Els models relacionals segons Fina Sanz

Els models relacionals

Les persones establim vincles familiars, de parella, d’amistat o d’altres tipus, i aquests segueixen uns models que depenen de la manera en què les persones estructurem el nostre món i ens situem front a l’exterior i front a nosaltres mateixes. Abans de parlar dels diferents models, és important distingir entre l’espai compartit (EC) i l’espai personal (EP). L’espai compartit és l’espai que vivim en comú amb la nostra parella o vincle, i l’espai personal és l’espai propi de cada persona.

Segons explica Fina Sanz en el llibre Los vínculos amorosos (Kairós, 1995), els principals tipus són els següents.

El model de fusió sol donar-se en famílies, parelles o amistats que aspiren a tindre els mateixos gustos o desitjos, la mateixa manera de pensar o sentir, els mateixos ritmes corporals, les mateixes amistats, etc. Hi ha relacions amoroses fusionals, relacions de ares i fills o filles fusionals, relacions d’amistat fusionals, etc. Quan vivim així el vincle, no tenim espai per a altres persones o per a les nostres aficions o gustos, ni l’altra persona tampoc. Aquest model es pot viure temporalment (per exemple, és normal al principi d’una relació de parella), en els primers moments de la criança o de manera puntual; però no és saludable que es mantiga sempre.

En les parelles, la fusió és habitual en la fase d’enamorament, ja que només volem estar amb l’altra persona i que ella estiga pendent de nosaltres en exclusiu; però després s’ha d’anar deixant pas a l’espai propi de cada persona perquè, si no és així, es pot donar una vida simbiòtica en què una persona viu depenent de l’altra. En les famílies fusionals, la sensibilitat personal queda anul·lada o parcialment eclipsada i fusionada amb l’estil familiar i hi ha membres que no poden o tenen dificultats per a desenvolupar una personalitat pròpia. De vegades, aquesta fusió es dona també en l’amistat, especialment entre xiquetes, i això pot provocar que tinguen dificultats per a acceptar que les altres tinguen necessitats, gustos diferents o altres amistats.

En el model d’inclusió, la persona del cercle interior no té espai personal, sinó que està fagocitada per l’altra i no disposa de llibertat per a pensar, sentir o actuar fora o al marge del vincle.

Aquest model es dona en parelles tradicionals en què la dona pertany a l’espai de l’home i no se li permet tindre un espai propi amb amistats o activitats pròpies. També es pot donar en relacions d’amistat en les quals es fa i es pensa el que vol la persona dominant. Es tracta de relacions de poder que poden transmetre la sensació de seguretat a la persona de dins, però també de falta de llibertat. En les famílies, aquest tipus de vincle es produeix quan els fills o filles són menudets; però a mesura que creixen, se’ls ha d’anar donant un espai propi que afavorisca el seu desenvolupament i la comunicació amb altres persones fora de la família.

El model d’interdependència implica que hi ha espais personals no compartits per a cada persona (amistats, activitats, temps propi, etc.) i un espai comú (la intersecció dels cercles) que es comparteix.

Aquest model d’interdependència es produeix en relacions familiars, de parella o d’amistat igualitàries, encara que no necessàriament està exempt de dificultats, ja que una persona pot voler compartir més que l’altra. En parella, un bon vincle hauria de ser interdependent, encara que es pot combinar amb moments de fusió temporals. Cal tindre en compte també que quantitat no sempre equival a qualitat, i aquest espai compartit pot ser més gratificant per la qualitat de la trobada que per la quantitat de temps o el nombre d’activitats que es facen en comú. Tot i això, és el tipus de vincle més sa i que més ajuda al desenvolupament de les persones. 

A banda dels models esmentats, Sanz parla també del model de separació (on els cercles no es toquen o es toquen tan a penes, però no comparteixen res) i del model de soledat (un cercle sol).

En les nostres relacions, podem passar per tots aquests models, segons els moments. Així, en una família, amistat o parella, podem passar per moments de fusió i de gran benestar; altres vegades, per moments d’interdependència, per moments de separació o per moments de soledat. El que importarà en aquests moments serà escoltar el nostre desig i decidir fer els passos necessaris per a buscar el propi benestar, tenint en compte els desitjos de l’altra persona o de les altres persones.

Activitat

1.       Quin és el teu model de parella ideal?

2.       Pensa en un vincle que tingues en tres àmbits: algú de la teua família, una amistat i una parella, si la tens. Imagina que ets un cercle i el teu vincle és un altre cercle. Con dibuixaries la relació que tens? Pots dibuixar els cercles junts, separats, amb intersecció...

3.       Dibuixa com seria la teua relació ideal en els tres àmbits?

4.       Després de fer els dibuixos, busca una parella i explica-li els teus dibuixos.

5.       Llegiu la informació basada en els models de Fina Sanz.

6.       Esteu d’acord amb la seua valoració dels models?

7.       A quin model s’assemblen els vostres dibuixos?

8.       Penseu que en les relacions de parella entre jóvens es respecta l’espai personal de l’altra persona?

9.       Com penseu que es pot solucionar que en una parella un dels dos membres necessite més espai personal i l’altre més espai compartit?