L'escola Fructuós Gelabert de Barcelona ha publicat una nadala que ens ajuda a prendre consciència del sexisme que encara existeix i que es veu representat en les joguines que regalem a les criatures. L'any passat aquesta escola va publicar un altre vídeo reivindicatiu titulat "La revolució de les joguines" on podíem veure Hulk demanant poder ser de color de rosa o una nina portaveu que reivindicava que les joguines no eren ni de xiquets ni de xiquetes sinó de qui hi volguera jugar.
Altres escoles estan també lluitant contra el masclisme; per exemple, l'escola Tàber de Barcelona va revisar els llibres que hi havia a la biblioteca per a infantil, i va veure que la majoria de personatges que apareixen eren masculins i tenien actituds violentes o d’autoritat; en canvi, els personatges femenins feien activitats relacionades amb la maternitat, les cures, la criança o l'amor. Per això, van decidir retirar un 30% dels llibres en considerar-los sexistes.
I de regal, un anunci d'Audi del 2016: "La nina que va triar conduir":
18 comentaris:
Jo pense que totes les coses poder ser tant utilitzades tant per xiquets o xiquetes. Hara que s'apropa la nadal es tems de demanar els regals i tot això. La majoria dels xiquets se fixen mes per el que el seu pare i la seva mare, també es fixen segons els sexe que salga en la foto.
Per que un xic no pot ser una princesa? Per que una xica no pot ser un heroi? Eixos son dos dubtes que tinc.
Desde un principi els pares els deberien ensenyar al xiquets que tot el xocs son de tots, que ningú el te que discriminar si no volen jugar amb els coches si eres xics o al mare si eres xica.
Tots el jocs, esports... son de tots, si volem igualtat de genere tendrim que començar als xiques a que tots es de tots.
Els joguets no haurien de tindre un sexe definit per a poder utilitzar-los. El segon vídeo m’ha agradat molt perquè es pot veure com hi ha nines jugant a futbol i nins jugant a casetes i prenent te. Al principi es pot veure com la protagonista està passant davant molts cotxes i es queda amb un esportiu, que eixos cotxes normalment els agraden als xics.
Jo pense que les companyies no haurien de definir els joguets pel color o pel que passa en la vida real: per a les companyies el color rosa, les nines, els bebès de mentira, etc. són de xica, i els cotxes, els guerrers, els soldats i el futbol són per a xics.
Quan ets petit, no penses en això, la societat és la que ens mentalitza per a creure aquestes coses; si tu ets un xiquet de 5 anys et fa el mateix amb què jugar, sols vols passar-ho bé. Passem-ho bé però sense desigualtat!
Nosaltres hem elegit el vídeo de la nina. Tracta d’una nina que vol conduir, però com ella està en la part de les nines no té transport. Ella decideix creuar eixa frontera entre les dues parts i va directa a agafar un cotxe. Les altres joguines estan d’acord amb la decisió de la nina i mentre ella condueix lliurement sense cap comentari negatiu, la tenda s’obri. Un xiquet s’apropa al cotxe amb la nina dins i sa mare li diu que agafe el cotxe sense la nina. La mare quan es va, el xic torna i agafa la nina.
Amb el vídeo veiem que els joguets no deurien tindre sexe, ni masculí ni femení, tots el xiquets de qualsevol sexe pot jugar amb totes les joguines, i no hi ha que posar-li etiquetes a res, tot es de tots, si un xic vol jugar amb una nina pot i ningú tindria que fer un mal comentari ni burlar-se de ell, al igual que si una xica vol jugar en un cotxe.
Anem a comentar el segon vídeo, el de la nina que agafa un cotxe.
En el vídeo es veu a una nina en una carruatge i intenta menejar-lo però trenca una roda. Ella veu al seu voltant molts tipus de vehicles i vol elegir un d’ells. La nina agafa el AUDI i va per tota la tenda de joguets, per el camí veu a un soldat de joguet prenent-se una taça de té que esta en el apartat de les «xiques». A la nina li pareix estrany però continua conduint-lo. Ella es fixa de que la tenda està dividida en l’apartat de xiques i de xics, un a cada costat del corredor. Al final del vídeo la nina fa una carrera en un altre cotxe i quan acaba veu que les llums de la tenda s’estan encenent i que es va a quedar parada. Al final un xiquet va a comprar el AUDI però s’ha mare agafa el joguet i lleva la nina de dins.
En segona part anem a comentar la part del text. En ell diu que un institut lluita per a que el sexisme en els joguets no continue i també volen combatre el masclisme.
He elegit fer el comentari sobre la nina amb el cotxe.
Per començar me pareix bé l’actitud de la nina, perquè va a anar a per la roda quan se’ls va caure, però va ver molts tipus de cotxes i va a anar a haver qual elegia per a conduir-ho. Quan ja va ver el que li agradava va agafa-ro, per el camí va ver moltes coses distintes però que esta molt be, per exemple, soldats tomant té o princeses jugant al futbol. També m’ha agradat quan a fet la carrera amb el cotxe, perque no ha tingut por, i al final quan el xiquet se va encontrar a la nina dins del cotxe i la mare la va deixar, però el la va agarrar altra vegada perquè li agradava com quedava.
Sincerament el vídeo esta molt ben fet, el que mes me ha agradat és l’ho pensat que esta fet per a tindre igualtat en les jogueteries.
Jo crec que tot el món te dret a utilitzar totes les coses que li agraden, per exemple en el vídeo de la monyeca que estava conduint un cotxe esportiu i el altre ninot estava amb una tassa tomant se un cafè, això vol dir que tant com les xiques i com els xics poden fer qualsevol cosa que li agrade perquè en el vídeo explica que el gènere dona igual que sigues una xica o xic per a conduir un cotxe tots tenim dret a conduir, és com en el futbol da igual el sexe i a algunes xiques li agrada el futbol i juguen com alguns xics li agrada el Balet, això no qual ver que aquell xics siga maricó perquè alguns homes diuen que les persones que fan coses de xiques són maricons i també pense que els joguets són per a qualsevol xic o xiqueta que li agrade dona igual el sexe que siga i en realitat també pense que els joguets no deurien de tindre sexe, perquè jo crec que quan el ninot estava tomant se el seu cafè ell estava content i la monyeca amb el seu cotxe que el xiquet es va llevar.
Tots el nens i nenes poden jugar amb els joguets que els volen perquè ningú te una etiqueta especifica si es de nens o de nenes. Quant tots poden jugar el que mes les agraden sense tindre que escoltar comentaris de «això es de nens» o «es de nenes». Els xiquets o xiquetes no tenen perquè escoltar el que diguen els seus familiars, perquè hi ha famílies que no toleren que els seus fills utilitzen joguets que no siguen del seus sexe. En canvi hi ha famílies que l’agraden que juguen amb tot tipus de jocs, per exemple nines, cotxes, legos, playmobil... Hi han tendes que han canviat els seus catàlegs de colors i eslògans per a que la gent es done que els joguets son per a xics i xiques, que ningú te un sexe en concret. Haurien de normalitzar que no hi ha un joguet en concret per a xics o xiques.
Pense que tots podem jugar amb el que vullguem perquè el que diuen de que el rosa es per a xiques i el blau es per a xics, no te res que vore, o que els xics no poden fer coses en la casa o que les xiques no poden treballar en l’obra, o cosses així. Això es diu masclisme i no es bo perquè les persones que tenen aquesta mentalitat pensen que les xiques tenen que estar en casa amb els fills i cuinar o llavar els plats i llavar la roba. També diuen que les xiques no poden jugar a futbol i en la lliga femenina de futbol espanyol hi ha xiques molt bones jugant, o en Estats Units però els xics que son masclistes no ho volen. En conclusió, que els xics masclistes tenen que canviar perquè totes les idees que tenen en el cap sobre les dones son falses.
Jo pense que els nens i nenes tenen dret a jugar al que li agrada.
També pense que si posem en les revistes si es de xics i xiques, així ensenyem als xiquets a dir uns comentaris roïns com aquests: aquest joguet es de xiques, pareix maricó; o no tendries que jugar amb les xiques es pensaran que eres una nena; etc.
Les revistes podrien canviar els seus catàlegs per que son molts masclistes: en els colors, joguets, frases,etc i posar-les com ara alguns catàlegs.
Algunes frases com aquests: els monyeques son de xiques, els cotxes son de xics, etc.
Jo pense que tots els joguets poden ser de qualsevol gènere i que tant com els xiquets i les xiquetes poden jugar con un cotxe o nina.
Que no tenen que dir-los als xiquets que per que son del sexe masculí tenen que jugar amb els cotxes, al futbol, etc. I també a les xiquetes per que son del sexe femení tenen que jugar amb nines, ballar ballet, etc.
Tots son lliures de jugar amb el joguet que vulga.
Ens els contes no deuen de ser masclistes, per que qualsevol personatge masculí pot ser de color rosa, morat....
Els colors no tenen gènere, els xics també poden usar el color rosa i les xiques el color verd o blau.
Tots soms lliures i podem utilitzar el color que siga i jugar al deport o joguet que vulguem.
En l’actualitat el sexe dels joguets està definit. És just? A tot el món li pareix bé? Hauria de ser així? La resposta és no! Hem de canviar la nostra manera de pensar i de comprar.
Encara que no totes les famílies tenen una ment tancada, hi ha una gran part d’aquestes que inciten al mercat comercial a fer joguines amb diferent sexe; blau per a xics i rosa per a xiques, nines per a elles i cotxes per a ells, etc. Si els comerciants ajudaren a obrir la ment als compradors ja siga mitjançant anuncis, la distribució a la tenda... la societat estaria molt més barrejada i la manera d’elegir els productes per als xiquets canviaria. En aquesta època, més que mai, les empreses haurien de fer publicitat adequada per al consum divers. L’anunci d’abans reflectia perfectament la idea d’una compra no sexista.
En el cas de la nadala, diu coses que ens pareixen bé i altres que no, com per exemple, quan parla de les figures del betlem indicant la idea que canviem el sexe de personatges com el caganer i una pastora. Si en l’antiguitat no hi havia pastores xiques, ni elles tampoc feien les seues necessitats al carrer, no podem transformar el passat.
Al meu entendre no hi ha color, treball i joguets per a homes ni per a dones.
En els contes d'abans sempre la dona era una princesa que es quedava en el Palau netejant esperant a l'home (príncep blau) al fet que la traga del Palau i la porte a un paradís per a casar-se amb ell.
Raquel Hamler
ara comentaré sobre aquesta entrada:
Ja sabem que fa anys no existia el que diem ara com a Feminisme, i que cada gènere tenia un estereotip, per exemple, es veia normal que els homes en la casa no feren res, mentre que les dones netejaren, planxaren o cuinaren, done igual si era la germana, la tia, la mare la dona i si feien res de tot axó, els homes es queixaven de que les seues dones no feien res.
Ara axó ha canviat bastant més en unes famílies que en altres, per a fer axó és molt important ensenyar-lis als més xicotets, que tant els homes om les dones tenen els mateixes obligacions i drets
no importa les joguines que demanen mentres siguen feliços, ni el colr que eleguisquen, n’hi ha que ensenyar-lis els valors d’igualtat
Per començar, voldríem donar les gracies a totes les marques internacionals per generalitzar la idea de que no n'hi ha coses de xiques o de xics. Però no es suficient, per que la gent es consciencie, tenim l´obligació de canviar els sistemes, convéncer als nostres amics i famílies, fer coses per a que la gent no ho passe mal per una cosa com aquesta.
La veritat es que sona fàcil el que hem dit, però no ho es...des de xicotes nos han inculcat la idea «blau de xics i rosa de xiques», i açò es molt difícil de canviar ja que la societat no va ha parar de di la anterior idea i a mes, no es assoles això, si no que els canvis tan «radicals» espanten a les persones, sobretot a les persones amb mes edat y mes tancats de ment.
Desafortunadament, moltes persones han sigut insultades per fer coses “del sexe contrari”, com per exemple: a una xica que li agrada jugar al futbol se li diu “marimacho”, y a un xic que li agrada ballar se li diu “maricon”.
Amb açò volem transmitir un missatge:¿Vols fer-ho? Pues fes-lo sin importar la opinió dels demés, tu ets com eres, no cambies pels demés.
Hola, hui vaig a dir la meua opinió sobre el tema de Fuig, fuig, fuig.
Jo pense que no hi ha de fer joguets especialment per a xics o per a xiquets, perquè això es es ser Masclista, per exemple en alguns mercats de joguets et posen un xic amb músculs i es un heroe i en la part de xiques et posen a la xica amb un cos perfecte, amb roba molt atractiva, molt bella etc. i clar sempre posen els joguets dels xics per una part i els de xiques per altra i clar això està molt mal per que quan tu veges a una xica que té un joguet de xics en la ma, comences a insultar-la, per això fas que la xica torne a recapacitar i que deixe el que l'agrada i que compre el que li diuen la gent això ha sigut el meu comentari, gracies.
Fuig fuig fuig
En la meua opinió jo pense que es molt important evitar el tema de que els masculins son autoritaris de tot violen a dones, maltracten a dones… eixe tema a mi enfastidia molt i sobretot amb els antigues histories, perquè en la antiguitat ja sabem que es maltracten mes a dones, però molt mes. Per exemple les dones no podien portar pantalons sempre portaven vestits, no podia una dona en Qatar conduir… en canvi ara amb la nova tecnologia veiem una dona jugar al futbol, una dona que condueix una formula i competeix amb homes, y la dona ja te paraula en el ambient social, ja te drets, molt mes que en els anys 60 hasta 90...i el mes important ara la dona no te vergonya de ensenyar el seu cos, es com en alguns països àrabs, si tu beses al teu nóvio en public, doncs la gent et mira mal perquè no pots fer ho sense estar casada amb un home religiós.
Espere que els drets humans augmenten i els tinguen mes respecte.
Com bé diu l’entrada, ara que ve Nadal, podem veure un munt d’anuncis de joguets. La majoria d’aquestos s’enfoquen a un gènere determinat. Als anuncis de nines normalment els colors estan al voltant de les games roses i violetes, a més, apareixen xiquetes jugant amb elles; en canvi, als anuncis de cotxes o pistoles de plàstic (per exemple) observem com són els xics els que juguen amb ells.
Els joguets no tenen gènere, i això s’ha d’ensenyar als xiquets des de petits. Encara que pot semblar que aquesta situació ha millorat, els pares sempre “inciten” als seus fills a escollir els que van “d’acord amb el seu sexe”. Per això, els que més han de canviar són els pares per tal de fer-ho amb els nens, els quals són molt influïbles i per tant imiten el que veuen en casa i les idees de les seues famílies.
En conclusió, la publicitat ha de canviar la seua manera de pensar i les persones de generacions adultes també.
Hui en dia no només les joguines estén sexualitats, aquest també passa amb les colors, que el rosa és per a les nenes i el blau per a les nens. Crec que aquest tipus de pensament és un poc antiquat i limitant. Pense que cada nen, independentment de el seu sexe pugui elegir amb que jugar o que color usar, lliurement de estereotipus.
Me ha passat una situació en la que estava en un negoci amb els meus pares i el meu germà petit i ell vols comprar-se un juguin de color rosa, els meus pares van dir-li que era millor un blau, perquè el rosa era per a nenes i jo li vaig dir que si a ell li gustava el rosa que se lo comprarà, que els colors no eren més que colors i que no importava si era nen o nena per usar el que vulgui. Després de això el meus pares van dir-me que tenia raó i se van donar compte que el que li estaven dient el meu germà no estava bé.
Publica un comentari a l'entrada