres ja ens encarreguen de buscar alternatives mes respectuoses amb el medi ambient i també amb el nostre bolsillo, per què amb la compresa de tela t’estalvies moltíssimes diners a l’any
Per altre lloc hi hauria que palar també dels molts productes que hi ha per a dones, perquè per exemple per homes no hi ha, no entenc, els homes no es cuiden la pell? Ni el cos? Ni es depilen?. Moltes persones tenen una idea equivocada dels homes, aquests també volen estar arreglats, cuidats, etc. També es maquillen i és una realitat que moltes vegades no hi ha productes per a ells i han de tirar de coses fetes per a dones, és a dir que finalment ells també acabaren gastant-se aquest excés de diners, així que ells també hagueren d'estar conscienciats d’aquest tipus d’actes.
La taxa rosa, és una de les tantes injustícies sexistes. No m'estranya que els productes femenins siguen més cars, ja que normalment les dones ho paguem sense queixar-se.
És penós que nosaltres, encara paguem eixes barbaritats pel mateix servei o productes que els hòmens.
La taxa rosa s'hauria de donar a conéixer, ja que estic segura que la majoria de xiques no s'adonen que estan pagant uns diners injustament, si totes fórem conscients d'aquesta estafa, podríem solucionar-ho i no deixar que les grans superfícies s'aprofiten d'aquesta manera.
Un exemple d'açò, són els productes femenins per la menstruació, són necessaris mensualment, així i tot no són gens barats, s'aprofiten que és una necessitat i els anem a comprar si o sí.
Tot açò em pareix tan egoista i absurd que em cabreja, espere que s'actualitzen i recapaciten al voltant de l'assumpte.
Hui en dia tothom realment sap el que és una família LGTBI? Es considera família LGTBI a aquella on una parella d'homes o de dones es converteixen en progenitors d'un o més xiquets o xiquetes. Fa anys era impensable que aquest tipus de situacions fóra un estil de vida comú, però hui en dia podem dir que cada vegada és mes fàcil trobar aquest tipus de famílies les quals obviament pensem que son totalment normals però encara així tenim la la sensació de que la societat en general encara no ha sabut normalitzar la situació dels xiquets o xiquetes que tenen dues mares o dos pares.
El problema aquesta quan el fill o la filla manifesta l'amor d'aqueixa llar amb l'exterior i l’unic que rep és el prejudici en trepitjar el carrer ja que és evident que la societat no porta la mateixa velocitat per a normalitzar una adopció d'una família “comú” amb famílies LGTBI, fins i tot hi ha molts xiquets que ni tan sols s'atreveixen a comentar que tenen dues mares o dos pares entre els seus companys de col·legi per por d'aqueixos prejudicis, volen és sentir-se inclosos, per això alguns decideixen que l'ocultació de la seua realitat familiar és la millor forma de protegir-se.
Una altra de les preocupacions de les persones que no comprenen la normalitat que es mereixen les famílies homoparentals té a veure amb la noció que els xiquets que vinguen d'aquestes famílies tindran més probabilitats de ser homosexuals, la qual cosa tampoc hauria de ser considerat com una cosa negativa, però això és totalment fals; El tindre uns pares o unes mares homosexuals no influeix en la orientació sexual del fill, això va en la forma de ser de cadascun i ha de ser ja desmentit d'una vegada.
En definitiva, ens agradaria indicar que la família homoparental representa un estil de vida tan vàlid com un altre qualsevol perquè un xiquet o xiqueta cresca sense cap mena de problema, sempre que uns adults atents i afectuosos cuiden d'ell.
Cobrar menys i pagar més? Si, aquesta és la pregunta que ens fem les dones quan n'assabentem que efectivament, els productes de les dones són més cars que els dels homes. Però per augmentar la gravetat d’aquest fet, cal que afegisca que les dones tenim un sou d’un 23’25% menys que els dels homes. Pareix broma, però és cert.
En primer lloc, aquesta situació bé impulsada – en la meua opinió – perquè les dones hem de cuidar més i preocupar-nos pel nostre aspecte físic que els homes. Per aquesta raó ens dóna el mateix el preu dels productes, anem a comprar-los per damunt de tot. D’altra banda, sempre el col·lectiu femení ha tingut més dificultats a l’hora d’aconseguir les coses i pot ser pel simple fet de ser xiques els productes són més costosos.
Això és una injustícia i cal posar-li solució. En la meua opinió, pense que si les dones estem disposades a plantar cara a les multinacionals que afavoreixen aquesta situació pot ser les coses canvien. Però clar, com fem això? Doncs, negant-nos a comprar els productes fins que els preus siguen igualitaris. Però altre problema, estaríem disposades a descuidar el nostre aspecte físic fins que les coses canviaren?
És evident que no, en quant ens ix un sol pèl, anem de seguida a comprar-nos màquina d’afaitar, ja que ningú ens ho pot ver. Doncs bé, per poder solucionar això primer hem de canviar el pensament de la societat, començant pel nostre. Devem començar a tindre l’aspecte físic que nosaltres volem i no el que ens diuen els altres, però això desencadena un altre problema: com podem canviar si seríem considerades unes persones rares i ens portarà a ser – en aquest cas perquè som dones- uns «homenots»?
Puc concloure aleshores, que per a resoldre el fet que els productes femenins siguen més cars que els masculins primer hem de llevar els problemes que hi ha darrere d’això. Hem de començar canviant la nostra mentalitat i podrem canviar els coste dels productes.
Aquesta entrada parla sobre la taxa rosa: que es un impost que paguen les dones en diferents productes o la pujada de preus que pateixen pel simple fet de ser productes femenins. Després et diu que s’ha topat amb un article on Marta G Aller contava una experiència sobre una parella heterosexual que un dia van a anar a comprar i van veure que les coses que eren tant per a les dones com per als homes, en el preu d’un desodorant per a dones era més car que un per als homes.
Aquesta es la primera vegada que n’hi escoltat aquestes paraules taxa rosa perquè sàpia que era més car el preu per a les dones però no sàpia que tinguera un nom. Açò no em pareix bé perquè el preu caldria que fora igual o paregut al dels homes i em pareix injust per a les dones.
En conclusió volia dir que caldria que açò faça un canvi o siga ( que el preu canvi).
Hui en dia, estem en la trista realitat en què es pensa que les dones han de seguir un estereotip establit, i causa d’això, és la compra de productes concrets que determinen el seu sexe. Aquesta situació és aprofitada per les empreses per apujar els preus d’aquests productes i beneficiar-se de les dones pel simple fet de ser de gènere femení. La diferència entre els preus de productes del mateix ús de dones i homes s’anomena “taxa rosa”.
En l’entrada, es parla d’un article publicat al periòdic “El Mundo” on hi ha un clar exemple de la presència de la taxa rosa que és la pura realitat que ens envolta. En ella es mostra una parella heterosexual que va a fer la compra dels productes indicats per al seu sexe i comproven que els preus de diferents productes normalment, d’higiene personal per a ús femení són suaument més cars que els productes d’ús masculí. Podem posar exemples com el de les maquinetes d'afaitar, els desodorants, i també voldríem destacar un article que a soles utilitzem les dones, i són les compreses/tampons/copa menstrual/, etc, articles necessaris per a la nostra vida com a dona, i que tenen un preu prou elevat.
Nosaltres, com a dones, no ens pareix bé que els preus d’articles de dones i homes siguen diferents, perquè és mentida que nosaltres estem disposades a gastar més diners per determinats articles. Encara que és veritat que la societat ens ha imposat a les dones una sèrie de normes com que no podem anar amb pèls a les axil·les, o a les cames, que hem de fer una bona olor, en resum , que hem d'estar perfectes. Aquesta ideologia no ens pareix res bé perquè les dones tenim el dret a decidir si volem tindre pèls a les axil·les, o si volem fer una olor o un altre, i no la societat qui decidisca.
En conclusió, volem que el govern actual tinga en compte aquesta trista realitat, una realitat on vivim les dones habitualment i que ens perjudica a l’hora d’anar a comprar productes que, per a nosaltres, són necessaris i demanar també que les empreses no s’aprofiten de què, pel simple fet que hi haja productes que siguen femenins, teòricament, les dones hem de comprar-los sí o sí i per això pujen el preu perquè no tenen dret. Ens agradaria que d’una vegada per totes s’elimine la taxa rosa, i que els preus siguen iguals per a tots i així arribem a una societat plena d'igualtat que és el que tots volem i demanem a crits.
En aquesta entrada ens parla de la desigualtat que hi ha entre els preus dels homes i les dones, on per a les dones les resulta més car les coses que als homes sense cap raó, però encara cal afegir un date molt important que com bé a dit una persona en els comentaris d’aquesta entrada, les dones cobren menys que els homes i encara han de pagar més per comprar-se alguna cosa.
Específicament l’entrada exposa un exemple publicat pel periòdic ‘El Mundo’ en la que ens mostra com una parella hetero a l’hora d’anar de compres s’adonen de la diferència de preus que tenen els productes segons el sexe. Com per exemple les maquinetes d’afaitar que costen menys que qualsevol producte necessari per a la vida de la dona.
Això no hauria de ser així. Qualsevol dona té els mateixos drets de gastar els seus diners que el dels homes. Però clar com estem una societat en la qual les dones estan obligades a sempre estar afaitades i olorar bé doncs augmenten els preus. Doncs això ha de canviar, perquè totes les dones són lliures d'afaitar-se o no, o de cuidar-se el seu aspecte.
En conclusió, en el que demanaria és que totes les persones canvien la seua manera de passar recerca de les dones perquè l’únic en què són diferents dels xics és que tenen aparat reproductor femení i res més i a més demanar a les empreses que ajuste els preus dels productes dels diferents sexes i que s’adonen de la situació en la qual es troben les dones.
La taxa rosa és real? Pot paréixer un pregunta molt ximple i sense sentit, però pot tindre un transfons més interessant del que podeu pensar.
Abans de començar, què és realment la taxa rosa? La taxa rosa és el preu afegit que s'aplica a productes destinats al públic femení a pesar que les seues característiques siguen idèntiques a altres destinats al públic masculí. Òbviament, amb aquesta definició tots pensem que és un clar exemple de desigualtat per gènere, però realment existeix? Clar que sí, que us penseu que no hi han dades que el demostren, a l'entrada apareixen alguns exemples de productes (com colònies, esprai, maquinetes d’afaitar i pantalons) que són més cars sols per anat dirigits a les dones i no són els únics.
Per què aquest problema segueix present a la nostra societat desenvolupada de ple segle vint-i-u? Bé, la vertadera causa d’aquesta situació és en gran part el model de bellesa femení, és a dir, els estereotips que les dones han de seguir per a estar “guapes” segons la societat. D’aquests tipus de fets sempre hi ha algú que ix guanyant, i en aquest cas són les empreses, que s’aprofiten i utilitzen aquesta realitat per a apujar els preus. Els estereotips femenins no hi haurien d’estar tan idealitzats ni les empreses haurien d’aprofitar-se de la situació.
Vivim en una societat capitalista i el pensament dels empresaris és guanyar el màxim benefici possible sense pensar en el benestar de la gent que no pot gastar tants diners. Si tenen l'oportunitat de vendre un producte més car, el van a fer sense preocupar-se per res.
No se’ns pot oblidar comentar el que posa al final de l’entrada, la diferencia de salari dels homes i les dones. Les dones cobren menys pel mateix motiu dels empresaris, a una persona que vol guanyar diners per damunt de tot no l’interessa contractar una dona que pot quedar prenyada i a la qual s'ha de substituir perdent uns diners que amb un home no es perden. L’estat hauria de donar un suport als empresaris perquè aquesta desigualtat s’acabara i que donara el mateix contractar a un home que a una dona.
En conclusió, el capitalisme i la societat tenen la culpa de moltes desigualtats que s’han d’acabar i per a fer-les desaparéixer s’han de tomar mesures clares que facen que les dones no hagen d'esforçar-se més per a guanyar el mateix que un home que s’esforça menys.
No és cap misteri que les dones, pel simple fet d’haver nascut i haver sigut criades com a dones, tenim una càrrega sobre els nostres muscles que se’ns ha imposat i que curiosament el sexe masculí no té.
Entre totes les conseqüències que suposa aquest pes afegit, trobem la taxa rosa. Totes som conscients de la seua existència i la majoria ens queixem però, per què no fem res —o gairebé res vertaderament útil— al respecte. Per què no intentem canviar-ho? Arribar a l’arrel del problema?
Bé, en realitat no és necessari respondre aquestes preguntes, a més a més, tampoc trauríem res de profit. Tornant al tema inicial: ens hem de posar les piles ja. Coneixem el problema i coneixem la solució. I sabem que per arribar a aquesta no podem quedar-nos de braços plegats, hem d’actuar.
Posem-nos en contacte amb les grans multinacionals que venen aquests productes i exigim-los igualtat, uns preus justos i equitatius —i ja de pas que els productes “femenins” no siguen sempre de color rosa.
El canvi està en les nostres mans, no ho malbaratem, som una generació de revolucionàries. Construïm un món més equitatiu per a les nostres filles, com altres grans dones ho van fer en el passat per nosaltres.
Per què cal pagar més per ser dona? Últimament la gent diu que estadísticament no paguem més però, si pares a pensar-ho paguem més per tot. El que més impacte no és sol les coses materials sinó que fins als productes que són immaterials com tallar el pèl o anar a la tintoreria costen més.
Segons els últims estudis la taxa rosa fa que la dona pague al voltant d'uns 1.100 euros més a l'any. A més de no dubtar-ho, per als quals els coste de creure, només han de sumar al voltant de: un euro més en les fulles d'un sol ús, un 7% més en les sabates, quasi el doble a la roba…
A tot aquest problema, li tiren la culpa que estem disposades a pagar més però no és així, algunes vegades estem obligades, com en la perruqueria, però altres vegades busquem solucions i entre elles es trobe compra el mateix producte, que suposadament és per als homes però que funciona igual per als dos.
A més, cal sumar-li els productes d'higiene íntima com les compreses, tampons, toalletes… els quals ací a Espanya, menys a Canàries no es consideren d'ús de primera necessitat, fent que es pague un 10% d'IVA.
Ara la pregunta que es fan molts és: Discriminació o màrqueting? No hem de confondre això, és igual si les dones comprem més o menys, el preu hauria de ser el mateix per a tothom.
Perquè hem de pagar més les dones l sol fet de ser dones? No té ninguna explicació llògica, però les empreses continúen amb aquesta injusticia. Els productes que es venen independièntment de que siguen per a hòmens que per a dones fan la mateixa funciò, per tant no es deuria de diferenciar.
A l’entrada es comenta que a la perruqueria no es cobra el mateix per tallar-se i pentinar-se el monyo, per als hòmens és més barat que les dones. És veritat que el monyo de les dones és més llarg que el dels hòmens i costa més de tallar i de pentinar, i els treballadors han de cobrar pel temps que passen en cada client. Però el monyo no és el mateix que una maquineta d’afaitar o que una colònia, ja que en els distints productes no s’utilitzen distints materials que justifiquen el perquè de la diferencia dels preus.
A alguns països europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com típicament les fulles d'afaitar, encara que només per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, els quals el consideren un "impost ocult" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de més pel mateix producte.
A més a més, a França el salari mitjà de les dones és un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econòmic que els homes, i no a cobrar menys i pagar més.
Per si encara quedava dubte de la gran desigualtat entre homes i dones Paula i Raquel ens parlen sobre la taxa rosa, que "és el nom que rep l'impost que paguen les dones en diferents productes o la pujada de preus que pateixen pel simple fet de ser productes femenins.". Les dones, sense saber-ho, paguem més que els homes pels mateixos productes.
Amb l'objectiu de demostrar aquest, una parella heterosexual va fer un experiment que consistia a comprar els mateixos productes amb la condició que uns foren per a dones i altres per a homes, i així fer càlculs i veure les diferències sobre la quantitat de diners que es gasta cadascun en el mateix però amb l'etiqueta d'home i dóna. Per a la nostra sorpresa, hi ha una diferència bestial que a la llarga provocava una notable diferència en la despesa econòmica.
La diferència més gran de preus està en els productes dedicats a la bellesa i la higiene, tallar-se els cabells és molt més costós per a les dones que per als homes, sense importar la longitud dels cabells sempre serà així, i és una cosa que podem veure dia a dia; els desodorants per als homes 2,99 mentre que per a les dones 3,06; els perfums per a ells 58,6 euros mentre que per a elles 101,9 euros...
Encara que depenga de la marca sempre hi haurà aquestes diferències als preus, siga la marca que siga, perquè les dones estem tan estereotipades que fins i tot les empreses s'aprofiten d'aquest i tracten de llevar-nos els majors diners que puguen. Com que som dones, suposadament hem de cuidar més el nostre aspecte, la nostra olor, els nostres cabells... per tant, tracten de portar-se el benefici més gran possible i nosaltres no tenim ni idea d'aquest. Cada vegada tenim més veu, cada vegada estem donant un paset més, arribarà el dia que no es riuran tant de nosaltres, hem de lluitar per un món igualitari i terminar amb aquestes barbaritats que haurien de ser denunciables!
Hola, ara parlaré sobre la taxa rosa que és un tema que segueix en la nostra actualitat i tracta sobre les diferències econòmiques entre els productes masculins i femenins.
A l'entrada, comenta que una dona anomenada Marta G.Aller narra en un periòdic com una família heterosexual decideix anar a comprar els productes de cadascú. Mentre estaven comprant van veure les diferències econòmiques entre ambos, ja que per exemple, el desodorant per als homes era de 2,99€, en canvi, per a les dones era de 3,06€, també el perfum dels homes costava 58,6€, en canvi, el de les dones 101,9€, altra diferencia i la que pense que és més rellevant és la de la maquineta d'afaitar, ja que els homes generalment l'utilitzen més que les dones i en canvi, als homes li costa 21 cent menys que a les dones.
En segon lloc, posa que com a possible causa d'aquesta situació és el fet que les dones generalment estan disposades a pagar més diners per mantenir el seu aspecte físic, ja que socialment tenen l'obligació de complir certs estereotips i és una situació,en la qual les empreses aprofiten per a posar els productes femenins a un major preu. El que pense sobre això és que estic d'acord per una banda però per altra no, perquè per ser dones, no han d'estar disposades a pagar més diners per mantenir el seu aspecte físic, ja que no està bé que una dona pague per un mateix producte que un home més, però no,perquè si a una dona no li agrada mantenir el seu aspecte físic perquè ha de fer-ho. Aleshores, tan sols ho fan perquè socialment tenen l'obligació de complir certs estereotips? M'agradaria pensar que no, ja que cadascú és lliure de mantenir el seu aspecte físic com vulga i no pel que diu la societat.
Per acabar, pense que hi ha d'haver una igualtat de preus entre l'home i la dona, ja que em sorprén les diferències que hi ha de varis productes i era una cosa que mai m'havia parat a observar, perquè em pensava que els preus eren similars. Altra situació que no m'agrada és que les dones es pensen que per ser dones han de mantenir el seu aspecte físic perquè la societat li ha marcat l'obligació de complir certs estereotips i aleshores pense que han de fer el que vulguen i no fer cas al que diu la societat sobre algunes coses.
Quan es busca o es lluita per la igualtat ningú es planteja fins a quin punt s'ha de lluitar, és a dir, mai ningú es planteja que es tinga que lluitar pels preus dels productes. Aquesta entrada tracta de l'article publicat per “El Mundo”, que es titulava “La tasa rosa: si eres mujer, pagas más (y no lo sabes)” encara que cada vegada és més freqüent que les dones paguen més i SI ho sàpiguen.
La taxa rosa és el nom donat als diners de més que ens toca pagar a les dones pels mateixos productes que als homes. Paguen més i damunt cobren menys, fins a un 23% menys que els homes per realitzar la mateixa tasca o inclòs una millor. L'article publicat pel periòdic 'El Mundo' dona un exemple d'aquest problema baix el paper d'una parella que decideix anar a fer la compra amb una llibreta. Les empreses cada vegada s'aprofiten més de les desigualtats creades per la societat en vegada d'ajudar a corregir-les.
La culpa d'aquesta taxa igual que la culpa de tot és de les dones perquè segons diuen, elles són les que estan disposades a pagar i això és totalment mentida. Les dones es disposen a pagar perquè moltes coses són necessàries com les compreses, els tampons, etc. per les quals es peguen un 10% d'IVA a Espanya.
Per si la taxa rosa no era ja per si assoles vergonyosa si encara unim la baixada dels solds de les dones respecte als homes es converteix en una cosa immoral. Com a dona em pareix molt denigrat, damunt que ens pressionen per seguir uns cànons per tal que puguem encaixar en la societat, hem de pagar preus més elevats per tal d'acomplir-los. Hem d'evolucionar la societat, però no tenim quasi ajuda i això ha de canviar prompte, lluitem per la igualtat.
En aquesta entrada ens parlen de la polèmica (i no és per a menys) taxa rosa, un tipus d’impost indirecte que només pateixen els productes i serveis dirigits a uns consumidors de sexe femení. Aquesta taxa rosa consisteix literalment en què el mateix producte o servei es molt més barat per a l'home que para la dona, pel simple fet de ser un producte ‘’per a dones’’.
Però, ¿És aquesta taxa un mite o una realitat? Doncs, en un article del diari ‘’El Mundo’’ nomenat ‘’La tasa rosa: si eres mujer, pagas más (y no lo sabes)’’ la periodista Marta G. Aller ens conta co una parella d’un home i una dona comproven si aquesta taxa és real o fictícia, i el fan visitant un supermercat tomant apunts d’alguns preus dels mateixos productes però dirigits a un sexe o a un altre.
Els resultats de la prova la veritat facen pensar, són els següents: El desodorant en esprai, per exemple, als homes ens costa 2,99 euros, mentre que a les dones són aproximadament 3,06 euros. EL perfum, un altre exemple, per als xics costa 58,6 euros, mentre que les xiques han de pagar de mitjana 101,9 euros. Un dels exemples més famosos és també el de les maquinetes afaitar d’ús únic, que costen 0,49 euros per a nosaltres (els homes) però 0,70 euros per a elles. També grans diferències de preu en servicis de perruqueria o de roba.
Aquestes xifres parlen per si mateixes, i és que és desgraciadament innegable que existeix aquesta taxa rosa ‘’només’’ queda buscar l’origen i la solució per acabar en ella. Una cosa fàcilment observable és que tots els productes i serveis abans mencionats comparteixen el fet que són tots orientats al cuidat de l'aspecte físic i la moda. Per aquesta raó una de les hipòtesis és que les dones estan ensenyades a haver de cuidar més el seu aspecte, i les empreses s’aprofiten d’això.
La taxa rosa és un tema que moltes persones desconeguen i les poques persones que s’adonen de aixó no fan res per impedir-ho. Com és possible cobrar menys i en canvi pagar més en molts productes? Jo crec part de la culpa d'aquesta “taxa rosa” és l'obligació que tenim totes les dones de “cuidar-nos més que els homes i per tant, necessitar més productes. Però si ja estem pagant més pel fet de necessitar més productes perquè encara pugen més el preu? És a dir, si jo sent xica utilitze més del doble de productes que un xic de la meua edat, per què he de pagar una taxa? Em dóna molta rabia també que seguint aixó d’aquesta manera en un futur cobraré menys que un home que fa exactament el mateix que jo. Tot el món que li preguntes et dirà que una dona és capaç de fer en un lloc de treball el mateix que un home i que hauria de cobrar el mateix (menys uns pocs descerebrats). En canvi ningú fa res per canviar aquesta situació. Si vols comprovar-ho pots anar a qualsevol lloc i per exemple mirar unes fulles d’afeitar i podrás vore que les mateixes exactament de la mateixa marca canvien notoriament de preu si són per a dona o per a home. I aquesta taxa no solament es veu així: si t’en vas a una peluquerí el tall de cabell d’home és molt més barat que el de dóna, en products per al monyo com pot ser un champú, desodorants, roba, joguets (fins les bicicletes! ) , etc. Investigant sobre la taxa rosa he llegit que les compreses i tampons tenen el mateix IVA que el caviar com si foren products de luxe, no és increíble? són productes en que les dones dediquem molts de diners al llarg de la vida i per aquesta raó haurien de baixar el preu no pujarlo… Moltes dones actualment están començant a usar la copa menstrual ja que la pots utilitzar durant anys i a més ajuden al medi ambient.
Quan ets una dona ja tens certes càrregues que has de suportar simplement pel teu sexe i si, és molt trist, però és el que la societat ha anat fent sobre les dones. Una d’aquestes pèssimes càrregues que has de suportar pel fet de ser dona és l’anomenada “taxa rosa” que continua existint al nostre dia a dia per desgràcia.
La taxa rosa és un impost que paguen les dones en certs productes simplement per ser un producte femení, fet que no ocorre amb els productes masculins. I açò per què ocorre? Simplement perquè com les dones tendeixen més a voler-se arreglar físicament, preocupar-se i cuidar-se més, nombroses empreses s’aprofiten d’això i fan que les dones a l’hora de comprar els seus productes hagen de pagar una quantitat superior.
Encara que aquest impost existisca, les dones no renunciaran a deixar d'arreglar-se i deixar de comprar aquests productes perquè per a moltes tindre un bon físic és molt important, però el problema arriba quan una dona ha de pagar més per un article necessari per a ella com són les compreses, els tampons o qualsevol producte higiènic.
La nostra societat és la que ha marcat que una dona haja d'arreglar-se i mantenir un bon físic com per exemple fer bona olor o el fet d’afaitar-se les cames, les axil·les, etc., ja que si una dona té pèls la marquen com poc femenina i no és una cosa ben vista pels altres.
En conclusió, pense que és vergonyós que hui en dia aquesta “taxa rosa” continue existint i les dones hagen de suportar-la i em pareix també molt trist que les empreses s’aprofiten del fet que les dones necessiten comprar articles necessaris per a elles per a guanyar més diners, pensant en el seu propi benefici i sense pensar en els altres.
Bon dia, he triat esta entrada pel fet que ja coneixia el terme de “ taxa rosa”, açò és basicamente un augment en l'impost addicional dels productes o servicis pel simple fet de ser dona, posem un exemple, si un himbre va a la perruqueria li costa 10 euros, però si va una dona li costa 15 euros.
Però en realitat el problema de tot açò és que la majoria de les dones no saben que pgan un impost addicional per ser dones. Perquè hi ha eixe tipus d'impost feia les mors?
Per a posar esta teoria a prova un parella heterosexual decidix anar un dia a fer la compra amb la llibreta en la mà, al finalitzar la prova es donen compte que les dones paga una unitat més, però a la llarga és una diferència prou notable. Van mesurar també alguns productes com els desodorants que per a les dones eren un poc més car i molts altres més productes.
Desdel meu punt de vista açò no hauria de ser així, ja que si seguim així es crearà una bretxa entre hòmens i dones pel simple fet de discriminar les dones utilitzant els seus propis productes de neteja personal.
Per eixe mateix motiu açò s'hauria d'arreglar ja que no té res de sentit que cuestaen més diners els productes femenins i si volen traure diners que ho traguen d'una altra part. Però seguisc teninedo la pregunta de,¿ perquè en els productes femenins i no masculins? La veritat és que no ho entenc.
Finalment m'agradaria dir que jo la taxa rosa l'he donat este curs però abans no tènia ni idea i tampoc sàvia que existia, encara que mai abans m'havia parlat d'ella.
La taxa rosa és l'impost que té un producte etiquetat per al públic femení, és a dir, que només pel fet de ser dones hem de pagar de més en diversos productes. Açò és així perquè la societat presuponeix que les dones estem disposades a donar més diners que els homes per a estar guapes.
Aquest presuposició ademés de ser molt masclista és incorrecta, ja que, moltes dones prefereixen anar còmodes a anar incòmodes, perquè poc a poc hi ha més dones més conscients de que a l'única persona que tenen que agradar son elles mateixes. És clar que volem sentir-nos guapes i agust amb el nostre cos i amb nosaltres mateixes, però això no vol dir que estem disposades a pagar més diners que els homes perquè no assoles nosaltres volem estar guapes i agust sinó que ells també ho volen.
Amés a més, la taxa rosa també afecta als productes de higiene íntima com els salvaslips, les compreses o els tampons. aquests són productes de primera necessitat els quals les persones que tenim la regla no podem elegir tindre o no, per tant hauria de tindre la mateixa tasa que un bé de primera necessitat.
Fa un temps, la empresa Bic va estrenar un nou boli, el boli per a dones. Deien que aquest s'adaptava millor a les mans de les dones i no cal nomenar, era rosa o violeta. Clarament, varen posar un preu més alt a aquest nou producte, tan sols perquè era "per a dones". Aquest és un clar eixemple de com posen un valor major si es per a dones.
Està acceptat per la societat que les a les dones ens fa falta millors productes o especialitzats per a nosaltres. Per que? Pot ser perquè encara continuem sent febles i ens fa falta coses roses, boniques, que no ens faça mal.... Mentre continue aquest pensament, haurem de pagar més per els mateixos productes, tan sols per el pensament masclista de la nostra societat.
Hola, bon dia, sóc Izan Stone de primer de batxillerat humanístic, i vaig a comentar aquesta entrada, perquè crec que les desigualtats entre homes i dones són encara, a dia de hui, molt notòries.
Per què les dones han de pagar més diners per cuidar-se de la mateixa manera que els homes? A cas no són els mateixos productes? S’aprofiten les marques d’una societat patriarcal i dels estàndards que se’ns pressuposen al nàixer? Per què fent el mateix treball, les dones guanyen menys diners que els homes? A cas no fan el mateix esforç?
Pot ser les dones abans, es veien en l’obligació de cuidar-se més que els homes, però actualment, n’hi ha molts homes que cuiden el seu aspecte físic, i que reben el nom de “metresexuals”, i n’hi ha moltes dones que s’han alliberat dels estàndards i que ixen al carrer sense depilar-se i amb els cabells sense cuidar, per exemple. Aleshores jo em pregunte, si es suposa que hem avançat tant, com es que encara n’hi existeixen aquestes diferencies laborals i de preus?
Amb totes aquestes preguntes, vull dir que es molt possible que encara ens quede molt per avançar, per guanyar, i per lluitar. La prova feta per aquesta parella heterosexual de la que parla la meua companya Celia, demostra quant ens queda per canviar a la nostra societat. Vos sembla justa aquesta diferencia a l’hora de cuidar-se l’aspecte físic?
Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre un tema que ja s’havia tractat anteriorment en aquest blog, no és altres que la denominada “Taxa Rosa” i és que lluny de parar-la o posar-li final, aquesta continua en els productes dirigits cap a la dona.
La taxa rosa és l’impost addicional que han de pagar les dones respecte als homes pels mateixos productes, amb l’única diferència que uns estan dirigits cap a les dones i els altres cap als homes, encara que acomplisquen la mateixa funció i siguen de la mateixa marca.
A l’entrada es mostra l’estudi realitzat per una parella heterosexual que hi ha decidit analitzar les diferencies a la cistella de la compra i s’ha donat compte que la dona paga més en tots els productes destinats exclusivament a elles com són: productes d’higiene femenina, desodorant femení, colònia per a dones, compreses… Inclús a l’estudi s’han adonat que inclús a la perruqueria, la dona paga quasi el doble que l’home encara que aquesta tinga el monyo curt, a més a més, en la compra d’uns pantalons de la mateixa marca i el mateix model, la dona ha de pagar 10 euros més respecte al model per a homes.
A dies d’ara, la taxa rosa és un gran problema global, ja que frena la igualtat entre homes i dones, a més a més, el que em pareix més indignant encara és el fet que la bretxa salarial atorgue menys remuneració econòmica a la dona pel mateix treball i encara les dones hagen de pagar més diners per un mateix producte. Espere que de cara a un futur, les polítiques econòmiques globals tracten de suprimir aquesta taxa aplicada a les dones.
Bon dia, la taxa rosa és una de les cosses que mai he pogut comprendre de la nostra societat. Per què les dones han de pagar més per un producte que els homes tenim més barat? A soles per que fica per a dones?
Jo pense que aquesta societat s’aprofita de que la figura de la dona ha de preocupar-se molt per la seua imatge, aleshores les marques decidixen pujar el preu dels articles femenins per aprofitar-se de que normalment la seua visió de les dones comprarà més articles que els homes. D’aquesta forma com les dones suposadament han de cuidar la seua imatge comprant eixos productes les marques li pugen el preu. Aquesta forma de vendre els seus productes diu que la societat crea la figura d’home i de dona no per a que realment les persones es senten be amb elles mateixes sinó per guanyar el màxim possible de diners.
Açò em crea un dubte ja que si les marques multinacionals de la nostra època són tan modernes i feministes per que no canvien els preus i els igualen amb els dels productes d’home? Tornem al de sempre, una excessiva taxa que crea una superioritat que segons la premsa i les marques ja quasi no existeix i que seguix existint i mentre que nosaltres seguim comprant els productes sense queixar-nos no canviarem res.
Per finalitzar dir que em pareix molt greu que siga existint aquesta taxa que crea un masclisme innecessari ja que encara no hem acabat amb molts problemes del masclisme més greus com per a ficar taxes noves que augmenten el masclisme a la nostra societat «moderna i feminista» com diuen els medis de comunicació. Per això deuríem de deixar de classificar els productes com per a dones i per a homes i fer-ho per a tipus de pells o de cabell, etc.
Publica un comentari a l'entrada