Les parets dels instituts, les portes dels lavabos, les taules, els suros... solen estar plenes de penis dibuixats. Fotografiar aquestes obres i també els comentaris sexuals que solen acompanyar-los és una activitat que de vegades he fet amb el meu alumnat, i no deixa de sorprendre’m que una i una altra vegada apareixen els mateixos penis i els mateixos missatges insultants adreçats a les xiques.
En aquest cas el que veiem en les fotografies és una activitat artística feta pel departament de Plàstica de l’IES Isabel de Villena, amb 3r d’ESO. I no només és art, sinó que és també un exemple d’empoderament que serveix per a visibilitzar la genitalitat normotípica femenina, tradicionalment desconeguda i menystinguda.
Aquest desconeixement és motivat per la diferent socialització, que acaba promovent una relació diferent amb el cos i també amb els genitals. A les dones no se les anima a mirar-se ni a conéixer-se, ni està ben vist que parlen o es comparen els genitals entre les amigues (a tot estirar, per a posar-se un tampó). Els genitals femenins són anatòmicament més inaccessibles i es necessita un espill per a veure’ls a plaer, si no és que som contorsionistes. L’excitació és també menys evident (la lubricació, l’erecció del clítoris, la congestió vaginal...). I no ajuden molt a l’autoconeixement tota una sèrie de mites que encara circulen: que són bruts, fan mala olor, són més complicats que els masculins, etc.
Per contra, els hòmens en són més conscients des de menuts, no només perquè el penis està quasi completament fora –el clítoris està fonamentalment dins– sinó perquè se’n parla molt més ja des de les ecografies –el fetus és femení si no té penis–; les seues ereccions fan gràcia; quan creixen veuen els penis dels altres hòmens; se’ls comparen i mesuren; se’ls arreglen en públic; els dibuixen per tot arreu, com hem dit, i això fa que la seua relació siga més normal.
Hi ha altres causes que expliquen l’omnipresència del penis i no del clítoris, però ho deixarem per a una altra entrada, encara que, si voleu saber més sobre els genitals femenins, podeu picar en l'etiqueta clítoris. I si voleu veure amb quina gràcia la Monstre de les hormones aconsella a Jessie que es mire, vegeu l'entrada: Jessie i la seua amiga (Big Mouth).
Gaudiu de l’exposició.
3 comentaris:
Avui parlaré d'un moviment que s'ha produït a l'IES Isabel de Villena anomenat Vulvart. Tot ve del fet que als instituts es poden trobar una muntonada de pintades de penis a les parets, portes dels lavabos, taules, suros... Els alumnes de 3r d'ESO ha decidit canviar aquesta situació i han dibuixat diversos tipus de vulves. Els dibuixos s'han exposat a les parets del nostre institut.
Amb aquesta iniciativa, no es combat només la violència que suposa que es dibuixen penis de forma recurrent, sinó que, a més, es visibilitza la diversitat dels cossos de les dones.
Personalment, opine que aquesta iniciativa és molt beneficiosa per als alumnes de l'institut. Així és més fàcil normalitzar els cossos, siguen de dones o d'hòmens, i això està molt bé.
[Comentari revisat]
Aquesta proposta de treball em sembla fantàstica!!
Com molt bé expliques no únicament és un treball artístic- plàstic, sinò què es pot emprar per treballar emocions, sentiments, expressió oral i escrita dels mateixos, i un exercici per conèixer millor el nostre alumnat...
Moltes Felicitats per l'iniciativa. Pense que és una activitat genial per desenvolupar en qualsevol centre educatiu.
Gràcies a tu per la teua resposta i per compartir!!!
Abraçades.
R
Publica un comentari a l'entrada