El sociòleg i activista Miquel Missé reflexiona sobre la masculinitat en aquest vídeo per a betevé. Missé ha participat en diversos col·lectius de lluita trans com la Guerrilla Travolaka i ha dinamitzat la campanya internacional Stop Trans Pathologization 2012. Des del 2008 promou també l'Espai Trans de Barcelona. Ha editat, conjuntament amb Gerard Coll-Planas, el llibre El género desordenado: críticas en torno al patologización de la transexualidad. Ha coeditat, amb Pol Galofre, Políticas trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. És autor del llibre Transexualidades, otras miradas posibles. I recentment ha publicat A la conquista del cuerpo equivocado.
Si en vols més, escolta aquesta entrevista en betevé, on parla del seu darrer llibre.
I si disposes de més d'una hora, la conferència Repensar les identitats des de l'experiència trans, dins el cicle 'La revolució dels gèneres. La construcció d'estereotips en la ficció.' (març de 2017), és enormement interessant.
5 comentaris:
El sociòleg i activista Miquel Missé reflexiona sobre la masculinitat en este vídeo per a betevé. Missé ha participat en diversos col•lectius de lluita trans com la Guerrilla Travolaka i ha dinamitzat la campanya internacional Stop Trans Pathologization 2012. Des del 2008 promou també l’Espai Trans de Barcelona. Missé parla del prototip d'home , sense plorar, sense poder abraçar els seus amics per la por que els criden homosexuals o coses així, sense mostrar els seus sentiments, sempre disposats a barallar-se, etc...
Missé diu que la transsexualitat és un camí que et dirigix a conéixer-te a tu mismo/misma i que totes les persones del món ens som ni hòmens ni dones, perquè se suposa que els hòmens han de ser forts , han de barallar-se, no mostrar-se dèbil i moltíssimes coses més , d'altra banda les dones han de ser delicades , han de ser protegides per un home . Com ens som ni els hòmens, hòmens cent per cent , ni les dones , dones cent per cent ja que un home no li pot agradar barallar-se o si se sent malament i vol mostrar els seus sentiments els mostra, llavors eixe home no és cent per cent hombre,¿ Llavors que es?.
Nosaltres pensem que això de separar les persones com a hòmens i dones i cada grup amb les seues qualitats predeterminades és una favada ja que hi ha moltes persones que se senten home quan han nascut dona o viceversa, persones que no se senten ni home ni dona , és a dir , esta classificació no és totalment certa ja que , sí que som hòmens o dones però amb qualitats iguals, diferents o paregudes a les predeterminades.
Aquesta entrada tracta de la masculinitat. Però d’una masculinitat des del punt de vista d’un home trans, anomenat Miquel Missé, que és sociòleg i activista. A l’entrada hi ha un vídeo en el qual aquest home reflexiona sobre la masculinitat i tot el que comporta.
El vídeo parla de la societat hetero patriarcal i dels seus estereotips. Bé, aquest home és transsexual, el que vull dir que ell ha tingut que “aprendre” a ser masculí i que, per tant, la societat el reconega com a un home. Aquesta afirmació que fa Missé, en fa reflexionar sobre els homes, més bé, sobre els estereotips que tenen que complir els homes per a ser considerats el que són o el que ells senten que són. També em fa pensar sobre els conceptes que tenim de masculinitat i els comportaments i accions que fan que una persona que, segons la societat, no hi hauria de ser masculina, la fan masculina.
Miquel explica que ser un home també està ple de límits i de normes que tens que complir, de coses que no has de fer… Tot per seguir el model normatiu de un home té que ser. Missé diu que aquestes coses li generen un conflicte però també li genera conflicte el fet que les relacions entre home i home ha de ser mínima. És a dir, com ell explica, és estrany, per exemple, que els homes estiguen molt de temps abraçats.
Tot açò són murs que ens han posat i els quals continuem, perquè no som el suficientment valents per a derivar aquestes barreres que a soles fa que les persones no siguem lliures i que talla la nostra forma d’expressar-nos tal com som.
Totes les persones, sigues com sigues, estem lligats a uns model que tenim que seguir però... Fins quan? Si no som nosaltres els que tiren abaix aquests murs i en compte de veure copies de comportaments veigem persones lliures, res canviarà.
Hola, bon dia, el meu nom és Izan Stone, i sóc alumne de primer de batxillerat humanístic. He decidit comentar aquesta entrada perquè estic fart dels estàndards i de la masculinitat.
Què és masculinitat? Ser masculí vol dir ser una persona que no pot mostrar els seus sentiments, que no pot plorar, o tindre mostres d’afecte amb els seus amics?
Jo sóc home, em sent home, i pot ser per a la majoria de gent no sóc del tot masculí. Si n’hi ha cap cosa que m’afecta plore, done petons i abraçades als meus amics, i a les meues amigues, no solucione tot amb la violència...
Fent tot això, em sent a gust, però sóc un punt fàcil per a tot aquell que considera que per fer aquestes coses, sóc homosexual. De seguida t’ataquen amb els típics i avorrits insults com “maricón”, “bujarrilla” o “mariquita”. I que he de fer jo en aquestos casos? Doncs desgraciadament callar-me, perquè encara que intentes defensar-te, serà una lluita perduda. Cal avançar molt en aquest tema, i es cert que en aquest aspecte, les dones ens porten molta ventaja.
En el meu cercle d’amics, intente mostrar uns valors per a què tot aquell que no es sent bé mostrant els seus sentiment, arribe a entendre, que no és dolent obrir-te de tant en tant, i expressar-te.
De que serveix lluitar per ser lliures i poder tindre llibertat d’expressió, si després ets tu mateixa qui t’obligues a reprimir-te per por al “que diran”?
Aquestos homes que són tan “machitos”, fent veure que no els preocupa res, que tot els dona el mateix, i solucionant tot amb violència, són els que impedeixen, que la resta puga ser com vulga i fer tot allò que ho faça sentir còmode.
En aquesta entrada ens presenten a un sociòleg i activista que es diu Miquel Missé, a betevé compartint amb nosaltres la seua reflexió sobre el concepte de masculinitat hegemònica i les conseqüències que té aquesta en la societat occidental. Presenta parlant de la masculinitat com si fóra un procés, un camí de continu aprenentatge, ja que en la nostra societat hi existeixen molts límits establerts del que és i no és masculí, i que de fet, el seu primer contacte amb la masculinitat va ser en el moment en què va aprendre aquests límits.
Aquesta persona va ser criada com una noia però va decidir que s’identificava millor com un home. Aleshores, ell ha viscut en primera persona com és el fet de viure amb les ‘’regles’’ d’una dona, amb el contrast de fer-ho com un home. Diu que el primer que va pensar és que al ser home tendria molta més llibertat en les seues accions, però s’adonà que la nostra masculinitat condiciona els nostres actes i ens limita.
A causa d’això, el fet de viure com un home l’ha provocat diversos problemes, conflictes interiors i dilemes morals. Diu que un dels majors problemes és el de la gestió de la violència, i és que la masculinitat fa als homes voler competir entre ells, per veure qui té més valor, més força, i en definitiva, qui és ‘’més home’’, la qual cosa tendeix a acabar moltes vegades en veure qui és més violent de tots.
D’altra banda, un dels límits més marcats en la societat masculina és el de les mostres d’afecte que tots coneixem. Planteja que potser per una homofòbia intrínseca, els homes tenen aversió al contacte físic excessiu amb uns altres homes, i de segur que tots hem vist les diferències per exemple en la salutació que es dóna entre un home i una dona i un home amb un altre home. L’home quasi sempre es donarà dos besos amb la dona, però si és amb un altre home inclòs un abraç pot ser un contacte excessiu, per això només es dóna la mà.
Afortunadament, gràcies a persones com Miquel Missé, l’entrevistat; que fa tallers i xarrades als centres educatius, cada vegada els homes estem llevant-nos l’antifaç i descobrint que el concepte de masculinitat no és més que això, un concepte, al qual no hauríem de donar més importància que al que nosaltres de veritat sentim.
En conclusió, una bona masculinitat, és una masculinitat que és capaç de deixar enrere el mateix concepte de masculinitat i donar llibertat a la persona.
El comentari d'aquesta setmana està realitzat basant-se en el vídeo exposat per Rosa titulat “Lògic arxiu #80”, on Miquel Missé parla des de la seua pròpia experiència com a persona transsexual com ha viscut la masculinitat.
Miquel explica diverses idees de les quals m'han cridat l'atenció especialment dos. La primera, el fet de que va pensar que després d'operarse per a anar concorde a la seua identitat de gènere (home), va suposar que anava a sentir-se més lliure. Va ser llavors quan va assimilar que els hòmens també arrosseguen amb molts estereotips. És cert, sempre igual; els hòmens no ploren, els hòmens no es besen, els hòmens no s'abracen, els hòmens no mostren afecte, han de mantenir-se forts, sense sentiments. Són com una espècie de soldat que ix a la batalla cobert d'armament, els hòmens es protegeixen davall la masculinitat, carreguen amb ella dia a dia i s'oculten davall la seua resistent capa.
La segona cosa que més m'ha cridat l'atenció és el que conta Miquel sobre la masculinitat i la feminitat, perquè ja ho sabia però que no lo havia assimilat. I és que, el feminisme ha generat molts discursos i ha provocat una gran reflexió crítica quant al lloc de la dona i la feminitat, i per tant aquest és un àmbit en què portem un grandíssim avantatge als hòmens. El feminisme basa el seu discurs en la llibertat de la dona i d'aquesta manera té molt en compte que per a igualar-nos als hòmens, primer hem d'alliberar-nos a nosaltres mateixes, entre altres coses, posant en dubte la feminitat, canviant-la de forma, aconseguint que en compte de causar-nos opressió, podem fer-nos amb ella i utilitzar-la per a empoderar-nos.
Lola vendetta és el personatge de Raquel Riba Rossy, una il·lustradora feminista que ha tret el seu tercer llibre “Lola Vendetta y los hombres”, per a concloure el comentari utilitzaré el eslògan d'aquest llibre, que diu el següent: “No puede haber un nuevo feminismo sin una nueva masculinidad”
Publica un comentari a l'entrada